Showing posts with label tripartit. Show all posts
Showing posts with label tripartit. Show all posts

Tuesday, October 26, 2010

La credibilitat de Montilla

Tot i la incredulitat provocada per les declaracions de Montilla afirmant que no reeditaràn el Tripartit, "El tripartito ha hecho un gran servicio, pero su tiempo ha pasado" [La Vanguardia], tenint en compte que ja al 2006 va dir gairebé exactament el mateix:

"EUiA y ERC. De hecho, y sobre una posible repetición del actual gobierno tripartito, Montilla advirtió de que “son demasiados factores de cambio como para decir que este pacto es reeditable. Desde luego –añadió– con otras personas, con otras bases, ya lo veríamos; con las mismas personas, con las mismas bases, está claro que no”." [La Vanguardia]

Pèro, malgrat tot, algunes reaccions han estat bastant sintomàtiques:


"On sí han rebut amb més optimisme les paraules de Montilla ha estat en el PSOE, com s'ha encarregat de demostrar el nou secretari d'Organització socialista, Marcelino Iglesias, que ha assegurat que l'"excel·lent notícia" que no es reeditarà el tripartit "ha relaxat" el partit." [Europapress]

Saturday, October 2, 2010

Hàbil maniobra de Montilla

José Montilla no passarà a la historia com un president memorable, sens dubte. Tampoc pel seu carisma. Però sempre s'ha dit d'ell que era un gran negociador; que ell va ser el responsable de la negociació d'ambdos governs del Tripartit.

Ell va ser un dels principals responsables de l'arribada al poder del PSC del Clan del Baix Llobregat, i de la caiguda en desgràcia del sector catalanista.

Fins i tot El País s'adona del sorprenent de la maniobra de Montilla: "José Montilla culminó ayer una nueva pirueta para mantener el equilibrio entre las dos almas del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al nombrar número dos de la listas electorales por Barcelona a una de las principales representantes del ala más catalanista del partido. Se trata de Montserrat Tura, consejera de Justicia del Gobierno catalán y una de los dirigentes del PSC que menos reparos han tenido para mostrar, incluso en público, sus posiciones contrarias a cualquier tipo de sumisión del PSC hacia el PSOE. Tura, que comunicó ella misma y en solitario la decisión de Montilla, reivindicó en una conferencia de prensa su derecho a discrepar en el futuro y aseguró que con vistas a las elecciones catalanas del 28 de noviembre defenderá con el mismo ahínco los proyectos "social" y "nacional" del PSC."

Què diferent de la versió donada pel PSC a socialistes.cat: "Tura, que ha afirmat sentir-se “honorada”, ha assegurat també que “estic disposada a treballar tant com faci falta pel que sempre ha estat el meu projecte polític”. Un projecte que ha permès, ha dit la dirigent del PSC, “millorar els serveis públics com mai s’havia fet” a Catalunya. En aquest sentit, ha indicat que els socialistes “volem ser útils als nostres conciutadans” i guanyar-se el seu vot “no només pel que hem fet, sinó també pel que encara no hem fet”."

S'ha d'admetre que la maniobra de Montilla és hàbil; sap que, en el cas improbable de guanyar, serà complicat mantenir l'equilibri entre les dues "families" del PSC, però segurament ara mateix és el que menys el preocupa. Sap que els votants més catalanistes del PSC no entenen la traició soferta a mans de Zapatero i del PSOE i reclamen un cop damunt la taula. El problema és que Montilla, i tot el Clan del Baix Llobregat, són en realitat "comissaris polítics" del PSOE.

Qui ha convidat Joan Saura?

"A. CARALT | 21/07/2010 21:24

A les 16.00 hores, a la mateixa hora que els cinc bombers de la unitat d’elit GRAF Lleida van morir ara fa un any, Horta de Sant Joan va dipositar dos rams de flors al monòlit habilitat al mirador dels Ports en el seu honor. Fou un acte breu i tens per la presència no volguda del conseller Saura i del seu secretari general, Joan Boada.
(...)
A les 16.00 hores, i després d’observar diverses vegades els rellotges, els representants polítics es van dirigir al costat del monolit. El fort vent de garbinada, el mateix que sacsejà els Ports ara fa un any, i el soroll constant de les cigales omplien el silenci. L’alcalde, Àngel Ferràs, el trencà per demanar un minut de silenci en record als cinc bombers d’elit del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) amb seu a Lleida. «Són moments molt dolorosos», apuntà l’alcalde. A continuació, l’ajuntament entregà a Ferràs i Saura dos rams de flors per a dipositar-los als peus del monolit davant d’un centenar de persones, la majoria veïns i periodistes.
(...)
«Miri, el vent de garbinada d’avui és el mateix que l’any passat es va dir que era tan extraordinari», apuntava Jordi Antolí, que ara fa un any observava com se li cremava una finca de pinar i cereal de 110 hectàrees de superficie. «He vingut a commemorar la mort dels bombers, i la veritat no se què hi pintava el conseller Saura. Qui l’ha convidat?», preguntava.
" [Diari de Tarragona]

