La trampa de Vicent Sanchis sobre els desnonaments

Aquest matí, a la tertulia d"El món a RAC1" he sentit Vicent Sanchis realitzar (més aviat dogmatitzar) sobre els desahucis que "El preu del pis no el fixa el banc, sinó el mercat".

Aquesta idea, que es fonamenta, o és conseqüència, d'aquella teoria (tan utòpica com el comunisme) que defensa que el mercat es regula ell mateix, i que s'ha demostrat la mentida més gran en el camp de l'economia mai contada.

Bé, de forma breu, direm que l'afirmació de Vicent Sanchis es basa en dues condicions indispensables que en el present cas no es compleixen, i que es poden resumir en una bàsica i elemental: tan el comprador com el venedor, han de tenir la voluntat absoluta (per sobre de qualsevol altra) d'obtenir el millor preu.

I aquesta condició imprescindible no es compleix per dos motius:

1. El banc no té la necessitat de vendre al millor preu possible, perque sap que tot el que li quedi per cobrar, li podrà seguir reclamant a la persona a qui va concedir la primera hipòteca. És com si el venedor d'un cotxe sabes que el vengui al preu que el vengui, la diferència fins al preu ideal la té pagarà una tercera persona; de veritat creuen que s'esforçarà tant en conseguir el millor preu?

2. Els bancs tenen necessitat de proveïr-se de reserves, és a dir, de conseguir diners, per complir les exigències de l'UE, i una de les poques vies, es vendre com més ràpid possible, el seu patrimoni inmobiliari.

El TNC programa una obra anticlerical

"Col·lectius cristians i el PP s'han girat en contra del TNC per l'espectacle Gang bang, que està programat per estrenar-se el dia 24 de març, perquè el consideren "ofensiu", segons ha anunciat a Europa Press el president d'E-cristians, Josep Miró i Ardèvol. L'obra, del jove dramaturg Josep Maria Miró, se situa durant la visita del Papa a Barcelona i explica com "a La llum, un local d’homes, on s’hi fa sexe, aquella nit no donen l’abast"." [ara.cat]

E-cristians facilita a la seva web l'opció d'enviar un e-mail de protesta al conseller Ferran Mascarell.

Que algú vulgui conseguir una mica de fama fent ús de l'anticlericalisme més escatològic no és cap novetat. Tampoc sorpren que el Tripartit la programés al TNC, tenint en compte la presència dels eco-feixistes.

Però el més trist són els comentaris dels lectors. De la demagogia més barata ("Doncs quan acabin d'estudiar això, poden aprofitar la carrerilla i posar-se a estudiar els casos de pederàstia dels seus capellans", d'un tal TheSmith de Vilanova i la Geltrú); a la falsa inocència "Però aquests senyors han tingut accés a un passi privat de l'obra? Perquè si no és així com saben que "és una ofensa greu i oportunista als catòlics. És també, més enllà d’això, una manifestació de mal gust"? Per un breu d'una nota de premsa?", de Carlesbiko de Barcelona. Però el que triunfa és la demagogia en totes les seves formes: "Vaja, ens queixem dels musulmans pero si tenim els mateixos censors a casa.", diu ninu de Sabadell. Caldria que "ninu" es preguntes per què aquestes obres mai prenen l'Islam com a base. Segurament perque tindrien com a conseqüència, no una demanda com la que estudien posar E-cristians (dret que els otorga la legalitat vigent, per molt que foti a anticlericlals poc tolerants), sinó una fatwa.

La qüestió clau és que aquesta obra es representi en un teatre que paguem entre tots els ciutadans de Catalunya, i que indubtablement ofen a una part d'aquests ciutadans.

Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull

"Núria Amat (Barcelona, 1950) ha guanyat el XXXI Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb 'Amor i guerra', una història centrada en una família barcelonina durant la guerra del 1936-39; un dels cinc personatges d'aquesta família és Ramon Mercader, l'assassí de Trotski." [Vilaweb]

Aquest premi ha generat una certa polèmica. S'ha acusat a Núria Amat, de ser una de les impulsores del nefast 'Manifiesto por una lengua común', però si acudim a aquest manifest veiem que no surt entre els promotors, on sí apareixen eminents "defensors de les lliberts" [mode ironia off] com Vargas Llosa, Boadella, Espada i Savater. El cert és que sí el va subscriure.

