Confesso que fa uns anys (abans de que deixes la presidència) Pasqual Maragall era una de les personalitats que més em desagradaven del panorama polític, cultural i social de Catalunya. Per a mí representava els pitjors defectes de la Barcelona megalomana i que es creu centre, ja no de Catalunya, sino del món.
Ara m'adono de que era excessivament crític amb Maragall. Com es sol dir, els d'ara fan bons als d'abans. Mai aquesta frasse va ser tan certa. El Clan del Baix Llobregat, que ha pres el govern del PSC (després de fer neteja de qualsevol cosa que fes olor a catalana(ista), mana ara a Catalunya gràcies als seus altres socis del Tripartit; d'Iniciativa no cal dir res, la seva deriva només pot acabar com el Titanic; però el cas de ERC és especialment vergonyos: havent donat el govern de Catalunya a aquest grupuscle socialista.
Però el que li han fet a Maragall (no dubto que les afirmacions de Diana Garrigosa siguin certes) de pressionar-lo a fer pública la seva malaltia per desautoritzar les seves opinions sobre la direcció del PSC [*] és d'una misserabilitat inacceptable.
Una descripció bastant bona de les dues vessants en conflicte dins el PSC es troba aquí:
"El denominado 'Sector Baix Llobregat', liderado por José Montilla Aguilera y los alcaldes socialistas del cinturón industrial de Barcelona, es uno de estos grupos de presión. Controla el aparato del partido, representa un socialismo más marcadamente de izquierdas, con buena sintonía con las bases populares catalanas procedentes de otras comunidades españolas como Andalucía y Extremadura y tiene buena conexión con el PSOE. Miguel Iceta es un buen representante de esta corriente, que debería recuperar la abstención del voto socialista originario de la inmigración española a Cataluña que se produce, desde la recuperación de la democracia, en los comicios catalanes.
(...)
Pepe Montilla es el candidato a la Generalitat de las bases militantes del PSC, pero según las fuentes consultadas, no cuenta con el apoyo del denominado 'Sector Sant Gervasi-Empordá', compuesto por dirigentes socialistas catalanes procedentes de las clasesmedias altas y de la burguesía. Son hijos de las clases privilegiadas, economistas y profesionales liberales en muchos casos, viven en barrios burgusees de Barcelona como Sant Gervasi, Sarria o Pedralbes y suelen tener su segunda residencia en las comarcas gerundenses del Alt o del Baix Empordá. Ideológicamente, pertenecen al sector más moderado de la socialdemocracia, son defensores del mercado y no hacen ascos a un cierto neoliberalismo económico; también son muy catalanistas y en algunos casos su nacionalismo difiere poco del de CiU o ERC. Asimismo, conectan con dificulltades con las clases populares que votan o militan en el PSC."
2 comments:
sigui com sigui l'intenció de vot actual a Catalunya i Espanya, continua sent a favor de PSC-PSOE, respectivament.Així doncs, es pot afirmar de manera definitiva que, aquesta gent,sense competència política, pot fer-ho tan malament com vulgui. El poder no el pot perdre mai. La democràcia espanyola està en coma, perquè necessita imperiosament una dreta que pugui dir en veu alta la seva condició.Com a França...
Això de la impunitat electoral dels socialistes està fora de tot dubte. Al respecte jo sempre penso en el Felipe.
Cap polític europeu ha sumit un pais en un caos polític, econòmic, social i moral com ell, i tot així va guanyar les eleccions quan tothom coneixia moltissims dels seus draps bruts i quan va perdre ho va fer amb vuit mil·lions de vots.
Conclussió: Hi ha vuit mil·lions de persones a Espanya als que els és completament igual el que facin els socialistes, els peperos i tots els demés, que ells seguiran votant socialista per sempre més.
Post a Comment