Los carteles electorales del 20D

Vamos a echar un vistazo a los carteles del 20D, pero sin fijarnos en si miran a izquierda o derecha, si llevan corbata o no, o cuántos botones de la camisa no se han abrochado... Que para todo eso, ya están los "expertos".

PP

Esos ojos cansados... ¿de tanto trabajar por España? "Me duele España", parece pensar Rajoy.

Parece que los publicistas del PP han confundido la seriedad ("España en serio") con la tristeza.

PSOE


¿Por qué han envejecido al pobre Pedro Sánchez?
¿Qué significará ese palito encima de la "u" en "futuro"?

Si creen que la foto de Pedro Sánchez tiene mucho Photoshop...

...Esperen a ver la de Carme Chacón.

Entre todo ese paisaje de anuncio de suavizante, no puedo apartar la mirada de esas cejas.


IU



Aunque esté en las antípodas ideológicas, Alberto Garzón parece uno de los protagonistas de "Amo a Laura", que haya olvidado, oh horror, afeitarse esta mañana. La ilusión está bien, sin duda, pero parecer un iluso no tanto.


Democràcia i Llibertat (partido antes conocido como CDC)



De este cartel, los "expertos" en imagen política han criticado varias cosas: la foto en blanco y negro, el primer plano de la foto, y el texto tachado... Según parece, todo ello, es un error en publicidad política... Personalmente no me desagrada, aunque es cierto que la foto de Homs parece la foto de un sospechoso en comisaría...


ERC (disculpen la calidad de la imagen)

Poli bueno y poli malo... Si nunca falla en las películas americanas, ¿cómo va a fallar en las elecciones?
Gabriel Rufián parece el hermano independentista de Alberto Garzón, y Joan Tardà un profesor universitario excéntrico (¿llevará el diagrama del condensador de flujo en el bolsillo?).


UDC


Cualquier comentario del cartel de Unió sería crueldad innecesaria. Juzguen ustedes mismos.


Ciudadanos

El amado líder en todo su esplendor... O no. Decir que la sonrisa de Rivera en este cartel es falsa (incluso para un cartel político) es poco. De hecho, parece editada con Photoshop, aunque tal vez sea una de las virtudes de Rivera, él en sí mismo parece ser el producto de un tutorial latinoamericano de Photoshop.


Podemos



Probablemente, la foto de Iglesias sea la menos falsa de todas, aunque puestos a elegir, habría preferido menos protagonismo de su dentadura.

Y de regalo, la propaganda de "los primos 'guays' de Barcelona":

Cartells electorals campanya catalana 2012

Moisés ja és aquí per obrir les aigües.

Cartell inspirat en les portades d'Esquire, pel candidat amb menys carisma.

Sobrodosi de Photoshop.

Junqueras amb cara de "pillín".

Joan Herrera en un cartell que sembla del Banc Sabadell.

¿El cartell menys original de la campanya?

Albert Rivera ha tornat a l'adolescència gràcies als filtres del Photoshop.

Algú sap per què li han deixat un ull més adormit que l'altre? Posats a photoshopejar...

Cartell electoral o flyer de discoteca?

"La culpa és de las crisi"

Catalunya Radio. 14/05/2010. 9:40 Els representants de PSC i ERC culpen de la seva devallada electoral a la crisi. Amb paraules que subscriuria Rodríguez Zapatero, han "aclarit" que en la cojuntura d'una crisi, el partit que governa sempre pateix els efectes d'aquesta. És cert, però en el cas concret dels partits que formen el Tripartit, el problema no és la crisi, sinó la "inoperància" mostrada per aquesta partits (i en el cas de l'estat, pel PSOE) per lluitar contra la crisi.

El canvi s'apropa

Resultats de l'enquesta publicada (amb gran pesar) per El Periódico avui:

Estimacions en PDF

Reflexions:
1. Com pot Joan Herrera obtenir un 4,7 de puntuació? Gairebé aprova...
2. Ciutadans es quedaria sense presència al Parlament. Esperem que es confirmi.

¿De veritat voleu un tercer Tripartit?

