Cuestión de derechos humanos

Es curiosa la dialéctica utilizada por muchos de los defensores de la "persecución del español en Cataluña" (como suelen decir). Me gusta especialmente el victimismo, que llega en ocasiones a apelar a los derechos humanos.

Me ha "emocionado" este mensaje:

"OscarL 22/12/2010 18:31h

Todos los niños del mundo tienen derecho a recibir la educación preescolar en su lengiua materna: Los niños CATALANES con lengua materna castellana TAMBIEN son niños y tienen ese derecho. En Cataluña un grupo social ejerce la discriminación sistematica y organizada contra otro grupo por razon de lengua. ¿Tiene algo que decir la corte Penal internacional?"

[LA VANGUARDIA]

Yo animaría a OscarL a que trasladase sus reivindicaciones a otros paises europeos. ¿Por qué quedarse en Catalunya? Le animo a ir a Francia y convencerles de que "Todos los niños del mundo tienen derecho a recibir la educación preescolar en su lengiua materna" porque, según dice él "Los niños FRANCESES con lengua materna castellana TAMBIEN son niños y tienen ese derecho."

"Ardillas y 'esquirols'" en El País

A l'article de El País, "Ardillas y 'esquirols'" de Berta Marsé, es conta una "anécdota sencilla" (sic), com la defineix la pròpia autora. Per resumir-ho una mica, l'autora conta que va anar al cinema a veure una pel·lícula amb el seu fill. Conta que una avia amb els seus dos fills es van seure als seients de darrera, i que els nens eren tan "chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" (sic). El moviment de cames dels petits, doncs, molestava a l'autora i al seu fill. Després d'una estona, l'autora diu que demana a l'avia que els nens tinguin més cura amb les cames. L'autora explica que li va demanar dos cops més. Finalment afirma que la nena i l'avia van intercanviar les següents paraules:

"-Què passa, iaia?
-No ho sè-, contestó, -parlen en castellà."

Quants cops hem sentit històries com aquestes? Crec que amb les històries de gent "que-només-contesta-en-català" (per qualificar-ho d'alguna manera) passa el mateix que amb els trossos de la creu de Jesucrist guardades arreu del món; si les ajuntes totes fan una creu de més de cent metres d'alt. Segurament, hi ha algú que si es troba un castellanoparlant que no enten català només li parla en català, pero el 99,9% de les històries que es conten en aquest sentit són mentira.

En el cas de l'article de que parlem, la credibilitat del mateix queda bastant en entredit quan tenim en compte que l'única dada comprobable empiricament del mateix, el títol de la pel·lícula que afirma haver anat a veure, està escrit incorrectament; no és Albin sinó Alvin [yahoo] [imdb]. I no es una errada mecanogràfica, ja que el títol està mal escrit tant en català com en castellà.

A més la credibilitat de la historia també queda en entredit per la tendència exageratoria de l'autora que queda totalment demostrada quan afirma que uns nens "tan chiquitos que sus piernas, estiradas en línea recta, encajaban fatalmente en nuestra zona lumbar" eren capaçs de que "sus pies machacaban los riñones de Guille".

Fernando Savater, defensor de la llibertat

Torna el Sr.Savater, i com no, amb un al·legat en defensa de la llengua espanyola. Això sí que és lluitar pels drets humans!

Després de la preceptiva aclaració condescendent ("Es un deseo encomiable aspirar a que los ciudadanos lleguen a conocer bien la lengua cooficial"), no sigui que se'ls vegi el plumero de nacionalistes espanyols; comencen amb la cantarella de sempre, amb rucades com: Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana". Però aclareixen que respecten el dret de "ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales". Però afegint que "Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación". Evidentment no aclareixen com es gestionaria això. I el fet que avui, sigui IMPOSSIBLE relacionar-se només en català amb l'administració a Catalunya, i sigui perfectament possible fer-ho només en castellà no els sembla un aspecte a tenir en compte.

Tots sabem quina és la situació real de la llengua catalana i de la castellana a Catalunya. Tots sabem que només el desconeixement (en el millor dels casos) o els interessos ocults (ja sabem que el nacionalisme espanyol no es reconeix), estan darrera d'aquests tipus d'iniciatives.

Està de més començar a reflexionar sobre història (no tan llunyana) i sobre sociologia. La realitat és ben clara.

És per això que no sóc partidari de la legislació sobre retolació en comerços: només falta que aquests demàgogs (afirmar que la llengua castellana està perseguida a Catalunya és, quant menys, demagogia) i interessats, tinguin excuses per les seves teories conspiratives. Però que quedi clar: fins i tot qui van convertir en exemple de víctima de la persecuciuó del castellà a Catalunya (el propietari de Finques Nevot, al que Rajoy va citar en el seu debat amb Zapatero), ha NEGAT que es persegueixi el castellà a Catalunya.

À més, estic totalment segur que quan es tractat de, per exemple, l'alemany als comerços de Mallorca, tots aquests individus (Savater, Goebbels...volia dir Jiménez Losantos, etc) són partidaris de les multes i les sancions.

I jo em pregunto, el Sr.Savater, no té res més interessant a fer que defensar una llengua que parlen 400 millons de persones?