Toni Cantarellas: Censura i manipulació

Tots els que hagueu seguit aquest blog en les darreres setmanes, haureu vist que he mantingut una polèmica més o menys “amistosa” amb un altre “blogger” de nom Toni Cantarellas, amb motiu d’un article seu en el que relacionava nazisme i catalanisme, de títol: “Fonaments Filo-Àris des Catalanisme.” El senyor Cantarellas em va fer l’honor de respondre la meva crítica (que ell ha considerat “àtac inadmissible”, que podeu llegir amb la seva resposta aquí. La meva contrarrèplica va ser aquesta “Resposta a Toni Canterellas”.

Poc després vaig adonar-me que també m’havia respos (per dir-ho així) al seu blog, a l'apartat d’”Àtacs inadmissibles des de Catalunya”. Al meu torn, vaig realitzar la meva defensa al seu blog, tal com ell havia fet anteriorment al meu. Com que el senyor Cantarellas té els comentaris moderats, vaig esperar que publiqués la meva resposta. Una setmana després la meva resposta encara no ha aparegut; ha estat censurada pel senyor Cantarellas. Les meves sospites s’han vist confirmades al descobrir que ha aparegut un comentari posterior, el número 9 (quan vaig realitzar el meu comentari n'hi havia només 8).

Davant d’això, publico aquí la meva defensa que havia d’apareixer al blog de Toni Canterellas; el que segueix és exactament el que vaig escriure allà (obviament guardat anteriorment)

Nota: Al final trobareu, sota l’apartat POST SCRIPTUM ADDICIONAL, algunes consideracions que voldria afegir.

Mon car i estimat amic:

Honra que me fas al dirigir-me aquest comentari. En primer lloc, explicaré el motiu pel qual vaig escriure sobre el teu blog; va ser arran de llegir aquest comentari: ““ÉS molt coriós que es catalanistes no te tenguin catalogats a ses seves Webs. Me les he mirades totes. Prefereixen callar i mantenirte (entre es seus), a s’anonimat. Dones arguments, dades i documents gràfics irrefutables. Aquesta Pàgina (Blog, tan se val) és diferent d’altres mallorquinistes o pseudogonelles. Aquesta és séria. I ells no admeteixen aquesta nova classe que ja des de fa un temps, qualque lletraferit va qüalificar com a “GONELLISME IL•LUSTRAT”. Calen, callen.” GLADIS dijo esto en 12 Mayo 2009 a 4:25.” Em sembla ben curiós que utilitzeu l’absència de crítica com a argument a favor i, quan es produeix aquesta crítica, la qualifiqueu d’“Àtacs Inadmisibles des de Catalunya”.

Una altra qüestió que m’intriga és perquè has posat la referència al meu blog a sota d’unes declaracions repugnants presumptament d’un articulista de l’Avui, que en res s’apropen al meu pensament. Sembla una estratègia molt baixa de desacreditació.

De totes maneres, i coneixent la “fiabilitat” de les teves fonts, m’he pres la molèstia de rastrejar a Google aquestes declaracions, cercant-hi només “TENIU UNS DELIRIS DE GRANDESA REPUGNANTS” i només apareixen cinc fonts: la primera és el teu blog, la segona el blog de la Coordinadora d’Entitats Balearistes (que curiosament també comparteix les teves fabuloses composicions fotogràfiques), i les altres tres, grups de Facebook; el que no li dona precissament molt credibilitat. Per això m’agradaria que proporcionessis la font d’aquestes paraules i sobre el seu autor. Mai he llegit l’Avui, però, de ser certes i de quí dius, encara em donaràn més raons per no fer-ho. De totes maneres, aquest “renegue” de “I RENEGUE D’AQUESTA PROCEDÈNCIA COM SI ELS CATALANS FÓSSIM PESTE” no té res de català estandard (o de Barcelona, si ho prefereixes) sinó més aviat de descuit d'algú que normalment no escriu aquesta variant.

Dius que t’has “cansat, al llarg de molts d’articles, de manifestar que tenc un munt d’amics catalans, que he viscut a Barcelona, que no som anticatalà, sinó que simplement no som català i molt manco catalanista (lo que per molts, representa de per sí una actitut sobèrbia, illetrada i radical), que només som “anti-radicalismes”, però sa susceptibilat des catalanisme activista és molt, molt sensible”. Sincerament, amb la quantitat i el contingut dels articles que tens sobre Catalunya, sembla bastant difícil de creure que no ets anticatalà.

