El canvi arriba finalment a Barcelona...

Anàlisi dels resultats electorals (tot esmorçant)

Uns correus amb uns amics sobre les Municipals de Barcelona, em serveixen d'excusa per escriure una línees sobre les Municipals d'ahir.

Els primers correus eren sobre les enquestes, especialment la del CIS, i els dubtes que plantejaven.

CIS || Resultats

És veritat que han encertat amb la victòria de BeC que jo realment creia que al final no es donaria... Hauria apostat que al final s'imposaria el seny, però no ha estat així.

Respecte a l'enquesta, posava en dubte la mida de la mostra (només 2.500 persones a tot l'Estat!), i especialment, els factors de correcció utilitzats: els partits soberanistes el tinguessin baix i els partits unionistes alt. I en això els resultats em donen la raó: en l'enquesta del CIS, tant CiU com ERC estaven infravalorats i Ciutadans, PP i PSC sobrevalorats. És difícil creure que sigui una coincidència.

I en segon lloc, l'article del pallasso de Salvador Sostres em serveix per fer unes darreres reflexions.

L'anàlisi dels resultats en els barris rics de BCN pot ser interessant ... Però l'agafa Sostres i et baixa el nivell de l'anàlisi al betum ...

I respecte al debat sobiranista: imagineu-vos que agafo un article que diu que l'unionisme està de capa caiguda perquè el PP s'enfonsa a Catalunya, sense tenir en compte per a res l'ascens de Ciutadans (sense ni tant sols nomenar-los)... Què m'en dirien els unionistes? Em llençarien l'article al cap, i amb raó. En canvi, aquest és l'anàlisi de Sostres. Però en això no és l'únic, la seva anàlisi és el més comú a Madrid. El que em sembla interessant és preguntar-se, ¿per què és així? ¿Auto-engany? ¿Interès en crear una percepció diferent de la realitat catalana a la resta d'Espanya? Em temo el segon, perquè igual que amb la llengua, els interessa donar una imatge d'una Catalunya on una minoria sobiranista oprimeix a una majoria unionista. El sentit d'estat brillant per la seva absència. I una de les raons per seguir apostant pel sobiranisme.

25N: Reflexions (III): Què diu la premsa internacional?

Donat que a Madrid interpreten els resultats com una victòria de l'unionisme (i que tenen dificultats per les sumes senzilles) serà qüestió de donar-los un bany de realitat via premsa internacional:


Euronews: "Catalan election: Pro-independence parties win"

Reuters: "Separatist parties win Catalonia election"

The New York Times: "Divisive Election in Spain's Catalonia Gives Win to Separatist Parties"

The Telegraph: "Catalonia poll: Spain's unity put to the test as voters take step towards independence"

Le Monde: "Espagne : les nationalistes catalans reculent face à la gauche indépendantiste"

Financial Times: "Catalans take step towards break-up vote"

Aljazeera: "Catalonia polls favour separatist parties"

Berlingske: "Catalonien vælger løsrivelses-partier"

25N: Reflexions (II): Derrota de CiU - Victoria del soberanisme

L'interpretació dels resultats de les eleccions és sempre sorprenent. Hi ha fets innegables (CiU baixa, ERC puja, Ciutadans també puja...).

I després hi ha les interpretacions. Entre l'unionisme es dona com a victoria que CiU no tingui majoria absoluta. Gravíssim error. Analitzem-ho:

La Vanguardia

Tot el que baixa CiU ho guanya ERC (molt més independentistes).
CiU perd escons però els que té ara són soberanistes (els d'abans no sabem què eren).
La "mayoría silenciosa" tant invocada per l'unionisme s'ha movilitzat, o en dialèctica de Ciutadans, "la Cataluña real" ha votat,
I tot i així, els partits clarament soberanistes són majoria absoluta (50+21+3= 74).
I CiU és la primera força del Parlament, amb el doble d'escons i vots que la segona força.
I la segona força en escons és ERC.
Les forces que volen mantenir el status quo (PP, Ciutadans) sumen només 19+9=28 escons

D'ICV, ens arriscarem a dir que un 33% són federalistes, un 33% independentistes i un 33% NS/NC (contra les fronteres de Catalunya, Espanya, l'UE, etc.)
L'incognita segueix sent el PSC.

25N: Reflexions (I)

Caiguda de CiU - Lluny de la majoria desitjada.

CiU té més diputats que PSOE+PP+Ciutadans (50 a 48) via Ramon Tremosa

Bloomberg: "Els partits independentistes guanyen les eleccions a Catalunya"

El referéndum catalán de hoy cumple de largo los criterios de la Unión Europea para la independencia: Participación 70%, votos a favor, 55% via Mario Zubiaga

El vot unionista existeix i s'ha movilitzat. Amb 70% de participació tenim radiografia del país. El SÍ guanyaria el referendum. Fem-lo! via Pla va a Escòcia

Catalonia is Different

via @jordibosc

Catalunya és diferent

Pels que no saben quí és Josep Anglada

"Gilipollas, ¿de qué os reís, con la que está cayendo?"

