Showing posts with label ciutadans. Show all posts
Showing posts with label ciutadans. Show all posts

Tuesday, May 12, 2015

Por la desaparición del catalán

Alguna vez he recibido miradas de escepticismo, cuando acerca del debate de la lengua, y concretamente de la situación de la lengua española en Catalunya, he apuntado que Ciutadans (y una parte del PP) desean la desaparición del catalán, y actúan en consecuencia. Supongo que algunos pensarían que era una muestra típica de victimismo nacionalista periférico...

Pues resulta que, en su espiral antiacatalanista, uno de los padres fundadores de Ciudadanos, Arcadi Espada, se ha quitado la careta y lo ha escrito negro sobre blanco.


"Last but. La concesión profunda al nacionalismo que supone la propuesta [una ley de lenguas que sitúe en el mismo rango de oficialidad el castellano, el catalán, el gallego y el vasco]. Su adhesión. Varios de sus promotores reconocen y ensalzan su valor simbólico y eso implica compartir con el nacionalismo que una lengua es algo más que un instrumento de comunicación. La letal plusvalía. Frente al mito, la radical y serena indiferencia de Albert Boadella en Gente que vive fuera: «Algo hay que hablar.» En efecto, algo hay que hablar. Y da lo mismo lo que concretamente se hable. De ahí que la proliferación de lenguas atente contra la función del lenguaje, que es posibilitar la comunicación humana. Y de ahí que sea obligación moral de los hombres trabajar para que el número de lenguas disminuya y abstenerse de someter ninguna de ellas a carísimos tratamientos en la sala de reanimación artificial." [Arcadi Espada]

Saturday, April 25, 2015

Ciudadanos: Sueño de una legislatura de verano

El líder supremo de Ciutadans, Albert Rivera recurre frecuentemente a la frase de Victor Hugo: "No hay nada más poderoso que una idea a la que le ha llegado su tiempo". Me incómoda que Rivera utilice esta frase, porque también es una de mis favoritas. Pero especialmente porque no entiendo cuál es "la idea" a la que se refiere. Según Rivera, "la idea" es que "la política española necesita abrir una nueva etapa" (y, obviamente, Ciudadanos sería protagonista de esta nueva etapa). ¿La "necesidad de abrir una nueva etapa" es una idea? ¿Una necesidad puede ser una idea? Más bien la solución debería ser la idea. Pero nadie espera que Rivera hable con precisión; de él se esperan titulares y mensajes simples.

Lo que no se le puede negar a Rivera es estar en el lugar adecuado en el momento adecuado. Porque catalanes anticatalanistas ha habido muchos. Vidal-Quadras sin ir más lejos. Pero ninguno ha llegado tan lejos como él. Intelectuales anticatalanistas ha habido muchos también, con sus manifiestos. Pero que decidan crear un partido nuevo y que les salga un mecenas millonario, ninguno. Y es que, a diferencia de Podemos o la CUP, Ciudadanos no se creó de abajo hacia arriba, sinó completamente al revés. Las "élites intelectuales" anticatalanistas encontraron en Antonio Guerra un conveniente aliado, que convenció al empresario Miguel Rodríguez Domínguez, propietario de Festina, para que les ayudase económicamente (basta leer la cortísima entrada de Wikipedia sobre este individuo para darse cuenta de que tiene una empanada mental importante).

Pero la suerte de Albert Rivera y Ciutadans sólo acababa de empezar. "The best is yet to come". Porque este Frankenstein del españolismo que es Ciutadans tuvo la suerte de nacer en una Catalunya olvidada por el PP y con el PSC a la deriva, lo que dejó el camino libre para que recogieran los votos de esa minoría (mayoría silenciosa, la llaman ellos) anticatalanista que existe en Catalunya, y de algún reformista verdadero despistado. Desde el momento en que se entregó al anticatalanismo por un puñado de votos, estaba claro que el PP no aspiraba a dejar de ser una fuerza marginal en Catalunya, así que alguna lumbrera en Madrid pensaría que Ciutadans podía ser la marca blanca perfecta en Catalunya, "'¡nadie pensará que son anticatalanistas, porque son catalanes!". Para el que intente argumentar en contra de esta afirmación, basta con que encuentre una razón alternativa para la permanencia de Alícia Sánchez Camacho como Presidenta del PP catalán...

Pero no sólo de dinero viven los partidos, y especialmente los nuevos, hace falta que le conozcan a uno. Y en eso, no hay nadie mejor que Albert Rivera (con el permiso de Pablo Iglesias). El amigo Albertito Riviera no le ha hecho ascos a ningún plato, en su misión para llevar la "buena" nueva del nacimiento del elegido (para redimir Catalunya) a propios y extraños.


