Anàlisi dels resultats del 25N

25N: Reflexions (III): Què diu la premsa internacional?

Donat que a Madrid interpreten els resultats com una victòria de l'unionisme (i que tenen dificultats per les sumes senzilles) serà qüestió de donar-los un bany de realitat via premsa internacional:


Euronews: "Catalan election: Pro-independence parties win"

Reuters: "Separatist parties win Catalonia election"

The New York Times: "Divisive Election in Spain's Catalonia Gives Win to Separatist Parties"

The Telegraph: "Catalonia poll: Spain's unity put to the test as voters take step towards independence"

Le Monde: "Espagne : les nationalistes catalans reculent face à la gauche indépendantiste"

Financial Times: "Catalans take step towards break-up vote"

Aljazeera: "Catalonia polls favour separatist parties"

Berlingske: "Catalonien vælger løsrivelses-partier"

"Barroso corregeix Reding i Almunia sobre la independència de Catalunya"

"El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha corregit avui les últimes declaracions dels comissaris Viviane Reding i Joaquín Almunía, que havien dit que una Catalunya independent s'hauria de posar a la cua en les peticions d'adhesió a la UE. Barroso ha dit que Brussel·les només es pronunciarà sobre les conseqüències legals de la independència quan tingui sobre la taula 'una situació concreta'." [Vilaweb]

Em fa gràcia com alguns mitjans espanyols han rebut les declaracions de Barroso perque no semblin el que són: una esmena de les declaracions de Reding i Almunia, i un retorn a la idea inicial: "l'UE no té, fins ara, posició oficial". Aquesta "punta al coixí" periodística porta Expansión a titular la notícia: "Durao Barroso: una hipotética independencia de Cataluña no tendría "carácter neutro"".

"C's - La España que sueña Ciutadans"

"La España que sueña Ciutadans" o el himno de España con letra de Joaquín Sabina recitado por la vacas sagradas de Ciutadans... Sin comentarios.

Sort que són les eleccions al Parlament de Catalunya, què treuràn per "las Generales"?

Són viables el comerç i la fiscalitat en una Catalunya independent? [El matí de Catalunya Ràdio]

Ho debatem amb Núria Bosch, catedràtica del departament d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Elisenda Paluzié, professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona; Ángel de la Fuente, investigador a l'Institut d'Anàlisi Econòmic CSIC, i Sevi Rodríguez Mora, professor d'Economia a la Universitat d'Edimburg.

L'error de Lara

Les declaracions de José Manuel Lara han dirigit el debat independentista en els darrers dies, al ser l'únic gran empresari català que s'ha pronunciat sobre aquest tema.

Les seves declaracions tenien, indubtablement, molt més de polític (ideològic), que d'empresarial.

Dir a principis del segle XXI que no es posible que una editorial como Planeta "tenga su sede en un país extranjero que habla otro idioma" és una falsetat sorprenentment estúpida d'un empresari tan important i, que s'enten, únicament des d'una motivació ideològica.

La primera falsetat del raonament de Lara és afirmar que Catalunya independent serà un pais en "que se habla otro idioma". Catalunya, sigui o bo o dolent, és un país bilingüe i si s'independitza, ho seguirà sent. No només per respecte als drets de tots els ciutadans de Catalunya, sino també per motius molt més pràctics i prosaics: una persecució del castellà, que alguns unionistes anticipen ("cree el ladrón que todos son de su condición"), provocaria un rebuig que provocaria el fracàs del nou estat. El model lingüístic català ha funcionat sense conflictes durante més de tres dècades, fins que el PP i Ciutadans han creat conflictes inexistents. I una Catalunya independent seguirà amb el mateix model.

Que el Sr.Lara digui que "tenga su sede en un país extranjero" avui en dia, és tenir una mentalitat del segle XIX que segur que el Sr.Lara no té, però que, per motius ideològics, difon.

La frasse de Lara es desmenteix ràpidament, amb una senzilla reflexió: quantes empresses hi ha a Bèlgica (país bilingüe) que tenen com a primer mercat França? Quantes empresses hi ha a Suïssa que tenen com a primers mercats Alemanya o França?