Joaquim Llena, el consejero de Agricultura y cabeza de lista del PSC por Lleida, llama "gilipollas" a los convergentes, aludiendo a la sonrisa del logotipo de campaña de CIU. [Cadena Ser]

Pero tal vez debería preguntarle a Montilla, ¿de qué se ríe, si no ríe nunca?

Super? Montilla

Suposso que la majoria de lectors ja coneixerà aquesta sèrie de cartells. Realment al PSC pensen que això ajuda a Montilla? Sembla ben bè realitzat pels responsables de campanya de CiU amb un gran sentit de la ironia...

Veure per creure

"Soy CONCHITA DE PEDRO-JUAN CUADRILLERO, natural de Villalba de Duero provincia de Burgos. Pero llevo en Barcelona 47 años, creo son suficientes para acumular experiencias y sentimientos
En la actualidad, (y desde el 24 de enero de 2004) van pues siete años, presido la Casa Regional Círculo de Castilla y León en Barcelona en la calle Salvá 41, de Barcelona.

Yo venía de la Casa de Andalucía en Barcelona en Vía Layetana 59 a la que dediqué seis años anteriores. Y a la que recuerdo con nostalgia.

Pero… os contaré algo; una verdad que siento. Me considero persona de cristal y me desahoga el plasmar en el papel lo que por mi mente corre en forma de poemas de todo tipo, sociales irónicos, eróticos, de amor humor y que están al alcance de todos ustedes en Internet, en el Foro de Poetas Universales.

Vine, como una gran mayoría, con mi maletita de cartón y lona con cenefa en medio, y créanlo ¡todavía la conservo! y el motivo… pues, apetencias de curiosidad sobre todo culturales

Me casé aquí, y tengo tres hijos varones, entre treinta y uno y cuarenta años, motivos más que sobrados para querer de alguna manera a esta tierra catalana que ha visto crecer a mi familia.

Pero quiero añadir que; por mis venas, corre sangre castellana, que me bulle y me pide ayuda, y ahora que se me ha presentado la oportunidad de llevar a cabo gestiones para ello, me siento responsable de colaborar
como candidata del PARTIDO CASTELLANO (PCAS) en su candidatura de las culturas que pretende únicamente aunar su cultura a las ya existentes.

Considero que esta unión nos enriquecerá a todos, sumaremos valores, arte, ideas y creceremos a nivel personal. Estas facetas, seguro, nos conducen al éxito en nuestros proyectos en la vida.

Hace unos años, algún destacado miembro de casas regionales me ‘tentaba’ con el “Conchita, tú podrías presentarte para el Senado” per sin mayores concreciones.

Cuando el PARTIDO CASTELLANO (PCAS) me pidió ayuda y colaboración, no lo dudé porque pienso que le estamos haciendo un buen servicio a la Sociedad entera, a Cataluña y al mismo Parlamento catalán, evitando que amplios sectores sociales –y no sólo castellanohablantes- vivan de espaldas a parlamento Autonómico y a las cosas políticas de Cataluña, pensando solo en el Gobierno de España o en las Cortes Generales, o que si Zapatero que si Rajoy.


Yo canto por esta participación, poniendo mi voz para unir las culturas y que florezcan los valores por encima de otras cosas que nos dividen; busquemos más bien lo que nos une que es mucho.

Desde ahora, mi cálido abrazo para todos los aquí presentes. Y si soy votada, defenderé estas cosas en el Parlament de Cataluña, y si no, seguiré luchando el la vida social y cultura como hasta ahora lo vengo haciendo." [Partido Castellano]

PS: "Al final del ACTO, se sirvió un Vino Español, sic, de Castilla y unas viandas y embutidos de CASTILLA Y LEÓN, y siguió el animado coloquio entre todos." [Partido Catellano]

Hàbil maniobra de Montilla

José Montilla no passarà a la historia com un president memorable, sens dubte. Tampoc pel seu carisma. Però sempre s'ha dit d'ell que era un gran negociador; que ell va ser el responsable de la negociació d'ambdos governs del Tripartit.

Ell va ser un dels principals responsables de l'arribada al poder del PSC del Clan del Baix Llobregat, i de la caiguda en desgràcia del sector catalanista.