Pero, lo más importante, es que, a diferencia de la formación de Pablo Iglesias, a Albert Rivera en todas partes le rien las gracias. Va a un plató de 13tv y a todos se les hace el culo pepsicola con él (en Intereconomía era prácticamente un fijo); pero es que se va a a ver a Julia Otero, en el espectro ideológico opuesto, y más de lo mismo; al amigo Albert le rien las gracias en 13TV, en Antena 3, en La Sexta... y lo mismo en la prensa escrita. Nadie ataca a Albert o Ciutadans (como sí le sucede a Podemos), ni se ha auditado a todos los líderes de Ciutadans como se ha hecho con los de Podemos (y a pesar de ello, y sin llegar a gobernar, ya les han salido algunos trapos sucios, como éste, éste o éste).

Pero tarde o temprano, Ciudadanos tendrá que gobernar, y claro, eso puede ser un problema cuando tu gran "idea" es la necesidad de renovar España... pero no tienes ni "idea" de cómo hacerlo...

Monday, August 5, 2013

"Els unionistes insulten a la seva gent"

"- [Els unionistes] Enreden els seus votants?

- Crec que els unionistes insulten a la seva gent, perquè crec que tots aquests arguments nomes es poden sostenir si creus que el teu electorat es idiota. I ells creuen que tots els 'xarnegos' se'ls ha de tractar com a idiotes. Clar, com ells no han baixat mai de la Diagonal. En Rivera és Esade, La Caixa, Parlament, no ha vist gaire món. I com pensen que el seu votant és idiota fan arguments idiotes: “Ens trauran de l'euro, faran una frontera de ciment”. Si la idea és que algú per ser de Cornellà és idiota, doncs mira... els Estopa ja ho van dir que ells votarien no, però que volien votar, i si surt el sí es quedaran igual, ni exili ni ósties.

Antonio Baños a Nació Digital"

Saturday, April 13, 2013

L'hipocreasía d'Albert Rivera

Als partits de tall populista/demagog com Ciutadans (però també UPyD) els encanta denunciar pràctiques polítiques que, sempre segons ells, no comparteixen.

Una d'aquestes denúncies, que els "senyors" de Ciutadans han copiat del PSOEc i del PP, i que ja es feien a Jordi Pujol, és la d'equiparar els àtacs a la seva persona, Artur Mas o Jordi Pujol, amb àtacs a Catalunya.

Deixant de banda, que es podria discutir si quan s'ha atacat a aquestes dues persones ha estat a títol personal o com a presidents de la Generalitat, el que volem avui es denunciar la hipocresia d'Albert Rivera:




Així doncs, Rivera identifica una protesta contra la seva persona en una mostra d'hispanofòbia, fent exactament allò que tant li agrada criticar de CiU, però superant en un sol tuit a Mas i a Pujol en teatralitat i demagògia.

Sunday, April 7, 2013

Inés Arrimadas

Tots coneixem la voluntat de Ciutadans de disfressar els seu discurs nacionalista (espanyol) en un discurs populista de "hablamos de lo que realmente preocupa a los ciudadanos".

Paral·lelament han intentat crear un discurs intentant fer-nos creure que no tenen res a veure amb cap corrent política pre-existent, que són ciutands "normals i corrents" que, conmoguts per les injustícies de la política actual, han decidit entrar en política.

Aquesta farsa, que queda destruida només en el nombre de militants/càrrecs del PP que s'han passat a Ciutadans (perque el PP no era prou fatxa per ells), l'ha utilitzen també per criticar a la resta de partits com si ells fossin els únics que no estan tacatas pel pecat original que embruta a la resta.

Tota aquesta introducció ve arran de la polèmica de "La consideració d'Andalusia com «estranger» encén el Parlament", que va posar al mapa la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas.


Acostumo, quan descobreixo algún nom d'algún membre de Ciutadans a fer una petita búsqueda, que acostuma a donar resultats en mostres d'anticatalanisme o coses pitjors (com aquestes).

El cas és que sobre Inés Arrimadas, autora de la frase "L'atenció a les persones que més ho necessiten hauria de ser la prioritat de qualsevol govern", he trobat una informació curiosa:

"Esta mañana, la Vicepresidenta del IEDT de la Diputación, María José Valencia, ha presentado en el Ayuntamiento de Sanlúcar de Barrameda el Proyecto de Cooperación Transfronteriza, que desarrollan conjuntamente ciudadanos marroquíes y gaditanos.

Valencia ha estado acompañada en su intervención por Inés Arrimadas, representante de la empresa D’aleph-Andalucía y la becaria del curso de “Técnico de gestión de Proyectos de Cooperación Transfronteriza” en Sanlúcar de Barrameda, Cecilia Zambrano." [Diputación de Cádiz]

Ara vé l'interessant:

"El curso ha supuesto una inversión total de 585.000 €, financiados a través del proyecto ARRABT, que promueve el IEDT y que se enmarca en la iniciativa Comunitaria de Interreg III A, España-Marruecos."

...Un pressupost interessant, finançat per l'Unió Europea.

Però, a què es dedicaren aquests diners?

Doncs, segons diu la pàgina web, "En este proyecto están trabajando 18 alumnos de la región Tánger-Tetuán y 17 de Cádiz, repartidos en 11 grupos de trabajo encuadrados en diferentes categorías", és a dir, a 35 alumnes!

