El fosc passat del procurador de #lestresfamílies

"El procurador de les famílies demandants en el cas de la immersió lingüística que ha generat la interlocutòria d'aquest matí, és a dir, qui exerceix la seva representació processal davant la justícia, Jorge Belsa Colina, va ser candidat de Falange Española de las JONS a les eleccions al Parlament de l'any 1980.

Vuit anys més tard, a les eleccions al Parlament del 1988, el mateix Belsa figurava a les llistes de Juntas Españolas com a número 69. Finalment, el passat 2007, en les eleccions municipals, Belsa va presentar-se com a segon suplent a les llistes de Ciutadans a Sant Boi de Llobregat.

Així mateix, el procurador també va exercir la representació de la defensa de Pedro Valera, propietari de la llibreria Europa, condemnat per difusió d'idees genocides ara fa més d'un any." [Nació Digital]

Tristessa per una llengua que mor

Algún cop he escrit sobre Ned Maddrell, el darrer parlant de la llengua de la Illa de Mann, com figura a la seva làpida, somiant que aquest no sigui el futur del català.

Avui he llegit aquest article que hauria de ser d'obligatoria lectura per tots els catalanoparlants:

"El cas és el següent, pel matí, vaig assistir a una projecció de vídeos de creació documental, a la Facultat de Belles Arts de València, es tractava d'una sèrie de vídeos sobre la pròpia memòria personal, una historia de vida d'avantpassats directes i propers, amb entrevistes i imatges personals d'arxiu, fins aquest punt tot normal.

Un darrere un altre vam anar veient els treballs, parlaven dels pares, dels avis, i molts d'ells eren entrevistats pels seus fills o nets, i ací va ser on començà la meua sorpresa i decepció. Sorpresa en descobrir que tots ells, els avis parlaven la mateixa llengua que jo, la nostra, i que els fills i nets parlaven un perfecte castellà, només un perfecte castellà. De fet totes les entrevistes estaven fetes en castellà i només sortia la nostra llengua en les converses entre els dos avis, o en alguna frase feta i anècdotica.

No cal dir més per arribar a conclusions, i la meua és molt pessimista, aquell matí vaig veure radiografiat, un país que es dissol, que desapareix per sempre més i del que únicament quedarà el record i les cendres. Un país que ja és invisible i del qual només quedem alguns somniadors resistents que acabem construint una espècie de reserva nacional dins el nostre territori que ja no és nostre, que l'hem regalat impunement en el procés d'autodestrucció més perfecte mai orquestrat." [L'espill de lletrartferit]

Es disculpa per parlar català/valencià

Maria José Català va començar el seu discurs a l’acte de proclamació dels candidats locals del Partit Popular al País Valencià dient: “Us demano disculpes si algun moment em passo al valencià. És la meva llengua materna i tinc aquest defecte. Però, no me n’adono, de debò”. [Crònica]

De tòpics

"(...) encara hi ha hagut algú que ha repetit la pregunta eterna: "¿No creu que la llengua catalana és un fre a la instal·lació de noves empreses multinacionals a Catalunya?".

És notori que anar ben vestit, no tenir horari fix a la feina i mostrar preocupació per la internacionalització, la formació i el valor de l'esforç, no són garantia de res. No em sé imaginar aquest empresari -que, m'hi jugo un pèsol, no parla l'anglès que necessiten les multinacionals- fent la mateixa pregunta a Holanda o Finlàndia. Ni, és clar, a Alemanya o França. I mira que et dic: no me l'imagino fent-la a Espanya, i preguntant si l'espanyol no és una barrera per a la instal·lació d'una empresa nord-americana, alemanya o japonesa. I això, la setmana que sí que sabem que la Unió Europea té problemes per posar en marxa un sistema de patents propi, perquè s'ha pensat que funcioni en francès, anglès i alemany, i Espanya s'hi gira de cul perquè no és també en espanyol. Ai caram, aquests espanyols que no creuen en la imposició i regulació de les llengües!" [Salvador Cardús]

Genocidi Cultural: De la repressió a la "llibertat"

Hi ha una gran pregunta que es planteja molta gent quan s'adona de les continues iniciatives del PP contraries a l'ús del català (per dir-ho suaument): què pretenen aconseguir quan duen a terme aquestes iniciatives oficialment en defensa del castellà? Què vol aconseguir el PP quan denuncia l'Estatut de Catalunya davant el Tribunal Constitucional?

