El 13 de setembre va tenir lloc un debat a Catalunya Ràdio sobre l'Independentisme [mp3]. Les idees més interesants van provenir del catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, Josep-Maria Terricabras, i l'historiador i membre de les CUP, Albert Botran.
Josep-Maria Terricabras: "Estem perdent la batalla del llenguatge. Avui ve el senyor Rivera aquí a Catalunya Ràdio i parla d'aliances contra natura. És a dir, quan un partit socialista i un partit independentista, ERC, s'uneixen, això es contra natura; què terrible, quina visió democràtica tan fantàstica que té sobre el que és la naturalessa democràtica.
O bè quan es parla de l'independència com una aventura; escolti, l'aventura és quedar-nos com estem, això és pla una aventura, una aventura de bojos.
O es parla d'una altra cosa terrible, convivència contra independència; perdoni, que els païssos independents no la busquen la convivència?
Per què no diem dependència contra independència? Per què els independentistes no diem que els altres son dependentistes? Perque potser ens aclarirem en algunes coses.
I em sembla que aquesta batalla del llenguatge i la batalla de les idees l'hauriem d'enfortir, tant per part d'algun grup més tradicionalment present com ERC, com per part dels grups nous que estan apareixent, perque llavors sí que farem una onada, llavors si que farem un tsunami."
Albert Botran: "(...) Cal aquest nivell d'organització per aquestes qüestions en les que estem retrocedint; el senyor Terricabras parlava de que estem perdent la batalla del llenguatge, per aquestes qüestions i altres que sorgiràn quan de debo l'estat espanyol i els seus aliats a catalunya es posin les piles per fernos retrocedir. L'estat espanyol deu pensar que ara estem en una festa i algun dia tindrà ganes de que s'acabi la festa, i a aquest creixement de l'independentisme posar-li fi, i per tant intentarà reaccionar de la manaera que pugui; al Pais Vasc ha sigut amb ilegalitzacions.
El cas del País Vasc és paradigmàtic; ara fa deu o dotze anys es va firmar el pacte de Lizarra i semblava que estavem a les portes de l'independència, que era un moment històric. Cal veure que ha passat en aquests deu anys i com han canviat les tornes.
Ara al govern del País Vasc hi ha una coalició espanyolista que està intentant tirar endarrera els mínims que s'havien guanyat amb l'autonomia.
I per tant adonem-nos que l'estat té un molta capacitat de reacció i que per tant no tot passa per aquestes eleccions i per una única llista, ni molt menys, en absolut; sinó que passa per consolidar una sèrie d'estructures i de nivell organitzatiu que ens farà falta per aguantar un pols amb l'estat."
Josep-Maria Terricabras: "Estem perdent la batalla del llenguatge. Avui ve el senyor Rivera aquí a Catalunya Ràdio i parla d'aliances contra natura. És a dir, quan un partit socialista i un partit independentista, ERC, s'uneixen, això es contra natura; què terrible, quina visió democràtica tan fantàstica que té sobre el que és la naturalessa democràtica.
O bè quan es parla de l'independència com una aventura; escolti, l'aventura és quedar-nos com estem, això és pla una aventura, una aventura de bojos.
O es parla d'una altra cosa terrible, convivència contra independència; perdoni, que els païssos independents no la busquen la convivència?
Per què no diem dependència contra independència? Per què els independentistes no diem que els altres son dependentistes? Perque potser ens aclarirem en algunes coses.
I em sembla que aquesta batalla del llenguatge i la batalla de les idees l'hauriem d'enfortir, tant per part d'algun grup més tradicionalment present com ERC, com per part dels grups nous que estan apareixent, perque llavors sí que farem una onada, llavors si que farem un tsunami."
Albert Botran: "(...) Cal aquest nivell d'organització per aquestes qüestions en les que estem retrocedint; el senyor Terricabras parlava de que estem perdent la batalla del llenguatge, per aquestes qüestions i altres que sorgiràn quan de debo l'estat espanyol i els seus aliats a catalunya es posin les piles per fernos retrocedir. L'estat espanyol deu pensar que ara estem en una festa i algun dia tindrà ganes de que s'acabi la festa, i a aquest creixement de l'independentisme posar-li fi, i per tant intentarà reaccionar de la manaera que pugui; al Pais Vasc ha sigut amb ilegalitzacions.
El cas del País Vasc és paradigmàtic; ara fa deu o dotze anys es va firmar el pacte de Lizarra i semblava que estavem a les portes de l'independència, que era un moment històric. Cal veure que ha passat en aquests deu anys i com han canviat les tornes.
Ara al govern del País Vasc hi ha una coalició espanyolista que està intentant tirar endarrera els mínims que s'havien guanyat amb l'autonomia.
I per tant adonem-nos que l'estat té un molta capacitat de reacció i que per tant no tot passa per aquestes eleccions i per una única llista, ni molt menys, en absolut; sinó que passa per consolidar una sèrie d'estructures i de nivell organitzatiu que ens farà falta per aguantar un pols amb l'estat."
1 comment:
m'ha agradat especialment l'apunt d'en Terricabras.
I si ells diuen que nosaltres som nacionalistes catalans, els altres són... nacionalistes espanyols!
Post a Comment