Fins i tot El País s'adona del sorprenent de la maniobra de Montilla: "José Montilla culminó ayer una nueva pirueta para mantener el equilibrio entre las dos almas del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al nombrar número dos de la listas electorales por Barcelona a una de las principales representantes del ala más catalanista del partido. Se trata de Montserrat Tura, consejera de Justicia del Gobierno catalán y una de los dirigentes del PSC que menos reparos han tenido para mostrar, incluso en público, sus posiciones contrarias a cualquier tipo de sumisión del PSC hacia el PSOE. Tura, que comunicó ella misma y en solitario la decisión de Montilla, reivindicó en una conferencia de prensa su derecho a discrepar en el futuro y aseguró que con vistas a las elecciones catalanas del 28 de noviembre defenderá con el mismo ahínco los proyectos "social" y "nacional" del PSC."

Què diferent de la versió donada pel PSC a socialistes.cat: "Tura, que ha afirmat sentir-se “honorada”, ha assegurat també que “estic disposada a treballar tant com faci falta pel que sempre ha estat el meu projecte polític”. Un projecte que ha permès, ha dit la dirigent del PSC, “millorar els serveis públics com mai s’havia fet” a Catalunya. En aquest sentit, ha indicat que els socialistes “volem ser útils als nostres conciutadans” i guanyar-se el seu vot “no només pel que hem fet, sinó també pel que encara no hem fet”."

S'ha d'admetre que la maniobra de Montilla és hàbil; sap que, en el cas improbable de guanyar, serà complicat mantenir l'equilibri entre les dues "families" del PSC, però segurament ara mateix és el que menys el preocupa. Sap que els votants més catalanistes del PSC no entenen la traició soferta a mans de Zapatero i del PSOE i reclamen un cop damunt la taula. El problema és que Montilla, i tot el Clan del Baix Llobregat, són en realitat "comissaris polítics" del PSOE.

CiU frega la majoria absoluta

[RAC1] [PDF]

El retorn de Celestino

En quina clau s'ha d'interpretar el retorn de Celestino Corbacho? El seu pas per la política nacional/madrilenya/estatal (trieu l'adjectiu que preferiu) no ha estat precissament brillant.

Com a Ministre de Treball ha aconsguit un record d'atur amb d'un 20% [La Vanguardia]. Alguns al·legaran que ha fet tot el possible (i més) però resulta difícil de creure; especialment tenint en compte que som líders de l'eurozona en atur, i que Grècia, el pais de la zona euro més afectat per la crisi, només enregistra un 12% d'atur [eleconomista.es].

Uns altres diran que amb Zapatero no ha tingut marge de maniobra o, pitjor, que ha estat Zapatero qui ha pres les decisions per ell (i crec que ha estat així); en ambdos casos Corbacho hauria d'haver dimitat, per dignitat i per respecte a la ciutadania, si no podia pendre les decisions que ell considerava necessàries, el correcte era dimitir, i si no ho va fet, és perque es fa responsable de totes les decissions presses (i de les no presses).

Així doncs, havent assumit que Corbacho no torna a Catalunya com a premi per la seva excepcional gestió, l'única raó possible que resta, és que torna pel seu nom, és a dir, perque és conegut. Aquest motiu tan aparentment dèbil té molt sentit en el cas socialista, doncs al votant socialista sembla no plantejar-se cap alternativa que no sigui el PSOE/PSC, així doncs l'únic necessari és mobilitzar-lo, i què millor que una cara coneguda...encara que sigui la d'incompetent.

El canvi s'apropa

Resultats de l'enquesta publicada (amb gran pesar) per El Periódico avui:

Estimacions en PDF

Reflexions:
1. Com pot Joan Herrera obtenir un 4,7 de puntuació? Gairebé aprova...
2. Ciutadans es quedaria sense presència al Parlament. Esperem que es confirmi.

¿Per què votaràs Iniciativa per Catalunya?

Dels resultats de les diverses enquestes realitzades darrerament sobre intenció de vot a les eleccions a la Presidència de la Generalitat, el resultat que més m'ha sorpres és l'augment en intenció de vot d'Iniciativa per Catalunya.

Sincerament crec que ningú pot fer-ho pitjor en un Govern del que ho ha fet Iniciativa al Tripartit. Les seves conselleries han estat les pitjor governades des de la recuperació de la democracia, i el seu líder, Joan Saura, el pitjor conseller de tots.

De veritat, no ho entenc. Per això, sisplau, ho dic seriosament, si penses votar Iniciativa per Catalunya, m'agradaria que m'expliquesis per què.

¿De veritat voleu un tercer Tripartit?

Les darreres enquestes donen una victoria clara de CiU; obtindria al voltant de 52 escons. Però tot i això, el PSC obtindria entre 38 i 42 escons, ERC entre 20 i 22, i Iniciativa podria ¡pujar! fins als 13 escons. Això possibilitaria la reedició per tercer cop del Tripartit. [Racó Català]

¿De veritat voleu una tercera part del Tripartit?