Volen defensar els drets del ciutadans com diuen? O tenen alguna altra intenció? Per mí està clar: el que volen aconseguir és la desaparició del català. És tan senzill com això. I no es tracta d'hipotetitzar sobre els motius, sinó d'aplicar la lògica: el PP és una partit obsessionat amb l'unitat d'Espanya. Per si algún té algun dubte sobre aquesta evidència, només cal recordar quan van intentar promoure el "patriotismo constitucional"; l'unitat d'Espanya era un dels pilars d'aquest "moviment" (a més a més, d'aclarir que volien que Espanya fos un "gran" pais amb "libertad" -els hi recorda el "una, grande y libre"?). I tot i que existeixen els que creuren que és possible mantenir estats amb diferents cultures, és innegable que la millor manera d'enfortir l'estat és l'homogenització cultural (només cal veure el "gran" resultat obtingut a França amb aquesta estretegia); és a dir, dur a terme un genocidi cultural que, durant segles, ha estat perfectament planificat.

El PP és d'una "escola del nacionalisme" caracteritzada per l'obsessió homogenitzadora.

Si hi ha una evidència innegable que s'extreu de l'actual campanya anti-català és la gran habilitat que l'anticatalanisme ha tingut al llarg de la història per adaptar-se a cada moment. Durant gairebé 500 anys han tingut l'habilitat d'adaptar-se en cada periode a l'estrategia més efectiva; és a dir, des de l'època de la monarquia absolutista fins a la dictadura, van utilitzar la repressió. Durant la dictadura van combinar la repressió amb l'ús de moviments migratoris (com també va realitzar l'URSS, per exemple a les repúbliques bàltiques).

Arribada la democracia i, amb Espanya a l'Unió Europea la repressió "ja no es porta"; era el moment de canviar d'estrategia. Durant dos o tres dècades després de la transició van estar més o menys "perduts". Però des de l'entrada del segle XXI han iniciat una nova campanya: la de la pressumpta "defensa" de la llibertat.

Té collons, que després de segles de fer tot el necessari per fer desapareixer el català, ara siguin els mateixos els que criden "llibertat" amb la boca plena.

Avui i la manipulació

Des d'aquest blog hem criticat repetidament Alicia Sánchez Camacho. La seva campanya racista i anticatalanista ha establit nous nivells de inmoralitat en la política a Catalunya.

Però també hem criticat repetidament la manipulació, sigui qui sigui el que la practiqui.

Per això no podem deixar de criticar aquest titular de l'Avui: "Alícia Sánchez Camacho: “El poble de Catalunya parla en castellà”".

I és que la política PPera Camacho no va dir això exactament sinó que va dir: "El pueblo de Catalunya habla catalán y castellano" (sic) [Video]. Ometre el "catalán" de la frasse de Camacho és una forma de manipulació propia d'Intereconomía.

Les declaracions, iniciatives i propostes de Sánchez Camacho són suficientment criticables per no haver de canviar les seves paraules.

A més a més, si utilitzem les seves armes, no serem millors que ells(*).

* (els anticatalanistes)

Cuestión de derechos humanos

Es curiosa la dialéctica utilizada por muchos de los defensores de la "persecución del español en Cataluña" (como suelen decir). Me gusta especialmente el victimismo, que llega en ocasiones a apelar a los derechos humanos.

Me ha "emocionado" este mensaje:

"OscarL 22/12/2010 18:31h

Todos los niños del mundo tienen derecho a recibir la educación preescolar en su lengiua materna: Los niños CATALANES con lengua materna castellana TAMBIEN son niños y tienen ese derecho. En Cataluña un grupo social ejerce la discriminación sistematica y organizada contra otro grupo por razon de lengua. ¿Tiene algo que decir la corte Penal internacional?"

[LA VANGUARDIA]

Yo animaría a OscarL a que trasladase sus reivindicaciones a otros paises europeos. ¿Por qué quedarse en Catalunya? Le animo a ir a Francia y convencerles de que "Todos los niños del mundo tienen derecho a recibir la educación preescolar en su lengiua materna" porque, según dice él "Los niños FRANCESES con lengua materna castellana TAMBIEN son niños y tienen ese derecho."

