Una setmana d'incoherència

En primer lloc, la manifestació. La que havia de ser una manifestació contra el terrorisme, es van convertir en una manifestació sense una sola menció al terrorisme. Un marcià que hagués arribat a la Terra i assistit a la manifestació d'ahir hauria pensat que els terroristes eren els islamòfobs i el rei d'Espanya (pel que sento un profund despreci institucional, però no és més culpable de l'atemptat a Barcelona que tots els altres membres de l'establishment mundial).


Començaré amb l'article de Ramón Lobo, "La internacional del odio", sobre el que ja vaig escriure
(http://thalassiana.blogspot.com/2017/08/sobre-la-internacional-del-odio-de.html) però que conté la major incoherència de totes, i una de les més freqüents.

1. Diu"La mayoría de los atentados yihadistas en Europa los han cometido ciudadanos europeos.", però després, en un altre paràgraf diu: "Atentan porque sienten que atentamos contra sus países." Però, no ha dit que la majoria de terroristes són europeus?! És a dir, depenent de l'argument són europeus o no...

2. La segona gran incoherència, és la comesa per tots aquells que responsabilitzen a Felip VI per negociar amb Arabia Saudí però en el passat van defensar a Hillary Clinton, qui, mitjançant la seva fundació familiar, rep diners d'Arabia Saudí.

Ramón Lobo al seu article es refereix, sense mencionar a Felip VI, a Arabia Saudí com promotor mundial de terrorisme. És cert que ho és. Però l'irònic és que Ramón Lobo fes campanya per Hillary Clinton (https://twitter.com/search?f=tweets&q=clinton%20from%3Aramonlobo).

El mateix Lobo mostra més d'aquesta incoherència a l'argumentar que amb Obama EEUU es va allunyar del terrorisme, i que amb Trump s'hi ha apropat de nou. L'indiferència d'Obama amb ISIS (per debilitar Assad), el seu recolzament a grups terroristes (els mal anomenats "rebels moderats")  que van de la mà d'Al-Nusra (Al-Qaeda a Siria), el seu veto a l'investigació de l'implicació d'Arabia Saudí als atemptats de l'11S, etc.

Si algú vol saber més sobre el paper d'Oabama i Clinton als darrers conflictes internacionals, que llegeixi als dos cops periodista britànic de l'any, John Pilger (www.twitter.com/johnpilger).


3. Les mostres d'admiració que ha rebut Miriam Hatibi, i concretament per la seva "tensa" conversa amb Felip VI. Cal recordar que l'organització de la que forma part és del Regne del Màrroc (http://www.fundacionibnbattuta.org/en/); com per donar lliçons al rei d'Espanya...


4. Manifestació d'entitats islàmiques de condemna de l'atemptat. Tant que critiquem els mitjans de Madrid per fer plants curts i cap pla aeri per amagar el fracàs de les manifestacions unonistes de Barcelona, i llavors tots els mitjans (començant per TV3) fan el mateix amb la manifestació d'entitats islàmiques...


5. Tot i que siguin una minòria, són més nombrosos del que pensem: gent que et diu "racista" si argumentes la superioritat moral del cristianisme vers l'islam, però fan proclames sobre la superioritat dels catalans sobre els espanyols.


6. Els personatges d'Arran que fan campanya contra la islamofobia però desprès fan pintades cristianofobes ("L'única esglèsia que il·lumina és la que crema", per exemple).

Entre tots hem repintat la paret de la mesquita, condemnem qualsevol mostra de feixisme #NoPassaran pic.twitter.com/BCoFAYvuVO

— CUP Sant Celoni (@CUPSantCeloni) August 21, 2017

PROPAGANDA TEST

Hi ha un test que crec molt vàlid, per valorar si una informació és tal o és una altra cosa. I és senzillament invertir la situació que analitzem.

Un exemple seria els especials que van fer al Catalunya Migdia de Catalunya Radio sobre Adan, un jove sirià que havia quedat en cadira de rodes per culpa de la guerra i al que van ajudar a participar en la marató de Barcelona. Li van dedicar hores i hores.