És cert que has escrit sobre la corrupció, però la quantitat ha estat mínima per ser el tema que, segurament, actualment més preocupa als ciutadans de les Illes. A més a més, en cap moment afirmo que crítiquis al FC Barcelona, com dius, sinó em faig ressó de que a l’apartat de corrupció parles de la corrupció protagonitzada per Laporta al sí d’aquesta entitat.

Sobre les teves tendències polítiques, dius: “Després fa conjetures sobre ses meves tendències polítiques a rel d’una frase meva que fa entendre que es PP és es partit més representatiu des balears”; la frase completa és “Y HE AQUÍ EL TESTIMONIO DEL ÚNICO DIARIO QUE PARECE INTERESARSE, NO SÓLO EN PACIFICAR AL PARTIDO POLÍTICO MÁS REPRESENTATIVO DE LOS BALEARES, SINÓ EN QUÉ OPINAN LAS BASES.” I el que em sembla remarcable és que, enlloc de buscar responsabilitats pels casos de corrupció, et preocupi més “pacificar el partido” i llois el diari que ho intenta fer.

Parles de “barbarismes pròpis des seu idioma ibèric”; m’agradaria que diguessis quins són, perque pugui esmenar-los en el futur (i parafrassejant-te, et diré que “jo no sol fer befa des demés” per les seves errades ortogràfiques, excepte dels que van donant lliçons als demés).

També dius que utilitzo un “eloqüent i onomatopeic “sic!” com a unic argument de refutació”; quí ha dit que es tracta d’un argument de refutació? El significat de “sic” és “indicar que la paraula o frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta”, pensava que, segons afirmacions pròpies comprenies perfectament el català “de Barcelona” (de totes maneres, “sic” també existeix en castellà/espanyol i prové del llatí, llengua de la que suposso també prové el mallorquí). Per tant, l’unic significat del “sic” és remarcar que les paraules són literals, i deixar a la voluntat del lector la seva interpretació.

Però el que m’ha cridat més l’atenció és la resposta totalment diferent que has donat al meu article (àtac, que diries tú) al comentari que has fet al meu blog al respecte, i la resposta que hi donis aquí. Mentres allà intentes argumentar sobre la visita que Himmler va fer a Montserrat, que, de fet, és l’únic punt del teu article que em prenc la molestia de refutar; aquí tornes a repetir tots els altres arguments o, millor dit, parlant de temes que ni tan sols surten a l’article original (per exemple, de Prat de la Riba) i dels que, per tant, mai he pogut escriure.

Després parles de “pancatalanistes”, com si jo ho fos, dient que “És més, es gran problema des pancatalanistes”, llàstima que sóc tant pancatalanista com ho puguis ser tú.

Respecte al tema d’Air Berlin (divertidissim això de “Logo Nazi from Catalonia, not Balearics"), dius “que crida al boicot donant adreses.”. Què entens tú per boicot? Boicot seria demanar que ningú voli amb aquesta companyia; no animar la gent a enviar un e-mail. Per cert, d’on et treus que jo he “editant un insultant logo d’Airberlin amb una esvàstica”? Si fins i tot aclareixo que l’he trobat per Internet...

“De ses afirmacions de que es catalans són àries -amb “avals cientifics” cranoencefàlics per argumentar ses seves afirmacions- no vull ni parlar (que vaja a una biblioteca)”. Quines afirmacions? Qualsevol que llegeixi el meu article veurà que no meves, així que em repugna que insinuis que ho són. Aquests són els teus arguments? Aquest és un tema sobre el que jo no tinc ni intenció ni voluntat d’entrar. Segueixes amb Prat de la Riba, Rovira i Virgili, com si estiguessis refutant afirmacions meves, quan de tot això no n’he dit res; de fet ni tan sols en parlaves a l’article original que jo critico (suposso que confies que els teus lectors no es pendràn la molestia de llegir la meva crítica).

Deixarem de banda tots els paràgrafs que dediques a aquests temes que res tenen a veure amb el meu blog, i continuarem amb el “Regne de Mallorca”. Realment no esperava que vos feris tant el meu comentari sobre l’”aspecte” de l’administrador d’aquest blog. Com a resum extreure això de “s’en cuida molt be d’insultar, menysprear i dir mentides”; “insultar” i “menysprear” són conceptes relatius, sobre els que no té sentit discutir, però respecte a les “mentides” resulta que no n’has desvetllat ni una sola.