Avui El País publica un article interessant sobre aquesta qüestió:

"En ese escenario, la decena de editores, agentes literarios y expertos del sector consultados coinciden, desde la discrepancia, en que la industria no tendría problemas tecnológicos ni técnicos para afrontar ese nuevo mapa. La hipotética fuga de editoriales dependería, cuestiones ideológicas personales aparte, de lo de siempre: bolsillo y corazón; o sea, de los problemas arancelarios y fiscales que se derivasen del nuevo estatus de Cataluña (también para algunos susceptibles de ser esquivados) y del papel del castellano como lengua oficial o no, aspecto que se apunta crucial.

“La industria editorial catalana es esencialmente en castellano; si se llegase al extremo de que no se pudiera publicar en esa lengua… En fin, dependería del grado de talibanismo: si te ponen tantas trabas de ese tipo o arancelarias o fiscales, pues te planteas irte, claro”, apunta Beatriz de Moura, editora y fundadora de Tusquets, (...) Todo depende de las zancadillas que pusieran los nacionalistas; una editorial, hoy, se puede llevar desde cualquier sitio”.

(...) “Ese argumento no sería excusa”, sentencia quien lamenta las declaraciones del dueño de planeta. “¿Lara está empadronado en Colombia o Argentina o Francia o en todas partes donde venden sus libros? Pesé que era el empresario catalán con vocación más multinacional y veo que es muy mononacional”." [El País]

Que ningú es deixi enganyar: en una Catalunya independent no es perseguirà a ningú, ni cap llengua. Ni es vol, ni es pot, ni beneficiarà ningú.

El #DiscursDeLaPor del PP

Les mentides d'Alícia Sánchez-Camacho [e-Noticíes]:

"Si el senyor Mas vol fer una consulta i·legal i vol fer una declaració unilaterar d'independència de Catalunya ens quedarem fora de la Unió Europea i retrocedirem Catalunya quasi 25 anys."

Tornem-hi amb l'expulsió de l'UE... L'UE no s'ha pronunciat oficialment sobre aquest tema. De fet, el seu portaveu, Oliver Bailly, ho va fer dient "Si un nou estat independent vol adherir-se a la UE, haurà de fer-ho d'acord amb el Tractat de la UE, mentrestant, aquest nou estat no és part de la UE i per ser-ho ha de demanar l'adhesió" [eldebat] i va ser esmenat.

Aquestes declaracions que van esser repetides per tots els mitjans contraris a l'independència, han estat esmenades fins a tres cops:

1er, Joaquín Almunia, Vice President de l'UE: "Aquesta mena de declaracions, amb tot el respecte al portaveu que les va fer, són precipitades perquè no tenen res a veure amb l'estat d'ànim que vam veure ahir, aquest crit que hem escoltat, les imatges que hem vist amb discussions sobre qui ha de pertànyer o deixar de pertànyer a la UE". [eldebat]

2on, el mateix Oliver Bailly va dir després que no "es pot especular" sobre això [eldebat]

3er, Durao Barroso, President de la Comissió Europea, ha dit que "la solució hauria de negociar-se dins l'ordenament legal internacional" [vilaweb]

Dir que Catalunya serà expulsada de l'UE és molt especular; és una possibilitat que no interessa a ningú (sense anar més lluny, al nostre altre veí, França) i l'únic motiu que ho podria provocar seria la "rabieta" d'Espanya. La història recent ens ha demostrat que les preocupacions d'Espanya (conflictes recurrents amb el Màrroc) no són gens prioritaris per l'UE.

"Si Catalunya es separa de la resta d'Espanya -ha continuat- no es podran pagar les pensions ni les prestacions d'atur. Si aixequem fronteres moltes empreses marxaran de casa nostra. Grans empreses multinacionals però també mitjanes i petites empreses".

El CCN ja ha contestat aquesta qüestió:
 

"L'empresariat català, a la societat, a les entitats socials i culturals que diguin la veritat; que transmetin que tenen por que tenen preocupació i no volen que se'ls porti a l'abisme del trencament de Catalunya amb la resta d'Espanya."