La qüestió que es planteja és interesant: pot rebre una autra que ha mostrat un despreci tran gran per la llengua catalana (considerant-la una llengua de segona -o, com es deia abans, d'"estar per casa") un premi tan important.

Penso que concedint-li el premi el jurat ha mostrat la seva imparcialitat, el que suposso que hauria d'esser el pilar bàsic de qualsevol concessió d'un premi literari.

La pregunta és, podria un escriptor català, per exemple independentista, guanyar el Premi Planeta? Ho dubto molt...

"La immigració gasta menys en medicaments a Lleida"

Acabem d'analitzar un pressumpte "bulo" (hoax) que s'està difonent bastant ene els darrers dies, en forums i per e-mail. Curiosament això ha coincidit amb la publicació d'uns resultats quan menys sorprenents que analitzen la despesa sanitaria d'inmigrants i ciutadans nadius a Lleida. Segons un estudi elaborat per un grup de professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL), en el qual han col·laborat l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, l'ICS i el Servei Català de la Salut:

"constata que aquesta despesa és quatre vegades superior entre la població autòctona (...) afina els resultats afirmant que els estrangers procedents dels països de l'Europa de l'est són el col·lectiu immigrant que menys gasta. En canvi, els veïns de l'àmbit rural són els que més medicaments consumeixen.

Els nouvinguts gasten una mitjana de 22 euros anuals i la despesa entre els autòctons, tant de l'àmbit urbà com del rural, supera els 44 euros, és a dir, el doble. No obstant això, aquesta diferència és de fins a quatre vegades en funció del lloc de residència i sexe, és a dir, entre homes immigrants de l'entorn urbà (15 euros) i les dones autòctones del món rural (57 euros).

L'estudi de la UdL, també destaca que la població d'origen lleidatà pren més psicofàrmacs, antihipertensius i medicaments per a l'osteoporosi i el colesterol. Els immigrants gasten més analgèsics i antiinflamatoris.

Fonts de la Universitat de Lleida van explicar que la raó d'aquesta àmplia diferència de consum farmacològic es deu al fet que els veïns d'origen estranger són més joves i, per tant, més sans que la població local." [El Punt]

Igual que em qualificat el texte anterior com un probable "bulo", els resultats del present estudi em generen tambè una desconfiança important. Farà falta analitzar-lo amb deteniment.

La por al cos

Sempre ha estat una estrategia molt apreciada pel socialisme espanyol recorrer a la por. Quants cops em sentit amenaces com "Si gana el PP quitarán las pensiones" o profecies similars.

Evidentment els socialistes catalans no escapen a aquestes temptacions:

"Malgrat que les xifres d'usuaris de Lleida-Alguaire superen les més optimistes previsions inicials, alguna premsa barcelonina no para de criticar-lo, ara amb l'excusa de la crisi i les retallades pressupostàries. Per quin motiu real? Perquè desmenteix la demagògia tan estesa que el tripartit no ha fet res de bo. Es poden ignorar o amagar a l'opinió pública tants hospitals, escoles, museus, jutjats, biblioteques, plans de barri, carreteres, etc., com s'han inaugurat en set anys, però un aeroport costa més que passi desapercebut. Atès que aquesta premsa dóna suport incondicional a l'alternativa de govern, espero que si l'actual oposició arriba a manar no se li acudeixi de clausurar l'aeroport, al·legant estalvi de recursos públics. Ai, ai, ai!" [Segre]

Els socialistes lleidatans (i els seus mitjans afins) han d'estar molt desesperats per recorrer a amenaces gens velades com aquests, amb intents tan ridiculs de posar la por al cos de la gent...

Sobre la MAT

Reportaje sobre la linea de Muy Alta Tension:

El escarabajo verde - Torre 114

"Històries de la SGAE" [30 minuts]

Cant de l'enyor?