Ara bé el moment que realment m’ha entendrit ha estat aquest: jo un “un pobre esperit solitari i antisocial sense arguments” (segons l’“administrador de s’"exitós" Blog “Regne de Mallorca””) i un “indocumentat”, “català d’aquest blog casolà” o un “pardal assoleiat” hagi merescut una de les famoses composicions de Toni Cantarelles, de títol “blog-danalisi-critica-amb-links-de-lobbys-radicals1.jpg”.

El més còmic es l’explicació/justificació/excusa final sobre les teves composicions: “Jo -i qualsevol- puc juntar fotos per oferir al lector segons es seu criteri, puc fer un us irònic i sarcàstic de ses imatges, peró mai gosaría editar una foto d’en Carod afegint-li una esvàstica en es front (per exemple). Altre cosa és recoir imatges que són públiques a Internet.” Com ja he esmentat abans, i com sembla que tú no has comprés, el fotomontatge amb el logo d’Air Berlin no és meu, i així ho diu a l’entrada que declares haver llegit: “aquí us poso una que he trobat per internet” (sort que dius que entens el català “de Barcelona” perfectament),

Realment les teves fonts (quan les cites, cosa que rarament succeeix) són ben representatives: el mundialment reconegut “Studien zu Sprache, Literatur und Kultur”, que porta com a subtítol ”Resultats del Viatge Cultural 1996 organitzat pel Consell Insular de Mallorca”. Això és una font? I encara et sorprens de que no fos del gust de la "Consellería de Cultura”.

No voldria acabar sense agraïr-vos, tant a tú com a s’exitós Tomas Ribot, haver-me dedicat el vostre valuossissim temps.

PS: Respecte als comentaris, només aconsellar-los que es llegeixin la meva crítica original (http://thalassiana.blogspot.com/2010/03/toni-cantarelles.html), més que res, per saber de qué estant parlant.

PS2: També em fan gracia els apartats dins dels que “he anat a parar”: “Bruta Política, CATALANISME BRUT, Gonellisme, La cosa catalana”.

POST SCRIPTUM ADICIONAL

Al respondre la crítica que Toni Canterellas em dedicava, em vaig limitar a respondre les qüestions de les que jo havia tractat al meu blog, ignorant deliberadament, altres qüestions que ell barrejava intencionadament amb la crítica dirigida a mí, segurament amb l’intenció de confondre.

Aclarit això, aprofitarem l’oportunitat de fer alguns comentaris sobre les afirmacions que realitza que no havia analitzat.

En primer lloc, recuperar la defensa que fa de les seves afirmacions: “A tot aixó, ben documentat pels historiadors, des de sectors de Catalunya li diven: “Revisionisme Històric”,” la documentació a que es refereix Toni Cantarellas es limita a un “crec que no fa falta afegir més (que vaja a una biblioteca o al registre d’associacions).” Això sí que es documentació històrica!

En primer lloc acusa a Pompeu Fabra de ser membre de “Sa Societat Eugenèsica per a la Preservació de la Raça Catalana” [*]. Primera “inexactitud”; en Toni Cantarellas està barrejant aquí dues acusacions que se li fan a Pompeu Fabra: la primera és haver esta membre pressumptament de la “Societat Catalana d’Eugenèsia” i l’altra haver signat pressumptament un manifest “Per la preservació de la raça catalana” al 1934. I per què dic pressumptament? Doncs perque he estat buscant l’origen d’aquests acusacions i la font més fiable que he trobat és aquesta tesi doctoral:

“LAS ARGUCIAS DE LA INTEGRACIÓN. Construcción nacional y gobierno de lo social a través de las políticas de integración de inmigrantes.Los casos de Cataluña y Madrid” [PDF] de Sandra Gil Araujo (Universidad Complutense de Madrid).

