L'error de Lara

Les declaracions de José Manuel Lara han dirigit el debat independentista en els darrers dies, al ser l'únic gran empresari català que s'ha pronunciat sobre aquest tema.

Les seves declaracions tenien, indubtablement, molt més de polític (ideològic), que d'empresarial.

Dir a principis del segle XXI que no es posible que una editorial como Planeta "tenga su sede en un país extranjero que habla otro idioma" és una falsetat sorprenentment estúpida d'un empresari tan important i, que s'enten, únicament des d'una motivació ideològica.

La primera falsetat del raonament de Lara és afirmar que Catalunya independent serà un pais en "que se habla otro idioma". Catalunya, sigui o bo o dolent, és un país bilingüe i si s'independitza, ho seguirà sent. No només per respecte als drets de tots els ciutadans de Catalunya, sino també per motius molt més pràctics i prosaics: una persecució del castellà, que alguns unionistes anticipen ("cree el ladrón que todos son de su condición"), provocaria un rebuig que provocaria el fracàs del nou estat. El model lingüístic català ha funcionat sense conflictes durante més de tres dècades, fins que el PP i Ciutadans han creat conflictes inexistents. I una Catalunya independent seguirà amb el mateix model.

Que el Sr.Lara digui que "tenga su sede en un país extranjero" avui en dia, és tenir una mentalitat del segle XIX que segur que el Sr.Lara no té, però que, per motius ideològics, difon.

La frasse de Lara es desmenteix ràpidament, amb una senzilla reflexió: quantes empresses hi ha a Bèlgica (país bilingüe) que tenen com a primer mercat França? Quantes empresses hi ha a Suïssa que tenen com a primers mercats Alemanya o França?

Avui El País publica un article interessant sobre aquesta qüestió:

"En ese escenario, la decena de editores, agentes literarios y expertos del sector consultados coinciden, desde la discrepancia, en que la industria no tendría problemas tecnológicos ni técnicos para afrontar ese nuevo mapa. La hipotética fuga de editoriales dependería, cuestiones ideológicas personales aparte, de lo de siempre: bolsillo y corazón; o sea, de los problemas arancelarios y fiscales que se derivasen del nuevo estatus de Cataluña (también para algunos susceptibles de ser esquivados) y del papel del castellano como lengua oficial o no, aspecto que se apunta crucial.

“La industria editorial catalana es esencialmente en castellano; si se llegase al extremo de que no se pudiera publicar en esa lengua… En fin, dependería del grado de talibanismo: si te ponen tantas trabas de ese tipo o arancelarias o fiscales, pues te planteas irte, claro”, apunta Beatriz de Moura, editora y fundadora de Tusquets, (...) Todo depende de las zancadillas que pusieran los nacionalistas; una editorial, hoy, se puede llevar desde cualquier sitio”.

(...) “Ese argumento no sería excusa”, sentencia quien lamenta las declaraciones del dueño de planeta. “¿Lara está empadronado en Colombia o Argentina o Francia o en todas partes donde venden sus libros? Pesé que era el empresario catalán con vocación más multinacional y veo que es muy mononacional”." [El País]

Que ningú es deixi enganyar: en una Catalunya independent no es perseguirà a ningú, ni cap llengua. Ni es vol, ni es pot, ni beneficiarà ningú.