Kosovo: Epíleg

Ahir van ser les eleccions de Sèrbia. En elles s’elegia entre dos candidats ben diferents: un pro-rus i contrari a la independència de Kosovo; l’altre pro-europeu i més disposat a aceptar la independència d’aquesta provincia serbia. Les darreres notícies donarien una lleugera victòria pel segon.

Sembla, doncs, que la independència de Kosovo no serà traumàtica. Però què ha passat per arribar fins aquí? Aparentment la història es pot resumir en tres fases: neteja ètnica, guerra humanitaria (sigui el que sigui això...) i protectorat de l’ONU. Però, com totes les guerres, no és tan simple com alguns s’esforcen en fer-nos creure…


Quan veiem aquestes fotos (i algunes de les que hi ha al final d'aquest article) ràpidament pensem en el exode albano-kosovar…però no, són serbis, fugint del Kosovo de la era OTAN.

Què va succeir abans de la guerra? Com vaig llegir un cop, sembla que la història de Kosovo salti de la derrota dels serbis davant l’imperi otomà al 1389 fins a l’aparició de Milosevic.


Quan Milosevic arriba al poder Kosovo compta amb una certa autonomia. Però, encara que sembli difícil de creure, la minoria serbia és perseguida i acosada per la majoria albanesa. Podem trobar nombrosos articles dels anys 80 que ho documenten:

“…but Serbs in some of the neighboring villages have reportedly been harassed by Albanians and have packed up and left the region.”
(…)
"The [Albanian] nationalists have a two-point platform," according to Becir Hoti, an executive secretary of the Communist Party of Kosovo, "first to establish what they call an ethnically clean Albanian republic and then the merger with Albania to form a greater Albania."

Això està extret d’un article del New York Times de 1982! (Marvine Howe, The New York Times; July 12, 1982 [*]). Però n’hi ha molt més, que podem llegir aquí.

És en aquest ambient, i després del polèmic informe SANU [*], que Milosevic anula l’autonomia de Kosovo. Comença un periode en el que la majoria albanesa passarà a ser la discriminada.

El 22 d’abril de 1996 va apareixer en escena un altre dels actors clau: l’UCK, o exèrcit d’alliberament de Kosovo [*], amb quatre atemptats simultanis. La seva estrategia era simple: atacar els interessos serbis per provocar la resposta serbia contra la població civil, i així aconseguir recolzament internacional per la seva causa. Aíxi ho confessen els seus liders al documental de la BBC: Moral combat. NATO at war [*]. Aquí teniu la transcripció completa del documental amb totes les declaracions.

L’UCK és una organització terrorista financiada bàsicament mitjançant el tràfic de drogues i tot tipus de activitats mafioses [*].

Però la seva estrategia va tenir el resultat esperat i les Nacions Unides van enviar un respresentant, William Walker, qui es va caracteritzar per una discutible visió dels fets (condemnant d’igual manera l’assassinat d’un adolescent en un bar, com les morts d’uns membres de l’UCK en combat) [*].

Era aquest individu el més adequat per portar a terme aquesta missió? Examinant una mica el seu passat, potser no; se’l considera responsable de tapar l’assassinat de sis capellans jesuites i dues dones a El Salvador al 1989. Walker va insinuar que havia estat el FMLN, quan tothom sospitava (com després es va demostrar) que darrera hi havia l’exèrcit [*].

Però William Walker es va fer celebre després de l’incident de Račak [*], quan, sense cap tipus d’investigació, va afirmar taxativament que les forces serbies havien executat uns 45 albanesos [*].

La investigació de Walker, amb les mans a la butxaca.

Dos complices.

Encara ara no s’ha aclarit el que va succeir realment, però existiesen testimonis que declaren que els fets van tenir lloc de manera diferent a com ho va vendre Walker:

“When at 10 a.m. they entered the village in the wake of a police armored vehicle, the village was nearly deserted. They advanced through the streets under the fire of the Kosovo Liberation Army (UCK) fighters lying in ambush in the woods above the village. The exchange of fire continued throughout the operation, with more or less intensity. The main fighting took place in the woods. The Albanians who had fled the village when the first Serb shells were fired at dawn tried to escape. There they ran into Serbian police who had surrounded the village. The UCK was trapped in between. The object of the violent police attack on Friday was a stronghold of UCK Albanian independence fighters. Virtually all the inhabitants had fled Racak during the frightful Serb offensive of the summer of 1998. With few exceptions, they had not come back. ‘Smoke came from only two chimneys,’ noted one of the two AP TV reporters". (Christophe Chatelot: "Were the Racak dead really coldly massacred?", Le Monde, 21st January 1999).

Aquí teniu més articles sobre el tema.

William Walker reconeix en privat, segons Klaus Naumann (director de l’OTAN) que la majoria d’incidents durant el cessament de foc van ser ocasionats per l’UCK. Tot i això, a conseqüència de l’incident de Račak , es celebra la conferència de Rambouillet. Però aquesta és una excusa. Segons reconeix la mateixa Madeleine Albright, ella va dir a la delegació albanesa que havien de signar doncs si ells signaven i els serbis també, tenien la autonomia de Kosovo; i si ells signaven i el serbis no, tenien la OTAN a Kosovo. La proposta era tan polenta pels serbis que fins i tot era pitjor que els acords que es van signar al final de la guerra: per exemple la proposta incloia la presència de l’OTAN a Kosovo quan després de la guerra se’n va encarregar l’ONU (com demanaven els serbis a Rambouillet).

El fracas de Rambouillet va justificar l’OTAN per iniciar els bombardejos. I aquest van desencadenar la neteja ètnica per part dels serbis.
El capitol més vergonyos de la campanya de bombardejos va ser la destrucció de la televisió pública. Tot i ser clarament un vehicle de la propaganda de Milosevic, va provocar la mort de 14 persones i va aturar les emissions només durant unes hores. Tony Blair s’excusava de la mort d’aquestes persones dient que ja els havien avisat (¿?). Finalment arriba la capitulació de Belgrad i la seva retirada de Kosovo.

Al fi de la guerra el seguiràn intents de l’UCK de portar la guerra a altres regions de Serbia i de Macedonia [*]. Al mateix temps es succeeixen els crims de l’UCK [*]. Al 2005, el Primer Ministre i exlider del UCK, Ramush Haradinaj, es acusat de crims de guerra.

Els abusos contra la minoria serbia després de la guerra (segons HRW) i, no només contra serbis, sinó també contra altres minories, provoquen un nou exode; i condueixen a un Kosovo etnicament pur, un Kosovo purament albanes.