Panem et circenses

Que la situació de l'economia és crítica, no cal recordar-ho. Que a Espanya la crisi afectarà més que a la majoria de paisos d'Europa ho sap tothom tret del govern de Zapatero (o ho saben i no ho volen admetre).

Però hi ha un tema més dramàtic que la crisi econòmica mundial, un tema més important que els bombardejos de Gaza, un tema més important que el nombrament d'Obama... el tema més preocupant a Espanya avui és la crisi del (Real) Madrid.

Ja vaig comentar que fins i tot La 1, la cadena pública que paguem (malhauradament) entre tots, va obrir el seu telediari amb la dimissió de Ramon Calderon.

En primer lloc, reflexionar sobre la campanya que s'ha produit per fer caure Calderon. Sense importar-me el més mínim que Calderon continui o plegui, el que m'ha sobtat és la forma com ha caigut; i el tufo que fa a que algu hi està al darrera (algú molt poderos). Ara que mentres només dediquin els seus recursos a influir sobre el destí del Madrid, per mi ja podem seguir tant com vulguin...

Sempre s'acusava al Pujol de confondre Catalunya amb la seva persona, però la majoria de mitjans de comunicació espanyols confonen el Madrid amb Espanya (potser certament són el mateix...).

Un altre aspecte interessant és el linxament que ha sofert Ramon Calderon. Potser és culpable del que se l'acusa, potser és responsable de tot el que se l'acusa, però perquè se'l linxa d'aquesta manera? Qualsevol dels polítics corruptes que hi ha hagut a Espanya (penso en el govern de Felipe Gonzalez, o en tots els alcaldes corruptes dels darrers anys) va ser molt menys vilipendiat que Calderon. Estem parlant d'un club de futbol, per molt que alguns madridistes es facin palles mentals només és un club de futbol. No és molt més greu un alcalde que roba a tot un poble, o un càrrec públic que s'aprofita del seu càrrec (prostituint la democràcia)? Doncs no, pels mitjans de comunicació espanyols (i molt em temo que per una part important de la població) és molt més greu que el president del Madrid cometi irregularitats.

I una darrera reflexió, sobre la forma en que els mitjans de comunicació han tractat aquest tema. Vaig llegir a El Pais que Calderon es responsable del que ha succeït; si ho sabia per ser-ne autor, i si no ho sabia és responsable per que en el seu càrrec ho havia d'haver sabut. Potser tinc mala memoria, però no deien en la darrera etapa de Felipe Gonzalez el contrari? Quan els escandols de corrupció sortien dia sí dia també El Pais es contentava amb que el President del Govern negués saber-ne res.

Ara mateix a Tele 5 fan La Noria, no ho havia vist abans; no sé si sempre és un programa tan denigrant, pero veure el populacho cridant i insultant, i una reflexió lligada...aquesta gentussa tenen dret a vot, i el seu vot val tant com el meu, com el d'un Catedràtic en Història, com el d'un metge, o d'un avi amb tota la seva experiència vital. I això és el més trist de la democracia.