La Defensora (?) del Pueblo respon a RAC1, sobre el tema de l'etiquetatge obligatori en espanyol

"Madrid, 18 de noviembre de 2010

Sr. D. Jordi Basté Director de "El Mon a Racl" RADIOCAT
Avda. Diagonal, 477, planta 15 08036 BARCELONA



Estimado Sr. Basté:

En su amable carta de hace unos días solicita mi parecer sobre la columna que publicó el Diario La Vanguardia en su edición del día 26 de octubre pasado y de la que es autor el escritor y colaborador del programa radiofónico que usted dirige Quim Monzó.

Permítame que me aleje un poco del encargo, y en lugar de hacer crítica periodística, que no es mi terreno, me limite a efectuar algunas consideraciones sobre el dato objetivo en torno al cual se articula la columna del Sr. Monzó y que no es otro que la imposición en Cataluña a lo largo del, pasado año de un total de 94 sanciones a empresas por no etiquetar sus productos en castellano.

Usted sabe que la finalidad primordial del etiquetaje de un producto es proporcionar una serie de informaciones fundamentales para la salud y la seguridad del usuario o consumidor, informaciones que éste ha de poder conocer y comprender porque de no ser así la finalidad primaria del etiquetaje no se alcanzaría. ¿Y cómo se garantiza que el usuario conozca y comprenda esas informaciones de las que debe disponer?. Pues imponiendo la obligación de que tales informaciones figuren en una lengua que conozca y comprenda. ¿Y cuál es esa lengua?. Pues en España, el castellano, que es la que todos los españoles tienen el deber de conocer y el derecho a usar, tal y como proclama el artículo 3.1 de la Constitución. No se trata por tanto de la imposición de deberes por razones lingüísticas a las empresas fabricantes o distribuidoras de productos destinados al uso o consumo, sino de la razonable exigencia de utilización de un medio de comunicación idóneo para garantizar que la información del etiquetaje llega a todos sus posibles destinatarios.

Desde este punto de vista, a nadie debería extrañar que las empresas que incumplan sus obligaciones en este ámbito sean sancionadas, pues están desatendiendo una obligación primaria y elemental que tiene su fundamento en la salvaguarda de la salud y la seguridad de sus propios clientes. Por eso me llama la atención que el autor de la columna citada se sorprenda de que la imposición de esas sanciones no haya originado movimientos de protesta contra lo que a su juicio es, al parecer, un atentado a la libertad y una imposición injustificada y arbitraria del uso de una lengua determinada. Pues no, efectivamente, no origina esos movimientos de protesta porque a poca sensatez que se tenga se comprende fácilmente que los mensajes que es preciso hacer llegar a todos sus destinatarios han de trasladarse mediante un vehículo de comunicación del que quepa presumir que todos conocen y entienden.


Estoy segura de que usted -y espero que también el Sr. Monzó- está de acuerdo conmigo en este punto. Otro debate es el relativo a si por razones distintas de la seguridad y la información al consumidor pueden imponerse a ciudadanos y empresas obligaciones de uso de una lengua determinada. O, mas precisamente, si tales obligaciones pueden imponerse en la relaciones particulares y privadas que entre ellos pudieran establecerse.

Al respecto mi postura es la que se deriva de la Constitución, que es la norma en la que han de tener anclaje los derechos que se nos reconocen y las obligaciones que se nos imponen. Y lo que la Constitución diseña en el ámbito lingüístico es un marco de libertad en el que los derechos son predominantes y en el que el campo de las obligaciones se restringe a ese mínimo imprescindible que impone la necesidad de una lengua común a todos, respecto de la que no se puede alegar desconocimiento, para hacer viables las relaciones de los ciudadanos con un Estado plurilingüe y complejo, territorialmente descentralizado y del que es fundamento, no debemos olvidarlo, la libertad y la igualdad de los ciudadanos.

Así que, en términos generales, creo que en el ámbito privado el uso u otra lengua, de cualquier lengua, debe de ser plenamente libre, sin imposiciones que coarten esa libertad original inherente a la condición de ciudadano. Creo también que las lenguas son un patrimonio cultural que es necesario respetar y proteger y creo que las medidas de fomento son las más adecuadas para impulsar su conocimiento y su uso. Pero no creo que restringir la libertad de opción lingüística en el ámbito privado sea una medida justificable salvo que tal restricción venga impuesta inevitablemente por la protección de otros derechos y libertades. Flaco favor se le hace a una lengua cuando se impone su uso a quienes en origen somos libres de utilizarla o no. Lo sabemos por experiencia y es una lástima que seamos a menudo tan desmemoriados.

