Com ja sabreu els que llegiu aquest blog, Albert Boadella és una de les personalitats públiques que menys respecte em provoquen, per dir-ho suaument.
Però he llegit una noticia que confirma moltes de les sospites que tenia sobre ell, i és que ara dirigirà els Teatros del Canal de Madrid (una mena de TNC madrileny), després d'acceptar l'oferiment d'Esperanza Aguirre [*].
On està l'ironia de l'assumpte? Bè, en diversos aspectes. En primer lloc, el Sr.Boadella sempre s'ha mostrat en contra del teatre oficial i encara més del subvencionat. Evidentment, els Teatros del Canal són oficialissims, i pagats amb diner públic [*]. En segon lloc, el Sr.Boadella sempre ha volgut mostrar-se com un enèmic o, almenys, un crític amb els polítics més conservadors (recordem que una de les seves obres més famoses, i que li van donar més predicament entre els pseudo-anti-establishment catalans va ser Ubu President, una obra on criticava el pujolisme). Bé, m'agradaria saber quin misterios procés mental el porta a criticar a Jordi Pujol pel seu personalisme, i a fitxar per Esperanza Aguirre, qui ha intenat imposar la seva política, amb moviments més que menys censurables, fins i tot el seu partit.
Què pot passar ara? Existeixen dues possibilitats: una és que el Sr.Boadella trii obres de l'agrat d'Esperanza Aguirre; això crec que ni els seu més fidels defensors negaran que seria una baixada de pantalons en tota regla. Però la meva aposta és que ja té preparat una cop a lo Flotats; per sortir dels Teatros del Canal com un heroi que no accepta les imposicions de ningú, un rebel al que cap administració pot sotmetre... Llàstima que tots coneixem a Esperanza Aguirre i no colarà la cara de indignació sorpresa de Boadella.
Però he llegit una noticia que confirma moltes de les sospites que tenia sobre ell, i és que ara dirigirà els Teatros del Canal de Madrid (una mena de TNC madrileny), després d'acceptar l'oferiment d'Esperanza Aguirre [*].
On està l'ironia de l'assumpte? Bè, en diversos aspectes. En primer lloc, el Sr.Boadella sempre s'ha mostrat en contra del teatre oficial i encara més del subvencionat. Evidentment, els Teatros del Canal són oficialissims, i pagats amb diner públic [*]. En segon lloc, el Sr.Boadella sempre ha volgut mostrar-se com un enèmic o, almenys, un crític amb els polítics més conservadors (recordem que una de les seves obres més famoses, i que li van donar més predicament entre els pseudo-anti-establishment catalans va ser Ubu President, una obra on criticava el pujolisme). Bé, m'agradaria saber quin misterios procés mental el porta a criticar a Jordi Pujol pel seu personalisme, i a fitxar per Esperanza Aguirre, qui ha intenat imposar la seva política, amb moviments més que menys censurables, fins i tot el seu partit.
Què pot passar ara? Existeixen dues possibilitats: una és que el Sr.Boadella trii obres de l'agrat d'Esperanza Aguirre; això crec que ni els seu més fidels defensors negaran que seria una baixada de pantalons en tota regla. Però la meva aposta és que ja té preparat una cop a lo Flotats; per sortir dels Teatros del Canal com un heroi que no accepta les imposicions de ningú, un rebel al que cap administració pot sotmetre... Llàstima que tots coneixem a Esperanza Aguirre i no colarà la cara de indignació sorpresa de Boadella.
A algú li sorprendia que hagués fet ell mateix la pintada?
No comments:
Post a Comment