El canvi del PP

"Imaginem-nos que anem a qualsevol païs europeu, posem per cas Alemania, i preguntem a la majoria de ciutadans si pensen que l'estat dona prou diners al seu "land", per exemple, a un ciutadà de Baviera, el més probable serà que respongui que no, per molt nacionalista alemany que sigui. Igual passarà si preguntem a un francès de Bretagne, per dir quelcom; o un italià de la Campania. És a dir, per molt nacionalistes que siguin els ciutadans sempre pensen que l'Estat no els dona prou diners, ja sigui a nivell individual, municipal o regional. En tot cas els politics o militants del partit que estigui al govern de l'estat seràn els únics que ho neguin, tot i quan tornin a l'oposició ho tornaràn a demanar.

A Catalunya no. A Catalunya tenim dos partits, Ciutadans y UPyD, y un gran percentatge de votants del PP que consideren que Catalunya ja rep prou, tot i no ser al govern estatal. Són, sense dubte, un cas únic al món."  26 de novembre de 2010 [bAC | "Fet diferencial" i Concert Econòmic]

"El 65% de los catalanes apoya una financiación como la del País Vasco y el 21% se opone Girona y Lleida expresan el mayor respaldo al concierto: más del 71% a favor Sólo entre los votantes del PP son mayoría quienes se oponen a este modelo" [La Vanguardia]

Alicia Sánchez-Camacho en Julia en la onda (segundo 22:17):

"Quiero una mejora del modelo de financiación, como también lo quieren mis compañeros en Valencia, como también lo quieren negociar todas las CCAA. Todos quieren mejores modelos de financiación, y todos quieren mejorar también sus estructursa autonómicas."

Almenys ha servit perque algú del PP reconegui:

1. Que és legítim que Catalunya reclami millor finançament.

2. Que totes les altres comunitats fan exactament el mateix (sense que a ningú l'escandalitzi, afegiria jo).

Dos idees de sentit comú, però que mai havia  reconegut el PP... I que els partits encara més nacionalistes (espanyols) com Ciutadans o UPyD encara no reconeixen (ni probablment mai facin.