On diu:

“Así, y siguiendo a González Vilalta, en 1934 aparece en la prensa un manifiesto titulado Por la preservación de la raza catalana, firmado por personajes tan ilustres como Pomepu Fabra y Jaume Pi i Sunyer, entre otros. Paralelamente el economista Xavier Ribó argumentaba desde un periódico que el problema de la población en Cataluña se veía complicado por la inmigración forastera y por esa razón, no podía ser más oportuna la constitución de una Sociedad Catalana de Eugenesia. 309”

Doncs en aquesta tesi, que aporta 476 referències, a la referència número 309, que seguéix a les acusacions efectuades contra Pompeu Fabra, es llegeix: “Algunos titulares de la prensa de la época permiten intuir las visiones y problematizaciones hegemónicas de la cuestión migratoria: “Los peligros de la Inmigración incontrolada”, “El problema de la inmigración”, “El Murcianismo”, “Los inmigrantes del Sur”, “Catalanes y no catalanes”, “En catalán nos entenderíamos mejor”, “Murcia exportadora de hombres”, “Los lugares exóticos”, “Inmigración incontrolada y orden público” (González Vilata 2002).”, que, com podeu veure, no fa referència a Pompeu Fabra.

Després Cantarellas atribueix les següents afirmacions a Prat de la Riba:

““Els catalans són una raça històrica”.

Sobre sa castellanització: “és tan sols una costra sobreposada, que es romp, deixant sortir intacta, inmaculada, la pedra indestructible de la raça”.

“Els pobles bàrbars han d’esser sotmesos a les bones o per la força. Les potencies cultes tenen el deure moral d’expansionar-se per sobre les poblacions retrasades”

(totes ses cites són de “La Nacionalitat Catalana”, Prat de la Riba).”

Aquí doncs, sí cita la font, segons Toni Cantarellas seria l’obra de Prat de la Riba “La nacionalitat catalana”. En aquest enllaç podeu trobar la versió facsímil de l’obra en format pdf. Doncs bè, si busqueu en el llibre qualsevol de les afirmacions anterior que Toni Cantarellas afirma que hi apareixen, veure-ho que és totalment fals. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos: descarregueu el PDF i utilitzeu un programa OCR per convertir-lo en un arxiu de text; llavors realitzeu una búsqueda de les paraules que el senyor Cantarellas afirma que hi apareixen i veureu que és fals.

Respecte a la primera afirmació atribuida a Prat de la Riba, “Els catalans són una raça històrica”, el més semblant que apareix és: “d'aquesta ampliació del sentit propi de la última paraula va néi¬xer la confusió de la raça històrica o varie¬tat de la especie de les societats”.

Sobre la crosta que segons Cantarellas Prat de la Riba compara amb la ”castellanització”; l’única referència a alguna “crosta” és la següent: “Les neus de les montanyes se fonen, engroixint els rius que porten a la plana la força acumulada de ge¬leres y congestes; la terra sent penetrar, per totes ses molècules, la humitat amorosa de l'aigua que feconda; sota la crosta de les glaçades o el gruix protector de neu y gebre, les llevors tremolen y es clivellen, obrintse pera donar pas a la vida que revé; les velles soques dels arbres senten l'estremitut, l'es-garrifança, que anuncia la nova pujada de la sava”; una metàfora sobre la cultura catalana que en res s’assembla a les paraules inventades per Toni Cantarellas.

I la darrera afirmació (sobre els “pobles bàrbars” i les “poblacions retrassades”) simplement no existeix.

És el gran problema de tots els moviments que pretenen reescriure la història: la retroalimentació; potenciada encara més pel funcionament d'Internet. Copien i peguen sense tenir en compte les fonts (quan existeixen), alterant les frasses, les dades, etc. I al final, el que queda no s’assembla gens, ja no a la realitat, sinó ni tan sols a la invenció original.

I, amb tot això, dono per finalitzat el temps que dedico al senyor Toni Cantarellas.

Resposta a Toni Cantarellas (*)

(*) Resposta al comentari d'aquesta entrada.

Estimat Toni,

En primer lloc t’agraeixo que m’informis sobre les mides de l’administrador de “Regne de Mallorca”; tot i que t’he d’aclarir que no m’interessen en absolut. Jo tampoc “sol fer befa des demés pel seu aspecte”; només d’aquells que van pel món administrant “càstigs (de qualsevol forma)”, segons paraules seves.
Per cert, també he rebut la visita de l’estimat “Ribot”; és tota una coincidencia que hagueu comentat l’entrada gairebé al mateix temps…

A més a més t’aclariré, ja que sembles tenir alguna confussió al respecte, que mai he posat un caganer al pessebre (tradició, la del pessebre, que repeteixo tots els anys); a més t’estalviaré feina aclarint-te que tampoc tinc una enganxina del “ruc” al meu cotxe, ni cap estelada ni bandera del Barça, ni escolto els “Lax n’ Busto”, etc.; així doncs, d’ara endavant, pots estalviar-te tots els teus prejudicis.