Les darreres enquestes donen una victoria clara de CiU; obtindria al voltant de 52 escons. Però tot i això, el PSC obtindria entre 38 i 42 escons, ERC entre 20 i 22, i Iniciativa podria ¡pujar! fins als 13 escons. Això possibilitaria la reedició per tercer cop del Tripartit. [Racó Català]

¿De veritat voleu una tercera part del Tripartit?

El procés d'andalusització de Catalunya

Les darrers municipals tornen a demostrar el que sempre s'observa a les eleccions catalanes: l'exitència de dues Catalunyes completament diferenciades (quelcom semblant amb el que succeeix a Ucraïna, amb l'est rusofil i l'oest més ukrainés).
Per una banda tenim la major part de Catalunya, amb domini de CiU, tret de les capitals més importants (com ara les quatre capitals de provincia) on guanya el PSC pero amb resultats, en general, bastant decents de CiU.


I de l'altra banda tenim el cinturó industrial de Barcelona, un món completament diferent. Aquí CiU no pinta res, ni ERC; aquí manen els socialistes i, quan els deixen, Iniciativa. Com a exemple, algunes de les ciutats més importants (per veure'n més, sempre podeu acudir a l'organ de propaganda socialista...ai, volia dir a El Pais):


En aquestes capitals als socialistes no els cal ni fer campanya, aquí guanyen facin el que facin i passi el que passi. Potser algun dia hi guanyarà el PP, pero el que està clar, és que els partits catalans no hi faràn mai res...

Aquest filó de vots socialistes recorden bastant els d'Andalusia i Extremadura, on passi el que passi, sempre guanya el PSOE; recordem, sino, les darreres eleccions a les que es va presentar Felipe González (aquí teniu els resultats): després de portar al païs a la crisi econòmica més improtant de la democracia, i d'omplir els diaris de casos de corrupció a tots els nivells, el PSOE encara va treure més de 9 milions de vots.

Així doncs, al PSC només li cal esperar. Les primeres eleccions catalanes que guanyi amb majoria (o que necessiti només a ICV), canviarà la llei electoral, perque els vots de l'area metropolitana valguin el mateix que els de la resta de Catalunya (cosa que, en contra del que ells afirmen, no només passa a Catalunya, sino a motls altres llocs, entre ells, el Regne Unit). I un cop hagin reformat la llei electoral, ja no tornaràn a perdre mai més unes eleccions al Parlament.

De fet, el que em resulta més difícil d'entendre no és l'actitud dels socialistes, sino la dels seus socis, ERC i ICV. A ERC ningú es dona compte de que ja no poden pendre més vots a CiU? Durant quan temps seguiràn atacant CiU i fent-li la feina bruta al PSC? I encara pitjor ICV; és evident que no poden pendre vots a CiU, que si han de pujar ha de ser a costa del PSC...llavors, per què segueixen atacant CiU? De veritat que no ho entenc.

Una altra cosa que em crida l'atenció és la campanya del PSC a Barcelona, amb allò de "Noves idees"; si fa gairebè 30 anys que manen[*]! Poden alegar que el Jordi Hereu és el primer cop que es presenta a unes eleccions, el que és cert...però és que governa des de l'agost de l'any passat!

Això em porta a reflexionar sobre la tècnica socialista de passar-se les alcaldies de Barcelona (tècnica que tant bons resultats els ha donat també a Lleida aquestes eleccions): el candidat de tota la vida (posi aquí Pasqual Maragall o Antoni Siurana) es presenta les eleccions, i a mig mandat (o abans) deixa el càrrec i li passa al seu segon. Així aquest té temps de manar una temporada i quan arriben les eleccions de facto opta a la reelecció. Algú podrà dir que el mateix va fer Jordi Pujol amb Artur Mas, però no és així, doncs Jordi Pujol va nombrar Artur Mas Conseller en Cap (càrrec que el PSC tant va criticar i que tant bè els ha anat després per contentar ERC), i Jordi Pujol va seguir fent de President fins a les eleccions.

La veritat és que el futur pinta bastant negre...