No només els membres d'Al-Qaeda enyoren l'època d'esplendor de l'Islam:

“EVOCACIÓ D’ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

Pe’n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa
quan arribin es cristians,
si ses naus d’Aragó vénen
carregades de soldats,
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
des regnes continentals! *(1)
¡Què en serà de ma Mayurqa,
que ara és país de pau
baix el arc del cel benigne
de la fe des musulmans.
Aquí vivim en concòrdia
es mallorquins vells d’antany *(2)
i es mallorquins venguts d’Àfrica
com un poble de germans,
units en sa tolerància
i creences de l’Islam!
¡Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol: *(3)
¡la volen enderrocar!
per entrar dins sa medina
aquests nssara forans. *(4)
Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic al seu palau
mirant des de s’Almudaina
el més bell de tots els mars.

Comentari de Toni Cantarellas: "QUEDA CLAR QUE PER LLEVONCES, S’ANÀLEC A S’ACTUAL “AL-QAEDA” EREN ES CRISTIANS, I QUE ES CIVILITZATS, EREN ES MUSSULMANS, A QUI DEBEM TANTES I TANTES COSES" [*]

Mobbing Rural

Vergonyosos els casos de mobbing rural viscuts en els darrers dies. El cas de Plans de Sió s'ha convertit en l'exemple més clar [El País].

Tots els que coneixem el camp sabem que la convivència entre agricultors i ramaders i nouvinguts és complicada. És cert que no sempre és així, però sí en molts casos. Els nouvinguts creuen en el moment en que acaben els fonaments de la seva nova residència (sigui primera o segona residència) que el territori és seu, i que poden decidir sobre ell.

Que una granja amb una antiguitat de trenta anys s'hagi d'enderrocar per les molèsties que provoca a un nouvingut, no només ofen el sentit comú, sinó que és un pèsim precedent, que pot complicar encara més la viabilitat de les nostres explotacions ramaderes.

Els arguments dels defensors de l'imam de Lleida

L'imam de la mesquita de Lleida, Abdelwhab Houzi, sha caracteritzat pels seus continus escandols. El darrer va ser quan, arran de la visita d'Àngel Colom, es va negar a donar-li la mà a una dona que l'acompanyava.

Hi ha hagut qui ha defensat l'actitud de l'imam, però entre aquests els arguments que més m'han sobtat han estat les de Housein Kuiten, segon de la mesquita, qui ha dit literlment que:

"Els mitjans sempre envien alguna dona per provocar-nos, i aquí hi ha un Estat, un president que es diu José Luis Rodríguez Zapatero i una Constitució que no diu que negar-se a donar la mà sigui un crim". [El Periodico]

Curioses declaracions de GRAF Tarragona

Ricard Expósito aconsegueix els seus 15 minuts de glòria.

Ricardo Expósito, cap dels GRAF Tarragona ha realitat unes declaracions molt curioses en la seva compareixença davant de la comissió que investiga el desenvolupament de l'incendi d'Horta de Sant Joan.

""Aquí s'han saltat totes les fronteres del respecte i de la dignitat", ha indicat, molt empipat, perquè s'han filtrat comunicacions de ràdio del dia de la tragèdia. Ha arribat a indicar que alguns mitjans de comunicació "haurien d'aixecar-se i sortir per la porta" per haver fet públiques aquestes converses. Ha acabat qüestionant durament la mateixa comissió, a la qual veu raons electorals. "Aquí l'incendi són les eleccions, i aquest no el puc extingir", ha dit davant la sorpresa dels parlamentaris." [Avui]

"ell està intentant col·laborar a extingir "l'incendi eleccions 2010", que es tracta d'un "foc mediàtic, un foc polític", amb el qual com a bombers "no estan acostumats a treballar" i per al qual no tenen les eines necessàries" [europaPress]

En primer lloc, les seves paraules semblen extranyament preparades; aquest concepte d'"incendi eleccions 2010" sembla més propi d'un publicista polític que d'un cap de bombers.

En segon lloc, una comissió parlamentaria està justificada quan es sospita que pot haver-hi responsabilitats polítiques. En el cas de l'incendi d'Horta aquestes semblen més que evidents, almenys després de que el Conseller responsable Joan Saura donés la culpa d'un incendi a un llamp que mai es va produir.

La fotografia del delicte

Els sentiments que provoca la fotografia que encapçala aquesta entrada són bastant interessants. Tenim sorpresa, indignacio, incredulitat... Costa d'entendre que algú pugui provocar un incendi, i tot així, sabem que molts, moltissims, són provocats. Costa d'entendre que algú trobi algun motiu de broma en un incendi, i tot així sabem que alguns ho fan. Però que, a més a més d'això algú pugui fotografiar-se fent broma davant d'un incendi (el d'Horta de Sant Joan) que pressumptament han provocat, és el que resulta més incomprensible alhora que indignant.

