Cant de l'enyor?

No només els membres d'Al-Qaeda enyoren l'època d'esplendor de l'Islam:

“EVOCACIÓ D’ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

Pe’n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa
quan arribin es cristians,
si ses naus d’Aragó vénen
carregades de soldats,
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
des regnes continentals! *(1)
¡Què en serà de ma Mayurqa,
que ara és país de pau
baix el arc del cel benigne
de la fe des musulmans.
Aquí vivim en concòrdia
es mallorquins vells d’antany *(2)
i es mallorquins venguts d’Àfrica
com un poble de germans,
units en sa tolerància
i creences de l’Islam!
¡Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol: *(3)
¡la volen enderrocar!
per entrar dins sa medina
aquests nssara forans. *(4)
Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic al seu palau
mirant des de s’Almudaina
el més bell de tots els mars.

Comentari de Toni Cantarellas: "QUEDA CLAR QUE PER LLEVONCES, S’ANÀLEC A S’ACTUAL “AL-QAEDA” EREN ES CRISTIANS, I QUE ES CIVILITZATS, EREN ES MUSSULMANS, A QUI DEBEM TANTES I TANTES COSES" [*]

Els arguments dels defensors de l'imam de Lleida

L'imam de la mesquita de Lleida, Abdelwhab Houzi, sha caracteritzat pels seus continus escandols. El darrer va ser quan, arran de la visita d'Àngel Colom, es va negar a donar-li la mà a una dona que l'acompanyava.

Hi ha hagut qui ha defensat l'actitud de l'imam, però entre aquests els arguments que més m'han sobtat han estat les de Housein Kuiten, segon de la mesquita, qui ha dit literlment que:

"Els mitjans sempre envien alguna dona per provocar-nos, i aquí hi ha un Estat, un president que es diu José Luis Rodríguez Zapatero i una Constitució que no diu que negar-se a donar la mà sigui un crim". [El Periodico]

La Iglesia Católica no es sólo pedofilia

Es curioso analizar la importancia relativa que tienen las noticias en los periodicos -que se traduce en la superficie que ocupa esa noticia en el papel-. Tenemos por ejemplo en El País las noticias dedicadas a la Iglesia, donde todos los escándalos -reales o inventados- ocupan páginas enteras o dobles páginas, cuando se trata de publicar algo positivo de la Iglesia -y que además es, en cierto modo, una crítica con los que gobiernan -y por tanto, sus líderes espirituales- dicha noticia se reduce y reduce hasta ser sólo una pequeña columna en un lateral (cuando todas las noticias sobre la crisis merecen páginas enteras).

Estoy hablando concretamente de la noticia "Caritas se ve desbordada por el fracaso de los servicios sociales públicos":

La organización católica -6.000 puntos de acción, 56.000 voluntarios y 4.400 trabajadores contratados- atribuye estas cifras, entre otros motivos, a la "grave dimisión de responsabilidades" de los servicios sociales públicos. Esa dejación se traduce en que el 52% de las personas que atiende Cáritas han sido derivados desde los ayuntamientos. "Cáritas tiene el compromiso de fe para atender a estas personas, pero quienes tienen la obligación son las administraciones públicas, que son quienes administran nuestros impuestos", dijo Agea.

"Gaudeix de la vida"

“Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Aquesta és la frase de la polèmica. Sense entrar a discutir la idoneitat de plantejar un debat així d'aquesta manera (personalment em sembla més una pallassada que altra cosa). El punt és la falàcia que hi ha implicita, ja que pressuposa que la creença en Deu implica no gaudir de la vida.

I de fet, no puc deixar de pensar l'irònic que resulta quan molts dels que es declaren ateus no deixen de pensar en Deu/la religió/l'Esglèsia Catòlica. Una darrera mostra, l'article d'El Pais "La monja bilocada de Franco" (com pot un diari supossadament serios publicar un article amb aquest títol?); és que l'obsessió d'El Pais amb el catolicisme frega el patològic.

Un llibre que potser mai veurà la llum

Aquesta és la portada del llibre "The Jewel of Medina". Però què té d'especial aquest llibre? Doncs que és molt possible que mai vegi la llum.

La novela conta la relació de Mahoma amb la seva dona-nena, Aisha, amb la que es va casar quan aquesta tenia només 6 anys i el profeta 54 [*].