Cordialmente le saluda,

Ma Luisa Cava de Llano y Carrió Defensora del Pueblo (e.f.) "


[Versió en PDF]

[RAC1]
[La Vanguardia]

Novament publicitat de Ciutadans

Per tercer cop, descobreixo publicitat de Ciutadans en aquest blog.

Per a més inri, és sobre el tema lingüístic: una crida a "Denuncia tu multa lingüística". Es refereixen al tema del que parlavem al matí, les multes pel no etiquetatge en castellà?

Croada en contra del català?

Sembla ben bè que estem vivint una croada en contra del català. Segurament sigui una reacció al terror que molts nacionalistes espanyols van sofrir al veure els cents de mils de manifestants en defensa de l'Estatut.

Els recursos de partits polítics i associacions anticatalanes s'han succeit des de l'aprovació de l'Estatut. Avui em rebut dues noticies relacionadas amb l'ús del català: "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès de manera cautelar uns quants articles del reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona i uns altres del reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana a la diputació de Lleida." [vilaweb]

"Ardillas y 'esquirols'" en El País

A l'article de El País, "Ardillas y 'esquirols'" de Berta Marsé, es conta una "anécdota sencilla" (sic), com la defineix la pròpia autora. Per resumir-ho una mica, l'autora conta que va anar al cinema a veure una pel·lícula amb el seu fill. Conta que una avia amb els seus dos fills es van seure als seients de darrera, i que els nens eren tan "chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" (sic). El moviment de cames dels petits, doncs, molestava a l'autora i al seu fill. Després d'una estona, l'autora diu que demana a l'avia que els nens tinguin més cura amb les cames. L'autora explica que li va demanar dos cops més. Finalment afirma que la nena i l'avia van intercanviar les següents paraules:

"-Què passa, iaia?
-No ho sè-, contestó, -parlen en castellà."

Quants cops hem sentit històries com aquestes? Crec que amb les històries de gent "que-només-contesta-en-català" (per qualificar-ho d'alguna manera) passa el mateix que amb els trossos de la creu de Jesucrist guardades arreu del món; si les ajuntes totes fan una creu de més de cent metres d'alt. Segurament, hi ha algú que si es troba un castellanoparlant que no enten català només li parla en català, pero el 99,9% de les històries que es conten en aquest sentit són mentira.

En el cas de l'article de que parlem, la credibilitat del mateix queda bastant en entredit quan tenim en compte que l'única dada comprobable empiricament del mateix, el títol de la pel·lícula que afirma haver anat a veure, està escrit incorrectament; no és Albin sinó Alvin [yahoo] [imdb]. I no es una errada mecanogràfica, ja que el títol està mal escrit tant en català com en castellà.

A més la credibilitat de la historia també queda en entredit per la tendència exageratoria de l'autora que queda totalment demostrada quan afirma que uns nens "tan chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" eren capaçs de que "sus pies machacaban los riñones de Guille".

Novament, impunitat

Fa temps, arran de la vaga de camioners, vam parlar ja de la impunitat absoluta de la que gaudeixen els piquets "informatius" i qualsevol persona que estigui en vaga.

Sempre que hi ha una vaga d'algun sector del transport hi ha incidents. I el que és més greu, mai tenen conseqüències. Així es va creant un clima d'impunitat que provoca que de tant en tant tinguem que lamentar ferits.

Ho vam veure la setmana passada, amb la vaga d'autobusos interurbans:

"En la segona jornada de vaga dels autobusos interurbans s'han tornat a registrar incidents provocats pels piquets. Més enllà de les cotxeres, els Mossos d'Esquadra han advertit els conductors d'autobús que no podrien garantir la seva seguretat i, per por, alguns han decidit no sortir. Això s'ha traduït en el fet que no s'estan complint els serveis mínims" [TV3]

Si busquem una mica trobarem noticies semblants cada any... [2006] [2007] [2008]. Fins quan aquesta impunitat?

Christopher Columbus' First Language was Catalan

There have been many theories and studies about Columbus' origins. He would come, according to these theories, from as many different countries as researchers have written about it.

Some of these studies claim that he was catalan or, at least, from the Crown of Aragon. The last one, based on the study of the writtings by Columbus, has been published by Estelle Irizarry, Professor from the Georgetown Univeristy. Based on the use by Columbus of one punctuation mark used only in catalan language, Irizarry declares that his first language would be catalan and that he would probably come from Ibiza.

This researchers demostrates too that the text that prove that Columbus was genovese would have been forged.

