El día después

Antes que nada quisiera expresar que no considero legítimo ni justificable impedir la entrada de cargos públicos elegidos democráticamente a una sede parlamentaria.

Ahora bien, aceptando que se trate de una acción reprobable, ¿fue proporcionada la reacción de la clase política?

Comparar los incidentes de ayer con la persecución sufrida por los judíos bajo el régimen nazi, o con el 23F es de una levedad bochornosa y repugnante.

La reacción de la mayoría de políticos resulto sorpredentemente dramática, más propia de una mala opereta que de profesionales aspirantes a estadistas. Las palabras de Mas mostraban perfectamente la consideración que tienen de sí mismos nuestros políticos, no de servidores públicos sinó de auténticos seres "elegidos".

Mas habló también de "violencia extrema", otra muestra de dialéctica vacía. Si esto es violencia extrema, ¿qué fue lo de Plaça Catalunya?

Totalmente condenable fue la actitud de ciertos manifestantes con Montserrat Tura, Marina Geli i Joan Boada (personaje al que en este blog hemos criticado en más de una ocasión). Pero el resto no sufrieron más que abucheos e insultos. Pueden no gustarles, pero que no intenten convertirlos en agresiones.

Y por último, ¿de verdad no era posible garantizar la entrada de los parlamentarios? Sabiendo desde el día anterior que los manifestantes planeaban bloquear la entrada de los parlamentarios, habiéndose manifestado la noche anterior e incluso pernoctado unos cuantos de ellos, ¿de verás era tan difícil preveer un dispositivo suficiente para garantizar la entrada? Es la segunda ocasión que Felip Puig comete un error inaceptable de cálculo. Demasiado pora unos pocos meses. Y aun existe una opción peor, que no se tratase de un error de cálculo.

"Cui prodest"

Un article necessari:

"A qui beneficia?, es preguntaven els antics romans quan en l'àmbit públic es produïa una situació en aparença incontrolada i imprevista. Cui prodest. L'operació d'arribada en helicòpter del president Mas i bona part del seu govern em sembla tèrbola, fins antidemocràtica. I sens dubte, els ha beneficiat. La Vanguardia diu, en la portada, que no s'havia produït una de tant grossa des del 23-F. Vinga, apa, no faltava sinó: el 15-M, quan justament feia un mes, equiparat als colpistes de Tejero i tutti quanti. Quin gran rèdit, president Mas.

L'operació helicòpter beneficia el sentit de l'ordre públic d'aquest govern, que ha tornat a activar la violència on no hi era, com va fer el passat dia 27 de maig a la plaça de Catalunya. Ho vaig escriure en un article, i ho torno a dir ara. Que m'equivoco? Que els concentrats aquest dimecres davant el Parlament van exercir violència contra diputats i periodistes, verbal i física? Potser sí que m'equivoco, però per estar-ne segura necessitaria que algú m'ho demostrés amb dades a la mà. Voldria saber més d'aquests violents. El periodisme d’investigació és avui imprescindible, en tots els ordres. Demanem transparència a tothom menys, ves per on, al nostre sistema comunicatiu. Qui ens assegura que no hi va haver –que no hi ha— infiltrats entre els concentrats davant el Parlament? Infiltrats que podrien ser de la policia, dels 'radikals' violents, d’altres partits..., vagi vostè a saber. Si no ho investiguem, no ho sabem ni ho sabrem.

La primera cosa que va dir Puig en baixar del seu periple aeri victoriós i entrar al Parlament va ser: 'Veieu, com tenia raó jo el dia 27?'. Només una frase així ja permet sospitar que l'actuació d'alguns dels concentrats li va anar la mar de bé, al govern. I ¿què en diu, el conseller, del fet que se sabia des de feia dies que els concentrats del 15-M s'ubicarien davant del Parlament precisament aquest dimecres?

La matinada del 29 de maig, la gent del 15-M va donar una lliçó d'imaginació política quan amb les mans alçades i formant cadena van desactivar els mossos, que se'n van anar de la plaça de Catalunya enmig d'aplaudiments que dignificaven la seva retirada. En una situació social tan greu com la present, ¿no hauria un govern democràtic—i la seva oposició, per cert que també— d'esforçar-se en fórmules d'imaginació política que evitin la violència, en aquest cas dels concentrats? Si no ho fa, i no ho ha fet, no hi ha res que impedeixi pensar que potser ha provocat d'alguna manera aquesta violència."