La qüestió és que hauria passat si haguessin dedicat les mateixes hores a un sirià terrorista que hagués atemptat a Europa. Sense cap dubte haurien estat acusats de promoure l'islamofobia i de racista. Com pot ser que el mateix tractament, depenent de la persona en la que es posa el focus, sigui informació o racisme?

El cas és que no és diferent: els dos casos són informació o propaganda, segons el cas. I en el cas al que ens referim, tant els reportatges que van dedicar a l'Adnan com si haguessin fet el contrari, són propaganda, adoctrinament.

GEMMA GALDÓN

Sóc un apassionat de les tertúlies. I obviament no sóc l'únic, perque aquestes són freqüents als programes més escoltats de la ràdio catalana. Però per molt que a algú li agradin les tertulies, alguns tertulians són especialment irritants. Hi ha diversos motius per això: histrionisme, superioritat moral, ignorància, etc. Alguns exemples serien Pilar Rahola i Gonzalo Bernardos pel seu histrionisme (com pot ser el segon professor universitari?!) o Vicent Sanchís pel seu paternalisme. Però si hi ha algú que els supera a tots és Gemma Galdón: la seva ignorància (va qualificar a Breivik de catòlic el 24/03/2016), la seva superioritat moral (qualsevol que no és dels seus està tacat de sospita), la seva incoherència (exigeix als seus companys tertulians que siguin crítics quan ningú és més fídel a la línea de pensament d'un partit polític concret que ella; o critica les terrasses ilegals perque fan competència deslleial i no paguen impostos, però defensa als manters...).

Ara bé, el mes passat Gemma Galdón va superar-se quan en una mateix hora de tertulia va ser enganxada mentint per Pere Mas, va patir un zasca descomunal de Josep Martí, i ho va arrodonir tot acusant a la resta de membres de la tertulia de masclistes per interrompre-la.

Una hora de tertuliana de Gemma Galdón (El món a RAC1 - El perquè de tot plegat 16/3/2017):

47:35

Despés de que Gemma Galdón afirmi que el Govern ha criticat el tractament dels casos de corrupció de CiU a TV3, Pere Mas li pregunta:

PM: "Quí ho ha criticat? Jo no he vist ningú del Govern criticar-ho."
GG: "Podré dir algo o no? Tots els homes d'aquesta taula..."
PM: "Pots dir el que vulguis però no pots afirmar una cosa que no és certa."
GG: "Cada frasse que he dit me l'heu interromput. Tots el homes us penseu que teniu coses més importants que la dona d'aquesta taula... M'heu interromput tots."

Aquesta discusió continuarà al final del programa després de l'explicació sobre les "dinàmiques masclistes":

GG: "Jo he mentit quan he dit que hi havia hagut pressions?"
PM: "Has dit Govern. Has dit que el Govern havia criticat."
GG: "Un diputat no és el Govern?"
PM: "Un diputat no és el Govern."
GG: "No és el Govern?"
PM: "No. Si vols t'explico la diferència entre el Parlament i el Govern. El Govern és executiu i el Parlament és legislatiu."
I la resposta de Galdón davant d'aquesta explicació sobre la falsedat que havia afirmat és...
GG: "I el problema és aquest, eh?"

(...)

GG: "Mantens que no hi hagut pressions?"
PM: "No, jo no he dit això. No em facis dir coses que no he dit."
GG: "M'estàs dient mentidera."
PM: "Sí, t'he dit mentidera quan has dit lo del Govern i ho mantinc. Si vols busquem la gravació."

I la reflexió final de Galdón és:

GG: "T'he donat l'oportunitat."
PM: "Què vol dir que t'he donat l'oportunitat? Que m'estàs perdonant la vida?"