Inmersión en la ignorancia

Segons Rajoy la política d'inmersió lingüística de Catalunya és una "inmersión en la ignorancia". Una d'aquestes frases que algun assessor d'aquests que pululen al voltant dels polítics es treuen de la màniga. Què trist és que no tinguem periodistes incisius com en altres païssos que podrien trinxar a qualsevols d'aquests mediocres (Rajoy, Zapatero...).

Respecte al punt concret de la inmersió lingüística, en què es basa el carallot de Rajoy? El nivell d'espanyol entre els estudiants catalans, pot ser una mica inferior al de la mitjana de la resta de l'estat, però això està ampliament compensat pel fet que parlen una altra llengua: el català (que, a més a més, és la llengua PRÒPIA de Catalunya). A més a més el nivell dels estudiants catalans en altres idiomes (angles, frances...) supera amplissimament la mitjana espanyola.

Fernando Savater, defensor de la llibertat

Torna el Sr.Savater, i com no, amb un al·legat en defensa de la llengua espanyola. Això sí que és lluitar pels drets humans!

Després de la preceptiva aclaració condescendent ("Es un deseo encomiable aspirar a que los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua cooficial"), no sigui que se'ls vegi el plumero de nacionalistes espanyols; comencen amb la cantarella de sempre, amb rucades com: Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana". Però aclareixen que respecten el dret de "ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales". Però afegint que "Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación". Evidentment no aclareixen com es gestionaria això. I el fet que avui, sigui IMPOSSIBLE relacionar-se només en català amb l'administració a Catalunya, i sigui perfectament possible fer-ho només en castellà no els sembla un aspecte a tenir en compte.

Tots sabem quina és la situació real de la llengua catalana i de la castellana a Catalunya. Tots sabem que només el desconeixement (en el millor dels casos) o els interessos ocults (ja sabem que el nacionalisme espanyol no es reconeix), estan darrera d'aquests tipus d'iniciatives.

Està de més començar a reflexionar sobre història (no tan llunyana) i sobre sociologia. La realitat és ben clara.

És per això que no sóc partidari de la legislació sobre retolació en comerços: només falta que aquests demàgogs (afirmar que la llengua castellana està perseguida a Catalunya és, quant menys, demagogia) i interessats, tinguin excuses per les seves teories conspiratives. Però que quedi clar: fins i tot qui van convertir en exemple de víctima de la persecuciuó del castellà a Catalunya (el propietari de Finques Nevot, al que Rajoy va citar en el seu debat amb Zapatero), ha NEGAT que es persegueixi el castellà a Catalunya.

À més, estic totalment segur que quan es tractat de, per exemple, l'alemany als comerços de Mallorca, tots aquests individus (Savater, Goebbels...volia dir Jiménez Losantos, etc) són partidaris de les multes i les sancions.

I jo em pregunto, el Sr.Savater, no té res més interessant a fer que defensar una llengua que parlen 400 millons de persones?

Heil Hunold!

Sembla que per alguns l'imperialisme no va passar de moda amb la caiguda de Berlin fa 50 anys. El director de Air Berlin va rebre una carta del Govern de les Illes Balears, on es demanava a les aerolinies que operen a les illes un major ús del català. I a aquest senyor no li va semblar bè [*]. Algunes de les seves declaracions, recollides al editorial del Air Berlin Magazine [*], van ser:

"Hoy el castellano ya no es una lengua oficial"

"Hay pueblos de Mallorca en los que los niños ya no hablan el castellano. En las escuelas, el castellano es una lengua extranjera más"

"¿Les tengo que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?"

"La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras"

I tot això acompanyat d'aquesta vinyeta:

La traducció és: "Si vinieran a Baviera los catalanes estos, tendrían que hablar el bávaro. ¡Maldita sea!".

Doncs perque vegi el Sr.Hunold que alguns catalans tambè saben fer vinyetes, aquí us poso una que he trobat per internet. A veure si tambè li fa tanta gràcia:

Si teniu ganes d'enviar-li un email a aquest senyor aneu aquí.

Però googlejant una mica he descobert que la sabiduria de Herr Hunold, no es limita només a temes socials, polítics i històrics; el seu coneixement tambè abarca el món de les ciències. És per aquest motiu que va rebre un premi especial (Dinosaur of the year) de part d'una associació ecologista, per negar els efectes del canvi climàtic [*].

PS: Retiro lo de que Centralwings és la pitjor companyia del món...