"Una tèrbola operació d'imatge", Mercè Ibarz.

Felip Puig

Tot i votant convergent, sempre he considerat Felip Puig un polític mediocre, apte només per les batusses electorals. Posar-lo de Conseller d'Interior era doncs, en la meva opinió un error.

Felip Puig no es cansa mai de mostrar-se com el defensor dels Mossos però, tret d'algunes mesures aïllades, el que està aconseguint és tacar-ne la imatge.

Les seves declaracions semblen, alguns cops, propies d'una persona amb conspiranoia com Mourinho: "El conseller d'Interior acusa els mitjans de comunicació de difondre “per on havien d'entrar els diputats entorpint l'operatiu”" [Avui] Senyor Puig, només hi ha quatre accessos al Parlament, ¿realment era tan difícil organitzar un cordó de seguretat per garantir l'entrada dels parlamentaris?

"Reconeix que hi policies de paisà a les concentracions però diu que cap d'ells “va instigar la violència”

Estudia demandar el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, “per calúmnies contra la policia catalana”." No cal ser gaire inteligent (però evidentment sí més que Puig) per donar-se compte de que les declaracions d'Arcadi Oliveres no constitueixen cap delicte. En cap moment afirma que hi hagues policies infiltrats a Barcelona, i fins i tot remarca que no en té cap noticia. Les amenaces del senyor Puig, en cas de no portar a cap demanda, seràn una mostra patètica de bravuconeria, i en cas de prosperar la demanda, una despesa inútil pels ciutadans, quan nosaltres (que no el senyor Puig) hagi de pagar les costes d'un judici perdut.

Reaccions iròniques a l'actuació policial d'ahir

Si l'altre día ens vam fer ressó d'alguns comentaris irònics respecte a les acampades (destancant els d'#acampadapedralbes), avui toca fer-nos ressó de la ironia aplicada a l'operació de neteja de les acampades d'ahir (via Twitter):

mussolindignat Mussol Indignat

Nou concepte de neteja i higienització dels espais públics "El motxo d'esquadra"... #acampadalleida #felipfuig

xavigaya Xavi Gaya

Avui anire a rentar el cotxe. Provare a fer-ho a cops de porra. Un amic de la urbana m'ha dit que es un metode infalible #acampadalleida

Sobre las acampadas

"No me sentía representado por los acampados que quedaban en las plazas españolas. Hace días que dejé de pasarme por Sol. No me gustaban las asambleas que pretendían ingenuamente arreglar el mundo. Las señales extravagantes que desvirtuaban el movimiento y sus peticiones iniciales llenándolo de meditaciones trascendentales, cuencos tibetanos, comisiones del amor y Om planetarios. Me parecía que estaban dando una imagen inadecuada, perjudicando claramente la consecución de los fines inicialmente buscados, y ahuyentando a muchos ciudadanos que no se veían cómodos en medio de semejante parafernalia. Me habría parecido muchísimo más sensato optar por concentraciones masivas todos los días a una hora determinada para mantener el pulso informativo, sin acampar ni generar problemas de orden público, pero es lo que tienen los movimientos sociales: no admiten ningún control.

(...)

Han conseguido volver a dar fuerza al movimiento. Esta tarde no solo estarán ahí los que estaban acampados: volverá a estar la representación de toda la ciudadanía. Ciudadanos ahora más indignados. Si ellos quieren limpiar la plaza, nosotros queremos limpiar la democracia." [El blog de Enrique Dans]

Felip Puig

Felip Puig no es el tipo más listo del Govern de la Generalitat. Y lo digo como votante convergente. Bastante menos malo que el nefasto Joan Saura pero a años luz de Montserrat Tura. Ya hablamos de él tras sus declaraciones acerca del Aeroport de Lleida-Alguaire. Alguien más debió pensar lo mismo en CiU porque su participación (o al menos, su visibilidad, fue bastante reducida el resto de campaña).