Encara que es demostri que aquests dos invividus (Antonio Paz y Lorenzo Forner) no van provocar l'incendi, ningú podrà negar mai que es van fotografiar davant d'un incendi fent broma.

En un altre pla, cal cridar l'atenció sobre el fet de que novament El Periódico publiqui en exclusiva una noticia filtrada per algú proper a la investigació. I el pitjor és que ningú s'escandalitza per aquest fet.

Novament, impunitat

Fa temps, arran de la vaga de camioners, vam parlar ja de la impunitat absoluta de la que gaudeixen els piquets "informatius" i qualsevol persona que estigui en vaga.

Sempre que hi ha una vaga d'algun sector del transport hi ha incidents. I el que és més greu, mai tenen conseqüències. Així es va creant un clima d'impunitat que provoca que de tant en tant tinguem que lamentar ferits.

Ho vam veure la setmana passada, amb la vaga d'autobusos interurbans:

"En la segona jornada de vaga dels autobusos interurbans s'han tornat a registrar incidents provocats pels piquets. Més enllà de les cotxeres, els Mossos d'Esquadra han advertit els conductors d'autobús que no podrien garantir la seva seguretat i, per por, alguns han decidit no sortir. Això s'ha traduït en el fet que no s'estan complint els serveis mínims" [TV3]

Si busquem una mica trobarem noticies semblants cada any... [2006] [2007] [2008]. Fins quan aquesta impunitat?

Ian Tomlinson's death

Darrerament, hem sentit a parlar molt de brutalitat policial, especialment durant el trascurs de manifestacions i protestes.

Durant la recent cimera del G-20 va morir Ian Tomlinson. La versió oficial era que havia mort d'un àtac de cor enmig de les batalles campals. Però un video d'un executiu, enviat a The Guardian, mostra com Tomlinson passa davant de la policia amb les mans a les butxaques, de camí cap a casa, i com, mentres s'allunya d'ells, el colpejen per darrera i el llancen contra el terra (recordem que pocs instants després Tomlinson va sofrir va sofrir un àtac de cor del que va morir).

Aquí teniu el video de la mort de Tomlinson.

Això ens fa reflexionar sobre la brutalitat policial, i sobre, com ha succeit a Catalunya, els nostres polítics només se'n preocupen quan els seus interessos polítics van en aquesta direcció, com per exemple el Sr.Saura amb la seva guerra oberta amb els Mossos. Sincerament crec, que els ciutadans ens mereixem quelcom millor.

"Gaudeix de la vida"

“Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Aquesta és la frase de la polèmica. Sense entrar a discutir la idoneitat de plantejar un debat així d'aquesta manera (personalment em sembla més una pallassada que altra cosa). El punt és la falàcia que hi ha implicita, ja que pressuposa que la creença en Deu implica no gaudir de la vida.

I de fet, no puc deixar de pensar l'irònic que resulta quan molts dels que es declaren ateus no deixen de pensar en Deu/la religió/l'Esglèsia Catòlica. Una darrera mostra, l'article d'El Pais "La monja bilocada de Franco" (com pot un diari supossadament serios publicar un article amb aquest títol?); és que l'obsessió d'El Pais amb el catolicisme frega el patològic.

La notícia més important del dia

Ja he comentat diverses vegades lo curios que resulta la frase "sóc antibarcelonista perque a Catalunya només es parla del Barça". Bè, no sé que pensaràn els que diuen aquesta frase del Madrid... Avui el telediari de la primera (la nuestra) ha començat amb la dimissió de Ramon Calderon, que han considerat més important que els bombardejos de Gaza.

Cognom i status social

Una noticia que dona per a moltes reflexions: les persones amb cognoms poc freqüents tendeixen a tenir un nivell socioeconomic més alt [*]. L'estudi és de l'Universidad Carlos III i el podeu descarregar sencer aquí.

Sort ha tingut la Jennifer Lopez de no neixer a Espanya... I una reflexió que a vegades em faig, quantes noies deu haver a Espanya que es diuen Jennifer Lopez, quantes "Yeni"López?.