Em fa gracia que comentis que ambdos hem triat el mateix format de blog; no és aquest el format de potser més del 90% dels blogs de la xarxa? No sembla, doncs, una coincidencia massa representativa. És el format dels missatges el s’oposa a totes les normes bàsiques de disseny a Internet, com ja vaig explicar a la meva entrada. De totes maneres, espero amb fruïció el proper format del teu blog, per lloar-lo si així és mereix.

Respecte a les felicitacions que rep el teu blog, sóc conscient que l’anticatalanisme de caire populista té una gran acceptació a totes les regions d’Espanya, i “ses Illes” no en són una excepció. Realment esperes que m’impressioni que Camilo José Conde fos professor teu? El que jo critico o lloo és el contingut del teu blog, no a quants ni a qui li agrada o desagrada.

No dubto ni per un segon que als mitjans de comunicación que segueixes, Carod aparegui amb freqüència. Però amb igual o major freqüència apareixen, sense dubte, a les televisions de Catalunya els individus de Ciutadans (als que, com pots supossar, desprecio tant com tú en Carod), i, si analitzes el meu blog, veuràs que he parlat rarament d’ells (i dos cops cops perque s’ha donat la coincidència de que el Google Ads m’ha posat publicitat seva al meu blog). És la diferència entre la crítica més o menys agressiva, i la monomania obsessiva que sembla que pateixes amb Carod.

Respecte a la visita de Himmler a Montserrat, només la estupidessa o la mala fe poden portar a algú a creure/afirmar que a algún monjo de Montserrat li feia ilusió rebre a aquest personatge. I dic mala fe o estupidessa, perque tothom sap el que representava al 1940 (l’època més dura de la repressió franquista) oposar-se a la voluntat del règim, especialment quan es tractava de plaure els desitjos dels al•liats alemanys de Franco. És un fet innegable i indiscutible que tant l’abad de Montserrat Antoni Maria Marcet com el Prior Aureli Maria Escarré es van negar a veure’s amb Himmler, i van evitar-ho enviant-li un monjo jove, Andreu Ripol, que parlava alemany. La seva absència és una evidente mostra de rebuig, que només algú molt ignorant o amb molta mala fe pot ignorar. Respecte a Ripol, observa la fotografia en la que dona la mà a Himmler i veuràs la distància que manté amb aquest “monstre”, i treu les teves pròpies conclusions si tens coneixements de llenguatge corporal.

La presència de l’alcalde de Barcelona tampoc té cap interés excepte el de l’evident suport del règim franquista a la visita, doncs, el batlle, per si ho desconeixes, no havia estat democráticament elegit, sinó imposat per Franco, de qui era amic. Afirmés que era filo-nazi, quines proves en tens? Crec que es tractava d’un defensor del capitalisme salvatge, d’un anti europeista i moltes altres coses, pero filo-nazi? En tens alguna prova? Dius tú que Martí era un català de socarel, però essent amic estret de Franco, el que segur que no era és catalanista; més aviat el contrari (encara que estic segur que alguna de les teves fonts que demostra que Franco era un fervent catalanista).


Respecte a la teva argumentació sobre la visita, confesso que al rellegir-la m’he adonat de fins a quin punt resulta còmica: primer insinues, i després afirmes que “es catalans” van donar a Himmler una llista dels jueus de les Illes (de quína font històrica has tret tan sorprenent revelació?); i que va ser Franco qui va evitar que aquests jueues de la llista no fossin deportats; però deixes clar que no defenses el règim afirmant que “RES MÉS ANYULL DE DEFENSAR “AL CAUDILLO”, JA QUE ENTRE D’ALTRES, SE DEIA QUE EL MATEIX ERA JUEU”.

“A Palma jo no he conegut cap individu com es vostro batle o es vostro actual vicepresident de “La Generalitat”…. Una afirmació que no mereix ni resposta. Només aclarir-te que sóc de Lleida, no de Barcelona, i per tant el “batlle Martí” no era en cap cas “meu” batlle.