Hoy ha vuelto a demostrar su escasa inteligencia. Con las acampadas desinflándose, con un progresivo menor apoyo, con voces críticas desde el movimiento 15M declarando que no se veían respresentados por los que seguían acampados (como la magnifica "Salir de la Puerta de Sol con dignidiad"), organiza un amago de desalojo, que no es un desalojo definitivo, sinó un desalojo temporal para limpiar, pero que termina en un centenar de heridos.

Tras convertir el desalojo en Trending Topic mundial, los Mossos se retiran y los acampados vuelven a ocupar la plaza. Y claro, uno se pregunta, ¿para qué?

El desalojo ha dejado, además, una imágenes que sin duda ayudarán a los acampados a vender su causa al mundo.





Y también ha conseguido convertir el desalojo en Trending Topic en Twitter a nivel mundial, no sólo con un hashtag, sinó con cuatro entre el Top 9 mundial: #bcnsinmiedo, #mossos, Felip Puig, Plaza Cataluña:

Felip Puig

Ja vam parlar de Felip Puig durant la campanya. La seva participació a la campanya va ser bastant desafortunada, i sortosament per CiU, bastant reduïda durant la segona part de la mateixa.

No tenim res a dir amb el nomenament del seu germà Oriol Puig com a nou director del Servei Meteorològic de Catalunya, doncs ja havia tingut aquest càrrec amb anterioritat. [El Periodico]

Ara bè, respecte algunes de les seves declaracions sobre ràdars i velocitat, no podem ser tan condescendents. Tots coneixem les causes de la sinistralitat a la carretera, principalment, l'alcohol, les distraccions, les imprudències i l'excés de velocitat. I l'única manera de lluitar contra aquest darrer factor són les multes i els ràdars. S'ha demostrat que la conscienciació no funciona.

Per això un polític amb responsabilitat no pot mai dubtar de les mesures actuals. Si té dubtes, els ha d'analitzar en privat i no en públic. I pendre mesures, i no fer declaracions populistes.

M'ha recordat bastant a Aznar amb les seves "mítiques" paraules "Quien te ha dicho que quiero que conduzcas por mí"; declaracions d'una gravetat intolerable, encara que sigui algú que ja no té responsabiltiats públiques.

Felip Puig

Ara mateix Felip Puig parla a RAC1. La primera pregunta de Jordi Basté és referent a les enquestes que donen a CiU un gran aventatge respecte al PSC. El senyor Puig es nega a creure aquest resultats, especialment que els hi donin 10 escons a Lleida, Girona i Tarragona.

No és gens sorprenent amb la poca habilitat que ha demostrat Felip Puig, amb declaracions tan poc necessaries i encertades com les referents a l'Aeroport de Lleida.

CiU es troba en una posició privilegiada; només li cal esperar el dia de les eleccions. La experiència del segon Tripartit ha estat tan nefasta que CiU només necessita esperar que es desintegri (com està succeint) ell sol.

Sisplau, senyor Puig, pel bè de Convergència, calli.

Àtacs contra l'Aeroport de Lleida-Alguaire

Les declaracions de Felip Puig sobre l'Aeroport de Lleida han estat una nova posada de pota d'aquest individu mediocre.

"Puig criticó la política de infraestructuras del Govern, en el marco de la cual se han llevado a cabo equipamientos que en su parecer no se podrán mantener. Puig puso de ejemplo de diversos hospitales, y también se refirió al aeropuerto de Alguaire.
Sobre esta infraestructura, Puig lamentó que pese haber “costado 100 millones de euros es un aeropuerto que no tiene bastante actividad y con el que difícilmente podremos hacer nada en los próximos años”.
El convergente añadió que las inversiones públicas tienen que tener “un retorno o bien económico o de cohesión social”. En este sentido, reteró que el aeropuerto de Alguaire “no tiene suficiente actividad para tener un retorno” y por eso que “tendríamos que empezar a reconocer que decisiones como éstas son las que no podemos tomar en el futuro”.
Para Puig, “Catalunya acaba en la Panadella”.
El primero en responder a Puig fue el delegado del Govern en Lleida, Miquel Pueyo, quien defendió la construcción del aeropuerto de Lleida y atribuyó las dudas planteadas por el convergente al “desconocimiento que tiene respecto de la realidad y las perspectives económicas y sociales de las comarcas de Lleida”.
Pueyo, afirmó que las manifestaciones de Puig le recuerdan “a los años sesenta del siglo pasado, años en que el régimen franquista jugó la carta de reforzar el alejamiento entre Lleida y Barcelona”, y a aquellos años en el que circulaban consignas realmente mezquinas del tipo “Catalunya s’acaba a la Panadella” o “per Lleida ja està bé”." [La Mañana]

Tot i això, posar en boca de Puig que “Catalunya acaba en la Panadella” (i així ho fan al posar-ho entre cometes) és manipular.

