¿De quién aprendió Ramón Calderón?

Hay noticias que los medios ignoran. En ocasiones estas noticias son de gran importancia pero los medios consideran que el gran público no está interesado en ellos. Un ejemplo evidente fue el juicio a Slobodan Milosevic, por poner un ejemplo.

Hay otras noticias que, a pesar de su evidente interés para el gran público son ocultadas, o al menos ignoradas, por los medios. Un caso evidente sería la posibilidad existente de que el Real Madrid tuviese que descender a Segunda División por los escándalos con las entradas de la época de Calderón (¿Puede el Real Madrid bajar a Segunda División?).

En el documental de "Asalto a la Casa Blanca" de Tele 5, donde se reconstruye el escándalo de la compra de votos durante las elecciones a la presidencia del Real Madrid, ganadas por Calderón, esté insinúa que estas prácticas ya se han realizado anteriormente. ¿Es eso cierto? Y si lo es, ¿cuándo se cometieron estas irregularidades?

Lo más lógico es pensar que si estas irregularidades se cometieron realmente, y Ramón Calderón tiene conocimiento de ellos, es porque se realizaron en un momento en que el mismo Calderón participó en unas elecciones en el Real Madrid.

Aunque se ha ignorado descaradamente, Ramón Calderón formó parte de la Junta Directiva del Real Madrid durante la primera época de Florentino Pérez. Es más, en la primera candidatura de Florentino Pérez, en 1994, ¡Ramón Calderón iba como Secretario General!

Para comprobar esto, basta ir a la página web del Real Madrid, donde se lee:

i>"y cuatro años después formó parte, como Secretario General, de la candidatura de Florentino Pérez. Desde entonces, Ramón Calderón ha sido uno de los socios más activos y reconocidos por su compromiso con el club durante los momentos más complicados de la historia reciente del Real Madrid.

Fue nombrado miembro de la Junta Directiva del Real Madrid en enero de 2002, el año del centenario, puesto que ratificó dos años más tarde, tras repetir victoria en las elecciones junto a Florentino Pérez." [*]

Durante el final del mandato de Ramón Calderón se destaparon todos los trapos sucios de la entidad: presuntas irregularidades con las entradas, presuntas irregularidades con los votos por correo que incluían elecciones anteriores a las ganadas por Calderón... Después, cuando Calderón cae, todo se tapa, todo queda en silencio, todo vuelve a la cueva... ¿Por qué?

Panem et circenses

Que la situació de l'economia és crítica, no cal recordar-ho. Que a Espanya la crisi afectarà més que a la majoria de paisos d'Europa ho sap tothom tret del govern de Zapatero (o ho saben i no ho volen admetre).

Però hi ha un tema més dramàtic que la crisi econòmica mundial, un tema més important que els bombardejos de Gaza, un tema més important que el nombrament d'Obama... el tema més preocupant a Espanya avui és la crisi del (Real) Madrid.

Ja vaig comentar que fins i tot La 1, la cadena pública que paguem (malhauradament) entre tots, va obrir el seu telediari amb la dimissió de Ramon Calderon.

En primer lloc, reflexionar sobre la campanya que s'ha produit per fer caure Calderon. Sense importar-me el més mínim que Calderon continui o plegui, el que m'ha sobtat és la forma com ha caigut; i el tufo que fa a que algu hi està al darrera (algú molt poderos). Ara que mentres només dediquin els seus recursos a influir sobre el destí del Madrid, per mi ja podem seguir tant com vulguin...

Sempre s'acusava al Pujol de confondre Catalunya amb la seva persona, però la majoria de mitjans de comunicació espanyols confonen el Madrid amb Espanya (potser certament són el mateix...).

Un altre aspecte interessant és el linxament que ha sofert Ramon Calderon. Potser és culpable del que se l'acusa, potser és responsable de tot el que se l'acusa, però perquè se'l linxa d'aquesta manera? Qualsevol dels polítics corruptes que hi ha hagut a Espanya (penso en el govern de Felipe Gonzalez, o en tots els alcaldes corruptes dels darrers anys) va ser molt menys vilipendiat que Calderon. Estem parlant d'un club de futbol, per molt que alguns madridistes es facin palles mentals només és un club de futbol. No és molt més greu un alcalde que roba a tot un poble, o un càrrec públic que s'aprofita del seu càrrec (prostituint la democràcia)? Doncs no, pels mitjans de comunicació espanyols (i molt em temo que per una part important de la població) és molt més greu que el president del Madrid cometi irregularitats.

I una darrera reflexió, sobre la forma en que els mitjans de comunicació han tractat aquest tema. Vaig llegir a El Pais que Calderon es responsable del que ha succeït; si ho sabia per ser-ne autor, i si no ho sabia és responsable per que en el seu càrrec ho havia d'haver sabut. Potser tinc mala memoria, però no deien en la darrera etapa de Felipe Gonzalez el contrari? Quan els escandols de corrupció sortien dia sí dia també El Pais es contentava amb que el President del Govern negués saber-ne res.

Ara mateix a Tele 5 fan La Noria, no ho havia vist abans; no sé si sempre és un programa tan denigrant, pero veure el populacho cridant i insultant, i una reflexió lligada...aquesta gentussa tenen dret a vot, i el seu vot val tant com el meu, com el d'un Catedràtic en Història, com el d'un metge, o d'un avi amb tota la seva experiència vital. I això és el més trist de la democracia.

La notícia més important del dia

Ja he comentat diverses vegades lo curios que resulta la frase "sóc antibarcelonista perque a Catalunya només es parla del Barça". Bè, no sé que pensaràn els que diuen aquesta frase del Madrid... Avui el telediari de la primera (la nuestra) ha començat amb la dimissió de Ramon Calderon, que han considerat més important que els bombardejos de Gaza.

"Dios es del Madrid"... y Ramón Calderón es *********

Ja vaig parlar en una altra entrada del mesianisme madridista [*]. La progressió lògica només podia acabar d'una manera: amb el president del Madrid (que es deu creure algun tipus de vicari del Madridisme a la Terra) afirmant que "Dios es del Madrid" [*].

Aquest personatge mediocre i oportunista, s'ha convertit en teoleg del neo-madridisme, una filosofia/religió propia dels temps en que vivim i que té com a target les masses sub-alfabetitzades del pais.