"Un dia li va caure a les mans el llibre "Leonardo. Los años perdidos", d'en José Luis Espejo, on aquest autor explica com Leonardo va estar dos anys a Catalunya i es familiaritza amb Montserrat (en Leonardo pinta molts quadros amb Montserrat de fons). Però el més important és que l'Espejo dóna a conèixer al públic l'escut d'armes d'en Leonardo da Vinci, que és precisament l'escut d'armes dels reis catalans: tres pals vermells sobre fons daurat.
Sabem que els seus mecenes són els descendents d'Alfons el Magnànim: els Aragó, els Este, els Sforza. Ja tenim un vincle entre els membres de la casa reial catalana i ell. També sabem que l'acullen a la seva cort, li paguen les obres, l'ajuden a viure. Leonardo també va ser l'enginyer militar d'en Cèsar Borja, a qui va acompanyar a les seves campanyes militars al nord d'Itàlia, a la Romanya. Això podria ser normal, que un català, en Cèsar Borja, llogués un Italià, en Leonardo, perquè l'ajudes en la conquista militar. Però tenim un salconduit d'en Cèsar Borja on es tracta en Leonardo de "dilectíssim i prestantíssim familiar nostre". És clar que "familiar" podria voler dir "servidor". Sí. Però també pot voler dir exactament el que diu: "familiar". Això ens presenta una visió diferent d'en Leonardo, perquè si fos parent dels Borja, com que aquests eren parents dels reis catalans, tant dels que hi havia a la Esapanya com a Nàpols, llavors en Leonardo podria tenir les seves mateix armes reials. Perquè estaria connectat amb la reialesa italiana i, potser, fins i tot, amb el papat, ja que viu una temporada llarguíssima al Vaticà. Això ens fa pensar que la biografia de Leonardo ha estat molt i molt manipulada." [INH]
"...el Còdex Magliabechiano, ens reporta que va ser "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang"[1]. Llavors, com que el text d'aquest còdex és datat segons En Carlo Vecce vers el 1565[2], constituint, així, el segon text més antic que ens parla d'En Lleonard, caldria que hi donéssim una importància capital, perquè tenim una informació no censurada del tot, que ens permet adonar-nos que som davant d'un altre personatge -d'un personatge noble-, que no pot ser el pintor autodidacte, fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta, que viu tota la infantesa a Vinci, sense cap mena d'educació especial.
A vista d'aquesta informació, que jo tinc per verídica, l'escut d'armes d'En Lleonard pren una dimensió novíssima. Parlem, doncs, ara de l'escut d'armes. Perquè, com és de tothom sabut, era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper d'or. Així apareix ja, al 1746, a l'arbre genealògic de la família da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma[3]." [INH]
Sabem que els seus mecenes són els descendents d'Alfons el Magnànim: els Aragó, els Este, els Sforza. Ja tenim un vincle entre els membres de la casa reial catalana i ell. També sabem que l'acullen a la seva cort, li paguen les obres, l'ajuden a viure. Leonardo també va ser l'enginyer militar d'en Cèsar Borja, a qui va acompanyar a les seves campanyes militars al nord d'Itàlia, a la Romanya. Això podria ser normal, que un català, en Cèsar Borja, llogués un Italià, en Leonardo, perquè l'ajudes en la conquista militar. Però tenim un salconduit d'en Cèsar Borja on es tracta en Leonardo de "dilectíssim i prestantíssim familiar nostre". És clar que "familiar" podria voler dir "servidor". Sí. Però també pot voler dir exactament el que diu: "familiar". Això ens presenta una visió diferent d'en Leonardo, perquè si fos parent dels Borja, com que aquests eren parents dels reis catalans, tant dels que hi havia a la Esapanya com a Nàpols, llavors en Leonardo podria tenir les seves mateix armes reials. Perquè estaria connectat amb la reialesa italiana i, potser, fins i tot, amb el papat, ja que viu una temporada llarguíssima al Vaticà. Això ens fa pensar que la biografia de Leonardo ha estat molt i molt manipulada." [INH]
"...el Còdex Magliabechiano, ens reporta que va ser "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang"[1]. Llavors, com que el text d'aquest còdex és datat segons En Carlo Vecce vers el 1565[2], constituint, així, el segon text més antic que ens parla d'En Lleonard, caldria que hi donéssim una importància capital, perquè tenim una informació no censurada del tot, que ens permet adonar-nos que som davant d'un altre personatge -d'un personatge noble-, que no pot ser el pintor autodidacte, fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta, que viu tota la infantesa a Vinci, sense cap mena d'educació especial.
A vista d'aquesta informació, que jo tinc per verídica, l'escut d'armes d'En Lleonard pren una dimensió novíssima. Parlem, doncs, ara de l'escut d'armes. Perquè, com és de tothom sabut, era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper d'or. Així apareix ja, al 1746, a l'arbre genealògic de la família da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma[3]." [INH]
No comments:
Post a Comment