Apart de les crítiques generades a Lleida, també hi ha hagut qui ha aprofitat per reivindicar el mite de l'aeroport sense futur; per exemple aqueste pressumpte "historiador" i "periodista" [elsingular]: "Això sí, cap xifra que avali la inversió més enllà de la cridòria i el xivarri. Tot plegat té un regust ranci de leridanismo antibarceloní.
(...)
És possible que l’aeroport de Lleida-Alguaire sigui una bona inversió i que al final els números acabin sortint. Per això hauria estat bé que els dirigents de Ponent haguessin explicat les xifres, les previsions d’ús i el pla de viabilitat per rebatre Felip Puig. No ho han volgut fer i s’han limitat a treure els greuges territorials i un victimisme més propi dels habitants del sud de la península ibèrica. Ei, i ho dic jo que tinc algunes arrels familiars i casa oberta en aquelles comarques.". Resulta molt còmic que aquest individu reclami als "dirigents de Ponent" uns números en defensa de les seves tesis que no demana a Felip Puig en les seves. Per dos cops demana les "xifres" que justifiquin que l'aeroport és rentable, però en cap cas demana les "xifres" en que es basa Puig per afirmar el contrari. Curios, no? Doncs no, perque Puig ha tingut l'habilitat de dir el que molta gent pensa, com diu l'autor, sense dades ni arguments, que pensen "com pot ser rentable un aeroport a Lleida"?

Les declaracions posant en dubte la viabilitat de l'aeroport, tenen més de demagogia populista (precissament perque apela a una creença popular i no aporta proves), que a una anàlisi polític fonamentat; de fet es tracta d'un populisme "més propi dels habitants del sud de la península ibèrica", de crítica de les inversions realitzades en altres llocs.

El que és indubtable és que l'aeroport ha superat totes les previssions de passatgers. El seu futur depent, en gran mesura, de factors com la finalització de l'autovia des de l'aeroport fins a la ciutat de Lleida, la unió ferroviaria entre aeroport i ciutat, de la concessió del permís per realitzar vols fora de l'espai Shengen, de la construcció d'una autovia fins al Pirineu... Massa factors perque Felip Puig pugui establir la viabilitat futura de l'aeroport. Però també massa factors per a que Jaume Clotet (i altres individus com ell) els puguin tenir en compte.

Tornant al senyor Puig, i tot i que encara posteriorment ha intentat puntualitzar-le, dificilment es poden interpretar en el sentit que ell intenta afirmar a posteriori:

"Felip Puig ha carregat contra la política d'inversions del tripartit i ha posat exemples com l'aeroport lleidatà d'Alguaire: "Cent milions d'euros i és un aeroport que no té, d'alguna manera, prou activitat. Amb l'aeroport d'Alguaire difícilment podrem fer res als últims anys. Hauríem de començar a reconèixer que decisions com aquestes són les que no podrem prendre en el futur"." [Catalunya Ràdio].

D'altra banda és totalment cert que va ser CiU el gran impulsor del projecte de fer un aeroport a Lleida. Durant anys van estar lluitant per construir-lo a Alfes, tot i que va ser el Tripartit el que va desbloquejar la situació, canviant la seva localització per la d'Alguaire.

Així doncs, vull pensar que Puig no considera un error haver construit l'aeroport de Lleida, doncs insinuaria que el projecte tan temps perseguit durant el mandat de Jordi Pujol era un error...

Com a comentari final, i com a confessió personal, diré que el meu vot, que estava assegurat per Convergència, ja no ho és tan. Evidentment no votaré cap altra formació (no n'hi ha cap que mereixi ni considerar-ho) però m'ho hauré de pensar abans de votar a Convergència sabent que el seu número dos es un populista.