Aquesta noticia és especialment interessant, per tres raons diferents.

La primera és perque s'origina en el cas més escandalos però també més dramàtic de l'incompetència de Joan Saura. Incompetència no com a responsable de la mort dels bombers, sinó per com va gestionar la informació de l'origen de l'incendi. Al respecte destacar l'argument donat per uns dels assistents a l'homenatge: "el vent de garbinada d’avui és el mateix que l’any passat es va dir que era tan extraordinari"

La segona raó és perque també mostra el sentit de l'oportunitat del senyor Saura. I la seva absència total d'assumpció de responsabilitats que, no només ha caracteritzat el seu pas per Interior, sinó el pas de tots els membres dels seu partit que han tingut càrrecs al Govern.

I el tercer és determinar que el responsable últim d'aquest desastre, com el de tots els protagonitzats pel Tripartit, és el President de la Generalitat, José Montilla, que és qui va donar el càrrec d'Interior a Joan Saura.

Friday, May 14, 2010

"La culpa és de las crisi"

Catalunya Radio. 14/05/2010. 9:40 Els representants de PSC i ERC culpen de la seva devallada electoral a la crisi. Amb paraules que subscriuria Rodríguez Zapatero, han "aclarit" que en la cojuntura d'una crisi, el partit que governa sempre pateix els efectes d'aquesta. És cert, però en el cas concret dels partits que formen el Tripartit, el problema no és la crisi, sinó la "inoperància" mostrada per aquesta partits (i en el cas de l'estat, pel PSOE) per lluitar contra la crisi.

Wednesday, March 31, 2010

Les maniobres del Tripartit

Després de modificar la llei de la Oficina Anti-Frau per imposar a David Martínez Madero com a director amb majoria senzilla, avui han fet el mateix un altre cop per imposar a Enric Martin al capdant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).


Enric Martin es va fer famos com a secretari de comunicació del govern al prohibir l'acces dels periodistes a la zona de l'esfonsament del Carmel degut a les obres del metro.


D'aquesta manera el tripartit s'assegura un major control sobre TV3 y Catalunya Ràdio durant la campanya electoral i demostren un cop més el que entenen els "partits d'esquerres" de Catalunya per mitjans públics i llibertat d'informació. [ABC]

Tuesday, March 16, 2010

¿De veritat voleu un tercer Tripartit?





Les darreres enquestes donen una victoria clara de CiU; obtindria al voltant de 52 escons. Però tot i això, el PSC obtindria entre 38 i 42 escons, ERC entre 20 i 22, i Iniciativa podria ¡pujar! fins als 13 escons. Això possibilitaria la reedició per tercer cop del Tripartit. [Racó Català]
¿De veritat voleu una tercera part del Tripartit?

Sunday, February 14, 2010

Interessantíssim article a La Vanguardia: "La hipótesis de un aterrizaje de Chacón planea en los movimientos internos del PSC"

"M. DOLORES GARCÍA Barcelona 13/02/2010 Actualizada a las 01:52h Política

El conseller Antoni Castells acudió el miércoles a la conferencia que su colega de gobierno, Ernest Maragall, pronunciaba en el Foro Nueva Economía. El titular de Educació enseñó enseguida sus cartas: "No sé si muchos de ustedes esperan que hable mucho de educación. Hablaré de eso, sí, pero de otra manera…" ¡Y de qué manera! Castells se fue antes de que acabara la conferencia porque debía acudir al pleno del Parlament, pero ya sabía por dónde iban los tiros. No en vano los dos consellers, junto con la titular de Justícia, Montserrat Tura, y la de Salut, Marina Geli, han tenido oportunidad de hablar largo y tendido sobre el diagnóstico del país y del tripartito en encuentros frecuentes. Suelen citarse a comer en la propia sede de la Conselleria d'Economia. A veces se suma otro conseller, Joaquim Nadal. Todos enmarcados en el sector más catalanista del PSC. Entre ellos han hablado muchas veces de la necesidad de un liderazgo fuerte, de la nefasta experiencia tripartita, de la conveniencia de tener un grupo en el Congreso autónomo respecto del PSOE y de la soterrada posibilidad de la sociovergencia… Algunos de esos ítems, los primeros, asomaron en la conferencia de Ernest Maragall, con la guinda añadida de que los catalanes están "fatigados" de tripartito.