Serà cosa meva, però trobo que és un pressupost una mica elevat per només 35 alumnes. Em sorpren que una persona tan compromesa com són els diputats de Ciutadans prengués part en un programa amb un pressupost tan "desajustat".


Valencia flanqueada a la deracha por Inés Arrimadas y Cecilia Zambrano a la izquierda

Tuesday, February 26, 2013

Ciutadans... o Anticatalans?



Una de les acusacions que es fan repetidament contra Ciutadans és la de ser anticatalans. Ells es defensen dient que no, que no son anticatalans sino anti-nacionalistes.

Per mí, resulta més que obvi que es tracta d'un partit anticalanista, però resulta difícil provar-ho amb fets irrefutables, perque els seus membres i simpatitzants davant dels àtacs recurrents que aquesta formació llença contra Catalunya sempre adueixen que no ataquen Catalunya, ni la seva cultura, sinó que defensen l'"igualtat de tots els espanyols", la "llengua espanyola", la "llibertat de 'gaudir' dels toros dels catalans", i tota la resta de respostes (m'autocensuro comentari) absolutament buides que utilitzen.

Així doncs, com provar que es tracta d'un partit anticatalà? Com provar que estàn contra Catalunya i no "en defensa de..."? Doncs fent l'anàlisi inversa: si no és un partit anticatalanista, deuen defensar Catalunya o, si més no, parlar-ne bé algún cop.

El primer fet analitzable (i us animo a comprovar-ho si sou de Ciutadans o coneixeu algú que ho és) és que no els agrada res de Catalunya: no els agrada el català (encara que no ho diguin obertament, no compraren mai un llibre en català, ni veuràn una pel·lícula en català -encara que no puguin triar, com a la televisió), obviament no veuen mai la TV3 ni cap cadena en català, ni escolten la radio en català, són del Real Madrid (algún de l'Espanyol però només pel nom, i si continua la "deriva nacionalista" del club perico es "desapuntaràn"), odien el rock català, la sardanà, no els agraden els castells però sí els toros, estàn ansiosos per convencer qualsevol que l'oli d'Andalusia és millor que el català, i que el ví del Duero (per posar un exemple) és millor que el millor Priorat, etc.

De fet, acabarem abans dient les coses que sí els agraden de Catalunya: el "pantumaca" i el Serrat. Bàsicament, el que agrada fins i tot, als anticatalanistes més rabiosos de la resta de l'Estat.


A nivell polític, no trobarieu ni un sol cop en que Ciutadans hagi votat res a favor de Catalunya. Pressuntament, defensen els drets dels ciutadans de Catalunya i el "que realment preocupa els ciutadans", una forma de dir (o d'amagar, millor dit) que defensen els interessos de Madrid (com a capital de l'estat centralista) a Catalunya. Fins i tot el  PPC ha admés que Catalunya té dret, com tots els territoris, a reclamar un millor finançament (un petit pas per Sánchez-Camacho però un gran pas per la dreta espanyolista); però Ciutadans no. I per què no poden reconeixer que Catalunya tingui dret a reclamar un millor tracte? No ho fan tots els territoris del món? No ho fan Andalusia o Aragó, Baviera o Renania, Quèbec o la Columbia Britànica? Per què Catalunya no hi té dret? Doncs per què Catalunya per Ciutadans no té dret a res.


Una altra prova que es pot fer, si els agraden les dades numèriques, és recorrer a Google, d'on podrem obtenir dades imparcials irrefutabels sobre "el bé que Ciutadans parlen de Catalunya".

Com ho farem? Amb una búsqueda ben senzilla: buscarem els resultats que obtenim de cercar a Google:

albert rivera "catalunya és una gran"
i
albert rivera "cataluña es una gran"

Sorprenentment, ambdues cerques (s'adjunten captures al final) només retornen 12 resultats (7+5, incloent el que enllaça a aquest blog). És a dir, només hi ha 17 resultats en tota la web que relacionin Albert Rivera (líder i principal portaveu de Ciutadans) i "Catalunya és una gran" (tant en català com en castellà) i que pot referirse a nació, regió o qualsevol altre qualificatiu que el senyor Rivera li volgues dedicar...

Resulta totalment indiscutible que, per un polític amb escó al Parlament des de fa sis anys (2006), només es donin 17 resultats.

Perque ens adonem de l'excepcionalitat d'aquests resultats, n'hi ha prou amb comparar-ho amb els resultat de la búsqueda "rosa diez"+"españa es una gran", que ens serviràn de control (1):

"rosa diez" "españa es una gran" dona 301.000 resultats

Asumint que Espanya té cinc cops més habitants que Catalunya, i que Rosa Díez sigui un nom més freqüent que Albert Rivera, res explica una diferència de gairebé 30.000 a 1, excepte el fet que ni Albert Rivera, ni el partit que dirigeix, ni els seus simpatizants consideren que Catalunya tingui res de positiu, sinó ben al contrari.