Respecte a la catalaneitat d’El Quixot, com la majoria de temes que menciones, et preocupa més a tú que a gairebé la totalitat de la població de Catalunya. Personalment m’és absolutamente indiferent; no et confonguis, el que digui un escriptor és una opinió seva; per molt que, un i altre cop, m’atribueixes idees que mai he enunciat. Sembla que no siguis capaç d’argumentar en contra de les meves idees i per això recurrentment me n’atribuixis d’altres… Desconeixo els arguments que porten aquest senyor a afirmar que Cervantes era català, però em preocupen tant com les que afirmen que Shakespeare era espanyol. Voler veure en aquestes noticies bomba de pseudo-historiadors, amb afany de vendre llibres, ocults interessos imperialistes només confirma encara més la teva patologia obsessiva.


Estimat Toni, no tinc cap interés anexionista sobre “ses Illes”, excepte el d’anar-hi com a turista; així doncs no em costa gaire oblidar-me de “voltros”; sembla bastant evident que a tú et resultarà bastant més difícil oblidar-te de “noltros” els catalans (al menys sense ajuda mèdica).

Respecte a això de “vassalls historic d’Aragó”, només recordar-te que els reis d’Aragó parlaven català (o tens també alguna altra teoria que ho desmenteix?), i que estan enterrats a Catalunya.

Respecte a això que em dius de “devalleu tant tó i com ses ínfules imperialistes”, m’agradaria que m’expliquessis a què et refereixes? I no em vinguis amb Carods i “palles mentals” sinó que, si n’ets capaç, intenta argumentar quin és EL MEU “tó” o LES MEVES “ínfules imperialistas” que s’haurien de “devallar”.

Amic Toni, com prevec que aquest intercanvi epistolar via blog podria eternitzar-se i, sense intenció de desmereixer la teva companyia virtual, t’he de comunicar que, si pretens respondre’m ho facis aportant algun tipus de proves (estic parlant de fonts bibliogràfiques o cites independents) respecte a les teves afirmacions históricament revolucionaries. A més a més, t’agrairia que no m’atribueixis més afirmacions que no són meves, i et limitis a discutir-me el que jo he escrit (no les coses que a tú t’obsessionen). Essent així, em plaurà sobre manera continuar debatint amb tú sobre aquests temes que tant et preocupen.

Atentament,

Jordi.

PS: Una curiositat que tinc és d’on treus la gramàtica del mallorquí que utilitzes. Tan astorat estava amb les expressions que utilitzes que m’he permes de buscar-ne una a l’atzar: “anyull”, que entenc utilitzes enlloc de “lluny”. T’he de dir que, al buscar-ho a Google, només he trobat aquesta paraula utilitzada a la teva pàgina (i els passatges de les teves reflexions que he copiat al meu blog, irónicamente). Suposso que pots demostrar que Carod paga a Google per a que elimini les expressions pròpies de les Illes dels seus resultats….


Segueix a: Toni Cantarellas: Censura i manipulació

Cant de l'enyor?

No només els membres d'Al-Qaeda enyoren l'època d'esplendor de l'Islam:

“EVOCACIÓ D’ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA

Pe’n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa
quan arribin es cristians,
si ses naus d’Aragó vénen
carregades de soldats,
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
des regnes continentals! *(1)
¡Què en serà de ma Mayurqa,
que ara és país de pau
baix el arc del cel benigne
de la fe des musulmans.
Aquí vivim en concòrdia
es mallorquins vells d’antany *(2)
i es mallorquins venguts d’Àfrica
com un poble de germans,
units en sa tolerància
i creences de l’Islam!
¡Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol: *(3)
¡la volen enderrocar!
per entrar dins sa medina
aquests nssara forans. *(4)
Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic al seu palau
mirant des de s’Almudaina
el més bell de tots els mars.

