Showing posts with label madridisme. Show all posts
Showing posts with label madridisme. Show all posts

Wednesday, January 21, 2009

Panem et circenses


Que la situació de l'economia és crítica, no cal recordar-ho. Que a Espanya la crisi afectarà més que a la majoria de paisos d'Europa ho sap tothom tret del govern de Zapatero (o ho saben i no ho volen admetre).

Però hi ha un tema més dramàtic que la crisi econòmica mundial, un tema més important que els bombardejos de Gaza, un tema més important que el nombrament d'Obama... el tema més preocupant a Espanya avui és la crisi del (Real) Madrid.

Ja vaig comentar que fins i tot La 1, la cadena pública que paguem (malhauradament) entre tots, va obrir el seu telediari amb la dimissió de Ramon Calderon.

En primer lloc, reflexionar sobre la campanya que s'ha produit per fer caure Calderon. Sense importar-me el més mínim que Calderon continui o plegui, el que m'ha sobtat és la forma com ha caigut; i el tufo que fa a que algu hi està al darrera (algú molt poderos). Ara que mentres només dediquin els seus recursos a influir sobre el destí del Madrid, per mi ja podem seguir tant com vulguin...

Sempre s'acusava al Pujol de confondre Catalunya amb la seva persona, però la majoria de mitjans de comunicació espanyols confonen el Madrid amb Espanya (potser certament són el mateix...).

Un altre aspecte interessant és el linxament que ha sofert Ramon Calderon. Potser és culpable del que se l'acusa, potser és responsable de tot el que se l'acusa, però perquè se'l linxa d'aquesta manera? Qualsevol dels polítics corruptes que hi ha hagut a Espanya (penso en el govern de Felipe Gonzalez, o en tots els alcaldes corruptes dels darrers anys) va ser molt menys vilipendiat que Calderon. Estem parlant d'un club de futbol, per molt que alguns madridistes es facin palles mentals només és un club de futbol. No és molt més greu un alcalde que roba a tot un poble, o un càrrec públic que s'aprofita del seu càrrec (prostituint la democràcia)? Doncs no, pels mitjans de comunicació espanyols (i molt em temo que per una part important de la població) és molt més greu que el president del Madrid cometi irregularitats.

I una darrera reflexió, sobre la forma en que els mitjans de comunicació han tractat aquest tema. Vaig llegir a El Pais que Calderon es responsable del que ha succeït; si ho sabia per ser-ne autor, i si no ho sabia és responsable per que en el seu càrrec ho havia d'haver sabut. Potser tinc mala memoria, però no deien en la darrera etapa de Felipe Gonzalez el contrari? Quan els escandols de corrupció sortien dia sí dia també El Pais es contentava amb que el President del Govern negués saber-ne res.



Ara mateix a Tele 5 fan La Noria, no ho havia vist abans; no sé si sempre és un programa tan denigrant, pero veure el populacho cridant i insultant, i una reflexió lligada...aquesta gentussa tenen dret a vot, i el seu vot val tant com el meu, com el d'un Catedràtic en Història, com el d'un metge, o d'un avi amb tota la seva experiència vital. I això és el més trist de la democracia.

Sunday, January 18, 2009

Admetre fets que es van negar reiteradament en el passat per negar fets presents

Amb aquest títol una mica confos, intentava resumir el concepte que intentaré explicar avui.

Escoltava el partit del Real Madrid a la ràdio contra l'Osasuna. Pels que no us hagueu enterat, a l'Osasuna no se li piten dos penaltis a favor clarissims, i per a major escandol, l'arbit expulsa el jugador victima dels dos penaltis... per simular-los! Però del que vull parlar no és del partit d'avui (fins i tot el Marca diu "El Madrid gana con 13"), si no d'una frase que he sentit després; la roda de prensa de Camacho (entrenador d'Osasuna) diu que "el arbitro no se ha atrevido a pitar el penalti" al Bernabeu. I un dels locutors de la ràdio (de Madrid, és clar) crítica l'afirmació de Camacho argumentant que "hoy ya no hay ningú arbitro que no se atreva a pitar un penalti en el Bernabeu; eso pasaba antes...". I aquí està la clau, intentant argumentar que avui el Real Madrid no és beneficiat pels arbits, admitia que abans sí ho havia estat. I això després de dècades de negar-ho.

Un altre exemple, és el cas de les desigualtats entre autonomies a Espanya. Al principi es negaven, després s'admitien però argumentant que tot el que les comunitats riques donaven de més ho rebien posteriorment gràcies al comerç. Ara ja no es nega ni es justifica, simplement s'apel·la a la Solidaritat (com si fos un concepte més enllà de qualsevol tipus de reflexió o anàlisi), demostrant que (com ja sospitavem) els arguments anteriors no tenien ni cap ni peus.

Friday, January 16, 2009

La notícia més important del dia


Ja he comentat diverses vegades lo curios que resulta la frase "sóc antibarcelonista perque a Catalunya només es parla del Barça". Bè, no sé que pensaràn els que diuen aquesta frase del Madrid... Avui el telediari de la primera (la nuestra) ha començat amb la dimissió de Ramon Calderon, que han considerat més important que els bombardejos de Gaza.

Sunday, December 7, 2008

Sobre el Madrid i els antibarcelonistes

Com ja he dit algun cop aquí, em fa molta gràcia els catalans del Madrid que posen com a raó que "tot el dia es parla del Barça"; com ja he comentat, això és cert per la TV3 i els mitjans de comunicació catalans...però i els espanyols, que representen potser el 75% dels que hi ha a Catalunya? Aquests parlen només del Madrid però això, per motius que no tocarem ara, els sembla normal.

Fan ara el Madrid-Sevilla a Canal +. El locutor de Canal + s'emociona amb el Madrid. Hi ha un fet indiscutible: el volum amb el que rep(celebra) els gols del Madrid i els dels altres equips. Jo sentint el partit des d'una altra habitació no m'he enterat de cap dels gols del Sevilla, però els gols del Madrid els he sentit tots... i això que van 3 a 4... Es podrà dir que es una opinió subjectiva, però us convido, si teniu un mesurador de dB a provar-lo durant els partits del Madrid a les cadenes estatals...

Thursday, July 3, 2008

"Dios es del Madrid"... y Ramón Calderón es *********

Ja vaig parlar en una altra entrada del mesianisme madridista [*]. La progressió lògica només podia acabar d'una manera: amb el president del Madrid (que es deu creure algun tipus de vicari del Madridisme a la Terra) afirmant que "Dios es del Madrid" [*].

Aquest personatge mediocre i oportunista, s'ha convertit en teoleg del neo-madridisme, una filosofia/religió propia dels temps en que vivim i que té com a target les masses sub-alfabetitzades del pais.