Un llibre que potser mai veurà la llum

Aquesta és la portada del llibre "The Jewel of Medina". Però què té d'especial aquest llibre? Doncs que és molt possible que mai vegi la llum.

La novela conta la relació de Mahoma amb la seva dona-nena, Aisha, amb la que es va casar quan aquesta tenia només 6 anys i el profeta 54 [*].

La historia de la novela comença quan Random House en compra els drets i sense haver-la publicat es tiren enrera davant el temor d'atacs d'integristes, després d'una campanya contra el llibre iniciada des d'EEUU, per una professora de cultura islàmica [*]. Llavors entra en acció la editoria Gibson Square que compra els drets a Random House i es disposa a publicar la novela.

Aquesta setmana l'editorial sofria un àtac amb coctels molotov [*][*], que poden fer que es repensi l'idea d'acabar publicant el llibre.

Les amenaces inclouen, entre d'altres, les efectuades per un iman resident al Regne Unit, Anjem Choudhray: "la ley musulmana estipula claramente que cualquier ataque contra su honor entraña la pena de muerte" y que "aquellos que producen material de este tipo deben ser conscientes de las consecuencias que afrontan" [*].

Si algun dia aconsegueixo una versió electrònica del llibre, us posaré l'enllaç. Tots hem de lluitar contra el feixisme integrista.

Conversos a l'islam

És interessant llegit l'enfocament que donen a El Pais al tema dels conversos a l'Islam [*].

És curios l'imatge d'integració que donen a l'Islam: "En la plaza de Ponce de León de Sevilla hay un local del que salen hombres de rasgos distintos: magrebíes, negros, centroeuropeos, hispanos. La piel es distinta, la religión, la misma: son musulmanes. "

O com es regodeixen en que antics catòlics s'hagin convertit a l'Islam: "¿Por qué se hizo musulmán este gallego de Pontevedra, de 53 años, licenciado en Filosofía por la Complutense, católico activo (...)?" (que quedi clar que és llicenciat en filosofia, no un Don Nadie, eh!).

"Abdesalam Gutiérrez (...) es ingeniero técnico de telecomunicaciones. (...)"Yo era católico y todo lo musulmán me parecía como de la Edad Media. Descubrí que en el islam no hay nada esotérico, nada en contra del raciocinio humano, como lo de la consagración y el cuerpo y la sangre de Cristo en la religión católica"." També antic catòlic, i també llicenciat. A més intetant convencer al lector que l'Islam es més racional que el cristianisme (???).

Pero encara hi ha més: "Hayid Nieto, (...) es profesor excedente de ciencias sociales. Fue un activo militante cristiano que llegó a presidir la Comunidad Cristiana Bellavista (...) a los 18 años.". Més catòlics que han vist la llum.

Pero les opinions més curioses són al final de l'article:

"Por su parte, el 76% de éstos detectan rechazo. Y la razón es que "predomina aún el temor y el odio sembrados durante cinco siglos por la Iglesia católica, pero cuando conocen al musulmán, lo aceptan", dice Escudero."

Com té aquest senyor la pocavergonya d'acusar a l'Esglèsia Catòlica de sembrar odi durant cinc segles quan en la majoria de paissos musulmans encara és ilegal ser catòlic??? No ha pensat aquest individu que la causa d'aquesta actitud contra els musulmans es degui als repetits atentants que diversos grups terroristes realitzen per tot el món (191 morts al 11M), en el seu nom??? Que no doni la culpa als demés de problemes que ells han creat, sisplau.

"Por ello, Abdulhasib advierte de que "nadie debe extrañarse de que haya extremismos y posturas radicales, si al musulmán se le margina en polígonos industriales o poniéndole trabas para que pueda disponer de un lugar de culto digno"." Una altra afirmació recurrent. Per que no miren aquestes persones la seva situació en els seus paissos d'origen i la seva situació actual en els paissos que els han acollit? Qualsevol persona que hagi viatjat al Marroc haurà vist com és la vida allà. Potser no viuen millor la majoria d'inmigrants a Espanya? La diferència és que allà tots (tret del rei i els seus) viuen igual (de malament), i per contra a Europa hi ha gent que viu millor i gent que viu pitjor, i molts d'aquests inigrants no accepten no ser del primer grup des del primer dia que arriben a Espanya.

