Civisme

La setmana passada vaig anar al cinema. Durant tota la pel·lícula un grup d'adolescents van estar fent soroll. La cosa ja anunciava malament quan just començar la pel·lícula un va soltar "¿Al final en qué película estamos?" (i pretenia ser gracios!).

Al cap de mitja pel·lícula, i davant de la inutilitat de rependre als maleducats en aquests casos, vam optar per marxar i demanar que ens tornessin els diners. Sense cap problemas ens els van tornar i ens van contar una cosa que em va semblar increible; va contar que més d'un cop, després d'haver de fer fora algun grup d'adolescents, al dia següent els havien anat a veure els pares per recriminar-los que quíen eran ellos para echar a sus hijos del cine, que sólo habían ido a pasarlo bien...

Alguns diràn que un cas no és un exemple vàlid, però tots sabem que cada cop més això no és l'excepció sinó la norma. Entre altres reflexions, penso que amb pares així, quin tipus d'educació o civisme poden tenir els seus fills? Quina classe d'educació donen als seus fills? Què entenen per educació?

Durant la darrera campanya els demàgogs van atacar durament Duran i Lleida per les seves paraules: "Ens hem equivocat! S’han de recuperar valors com el respecte, l’esforç, l’autoritat, el mèrit, la disciplina … a la família, a l’escola i a la societat" [*]. M'agradaria que els que crítiquen aquestes paraules, m'expliquessin quina és la seva solució per la crisi de l'educació.