La darrera gran mesura aprovada pel seu govern és una nova llista de llibres per les escoles polonesses [*]. En aquesta llista l'important no és ser bon escriptor sinó bon polones.
Entre els escriptors exiliats dels bessons tenim a Dostoyevskiy (o Dostoievski o Dostoievskiy o...). He de confesar que és el meu escriptor preferit i el que més m'ha marcat de manera extra-literaria també (sempre l'he considerat un gran filosof).

Això m'ha confirmat una teoria que fa temps que tinc: Dostoyevskiy no agrada a cap regim totalitari. Recordem que el regim comunista el va desterrar de la literatura russa i fins i tot el va prohibir durant els primers anys. Podriem pensar que perque era un escriptor de dretes o poc socialista, però (com es diu als títols de crèdit finals de Z) també va ser prohibit per la dictadura dels Coronels de Grècia. I ara arriba una nova prova.
Crec que cada cop que un règim totalitari prohibeix a Dostoyevskiy (sigui pel motiu que sigui), la seva obra és revaloritza encara més.
PS: Havia pensat de titular aquest post "Los gemelos golpean dos veces", però ja n'han fet tantes de les seves...
No comments:
Post a Comment