La historia de la novela comença quan Random House en compra els drets i sense haver-la publicat es tiren enrera davant el temor d'atacs d'integristes, després d'una campanya contra el llibre iniciada des d'EEUU, per una professora de cultura islàmica [*]. Llavors entra en acció la editoria Gibson Square que compra els drets a Random House i es disposa a publicar la novela.

Aquesta setmana l'editorial sofria un àtac amb coctels molotov [*][*], que poden fer que es repensi l'idea d'acabar publicant el llibre.

Les amenaces inclouen, entre d'altres, les efectuades per un iman resident al Regne Unit, Anjem Choudhray: "la ley musulmana estipula claramente que cualquier ataque contra su honor entraña la pena de muerte" y que "aquellos que producen material de este tipo deben ser conscientes de las consecuencias que afrontan" [*].

Si algun dia aconsegueixo una versió electrònica del llibre, us posaré l'enllaç. Tots hem de lluitar contra el feixisme integrista.

Conversos a l'islam

És interessant llegit l'enfocament que donen a El Pais al tema dels conversos a l'Islam [*].

És curios l'imatge d'integració que donen a l'Islam: "En la plaza de Ponce de León de Sevilla hay un local del que salen hombres de rasgos distintos: magrebíes, negros, centroeuropeos, hispanos. La piel es distinta, la religión, la misma: son musulmanes. "

O com es regodeixen en que antics catòlics s'hagin convertit a l'Islam: "¿Por qué se hizo musulmán este gallego de Pontevedra, de 53 años, licenciado en Filosofía por la Complutense, católico activo (...)?" (que quedi clar que és llicenciat en filosofia, no un Don Nadie, eh!).

"Abdesalam Gutiérrez (...) es ingeniero técnico de telecomunicaciones. (...)"Yo era católico y todo lo musulmán me parecía como de la Edad Media. Descubrí que en el islam no hay nada esotérico, nada en contra del raciocinio humano, como lo de la consagración y el cuerpo y la sangre de Cristo en la religión católica"." També antic catòlic, i també llicenciat. A més intetant convencer al lector que l'Islam es més racional que el cristianisme (???).

Pero encara hi ha més: "Hayid Nieto, (...) es profesor excedente de ciencias sociales. Fue un activo militante cristiano que llegó a presidir la Comunidad Cristiana Bellavista (...) a los 18 años.". Més catòlics que han vist la llum.

Pero les opinions més curioses són al final de l'article:

"Por su parte, el 76% de éstos detectan rechazo. Y la razón es que "predomina aún el temor y el odio sembrados durante cinco siglos por la Iglesia católica, pero cuando conocen al musulmán, lo aceptan", dice Escudero."

Com té aquest senyor la pocavergonya d'acusar a l'Esglèsia Catòlica de sembrar odi durant cinc segles quan en la majoria de paissos musulmans encara és ilegal ser catòlic??? No ha pensat aquest individu que la causa d'aquesta actitud contra els musulmans es degui als repetits atentants que diversos grups terroristes realitzen per tot el món (191 morts al 11M), en el seu nom??? Que no doni la culpa als demés de problemes que ells han creat, sisplau.

"Por ello, Abdulhasib advierte de que "nadie debe extrañarse de que haya extremismos y posturas radicales, si al musulmán se le margina en polígonos industriales o poniéndole trabas para que pueda disponer de un lugar de culto digno"." Una altra afirmació recurrent. Per que no miren aquestes persones la seva situació en els seus paissos d'origen i la seva situació actual en els paissos que els han acollit? Qualsevol persona que hagi viatjat al Marroc haurà vist com és la vida allà. Potser no viuen millor la majoria d'inmigrants a Espanya? La diferència és que allà tots (tret del rei i els seus) viuen igual (de malament), i per contra a Europa hi ha gent que viu millor i gent que viu pitjor, i molts d'aquests inigrants no accepten no ser del primer grup des del primer dia que arriben a Espanya.

Però més enllà d'això, sempre es cita com a causa del fanatisme islàmic el sofriment dels musulmans arreu del món, però quan veiem els autors de les matances de Nova York, Madrid o Londres, no hi ha mai palestins, bosnis o chechens, sino que la majoria són marroquins, saudis o egipcis... I els que varen ser detinguts pel darrer intent d'atemptat a Gran Bretanya? Eren metges!

Ja sabem tots de la yihad anticlerical d'El Pais, però exigim-los-hi, al menys que intentin ser imparcials en el seu tractament de les diferents religions que hi ha a Espanya.