Però si tornem a mitja tertulia, després de que Pere Mas la deixi en evidència amb la afirmació sobre les pressions del Govern,  li cau un altre "zasca" aquest cop de Josep Martí Blanch:

GG [48:50]: "El teu diagnòstic de què passa a TV3, que el problema és la competència, que no hi ha els recursos, que no pot competir amb la quantitat de canals privats... Jo faig una altra lectura, el que ens diuen tots els estudis es que qui ha abandonat en massa TV3 com a espectador són les persones que no comparteixen l'independentisme. És a dir el problea no és un tema de recursos, el problema és que s'ha instaurat a TV3 un discurs que a molta gent no li sembla imparcial, no li sembla que sigui de servei públic."

Josep Martí [50:30]: "Si els catalans haguessin abandonat en massa [TV3] per la línea ideològica, els informatius de TV3 no serien líders. Els informatius són líders. [Segons] Les audiències acumulades, el problema que té la tele ara és a la graella d'entreteniment, tot allò que supossa dispendis per comprar drets d'emissió o per fer produccions ambicioses que costen molts diners."


I aprofita el final de la tertulia [1:10:11] per intentar explicar la relació entre ser dona i interrupcions:

GG: "Amb el tema de ser dona o no ser dona. (...) La teva interrupció ha vingut després de quatre interrupcions seguides."
PM: "La meva interrupció ha vingut quan tú has dit una cosa que no era certa."
GG: "Jo penso que els homes també heu de ser conscients de com les vostres dinàmiques individuals, que potser les vostres motivacions no tenen res a veure amb el masclisme, acaben contribuint a dinàmiques masclistes en les quals les dones acabem expulsades del debat i l'esfera d'opinió."

Més tard Pere Mas fa una llista de persones amb les que s'ha "enganxat" durant la tertúlia i acaba parlant d'un cas amb una dona que, pel que s'enten, va acabar als jutjats. I llavors sembla sentir-se de fons a Galdón dient: "Per això no hi ha dones a les tertúlies."



ACTUALITZACIÓ 27/04/2017:

Galdón a la resta de tertulians: "No us puc respectar quan no us respecteu vosaltres mateixos."

Manipulació a Catalunya Ràdio

Estimada Mònica Terribas,

Buscant informació sobre la tasca de la fundació de George Soros, Open Society Foundations a Catalunya, descobreixo amb sorpresa que el Director Regional per Europa d’aquesta organització, Jordi Vaquer (https://www.opensocietyfoundations.org/people/jordi-vaquer), ha aparegut dos cops a El matí de Catalunya Radio parlant d’Ucraïna com a “analista polític expert en afers internacionals”:
(1. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/jordi-vaquer-analitza-les-divisions-internes-a-ucraina/audio/774942/ i 2. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-situacio-a-ucraina-a-examen-a-el-mati-de-catalunya-radio/audio/796646/)

Només es menciona que és director de la “Iniciativa per una Societat Oberta”, nom amb que s’amaga la fundació de Soros (que no es mai mencionat).

El greu d’aquest fet és que les filtracions de documents de la fundació de Soros ha revelat l’implicació d’aquest en la revolució a Ucraïna. Però no només això, el mateix Soros ha admés personalment aquesta implicació: “Well, I set up a foundation in Ukraine before Ukraine became independent of Russia. And the foundation has been functioning ever since and played an important part in events now” (http://cnnpressroom.blogs.cnn.com/2014/05/25/soros-on-russian-ethnic-nationalism/).

Així doncs, és evident que voluntaria o involuntariament, es va enganyar als oients presentant-los com un analista pressumptament imparcial, algú que era part implicada. De fet, Mònica Terribas fins i tot comenta: “Per primera vegada tinc la sensació de que tenim el dibuix, el paisatge complet”.

Tenint en compte que el mateix Soros ha admés la implicació de la seva fundació (de la que Vaquer era director regional en le moment de la primera entrevista) en la revolta ucrainesa, és necessari que Mònica Terribas, com a director de El matí de Catalunya Radio, es disculpi amb els oients, per haver presentat com imparcial algú que és part implicada del conflicte.