Comentari de Toni Cantarellas: "QUEDA CLAR QUE PER LLEVONCES, S’ANÀLEC A S’ACTUAL “AL-QAEDA” EREN ES CRISTIANS, I QUE ES CIVILITZATS, EREN ES MUSSULMANS, A QUI DEBEM TANTES I TANTES COSES" [*]

Toni Cantarellas, un altre anticatalanista amargat

Segurament aquest nom no us diu res. Teniu sort. Fa uns dies buscava informació sobre la visita de Himmler a Montserrat i vaig tenir la desgracia de caure en el seu blog. L'article on em va portar Google no dona lloc a dubte sobre el nivell del blog: "NAZIS I PANCATALANSTES, Es Fonaments Filo-Àris des Catalanisme." (sic) [*]. Independentment del contingut, aconsello a tots els interessats en disseny a visitar aquest blog per veure com NO S'HA DE DISSENYAR mai un lloc web. Sense cap dubte és una de les pàgines pitjor dissenyades de la red: fins a cinc colors diferents en un sol "post", negretes al·leatories, diferents passos de lletra i unes composicions amb textes i fotografies més propies del MySpace d'un adolescent que d'un blog que preten ser serios.

Sobre el contingut, jutgeu vosaltres mateixos: "HIMMLER, CAP DE SES S.S. NAZIS A BARCELONA, AMB ES SEU BATLE MIQUEL MATEU I PLA. DIVEN SES MALES LLENGUES QUE EN HIMLER, A MÉS DES “PODER MÍSTIC” DE LA MORENETA DE MONSERRAT, VOLÍA DES CATALANS UNA LLISTA BEN DETERMINADA DE TOTS ES XUETES MALLORQUINS. DIVEN TAMBÈ, QUE ES CATALANISTES VAREN ACCEPTAR TAL PETICIÓ A CANVI DE QUE ES NAZIS AL·LIATS SEUS (SE CONSIDERAVEN “ARIS DE RAÇA”: GERMANS SEUS) -LLETGIU ES GRAN LLIBRE FUNDACIONAL DES SEU NACIONALISME: “LO CATALANISME”- NO S’EN DUIGUESIN AQUELLA ESCULTURA. S’ESTAT ESPANYOL, MALDEMENT SER UN ESTAT TOTALITARI, FOU QUI NO VA CONSENTIR CAP “EXTRADICIÓ BALEÀRICA” CAP A AUTWICH O PUESTO SIMILARS. A S’ENREVÉS, ES DIPLOMÀTICS D’EN FRANCO SE VAREN VALER INCLÚS D’UNA LLEI DE SA REPÚBLICA PER SA QUAL, ALS “SEFARDÍS” DE TOTS ES PAISSOS, SE LIS DONAVA NACIONALITAT ESPANYOLA. RES MÉS ANYULL DE DEFENSAR “AL CAUDILLO”, JA QUE ENTRE D’ALTRES, SE DEIA QUE EL MATEIX ERA JUEU.

HIMMLER A MONTSERRAT. SE DIU QUE ES CATALANS NO VALEN CONSENTIR CANVIAR UNA SIMBÒLICA ESTATUA (sa seva “Moreneta”), I A CANVI VAREN FACILITAR UN LLISTAT DE MALLORQUINS DESCENDENTS DE JUEUS (NOSTROS XUETES)." (les majúscules no són meves).

Imagineu la seva credibiliat si ni tan sols és capaç ni d'escriure Auswitzch correctament (segurament ho ha escrit en "mallorquí"...). Només cal llegir aquest passatge per veure que aquest individu s'ho ha anat inventant tot sobre la marxa: "DIVEN SES MALES LLENGUES QUE EN HIMLER, A MÉS DES “PODER MÍSTIC” DE LA MORENETA DE MONSERRAT, VOLÍA DES CATALANS UNA LLISTA BEN DETERMINADA DE TOTS ES XUETES MALLORQUINS." Després diu que "SE DIU QUE ES CATALANS NO VALEN CONSENTIR CANVIAR UNA SIMBÒLICA ESTATUA (sa seva “Moreneta”), I A CANVI VAREN FACILITAR UN LLISTAT DE MALLORQUINS DESCENDENTS DE JUEUS (NOSTROS XUETES)". És a dir, segons ell, en Himmler en persona va venir a Catalunya a buscar una llista dels jueus mallorquins... I després converteix aquesta teoria que "dive se males llengües" en un fet al dir que " NO PODEM DIR LO MATEIX QUE DES PRESUMPTES COL·LABORACIONISTES CATALANISTES, que posaren en perill de mort a nostros xuetes".