APÈNDIX

(1) Per què Rosa Diez? Per que algú pot al·legar que Albert Rivera (ni Ciutadans) parla bé de Catalunya per que fa una oposició "radical". Tothom acceptarà que l'oposició que UPyD fa al govern a nivell estatal és tan "radical" com la que Ciutadans fa al Govern, amb una petita diferència, Rosa Díez no és antiespanyola, sinó tot el contrari.

Captures de les cerques:

"albert rivera" "catalunya és una gran"

"albert rivera" "cataluña es una gran"

"rosa diez" "españa es una gran"


Publicat originalment a Quatre el 08/02/2013.

"Nazionalistas"

S'ha convertit en comú en mitjans anticatalanistes l'ús de la paraula "nazionalista" per referir-se als que som nacionalistes (perifèrics). L'ús d'aquest qualificatiu és tan freqüent en aquests ambients que ha deixat de sorprendre'ns i s'ha convertit en quelcom quotidià.

Però és necessari que ens aturem un moment i reflexionem sobre aquesta paraula.

Qualsevol persona que tingui uns mínims coneixements d'història, ha sentit les xifres de víctimes del  nazisme. Sabem que entre jueus, eslaus i altres etnies van esser assassinats als camps de concentració al voltant de 10 milions d'essers humans. Això sense tenir en compte les víctimes inocents de la guerra.

Així que diguem-ho clar: cada cop que algú qualifica a algú altre de nazi (o derivats) perque no li agreden les seves idees, encara que pensi que l'està oprimint, està insultant la memòria de milions de persones que van esser assassinades en nom del nazisme. És un acte d'una repugnància insuportable per qualsevol persona que valori la vida humana.

No cal haver tingut la sort/desgràcia (sort, pel que s'apren, i desgràcia, pel que té de doloros) de visitar Auschtwitz i altres espais de patiment dels jueus i de la resta de víctimes del nazisme, per comprendre la magnitud de l'horror nazi; horror que a l'utilitzar la paraula nazi i derivats s'ofen i ridiculitza.

Després de fer aquesta introducció des d'un punt de vista més passional, m'agradaria fer una anàlisi freda de l'ús de la paraula "nazionalismo". Si plantegem els possibles motius que poden portar algú a fer la comparació entre el nacionalisme català i el nazisme, tenim dues possibilitats:

- Que realment cregui que existeixen paral·lelismes entre el nacionalisme català i el nazisme. En aquesta cas, és tracta d'una persona amb un evident transtorn psicològic, un cas evident de dissociació de la realitat.

- O que utilitzi el qualificatiu "nazi" com a qualificatiu insultant. En aquest cas, i per tot el que hem exposat anteriorment, estem davant d'una mostra de miseria ètica que desqualifica absolutament moralment a la persona que l'emet.

Com a exemple, aquí teniu tres tuits de Jordi Cañas, diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya, utilitzant la paraula "nazionalistas":




Publicat originalment a Quatre el 12/02/2013.

Jordi Cañas y "los paquis"

El diputat del Parlament de Catalunya per Ciutadans, Jordi Cañas, referint-se als establiments de la comunitat paquistaní de Catalunya com "paquis":



Publicat originalment a Quatre el 13/02/2013.

Thursday, January 10, 2013

Què volia dir Jordi Cañas quan va dir "Qué lástima"?

Tots recordem el famos "¡Que se jodan!" d'Andrea Fabra:


Andrea Fabra, diputada del PP per Castelló i filla de Carlos Fabra, crida "Muy bien, muy bien que se jodan" després que Rajoy anuncii les retallades als aturats.

En aquell moment, la diputada del PP va argumentar que es referia als diputats socialistes i no als aturats. Aquesta excusa, es desmunta amb un senzill raonament: si es referia als diputats socialistes, als que tenia davant, per què crid "Que se jodan" i no "Jodeos", molt més curt i contundent?


Una mica més complicat és establir a què es refereix Jordi Cañas, quan al Parlament de Catalunya va dir "Qué lástima, qué lástima".


La conversa és aquesta:

David Fernàndez: Hem sobreviscut a Espartero, hem sobreviscut a Franco. Sr Rivera, la dictadura franquista era un estat de dret...
Jordi Cañas: Que lastima, que lastima...

Existeixen dues alternatives:
1. Que Cañas es refereixi amb "Qué lástima" a la persona i/o discurs de David Fernàndez.
2. Que Cañas es refereixi amb "Qué lástima" a que "haguem sobreviscut" a Espartero i Franco.

Volem pensar que Cañas es refereix a la primera opció, però el dubte romandrà. Hi ha dues raons que ens porten a pensar el pitjor:
1. Quan algú qualifica una altra persona, normalment diu "Qué tonto" o si és a les seves paraules, diu "Qué tonteria", normalment no diu "Qué lástima"
2. Quan algú conta un fet NO HA SUCCEÏT, i poc després algú altre diu "Qué lástima", el lògic és pensar que es refereix a que és una llàstima que no succeís aquell fet.