És evident que certa oligarquia catalana (ja n'hem sentit algún) no vol l'independència de Catalunya, perque té tants o més interessos a Madrid que a Catalunya. Els directius de les grans empresses (europees, alguns grans fortunes nord-americanes ens han demostrat que sí) no miren pel bé de la societat on estàn implantats sinó exclusivament per l'interés de les seves empresses. I en alguns casos ni això, només cal veure com han deixat alguns directius la banca espanyola.

En el cas concret del Sr. José Manuel Lara, cal recordar que el seu pare va entrar a Barcelona durant la Guerra Civil com a capità del bàndol franquista. No espereu d'ell el màxim interés en el bé de Catalunya...

"Si CiU aconsegueix el seu objectiu, nosaltres, els nostres familiars, els nostres amics i la resta d'Espanya estarem considerats estrangers."

La senyora Camacho demostra tenir molt poca consciència europea. Inmediatament o després d'uns anys, Catalunya serà part de l'UE, i els seus ciutadans seràn europeus com els espanyols. Pensar en "estrangers" demostra que la senyora Camacho segueix vivint a l'època en que per anar per Europa feia falta el passaport. Són aquests els polítics que volen dir als catalans quin camí han de seguir?

Verd, el color de la llibertat

El Financial Times sobre Artur Mas

"Mas lidera o segueix aquest augment [independentista]?" Citant l'economista Edward Hugh, respon: "Mas sempre ha volgut la independència, però la decisió del tribunal [constitucional] de treure la paraula "nació" de l'estatut va ser el súmmum". L'economista segueix: "la proposta de pacte fiscal va ser només una manera d'aconseguir que gran part de la societat catalana el seguís. Aleshores va venir la manifestació de la Diada i el descobriment que una gran part de la societat no el seguia, sinó que anava uns passos per endavant. Crec que en aquest punt va fer el salt –veu la història al seu davant i vol intentar atrapar-la." El diari conclou: "La historia, sens dubte, tindrà alguna cosa a dir". I, citant les paraules de Mas durant la seva investidura, tanca l'article: "Els líders són gent que interpreta el significat de cada moment històric i és el deure del govern no tancar les portes als desitjos del poble". [Financial Times] [Traducció de l'Ara]

Anti-Indepedència: arguments o amenaces?

Un dels fets que s'ha constatat des del dia de l'#11s2012 és que l'unionisme del segle XXI, privat del principal argument que havia utilitzat en els segles anteriors (l'amenaça militar) té moltes dificultats per articular un argumentari en contra de l'independència. Això sí, segueixen recurrint a la por.

I és que, si analitzem l'argumentari unionista (que alguns dels seus líders van exposar a "El gran debate" de Tele5) podem comprovar (un altre cop) que ni un sol és un argument en favor de romandre a Espanya, sino que tots són arguments en contra de sortir-ne. De fet no són arguments, sino amenaces: ens amenacen amb el boicot comercial, ens amenacen en forçar la nostra expulsió de l'UE, ens amenacen en forçar la nostra expulsió de l'euro...

Suposso que diràn que no són amenaces sino advertencies... Però, siguem clars, no són coses que passaràn si Catalunya s'independitza, són coses que Espanya provocarà (o intentarà provocar) si Catalunya s'independitza. Per tant, no són advertencies, sino amenaces.

A la vida, la por no hauria de ser mai el motiu per no evolucionar, per no intentar millorar.

#11s2012: Financial Times: Catalan Message

"The eurozone crisis is partly to blame. It has mercilessly exposed the fragility of Spain’s fiscal arrangements. In this case, the relatively rich Catalans are outraged that they have to contribute up to 9 per cent of annual economic output to the central pot in Madrid, but then go cap-in-hand for a bailout to meet their debt and payroll commitments. Catalonia wants fiscal autonomy: the right to collect its own taxes like the Basques, who contribute proportionally much less to Spanish coffers.

Yet Spain, where prime minister Mariano Rajoy is agonising over whether to seek a full eurozone bailout, needs Catalan fiscal transfers to meets its pensions and welfare liabilities. Mr Rajoy’s rightwing Partido Popular government, which is ideologically hostile to devolution, is trying to use the crisis to recentralise Spain, creating a dangerous cocktail of fiscal penury and national grievance." [Financial Times]

#11s2012: Financial Times. "El missatge català"

"L'editorial alerta que els catalans, "relativament rics", contribueixen anualment amb un 9% del seu PIB a les arques de l'Estat, però després estan "indignats" perquè han d'anar a demanar un rescat per pagar els deutes "com si fossin uns pidolaires". "Catalunya vol autonomia fiscal: el dret de recaptar tots els seus impostos com els bascos, que contribueixen proporcionalment molt menys a les arques espanyoles", remarca el diari.