L'ignorància (segura) i la mala fe (més que probable) de l'autor fan que no comenti que el batlle de Barcelona era falangista, que la visita de Himmler va ser imposada, que els principals caps de Montserrat es van negar a rebre'l, etc. Tampoc té lloc, evidentment, en la seva teoria de l'al·liança nazi-catalana, el fet que Lluís Companys fos detingut a França per la Gestapo i entregat al règim de Franco per la seva execució.

Barreja Pompeu Fabra amb la visita de Himmler a Montserrat, la Marta Ferrusola amb el Carod, i inclus el Mossad... Tota una gran palla mental per a gran onanisme d'anticatalanistes illetrats.

I després copia i pega un text sobre la relació entre el règim de Franco i la persecució contra els jueus, que, evidentment, no té res a veure amb el catalanisme. I això que Franco estava obsessionat amb la judeo-masoneria.

Doncs sí, ens trobem amb un altre cas de revisionisme històric barat, d'aquest que apel·la a l'anticatalanisme més estupid (només cal llegir els comentaris dels seus lectors).

Les bajanades històriques són constants. La credibilitat nul·la.

L'obsessió malaltissa d'aquest individu amb Catalunya és evident: entre els temes estrella del blog trobem: "Es Gonellisme. reviscola amb + força que mai!", "LA COSA CATALANA. Reflexions Vàries sobre es Catalanisme d'Allà", "Catalanisme Brut" o "PANCATALANISME a Balears".

Però l'obsessió que més m'ha fascinat del Cantarellas és la que pateix amb Carod. Sembla que pensa més en Carod que el mateix Carod. Vegeu per exemple aquesta entrada: algú pot explicar-me perque l'autor posa una foto seva de nen al costat de la de Carod? O també el temps que ha dedicat a realitzar aquestes "bellísimes" composicions amb imatges de Carod.


Segurament el més indicatiu del blog són les seves "Referències Polítiques": en aquest ordre "Projecte Lib. Balear", "Clau de Mallorca", "Rosa Díez: UPyD" (sic), "associació ciutadans de catalunya (Previst per Balears)".

Però curiosament al senyoret Cantarellas no li preocupen gaires els casos de corrupció que sofreixen les Balears; visiteu l'apartat "BRUTA POLÍTICA. Escandols, Noticies, Analisis" i veureu que hi ha entrades sobre el FC Barcelona, "I si fossin es CATALANISTES es culpables dets atemptats d’ETA contra Balears?", també hi ha les composicions amb Carod i Hitler, només he trobat tres posts [*][*][*] sobre corrupció. Però s'enten per què no parla d'aquests casos de corrupció que afecten al PP quan llegim que "Y HE AQUÍ EL TESTIMONIO DEL ÚNICO DIARIO QUE PARECE INTERESARSE, NO SÓLO EN PACIFICAR AL PARTIDO POLÍTICO MÁS REPRESENTATIVO DE LOS BALEARES, SINÓ EN QUÉ OPINAN LAS BASES." i és que el blog també té un apartat que es diu "Veus des PP" (Segueix Cantarellas al PP o ja s'ha passat a UPyD, com la majoria de populistes i arribistes?).


Una altra qúestió que m'intriga és perquè la majoria d'anticatalanistes tenen aquest afany exhibicionista. Vegeu que la capçalera del blog d'en Toni Cantarellas té fins a tres fotos seves!

A més a més, també he descobert un altre blog còmic: "Regne de Mallorca" (que també fa servir les mateixes composicions que en Cantarellas), amb l'objeciu de "Nostro antic regne se vou amenaçat per interessos anexionistes i des d'aquí lluitaré contra ells. Aprofit per reivindicar sa figura d'en Pep Gonella i de sa feina des membres des "Gonellisme Ilustrat" que resurgeix amb força.", que té com a punt fort una "Carta a un ciutadà català (I)" (la segona part s'ha perdut) [*]. Deixant de costat, la típica i tòpica dialèctica anti-catalanista, m'han cridat l'atenció dos passatges:

"Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu."

Doncs, estimat autor de la carta, no he votat mai ERC i desprecío profundament al Tripartit, però tot i això, em pots fer tan responsable com als votants d'ERC de tots els mals que denuncies, i espero a que vinguis a proporcionar-me el meu "càstig" personalment (cosa que sé que no succeirà, veient el teu aspecte).

Segueix a: Toni Cantarellas: Censura i manipulació