Atentament,

Jordi Ortiz

Rajoy a Alfonso Rus: «Yo te quiero Alfonso, coño, te quiero»

Una pequeña selección de los piropos a las amistades peligrosas de Rajoy:

"Yo te quiero Alfonso [Rus], coño, te quiero (...) Quiero que sepas que tus éxitos los considero mis éxitos, aparte de los del Partido Popular, los de Mariano Rajoy, que es uno de Pontevedra, también mis éxitos".

"Creo en ti y en lo que haces; te he visto actuar. La inmensa mayoría de los valencianos y los españoles creen en ti. (...) Siempre estaré detrás de ti, o delante, o a un lado. Gracias Paco [Camps]".

"[Carlos] Fabra es un ciudadano y un político ejemplar para el PP y también para los ciudadanos de Castellón."

"Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume [Matas] y todos vosotros hicisteis en Baleares." [El Confindecial]

Medios más enlazados en Twitter por los diputados del Congreso

Anàlisi dels resultats del 27S en clau de referèndum

Sí, ja sé que no té gaire sentit realitzar aquesta anàlisi ara, quan tot sembla indicar que estem condemnats a unes noves eleccions. Però és que encara ara hi ha qui fa afirmacions surrealistes sobre els resultats del 27S.

¡El propio PP reconoció en 2014 que el defícit de Catalunya son 16.000 M€!

Los carteles electorales del 20D

Vamos a echar un vistazo a los carteles del 20D, pero sin fijarnos en si miran a izquierda o derecha, si llevan corbata o no, o cuántos botones de la camisa no se han abrochado... Que para todo eso, ya están los "expertos".

PP

Esos ojos cansados... ¿de tanto trabajar por España? "Me duele España", parece pensar Rajoy.

Parece que los publicistas del PP han confundido la seriedad ("España en serio") con la tristeza.

PSOE


¿Por qué han envejecido al pobre Pedro Sánchez?
¿Qué significará ese palito encima de la "u" en "futuro"?

Si creen que la foto de Pedro Sánchez tiene mucho Photoshop...

...Esperen a ver la de Carme Chacón.

Entre todo ese paisaje de anuncio de suavizante, no puedo apartar la mirada de esas cejas.


IU



Aunque esté en las antípodas ideológicas, Alberto Garzón parece uno de los protagonistas de "Amo a Laura", que haya olvidado, oh horror, afeitarse esta mañana. La ilusión está bien, sin duda, pero parecer un iluso no tanto.


Democràcia i Llibertat (partido antes conocido como CDC)



De este cartel, los "expertos" en imagen política han criticado varias cosas: la foto en blanco y negro, el primer plano de la foto, y el texto tachado... Según parece, todo ello, es un error en publicidad política... Personalmente no me desagrada, aunque es cierto que la foto de Homs parece la foto de un sospechoso en comisaría...


ERC (disculpen la calidad de la imagen)

Poli bueno y poli malo... Si nunca falla en las películas americanas, ¿cómo va a fallar en las elecciones?
Gabriel Rufián parece el hermano independentista de Alberto Garzón, y Joan Tardà un profesor universitario excéntrico (¿llevará el diagrama del condensador de flujo en el bolsillo?).


UDC


Cualquier comentario del cartel de Unió sería crueldad innecesaria. Juzguen ustedes mismos.


Ciudadanos

El amado líder en todo su esplendor... O no. Decir que la sonrisa de Rivera en este cartel es falsa (incluso para un cartel político) es poco. De hecho, parece editada con Photoshop, aunque tal vez sea una de las virtudes de Rivera, él en sí mismo parece ser el producto de un tutorial latinoamericano de Photoshop.


Podemos



Probablemente, la foto de Iglesias sea la menos falsa de todas, aunque puestos a elegir, habría preferido menos protagonismo de su dentadura.

