Les darrers municipals tornen a demostrar el que sempre s'observa a les eleccions catalanes: l'exitència de dues Catalunyes completament diferenciades (quelcom semblant amb el que succeeix a Ucraïna, amb l'est rusofil i l'oest més ukrainés).
Per una banda tenim la major part de Catalunya, amb domini de CiU, tret de les capitals més importants (com ara les quatre capitals de provincia) on guanya el PSC pero amb resultats, en general, bastant decents de CiU.
I de l'altra banda tenim el cinturó industrial de Barcelona, un món completament diferent. Aquí CiU no pinta res, ni ERC; aquí manen els socialistes i, quan els deixen, Iniciativa. Com a exemple, algunes de les ciutats més importants (per veure'n més, sempre podeu acudir a l'organ de propaganda socialista...ai, volia dir a El Pais):
En aquestes capitals als socialistes no els cal ni fer campanya, aquí guanyen facin el que facin i passi el que passi. Potser algun dia hi guanyarà el PP, pero el que està clar, és que els partits catalans no hi faràn mai res...
Aquest filó de vots socialistes recorden bastant els d'Andalusia i Extremadura, on passi el que passi, sempre guanya el PSOE; recordem, sino, les darreres eleccions a les que es va presentar Felipe González (aquí teniu els resultats): després de portar al païs a la crisi econòmica més improtant de la democracia, i d'omplir els diaris de casos de corrupció a tots els nivells, el PSOE encara va treure més de 9 milions de vots.
Així doncs, al PSC només li cal esperar. Les primeres eleccions catalanes que guanyi amb majoria (o que necessiti només a ICV), canviarà la llei electoral, perque els vots de l'area metropolitana valguin el mateix que els de la resta de Catalunya (cosa que, en contra del que ells afirmen, no només passa a Catalunya, sino a motls altres llocs, entre ells, el Regne Unit). I un cop hagin reformat la llei electoral, ja no tornaràn a perdre mai més unes eleccions al Parlament.
De fet, el que em resulta més difícil d'entendre no és l'actitud dels socialistes, sino la dels seus socis, ERC i ICV. A ERC ningú es dona compte de que ja no poden pendre més vots a CiU? Durant quan temps seguiràn atacant CiU i fent-li la feina bruta al PSC? I encara pitjor ICV; és evident que no poden pendre vots a CiU, que si han de pujar ha de ser a costa del PSC...llavors, per què segueixen atacant CiU? De veritat que no ho entenc.
Una altra cosa que em crida l'atenció és la campanya del PSC a Barcelona, amb allò de "Noves idees"; si fa gairebè 30 anys que manen[*]! Poden alegar que el Jordi Hereu és el primer cop que es presenta a unes eleccions, el que és cert...però és que governa des de l'agost de l'any passat!
Això em porta a reflexionar sobre la tècnica socialista de passar-se les alcaldies de Barcelona (tècnica que tant bons resultats els ha donat també a Lleida aquestes eleccions): el candidat de tota la vida (posi aquí Pasqual Maragall o Antoni Siurana) es presenta les eleccions, i a mig mandat (o abans) deixa el càrrec i li passa al seu segon. Així aquest té temps de manar una temporada i quan arriben les eleccions de facto opta a la reelecció. Algú podrà dir que el mateix va fer Jordi Pujol amb Artur Mas, però no és així, doncs Jordi Pujol va nombrar Artur Mas Conseller en Cap (càrrec que el PSC tant va criticar i que tant bè els ha anat després per contentar ERC), i Jordi Pujol va seguir fent de President fins a les eleccions.
La veritat és que el futur pinta bastant negre...
Per una banda tenim la major part de Catalunya, amb domini de CiU, tret de les capitals més importants (com ara les quatre capitals de provincia) on guanya el PSC pero amb resultats, en general, bastant decents de CiU.
I de l'altra banda tenim el cinturó industrial de Barcelona, un món completament diferent. Aquí CiU no pinta res, ni ERC; aquí manen els socialistes i, quan els deixen, Iniciativa. Com a exemple, algunes de les ciutats més importants (per veure'n més, sempre podeu acudir a l'organ de propaganda socialista...ai, volia dir a El Pais):
En aquestes capitals als socialistes no els cal ni fer campanya, aquí guanyen facin el que facin i passi el que passi. Potser algun dia hi guanyarà el PP, pero el que està clar, és que els partits catalans no hi faràn mai res...
Aquest filó de vots socialistes recorden bastant els d'Andalusia i Extremadura, on passi el que passi, sempre guanya el PSOE; recordem, sino, les darreres eleccions a les que es va presentar Felipe González (aquí teniu els resultats): després de portar al païs a la crisi econòmica més improtant de la democracia, i d'omplir els diaris de casos de corrupció a tots els nivells, el PSOE encara va treure més de 9 milions de vots.
Així doncs, al PSC només li cal esperar. Les primeres eleccions catalanes que guanyi amb majoria (o que necessiti només a ICV), canviarà la llei electoral, perque els vots de l'area metropolitana valguin el mateix que els de la resta de Catalunya (cosa que, en contra del que ells afirmen, no només passa a Catalunya, sino a motls altres llocs, entre ells, el Regne Unit). I un cop hagin reformat la llei electoral, ja no tornaràn a perdre mai més unes eleccions al Parlament.
De fet, el que em resulta més difícil d'entendre no és l'actitud dels socialistes, sino la dels seus socis, ERC i ICV. A ERC ningú es dona compte de que ja no poden pendre més vots a CiU? Durant quan temps seguiràn atacant CiU i fent-li la feina bruta al PSC? I encara pitjor ICV; és evident que no poden pendre vots a CiU, que si han de pujar ha de ser a costa del PSC...llavors, per què segueixen atacant CiU? De veritat que no ho entenc.
Una altra cosa que em crida l'atenció és la campanya del PSC a Barcelona, amb allò de "Noves idees"; si fa gairebè 30 anys que manen[*]! Poden alegar que el Jordi Hereu és el primer cop que es presenta a unes eleccions, el que és cert...però és que governa des de l'agost de l'any passat!
Això em porta a reflexionar sobre la tècnica socialista de passar-se les alcaldies de Barcelona (tècnica que tant bons resultats els ha donat també a Lleida aquestes eleccions): el candidat de tota la vida (posi aquí Pasqual Maragall o Antoni Siurana) es presenta les eleccions, i a mig mandat (o abans) deixa el càrrec i li passa al seu segon. Així aquest té temps de manar una temporada i quan arriben les eleccions de facto opta a la reelecció. Algú podrà dir que el mateix va fer Jordi Pujol amb Artur Mas, però no és així, doncs Jordi Pujol va nombrar Artur Mas Conseller en Cap (càrrec que el PSC tant va criticar i que tant bè els ha anat després per contentar ERC), i Jordi Pujol va seguir fent de President fins a les eleccions.
La veritat és que el futur pinta bastant negre...
No comments:
Post a Comment