A l'article de El País, "Ardillas y 'esquirols'" de Berta Marsé, es conta una "anécdota sencilla" (sic), com la defineix la pròpia autora. Per resumir-ho una mica, l'autora conta que va anar al cinema a veure una pel·lícula amb el seu fill. Conta que una avia amb els seus dos fills es van seure als seients de darrera, i que els nens eren tan "chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" (sic). El moviment de cames dels petits, doncs, molestava a l'autora i al seu fill. Després d'una estona, l'autora diu que demana a l'avia que els nens tinguin més cura amb les cames. L'autora explica que li va demanar dos cops més. Finalment afirma que la nena i l'avia van intercanviar les següents paraules:
"-Què passa, iaia?
-No ho sè-, contestó, -parlen en castellà."
Quants cops hem sentit històries com aquestes? Crec que amb les històries de gent "que-només-contesta-en-català" (per qualificar-ho d'alguna manera) passa el mateix que amb els trossos de la creu de Jesucrist guardades arreu del món; si les ajuntes totes fan una creu de més de cent metres d'alt. Segurament, hi ha algú que si es troba un castellanoparlant que no enten català només li parla en català, pero el 99,9% de les històries que es conten en aquest sentit són mentira.
En el cas de l'article de que parlem, la credibilitat del mateix queda bastant en entredit quan tenim en compte que l'única dada comprobable empiricament del mateix, el títol de la pel·lícula que afirma haver anat a veure, està escrit incorrectament; no és Albin sinó Alvin [yahoo] [imdb]. I no es una errada mecanogràfica, ja que el títol està mal escrit tant en català com en castellà.
A més la credibilitat de la historia també queda en entredit per la tendència exageratoria de l'autora que queda totalment demostrada quan afirma que uns nens "tan chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" eren capaçs de que "sus pies machacaban los riñones de Guille".
"-Què passa, iaia?
-No ho sè-, contestó, -parlen en castellà."
Quants cops hem sentit històries com aquestes? Crec que amb les històries de gent "que-només-contesta-en-català" (per qualificar-ho d'alguna manera) passa el mateix que amb els trossos de la creu de Jesucrist guardades arreu del món; si les ajuntes totes fan una creu de més de cent metres d'alt. Segurament, hi ha algú que si es troba un castellanoparlant que no enten català només li parla en català, pero el 99,9% de les històries que es conten en aquest sentit són mentira.
En el cas de l'article de que parlem, la credibilitat del mateix queda bastant en entredit quan tenim en compte que l'única dada comprobable empiricament del mateix, el títol de la pel·lícula que afirma haver anat a veure, està escrit incorrectament; no és Albin sinó Alvin [yahoo] [imdb]. I no es una errada mecanogràfica, ja que el títol està mal escrit tant en català com en castellà.
A més la credibilitat de la historia també queda en entredit per la tendència exageratoria de l'autora que queda totalment demostrada quan afirma que uns nens "tan chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" eren capaçs de que "sus pies machacaban los riñones de Guille".
No comments:
Post a Comment