Però més enllà d'això, sempre es cita com a causa del fanatisme islàmic el sofriment dels musulmans arreu del món, però quan veiem els autors de les matances de Nova York, Madrid o Londres, no hi ha mai palestins, bosnis o chechens, sino que la majoria són marroquins, saudis o egipcis... I els que varen ser detinguts pel darrer intent d'atemptat a Gran Bretanya? Eren metges!

Ja sabem tots de la yihad anticlerical d'El Pais, però exigim-los-hi, al menys que intentin ser imparcials en el seu tractament de les diferents religions que hi ha a Espanya.

Vaga de transportistes

Bè, no puc deixar de fer unes petites reflexions sobre la present vaga... Vagi per davant que el que escrir a continuació es refereix només al sindicat que ha convocat la vaga, la Federación Nacional de Asociaciones de Transporte de España (Fenadismer).

1. Tots entenem el problema que és l'encariment del gasoil, no només pels transportistes, sinó per tots els sectors de la societat; tot i que està clar que a uns els afecta més que a altres.

2. Justifica això pretendre paralitzar un pais? Jo sempre havia pensat que una vaga consistia en deixar de treballar. Suposso que la idea original era fer sentir al global de la societat que succeeix quan un sector concret (en aquest cas el transport) deixa de funcionar. Clar que això és relatiu quan es tracta d'autonoms que si deixen de treballar només els afecta a ells (llegeixis aquí agricultors o ramaders - no transportistes, ni que siguin autonoms).

Però curiosament, el concepte vaga ha esdevingut al nostre pais sinonim de fotre al màxim de gent possible. Així doncs es tracta de perjudicar a tanta gent com es pugui, perque el cabreig de la gent faci actuar al govern. Però clar, això és més aviat un xantatge que una mesura respectable. Apart de que es pot girar en contra dels que protagonitzen la vaga.

3. Un altre aspecte que m'apasiona de les vagues són els piquets informatius (tema del que ja havia parlat abans [*]). Personalment prefereixo anomenar-los piquets repressius, per que fan més ús de l'amenaça i l'agressió que de la paraula. En aquest sentit, podem dir que la seva actitud és normalment més pròpia de feixistes, que de democrates.

4. I centrant-me en un colectiu que es veurà perjudicat per la vaga especialment: el sector agrícola. Els transportites es queixen de que el gasoil ha pujat, i els seus marges s'han reduit... Bè, el gasoil amb el que funcionen els tractors també ha pujat, així com els adobs, els productes fitosanitaris i la mà d'obra que treballa al camp... Per contra, els preu de la fruita no se sap quants anys fa que no puja (alguns parlen de decades). Què passaria si Barcelona i Madrid s'omplissin de tractors que tallessin la M-40 i les rondes? Més d'un dels sindicalistes que ara formen part dels piquests informatius, serien els primers en baixar del seu camió amb una barra de ferro per defensar el seu dret a treballar...Dret que no respecten ara dels demés.

Perque els pagesos porten tot un any invertint diners al camp (mà d'obra, productes, adobs, maquinaria...) i ara la fruita no espera, quan li arriba l'hora s'ha de collir, i si madura massa es fa malbé... I per un pagés que portat tot l'any gastant-shi diners, perdre una o dues varietats pot supossar la ruina. Si els camions no poden circular, miles de tones de fruita es pudriràn als camps i les centrals! Però als transportistes això no els importa, al contrari, el que pretenen es provocar el màxim de perjudici, doncs creuen que així les seves reivindicacions seràn escoltades. Jo si fos ells, no podria mai acceptar que les meves reivindicacions es complissin a costa de la ruina d'un altre sector. Però cadascú té la seva moral/ètica.

5. Si volen pressionar al govern, només tenen que bloquejar els edificis oficials. I si culpen als que especulen amb el gasoil, que bloquegin les entrades de les refineries. Això seria molt més coherent que perjudicar-nos a tots, no?

6. I donat que tots som adults, i responsables dels nostres actes i de les seves conseqüències, perque no poden els ciutadans reclamar danys i perjudicis als convocants de la vaga? Perque potser els vaguistes aconseguiràn el que volen, però això no disminueix el dany que provoquen a la resta de la societat.