Pel 'Financial Times', però, un Rajoy que "agonitza per decidir si demana un rescat total a Europa necessita les transferències de Catalunya per complir amb les pensions i les obligacions de l'estat del benestar". L'editorial destaca, a més, que el PP és "ideològicament hostil a l'autogovern i intenta utilitzar la crisi per recentralitzar Espanya". El PP "està creant un 'cocktail' perillós de penúria fiscal i ressentiment nacional", remarca el diari." [Ara.cat]

#11s2012: El camí cap l'#11s2012

Com deia abans, el tema més interessant de l'#11s2012 des del punt de vista periodístic/històric/social és analitzar com s'ha arribat fins a la manifestació d'ahir.

Crec que la meva edat (mitjans dels trenta) em permeten recordar els darrers vint-i-cinc anys de l'història de Catalunya. Permeteu-me que apunti unes reflexions, d'un correu que he escrit aquest matí.

Recordeu quan érem nens (als vuitanta)? L'independentisme era una cosa residual, radical i minoritària: els d'ERC (que no pintaven res), maulets (encara menys) i l'MDT ... Com s'ha pogut arribar d'allò al d'ahir, és la gran pregunta, crec jo.

Des de Madrid s'ha intentat justificar tot com una conxorxa TV3-burgesia de BCN; però està clar que no s'assabenten de res.

Quan ha pujat més l'independentisme? Penso en salts qualitatius... Durant l'època del Colom i la Rahola i els últims cinc anys serien les dues èpoques quan ha pujat més, oi?

Durant l'època del Colom, és evident que ni la TV3 ni la burgesia de Barcelona eren independentistes ... Tan bé ho va fer el Colom? No crec, encara que ho va fer molt bé. No serà perquè coincidir amb el mandat d'Aznar?

I els últims cinc anys (10 si voleu) perquè ha pujat tant?

Podria tenir a veure amb Internet? Crec que una mica sí. Internet ajuda a donar visibilitat a aquells sentiments/moviments ignorats pels mitjans de comunicació.

I també hi ha ajudat (més del que sembla) la visibilitat de la ultradreta espanyola (El Mundo, La Razón, Intereconomía, Libertad Digital, etc.).

I, per part de l'independentisme, hi ha influit el canvi de tàctica de l'independentisme: de parlar només de llengua, identitat, etc. a parlar només d'espoli.

Però el fet definitiu que va empentar l'independentisme fins a ser una opció quasi majoritaria va ser la sentència de l'Estatut, i la confirmació de que Espanya no ens permetrà mai ser el que volguem ser, sinó el que "ella" pensi que hem de ser.

CiU, TV3 i la burgesia catalana s'han vist portats a l'independentisme; i no a l'inrevés, com ho presenten la majoria de mitjans de comunicació espanyols, en la versió 2.0 de la conjura judeo-masónica del General Franco.

"Majoria absoluta de la independència, segons el CEO"

"Per primera vegada, el sondatge del Centre d'Estudis d'Opinió (pdf) mostra que hi ha més d'un 51% dels catalans que votaria sí a la independència si demà es fes un referèndum; hi votaria en contra un 21,1% i un altre 21,1% s'abstindria. Aquesta majoria, per tant, i tenint en compte la gent que votaria, suposaria molt més que el 50% en el resultat del referèndum. Els independentistes són majoria en quatre de les formacions al parlament: un 64,5% dels votants de CiU votaria sí; un 95,7% dels d'ERC; un 53,2% dels d'ICV-EUiA i un 99,1% dels de Solidaritat. A més, és significatiu que un 29,1% dels votants del PSC en les últimes eleccions al Parlament també votaria a favor de la independència. Fins i tot hi votaria a favor un 15,3% dels votants de Ciutadans i un 8,8% dels del PP." [Vilaweb]