El 1993, tres nens de vuit anys van ser trobats assassinats a Robin Hood Woods, West Memphis, Arkansas. La policia va detenir tres nois de 16, 17 i 18, Jessie Misskelley, Jr., Jason Baldwin, i Damien Echols, coneguts com West Memphis Three, van ser acusats del crim. Echols va ser condemnat a mort, mentres Baldwin i Misskelley eren condemnats a cadena perpètua.
El més sorprenent del cas és que, segons la policia, es va tractar d'un crim ritual de caire satànic.
El cas també es va caracteritzar per les nombroses irregularitats comeses durant l'investigació del crim, i que van portar a la condemna dels "tres de West Memphis".
Però si aquest cas ha assolit ressó és gràcies a les obres que ha generat, especialment documentals. Ja al 1996 es va estrenar el documental de HBO "Paradise Lost: The Child Murders at Robin Hood Hills". Aquest excepcional documental sorprèn per la facilitat amb la que els cineastes van poder aconseguir imatges de la investigació o filmar familiars tant de les víctimes com dels acusats.
Ja en aquest documental queda patent la debilitat de l'acusació, basada principalment en la confessió de Misskelley. La confessió de Misskelley, que tenia una inteligència que bordejava la discapacitat, estava plena de inconsistències i va ser producte d'un interrogatori amb poques garanties. En cap moment Misskelley va aportar durant l'interrogatori res que la policia no li reveles abans. El més sintomàtic és que durant l'interrogatori, Misskelley es va equivocar sobre dos aspectes tan importants com l'hora del crim i el material amb que s'havia lligat als nens.
La policia va construir a partir d'aquesta confessió tot el cas, arribant a utilitzar una veïna d'un dels acusats, Echols, per obtenir informació sobre els rituals satànics. La veïna va arribar a inventar-se que havia estat testimoni d'un ritual satànic acabat en una orgia.
A més van ignorar proves que senyalaven a altres sospitosos.
Al 2002 Mara Leveritt va publicar "Devil's Knot: The True Story of the West Memphis Three", on s'explica el cas, aportant els indicis que apuntaven a els padrastres de dos dels nens assassinats com a sospitosos. El llibre estudia l'importància que va tenir l'aspecte satànic
Aquest llibre va ser adaptat en una pel·lícula del mateix nom, "Devil's Knot", dirigida per Atom Egoyan el 2013 amb Colin Firth i Reese Witherspoon com a protagonistes.
Però l'impacte cultural d'aquest cas va tenir la seva mostra més interessant, en l'excepcional documental de 2012, "West of Memphis". Aquest documental recupera els elements essencials de "Paradise Lost" i "Devil's Knot" però va molt més enllà en la investigació dels sospitosos alternatius que la policia va ignorar. A més aporta tota la lluita per l'alliberament dels "West Memphis Three".
Entre les revelacions de "West of Memphis" està que les mutilacions patides pels nens, que van ser identificades com producte de tortures, i que van donar suport a la teoria del crim ritual satànic, en realitat eren producte de l'acció de la fauna sobre els cossos dels infants
Però més interessant encara, i tot i tractar-se d'un documental això podria considerar-se un SPOILER, està el fet de que es realitza una prova d'ADN al padrastre d'una de les víctimes, al que diverses proves circumstàncials apuntaven, i es va comparar a l'ADN d'un pel trobat al nus d'un dels cordills que lligaven a una de les víctimes (pel que només podia haver arribat allà en el moment de lligar a la víctima) amb resultat positiu.
Finalment al 19 d'agost de 2011, els "tres de West Memphis" van ser alliberats d'acord a la doctrina Alford, per la que acceptaven la seva culpabilitat però podien seguir mantenint que eren innocents, un extrany mecanisme que també s'anomena Doctrina "I'm guilty but I didn't do it". En realitat es tractava simplement de renunciar a possibles demandes dels tres de West Memphis contra l'estat.
Però si aquest cas ha assolit ressó és gràcies a les obres que ha generat, especialment documentals. Ja al 1996 es va estrenar el documental de HBO "Paradise Lost: The Child Murders at Robin Hood Hills". Aquest excepcional documental sorprèn per la facilitat amb la que els cineastes van poder aconseguir imatges de la investigació o filmar familiars tant de les víctimes com dels acusats.
Ja en aquest documental queda patent la debilitat de l'acusació, basada principalment en la confessió de Misskelley. La confessió de Misskelley, que tenia una inteligència que bordejava la discapacitat, estava plena de inconsistències i va ser producte d'un interrogatori amb poques garanties. En cap moment Misskelley va aportar durant l'interrogatori res que la policia no li reveles abans. El més sintomàtic és que durant l'interrogatori, Misskelley es va equivocar sobre dos aspectes tan importants com l'hora del crim i el material amb que s'havia lligat als nens.
La policia va construir a partir d'aquesta confessió tot el cas, arribant a utilitzar una veïna d'un dels acusats, Echols, per obtenir informació sobre els rituals satànics. La veïna va arribar a inventar-se que havia estat testimoni d'un ritual satànic acabat en una orgia.
A més van ignorar proves que senyalaven a altres sospitosos.
Al 2002 Mara Leveritt va publicar "Devil's Knot: The True Story of the West Memphis Three", on s'explica el cas, aportant els indicis que apuntaven a els padrastres de dos dels nens assassinats com a sospitosos. El llibre estudia l'importància que va tenir l'aspecte satànic
Aquest llibre va ser adaptat en una pel·lícula del mateix nom, "Devil's Knot", dirigida per Atom Egoyan el 2013 amb Colin Firth i Reese Witherspoon com a protagonistes.
Però l'impacte cultural d'aquest cas va tenir la seva mostra més interessant, en l'excepcional documental de 2012, "West of Memphis". Aquest documental recupera els elements essencials de "Paradise Lost" i "Devil's Knot" però va molt més enllà en la investigació dels sospitosos alternatius que la policia va ignorar. A més aporta tota la lluita per l'alliberament dels "West Memphis Three".
Entre les revelacions de "West of Memphis" està que les mutilacions patides pels nens, que van ser identificades com producte de tortures, i que van donar suport a la teoria del crim ritual satànic, en realitat eren producte de l'acció de la fauna sobre els cossos dels infants
Però més interessant encara, i tot i tractar-se d'un documental això podria considerar-se un SPOILER, està el fet de que es realitza una prova d'ADN al padrastre d'una de les víctimes, al que diverses proves circumstàncials apuntaven, i es va comparar a l'ADN d'un pel trobat al nus d'un dels cordills que lligaven a una de les víctimes (pel que només podia haver arribat allà en el moment de lligar a la víctima) amb resultat positiu.
Terry Hobbs, padrastre d'Stevie Branch.
Finalment al 19 d'agost de 2011, els "tres de West Memphis" van ser alliberats d'acord a la doctrina Alford, per la que acceptaven la seva culpabilitat però podien seguir mantenint que eren innocents, un extrany mecanisme que també s'anomena Doctrina "I'm guilty but I didn't do it". En realitat es tractava simplement de renunciar a possibles demandes dels tres de West Memphis contra l'estat.
No comments:
Post a Comment