Com ja hem dit, no sabrem mai a què es referia Jordi Cañas amb el seu "Qué lástima". Ens haurem de creure l'explicació oficial, tot i que el sentit comú ens digui el contrari...

Wednesday, November 14, 2012

Las matemáticas de Ciutadans

Para ser un buen partido populista hay que lanzar ideas simples que calen entre el electorado al que se pretende convencer, aunque no soporten el mínimo análisis crítico.

Esto es exactamente lo que hace Ciutadans. Ante el debate soberanista, no se cansan de repetir que se trata de una cortina de humo creada por Mas para que no se hable de los recortes; a pesar de que la Generalitat ya había realizado la mayoría de recortes necesarios, y a pesar, y ésto es lo realmente importante, de que todas las encuestas previas al 11S mostraban que Mas no se resentía de los recortes).
Pero si hay una idea que Ciutadans insiste en difundir es que el pacto fiscal no es necesario, si se recorta en lo que ellos llaman "identidad". Analicemos esta propuesta.
Tenemos que la deuda de Catalunya sube aproximadamente a 44.000 millones de euros.
El gasto en identidad, estimado (o mejor dicho, inflado) por -el nada sospechoso de simpatizar con Mas- La Razón, es de 500 millones de euros anuales. Una simple división nos muestra que recortando en identidad, como propone Ciutadans, Catalunya "sólo" tardaría 88 años en enjuagar su deuda. Supongo que esto es lo que Ciutadans llama visión de futuro...
En cambio, si optamos por las propuestas tan criticadas por Ciutadans (independencia y/o pacto fiscal) y aceptamo el CÁLCULO DEL GOBIERNO DE ESPAÑA del déficit fiscal que sufre Catalunya (datos de 2005, único año en que el Estado los ha hecho públicos) de 11.000 millones de euros podemos calcular rápidamente que Catalunya enjuagaría su déficit ¡en 4 años!



ACTUALIZACIÓN 18/05/2013

Hagan ahora los cálculos con los 350 millones de los que habla ABC (que incluyen los 260 millones que cuesta TV3, como si absolutamente toda la programación de TV3 se invirtiese en "identidad").

Friday, November 9, 2012

Cartells electorals campanya catalana 2012



Moisés ja és aquí per obrir les aigües.


Cartell inspirat en les portades d'Esquire, pel candidat amb menys carisma.


Sobrodosi de Photoshop.



Junqueras amb cara de "pillín".



Joan Herrera en un cartell que sembla del Banc Sabadell.


¿El cartell menys original de la campanya?

Albert Rivera ha tornat a l'adolescència gràcies als filtres del Photoshop.
Algú sap per què li han deixat un ull més adormit que l'altre? Posats a photoshopejar...


Cartell electoral o flyer de discoteca?

Tuesday, November 6, 2012

"C's - La España que sueña Ciutadans"

"La España que sueña Ciutadans" o el himno de España con letra de Joaquín Sabina recitado por la vacas sagradas de Ciutadans... Sin comentarios.

Sort que són les eleccions al Parlament de Catalunya, què treuràn per "las Generales"?

Saturday, March 10, 2012

Què volen aquesta gent, que van als tribunals?

"Derecho a elegir la lengua". Això és el que, sempre que se'ls pregunta afirmen defensar els promotors de la demanda presentada per "les tres families". "Derecho a decidir", no podria haver-hi res més democràtic, oi?

Deixant de banda el debat sobre el que ells anomen "derecho a decidir", el que m'interessa és saber quí són. Perque, tot i que Albert Rivera, de Ciutadans, afirmi "Que uns pares siguin militants, diputats o simpatitzants d'un partit no interfereix per exigir drets constitucionals", resulta bastant significatiu veure quí hi ha al darrera.

Fa poc ja vam descobrir que "El procurador de les famílies demandants en el cas de la immersió lingüística que ha generat la interlocutòria d'aquest matí, és a dir, qui exerceix la seva representació processal davant la justícia, Jorge Belsa Colina, va ser candidat de Falange Española de las JONS a les eleccions al Parlament de l'any 1980.

Vuit anys més tard, a les eleccions al Parlament del 1988, el mateix Belsa figurava a les llistes de Juntas Españolas com a número 69. Finalment, el passat 2007, en les eleccions municipals, Belsa va presentar-se com a segon suplent a les llistes de Ciutadans a Sant Boi de Llobregat.

Així mateix, el procurador també va exercir la representació de la defensa de Pedro Valera, propietari de la llibreria Europa, condemnat per difusió d'idees genocides ara fa més d'un any.
" [Nació Digital]

Però si busquem una mica més trobem coses com aquesta:

"Unas dos mil personas asistieron el pasado sábado en Barcelona a un acto contra el nuevo Estatut de Catalunya organizado por Convivencia Cívica Catalana y el Foro Ermua y convocado por cerca de 30 asociaciones ciudadanas de toda España. El evento contó con la presencia entre el público del presidente del PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, y del ex presidente del PP de Cataluña, Aleix Vidal Quadras.

