Sovint es discuteix sobre si Dostoievski va dir o no "Si Deu no existeix, tot està permés". La resposata és sí i no. No ho va dir ell directament, sinó mitjançant un personatge d'una de les seves novel·les, Ivan Karamazov, a Els germans Karamazov, la seva novel·la més personal. Però coneixent una mica la seva obra podem concloure que és una màxima que segurament ell compartia.
La idea és ben senzilla, si Deu no existeix, l'esser humà no és més que qualsevol altra espècie animal, no més que un gos o un cargol (per posar dos exemples, però també es podrien citar les rates i les hienes...). I si l'home és un animal més, la moral no té sentit, doncs els animals només es regeixen pels instints, principalment l'instint de supervivència.
La resposta dels ateus serà que sí existeix el Bè i el Mal sense Deu, doncs la moral o la ètica, com vulguem anomenar-ho són dins de nosaltres; no provenen de Deu. Però cal recordar que el que per nosaltres són el Bè i el Mal, els nostres valors, no tenen perque ser compartits per la resta de la humanitat; alguns exemples: els sacrifis humans de les societats pre-hispàniques d'Amèrica, l'ablació de clitoris en certes regions d'Àfrica, la poligamia entre mormons, les bodes acordades amb o entre menors... Tindriem tants exemples com vulguessim, d'actes que a nosaltres ens semblen reprobables que altres religions, societats o cultures consideren normals; és més ho consideren el Bè.
És més, els nostres valors segueixen essent cristians, tot i que neguem el seu origen, perque "sota la capa finíssima de la visibilitat pública continuen les mateixes lògiques que, de gairebé vint segles ençà , impregnen fonamentalment el funcionament de la societat europea....".
Per tant, la creença en Deu és la base necessària (tot i que no suficient) per l'existència de la moral. Sense Deu, qualsevol moral és una farsa; o les restes del substrat cristià del que Europa (malgrat els intents d'alguns) encara no s'ha desfet.