Y de regalo, la propaganda de "los primos 'guays' de Barcelona":

Journalists imprisoned by Country: Turkey leading the chart

David Fernàndez: Tres tuits (i els tuits absents) per a la vergonya

Hi ha dies en que n'hi ha prou en veure el timeline de Twitter d'una persona per saber quína és la seva categoria moral. Tots i que des de les antípodes ideològiques, tenia un cert respecte per David Fernàndez de la CUP. Més enllà de la seva convergent-fòbia (especialment intensa en la seva Pujol-fòbia i Mas-fòbia), té l'encant dels que van per lliure, i el que (fins a les eleccions del 27S) es podia qualifar de certa coherència.

Però en vaig tenir prou amb veure el seu timeline de Twitter dissabte (després dels atemptats de Paris), per adonar-me que les seves fòbies estàn per sobre de l'ètica exigible a qualsevol persona.

Dissabte 14 de novembre, David Fernàndez només va fer tres tuits, que es caracterizen per:

- CAP CONDEMNA DELS ATEMPTATS.

- CAP RECORD PER LES VÍCTIMES.

- UN REPULSIU "I TÚ MÉS" AL CRISTIANISME.

"I de què viuré, què menjaré?"

Mònica Terribas: "Si deixa la política es dedicarà a fer la tesi doctoral i a la docència?"
Josep Antoni Duran i Lleida: "I de què viuré, què menjaré?"
Terribas: "Home, es podrà guanyar la vida una persona brillant com vostè, no?"
Duran i Lleida: "Els professors ho passen molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou."

La doble moral de Ciudadanos

El canvi arriba finalment a Barcelona...

Anàlisi dels resultats electorals (tot esmorçant)

Uns correus amb uns amics sobre les Municipals de Barcelona, em serveixen d'excusa per escriure una línees sobre les Municipals d'ahir.

Els primers correus eren sobre les enquestes, especialment la del CIS, i els dubtes que plantejaven.

CIS || Resultats

És veritat que han encertat amb la victòria de BeC que jo realment creia que al final no es donaria... Hauria apostat que al final s'imposaria el seny, però no ha estat així.

Respecte a l'enquesta, posava en dubte la mida de la mostra (només 2.500 persones a tot l'Estat!), i especialment, els factors de correcció utilitzats: els partits soberanistes el tinguessin baix i els partits unionistes alt. I en això els resultats em donen la raó: en l'enquesta del CIS, tant CiU com ERC estaven infravalorats i Ciutadans, PP i PSC sobrevalorats. És difícil creure que sigui una coincidència.

I en segon lloc, l'article del pallasso de Salvador Sostres em serveix per fer unes darreres reflexions.

L'anàlisi dels resultats en els barris rics de BCN pot ser interessant ... Però l'agafa Sostres i et baixa el nivell de l'anàlisi al betum ...

I respecte al debat sobiranista: imagineu-vos que agafo un article que diu que l'unionisme està de capa caiguda perquè el PP s'enfonsa a Catalunya, sense tenir en compte per a res l'ascens de Ciutadans (sense ni tant sols nomenar-los)... Què m'en dirien els unionistes? Em llençarien l'article al cap, i amb raó. En canvi, aquest és l'anàlisi de Sostres. Però en això no és l'únic, la seva anàlisi és el més comú a Madrid. El que em sembla interessant és preguntar-se, ¿per què és així? ¿Auto-engany? ¿Interès en crear una percepció diferent de la realitat catalana a la resta d'Espanya? Em temo el segon, perquè igual que amb la llengua, els interessa donar una imatge d'una Catalunya on una minoria sobiranista oprimeix a una majoria unionista. El sentit d'estat brillant per la seva absència. I una de les raons per seguir apostant pel sobiranisme.

Estudi sobre una condemna injusta

El 1993, tres nens de vuit anys van ser trobats assassinats a Robin Hood Woods, West Memphis, Arkansas. La policia va detenir tres nois de 16, 17 i 18, Jessie Misskelley, Jr., Jason Baldwin, i Damien Echols, coneguts com West Memphis Three, van ser acusats del crim. Echols va ser condemnat a mort, mentres Baldwin i Misskelley eren condemnats a cadena perpètua.