En el acto, que tenía como lema 'Por una Cataluña de ciudadanos. Por la igualdad de todos los españoles. No al nuevo Estatuto. En defensa de la Constitución de 1978.', destacó la presencia del presidente de Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja, que describió el texto como "una reforma fraudulenta de la Constitución
"." de Democracia Nacional.

En aquest acte també va participar-hi Falange Española: "Fieles a nuestro compromiso con la sociedad civil y las distintas plataformas ciudadanas que se han gestado en defensa de la dignidad, la libertad de los españoles y la unidad de España, una delegación de militantes de Falange Auténtica de Cataluña y de otros puntos de España acudió al acto contra el actual proyecto de reforma del Estatut de Catalunya organizado por Convivencia Cívica Catalana y el Foro Ermua."

Més participants: "Otro de los participantes fue el presidente de la Fundación para la Defensa de la Nación Española, Santiago Abascal, que consideró "peligroso" para la unidad de España que el preámbulo del Estatut recoja la definición de Cataluña como nación.

(...)

Durante la tarde de ese mismo día la delegación de FA tuvo ocasión de departir con diferentes colectivos, entre ellos uno de los portavoces de Iniciativa No Nacionalista".

Com podem veure, tots gran democrates, i coneguts defensors de la llibertat.

És curiós descobrir que, mentre sel PP català critica subvencionar entitats com Omnium Cultural, a Madrid subvenciona entitats de signe contrari:

"...nombramiento [por parte de Esperanza Aguirre de] Santiago Abascal como nuevo director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. Alegan que no se ajusta a los requisitos requeridos, la independencia política y la experiencia, ya que el nuevo director es militante del PP vasco y ex diputado regional por este partido. CCOO ya denunció que la asociación que preside Abascal (DENAES) recibió 247.000 euros el pasado año en subvenciones de la Comunidad de Madrid." [losgenoveses]

"Adolfo Prego, el magistrado del Tribunal Supremo que ha firmado como ponente la admisión a trámite de la querella por prevaricación contra el juez Baltasar Garzón en la investigación de los crímenes de Franco, es patrono de honor de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes), próxima al sindicato ultraderechista autor de la querella, Manos Limpias.

La sintonía entre la fundación y el sindicato ultraderechista es tal que desde la web de Manos Limpias se anuncia la página de la asociación de la que es patrono de honor el juez del Supremo.

Como el juez Prego, también es miembro del patronato de honor de la fundación, Alejo Vidal Quadras, eurodiputado del Partido Popular y candidato para las elecciones europeas del próximo 7 de junio.

El juez del Supremo presentó en diciembre de 2007 el libro de Pío Moa Años de hierro, España 1939-1945. Prego se deshizo en elogios hacia Moa -"es un gran historiador"- y dijo compartir con él "el meollo y la clave" de su obra, esto es, que la Guerra Civil no arrancó con un golpe de Estado de Franco en 1936, sino en 1934, cuando se desencadenó en España "un auténtico proceso revolucionario de asalto al poder enemigo de la legalidad (...) que fracasó pero que lanzó un segundo zarpazo en 1936".

La firma del magistrado Adolfo Prego estaba también en el llamado Manifiesto por la Verdad Histórica junto a la del locutor de la Cope Federico Jiménez Losantos y el propio Pío Moa, un virulento grito de protesta contra la Ley de Memoria Histórica.

Por otra parte, el Frente Nacional emitió ayer un comunicado felicitando a Manos Limpias por el triunfo de lograr que el Tribunal Supremo admitiera la querella contra el "intocable" Garzón
." [El País]

Més: el "Secretario General" de Manos Limpias "participará en los cursos de verano de la Universidad Menendez Pelayo de Santander, invitado por la Fundación DENAES".

I respecte a: "L'advocat de Convivència Cívica, Ángel Escolano, que representa les 3 famílies que van exigir l'escolarització en castellà i que ja ha anunciat que recorrerà la interlocutòria del TSJC, va ser candidat del PP a Sarrià de Ter a les eleccions municipals del mes de maig del 2007.
Escolano alcaldable pel PP a Sarrià de Ter, no vivia al municipi i el desconeixia completament, estudiava dret a Girona, i només va aconseguir 48 vots a les eleccions municipals de l'any 2007."
[radiosarrià]

Thursday, March 8, 2012

El fosc passat del procurador de #lestresfamílies

"El procurador de les famílies demandants en el cas de la immersió lingüística que ha generat la interlocutòria d'aquest matí, és a dir, qui exerceix la seva representació processal davant la justícia, Jorge Belsa Colina, va ser candidat de Falange Española de las JONS a les eleccions al Parlament de l'any 1980.

Vuit anys més tard, a les eleccions al Parlament del 1988, el mateix Belsa figurava a les llistes de Juntas Españolas com a número 69. Finalment, el passat 2007, en les eleccions municipals, Belsa va presentar-se com a segon suplent a les llistes de Ciutadans a Sant Boi de Llobregat.

