Hi ha una gran pregunta que es planteja molta gent quan s'adona de les continues iniciatives del PP contraries a l'ús del català (per dir-ho suaument): què pretenen aconseguir quan duen a terme aquestes iniciatives oficialment en defensa del castellà? Què vol aconseguir el PP quan denuncia l'Estatut de Catalunya davant el Tribunal Constitucional?
Volen defensar els drets del ciutadans com diuen? O tenen alguna altra intenció? Per mí està clar: el que volen aconseguir és la desaparició del català. És tan senzill com això. I no es tracta d'hipotetitzar sobre els motius, sinó d'aplicar la lògica: el PP és una partit obsessionat amb l'unitat d'Espanya. Per si algún té algun dubte sobre aquesta evidència, només cal recordar quan van intentar promoure el "patriotismo constitucional"; l'unitat d'Espanya era un dels pilars d'aquest "moviment" (a més a més, d'aclarir que volien que Espanya fos un "gran" pais amb "libertad" -els hi recorda el "una, grande y libre"?). I tot i que existeixen els que creuren que és possible mantenir estats amb diferents cultures, és innegable que la millor manera d'enfortir l'estat és l'homogenització cultural (només cal veure el "gran" resultat obtingut a França amb aquesta estretegia); és a dir, dur a terme un genocidi cultural que, durant segles, ha estat perfectament planificat.
El PP és d'una "escola del nacionalisme" caracteritzada per l'obsessió homogenitzadora.
Si hi ha una evidència innegable que s'extreu de l'actual campanya anti-català és la gran habilitat que l'anticatalanisme ha tingut al llarg de la història per adaptar-se a cada moment. Durant gairebé 500 anys han tingut l'habilitat d'adaptar-se en cada periode a l'estrategia més efectiva; és a dir, des de l'època de la monarquia absolutista fins a la dictadura, van utilitzar la repressió. Durant la dictadura van combinar la repressió amb l'ús de moviments migratoris (com també va realitzar l'URSS, per exemple a les repúbliques bàltiques).
Arribada la democracia i, amb Espanya a l'Unió Europea la repressió "ja no es porta"; era el moment de canviar d'estrategia. Durant dos o tres dècades després de la transició van estar més o menys "perduts". Però des de l'entrada del segle XXI han iniciat una nova campanya: la de la pressumpta "defensa" de la llibertat.
Té collons, que després de segles de fer tot el necessari per fer desapareixer el català, ara siguin els mateixos els que criden "llibertat" amb la boca plena.
Volen defensar els drets del ciutadans com diuen? O tenen alguna altra intenció? Per mí està clar: el que volen aconseguir és la desaparició del català. És tan senzill com això. I no es tracta d'hipotetitzar sobre els motius, sinó d'aplicar la lògica: el PP és una partit obsessionat amb l'unitat d'Espanya. Per si algún té algun dubte sobre aquesta evidència, només cal recordar quan van intentar promoure el "patriotismo constitucional"; l'unitat d'Espanya era un dels pilars d'aquest "moviment" (a més a més, d'aclarir que volien que Espanya fos un "gran" pais amb "libertad" -els hi recorda el "una, grande y libre"?). I tot i que existeixen els que creuren que és possible mantenir estats amb diferents cultures, és innegable que la millor manera d'enfortir l'estat és l'homogenització cultural (només cal veure el "gran" resultat obtingut a França amb aquesta estretegia); és a dir, dur a terme un genocidi cultural que, durant segles, ha estat perfectament planificat.
El PP és d'una "escola del nacionalisme" caracteritzada per l'obsessió homogenitzadora.
Si hi ha una evidència innegable que s'extreu de l'actual campanya anti-català és la gran habilitat que l'anticatalanisme ha tingut al llarg de la història per adaptar-se a cada moment. Durant gairebé 500 anys han tingut l'habilitat d'adaptar-se en cada periode a l'estrategia més efectiva; és a dir, des de l'època de la monarquia absolutista fins a la dictadura, van utilitzar la repressió. Durant la dictadura van combinar la repressió amb l'ús de moviments migratoris (com també va realitzar l'URSS, per exemple a les repúbliques bàltiques).
Arribada la democracia i, amb Espanya a l'Unió Europea la repressió "ja no es porta"; era el moment de canviar d'estrategia. Durant dos o tres dècades després de la transició van estar més o menys "perduts". Però des de l'entrada del segle XXI han iniciat una nova campanya: la de la pressumpta "defensa" de la llibertat.
Té collons, que després de segles de fer tot el necessari per fer desapareixer el català, ara siguin els mateixos els que criden "llibertat" amb la boca plena.