El més sorprenent del cas és que, segons la policia, es va tractar d'un crim ritual de caire satànic.

El cas també es va caracteritzar per les nombroses irregularitats comeses durant l'investigació del crim, i que van portar a la condemna dels "tres de West Memphis".

Però si aquest cas ha assolit ressó és gràcies a les obres que ha generat, especialment documentals. Ja al 1996 es va estrenar el documental de HBO "Paradise Lost: The Child Murders at Robin Hood Hills". Aquest excepcional documental sorprèn per la facilitat amb la que els cineastes van poder aconseguir imatges de la investigació o filmar familiars tant de les víctimes com dels acusats.

Ja en aquest documental queda patent la debilitat de l'acusació, basada principalment en la confessió de Misskelley. La confessió de Misskelley, que tenia una inteligència que bordejava la discapacitat, estava plena de inconsistències i va ser producte d'un interrogatori amb poques garanties. En cap moment Misskelley va aportar durant l'interrogatori res que la policia no li reveles abans. El més sintomàtic és que durant l'interrogatori, Misskelley es va equivocar sobre dos aspectes tan importants com l'hora del crim i el material amb que s'havia lligat als nens.

La policia va construir a partir d'aquesta confessió tot el cas, arribant a utilitzar una veïna d'un dels acusats, Echols, per obtenir informació sobre els rituals satànics. La veïna va arribar a inventar-se que havia estat testimoni d'un ritual satànic acabat en una orgia.

A més van ignorar proves que senyalaven a altres sospitosos.

Al 2002 Mara Leveritt va publicar "Devil's Knot: The True Story of the West Memphis Three", on s'explica el cas, aportant els indicis que apuntaven a els padrastres de dos dels nens assassinats com a sospitosos. El llibre estudia l'importància que va tenir l'aspecte satànic

Aquest llibre va ser adaptat en una pel·lícula del mateix nom, "Devil's Knot", dirigida per Atom Egoyan el 2013 amb Colin Firth i Reese Witherspoon com a protagonistes.

Però l'impacte cultural d'aquest cas va tenir la seva mostra més interessant, en l'excepcional documental de 2012, "West of Memphis". Aquest documental recupera els elements essencials de "Paradise Lost" i "Devil's Knot" però va molt més enllà en la investigació dels sospitosos alternatius que la policia va ignorar. A més aporta tota la lluita per l'alliberament dels "West Memphis Three".

Entre les revelacions de "West of Memphis" està que les mutilacions patides pels nens, que van ser identificades com producte de tortures, i que van donar suport a la teoria del crim ritual satànic, en realitat eren producte de l'acció de la fauna sobre els cossos dels infants

Però més interessant encara, i tot i tractar-se d'un documental això podria considerar-se un SPOILER, està el fet de que es realitza una prova d'ADN al padrastre d'una de les víctimes, al que diverses proves circumstàncials apuntaven, i es va comparar a l'ADN d'un pel trobat al nus d'un dels cordills que lligaven a una de les víctimes (pel que només podia haver arribat allà en el moment de lligar a la víctima) amb resultat positiu.

Terry Hobbs, padrastre d'Stevie Branch.

Finalment al 19 d'agost de 2011, els "tres de West Memphis" van ser alliberats d'acord a la doctrina Alford, per la que acceptaven la seva culpabilitat però podien seguir mantenint que eren innocents, un extrany mecanisme que també s'anomena Doctrina "I'm guilty but I didn't do it". En realitat es tractava simplement de renunciar a possibles demandes dels tres de West Memphis contra l'estat.

La relació entre Societat Civil Catalana i l'ultradreta

Corrupción por CCAA

Fuente: Espejo Público.

Elaboración: @sisquere.

Elaboración: veritats.cat

"Que Mas se deje de quimeras y gobierne..."