Així mateix, el procurador també va exercir la representació de la defensa de Pedro Valera, propietari de la llibreria Europa, condemnat per difusió d'idees genocides ara fa més d'un any
." [Nació Digital]

Friday, December 16, 2011

Ciutadans i Sant Jordi

Aprofitant el dia de Sant Jordi, Ciutadans ens va regalar una altra de les seves habituals mostres de revisionisme històric neo-espanyolista:



Val la pena llegir-ho perque és una magnífica mostra de l'estrategia de Ciutadans que preten desmuntar la història oficial de Catalunya. Hi ha algunes frasses que són simplement repulsives i que denoten el caràcter neo-fatxa d'aquesta gent:

"reivindica una nación catalana que nunca ha existido". Com sempre confonen "estat" amb "nació". Com es nota que són una colla d'analfabets. Sinó, només que haguessin consultat la RAE, podrien haver llegit que "nación" és qualsevol "Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común." O és que tindràn els collons de negar que aquesta definició s'escau perfectament a Catalunya?

"negando la única nación que ha otorgado a los catalanes y al resto de los españoles la condición de ciudadanos". Un altre cop hem de lamentar l'incultura d'aquests individus. Com Pau Casals va contar a les Nacions Unides (algú n'ha sentit a parlar a Ciutadans?) Catalunya va tenir possiblement el primer parlament del món; així doncs, no es pot dir que formar part d'Espanya li aportés cap mena d'avenç en llibertats. De fet, es podria fer el raonament contrari: gràcies a Espanya, Catalunya forma part d'una de les democracies amb menys tradició d'Europa, una democràcia on el que voten els ciutadans és esmenat per un tribunal de dotze membres elegits pels partits polítics.

Tuesday, November 29, 2011

Manipula que algo queda

Que alguien escriba "El nacionalismo ha sido un constante castigo en mi vida." es una declaración de principios. Obviamente, se refiere al nacionalismo catalán (y al gallego y al vasco), no al español, porque, como no es necesario repetir, el nacionalismo español no se reconoce.

El autor se define a sí mismo de esta manera: "Soy matemático de profesión. Vivo en Filadelfia y me dedico a la lucha por las libertades en las zonas de España infectadas por el nacionalismo en mis ratos libres." Es decir, se ve a sí mismo como el Dalai Lama, luchando por la libertad en su país desde el exilio.

¿Por qué escribe un blog sobre el nacionalismo [periférico]? Obviamente no porque tenga una monomanía, claro que no. "Yo no sabía entonces que Franco era un enemigo de la libertad, ni que se había portado de manera intransigente con las personas que preferían expresarse en el idioma Catalán. Sin embargo no tardaría mucho en saberlo ya que no dejarían de repetírmelo los medios de comunicación y mis educadores en los treinta años que siguieron a su muerte, que fueron una constante revancha de los nacionalistas catalanes hacia los que no lo éramos." Es dífil describir la transición de forma más sesgada y amargada.

Como en todos estos blogs, los hechos son sustituidos por mentiras, algunas tan burdas como que "En los colegios se ha exigido la utilización del catalán como lengua vehicular, e incluso se ha llegado a prohibir el uso del español en el recreo." Una mentira tan burda que, incluso accediento al enlace que incluye el propio autor, queda al descubierto:

"La asociación Convivencia Cívica Catalana denuncia que, "por primera vez", la Generalitat ha especificado por escrito que el tiempo de recreo cuenta como horario lectivo en la educación primaria, y manifiesta su temor a que esa salvedad extienda a las dos horas y media semanales de patio la condición del catalán de "lengua vehicular de toda la enseñanza"" [El Mundo] Pero el autor, ha convertido el temor expresado por una entidad, CCC (de la que mejor no decimos nada), en un hecho consumado.

Habiendo cogido carrerilla, en el siguiente párrafo ya tenemos otra mentira: "La intromisión no se ha limitado al ámbito de los medios de comunicación, si no también en el de la empresa privada hasta el punto de conseguir prohibir la rotulación de los negocios en Castellano., ésta repetida hasta la saciedad en medios anticatalanistas. El hecho cierto e innegable es que la legislación catalana obliga a rotular en catalán, lo que no impide rotular en español. Es decir, la frase escrita por el autor del blog, es absolutamente falsa.

Otro párrafo, otra falsedad: "La falta de libertad en Cataluña es un problema gravísimo, pero lo realmente alarmante es la ausencia de voces críticas. Las pocas personas que se oponen al nacionalismo en Cataluña lo critican en círculos privados." O el autor considera que el Parlament de Catalunya es un "círculo privado" o miente. Porque desde la VIII Legislatura (2006), Ciutadans tiene tres escaños en el Parlament [Wikipedia]. Según él mismo admite: "No estoy adherido a ningún partido político, simpatizo con todos los partidos políticos que se oponen frontalmente al nacionalismo, en concreto con el Partido Popular, Ciudadanos y UPyD."

Claro que, qué credibilidad puede tener alguien que escribe cosas como:

""Creo que la lucha que hay que llevar a cabo en las zonas de España infectadas por el nacionalismo es una lucha en el día a día. Simplemente no hay que dejarles que nos acorbaden.""

Es decir, el nacionalismo [periférico] es una infección, y todos sabemos qué hay que hacer con las infecciones...

Wednesday, September 7, 2011

LES MENTIDES DE CIUTADANS

Que els membres de Ciutadans són uns mentiders compulsius i uns demàgogs manipuladors, entre moltes altres coses, no és cap secret. Sempre han presumit de no provenir del món de la política, però desgraciadament s'han contagiat del pitjors defectes del polítics que han fermentat en les seves ments amargades i resentides per donar lloc a una de les vessants del nacional-populismo.

Així que no sorpren gens que avui la seva pàgina web cagui quelcom que ells anomenen joc per, pressumptament, contar les veritats sobre la Diada, "Vamos a contar Diadas".

Aquest engendre és un compendi de dades que tothom coneix i que fins i tot es poden trobar a l'entrada corresponent de la Viquipedia catalana (com que la Guerra de Succesió era una guerra de successió), pressumptes secrets que els nacionalismes catalans amaguem i que ells han descobert (coses tan originals com que Rafel Casanovas no va morir a la batalla) i mentides.

Entre les darreres la que m'ha indignat més ha estat aquesta:






"¿Perdieron los catalanes sus libertades al aplicarse el 'Decreto de Nueva Planta'?
Los catalanes no perdieron sus libertades civiles, sino que los poderosos perdieron sus privilegios exclusivos. Las Cortes Catalanas, lejos de tener las características de una democracia tal y como la entendemos ahora, representaban a los tres estamentos (clero, nobleza y burguesía urbana) a los que, dentro del patrón feudal del Antiguo Régimen, el Rey les había concedido tal privilegio, relegando totalmente a la inmensa mayoría de la población.
"

No sé que consideren aquests indivius per llibertats civils, però sense cap dubte jo considero que "amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar" [Paeria] és perdre moltes llibertats civils.

Friday, November 26, 2010

"Fet diferencial" i Concert Econòmic

Molt s'ha parlat sobre el "fet diferencial" català. Però el "fet diferencial" que més em fascina és el del anticatalanisme català. Ho explicaré.

Imaginem-nos que anem a qualsevol païs europeu, posem per cas Alemania, i preguntem a la majoria de ciutadans si pensen que l'estat dona prou diners al seu "land", per exemple, a un ciutadà de Baviera, el més probable serà que respongui que no, per molt nacionalista alemany que sigui. Igual passarà si preguntem a un francès de Bretagne, per dir quelcom; o un italià de la Campania. És a dir, per molt nacionalistes que siguin els ciutadans sempre pensen que l'Estat no els dona prou diners, ja sigui a nivell individual, municipal o regional. En tot cas els politics o militants del partit que estigui al govern de l'estat seràn els únics que ho neguin, tot i quan tornin a l'oposició ho tornaràn a demanar.

A Catalunya no. A Catalunya tenim dos partits, Ciutadans y UPyD, y un gran percentatge de votants del PP que consideren que Catalunya ja rep prou, tot i no ser al govern estatal. Són, sense dubte, un cas únic al món.

"El 65% de los catalanes apoya una financiación como la del País Vasco y el 21% se opone Girona y Lleida expresan el mayor respaldo al concierto: más del 71% a favor Sólo entre los votantes del PP son mayoría quienes se oponen a este modelo

Lleida muestra un nivel de respaldo al concierto similar al de Girona (71%), con una tasa de rechazo inferior (poco más del 14%). En este caso, los distintos grupos de votantes muestran en general tasas por encima de su media catalana: más del 71% entre los electores socialistas (nueve puntos más); más del 77% entre los de CiU (tres puntos más) o más del 46% entre los del PP (nueve puntos más y única provincia donde son mayoría los partidarios de este sistema de financiación).

El sexo de los consultados supone un nivel de apoyo algo distinto al concierto económico. Mientras casi el 72% de los hombres respaldan este modelo, menos del 60% de las mujeres le expresan su apoyo. Y mientras sólo un 18% de los hombres se oponen a esta fórmula, cerca del 23% de las mujeres la rechazan. Eso sí, el índice de personas que no saben o no contestan supone el 8% entre los hombres, pero llega al 15% entre las mujeres.

Las posiciones por tramos de edad tampoco son homogéneas. Por ejemplo, el mayor índice de rechazo se registra entre los jóvenes de 18 a 24 años: un 28% de ellos está en contra. Claro que eso no supone que esta generación sea la que menos respaldo expresa al concierto económico. De hecho, es entre los mayores de 65 años donde la tasa de apoyo es más reducida, pues cae al 54%, once puntos por debajo de la media.
" [La Vanguardia]