MÁS INFORMACIÓN
Mas responde a Ernest Maragall que "CiU no está fatigada ni cansada"
Ridao pide unidad a los partidos catalanes para impulsar un pacto de Estado contra la crisis
Pajín no "tolerará" que digan que el Gobierno recorta derechos sociales
Al presidente de la Generalitat y primer secretario del PSC le sentó el discurso como una patada en el estómago y no dudó en enmendarle plana al día siguiente. Aquí de lo único que estamos fatigados es de aquellos que sólo "se miran el ombligo", vino a decir Montilla. Castells se dio por aludido. Escribió unas notas en un papel y se colocó ante los micrófonos en el Parlament, sin conceder preguntas a los periodistas, para defender a su colega Maragall, mientras algún diputado del aparato del PSC rondaba intranquilo por los pasillos. Castells adoptó un tono solemne e indignado: "Negar el debate libre y negar la realidad es siempre un error que yo trataré que mi partido no cometa". En la dirección del PSC no daban crédito. El conseller de Economia había llegado demasiado lejos, en el fondo y en la forma: cuestionando la libertad de expresión en el partido y leyendo un comunicado, como si fuera el mismísimo presidente de la Generalitat. "¡Pero qué se habrá creído!", retumbó en algún despacho.

Las intenciones del grupo liderado por Castells, en cuyos argumentos recalan otros socialistas fuera del Govern como Ferran Mascarell, son objeto de multitud de cábalas. El conseller ha manifestado en privado su deseo de crear algún tipo de plataforma o corriente política, siempre después de las elecciones para no dañar las expectativas del partido. Ya participó de una experiencia de ese tipo con Raimon Obiols bautizada como Nou Cicle, que apenas ha tenido visibilidad pública. Su insinuación es que piensa ir más allá. Estos días Castells está muy activo a la hora de expresar sus opiniones políticas. Y estas son calcadas a las que explicó Ernest Maragall en su conferencia. Podrían resumirse en las tres ces: crisis económica, crisis del sistema democrático y crisis en la relación de Catalunya con España. Ambos concluyen que el PSC no está dando respuesta a las tres ces. Y, lo más importante, acusan al aparato del partido de imponer una férrea disciplina que impide el debate interno sobre estas y otras cuestiones.

Pero tras el pulso de este grupo hay quien ve tribulaciones más mundanas. Si Castells fue número dos de Montilla en la lista del PSC fue para compensar la salida de Pasqual Maragall. Pero aquello es historia. Si los socialistas volvieran a la oposición –el futuro de Montilla es una incógnita–, es razonable pensar que no ejercería de jefe del grupo parlamentario. Ningún ex president lo ha hecho. En ese caso, el aparato del PSC no tolerará que el grupo parlamentario quede en manos de Castells y sus seguidores. Hay, por tanto, otro plan.

En ese plan podría figurar Carme Chacón. La carrera de la ministra como delfín de Zapatero está cada vez más plagada de obstáculos. Chacón no es una candidata que tenga el beneplácito del (aún) poderoso socialismo andaluz, pero Zapatero la habría impuesto. Pero la actual debilidad del presidente no le permite tales proezas. Al acabar el semestre europeo, todo apunta a un cambio de gobierno. Chacón podría volver a Catalunya a reforzar la lista de Montilla en un momento difícil y garantizar el futuro para el PSC. Se trata en estos momentos de una opción en la recámara, ya que aún faltan muchos meses para las elecciones.

Los movimientos de Castells podrían tener su origen en ese eventual desplazamiento o, precisamente, podrían buscar un blindaje en su puesto, ya que el PSC tendrá más difícil desbancarle bajo la sospecha de un castigo por atreverse a discrepar en público.

Sea como sea, a la exigencia de debate interno planteada por el sector catalanista, la dirección del PSC replica que aún no han escuchado ninguna propuesta concreta para debatir. Recuerdan que en cada congreso del partido se ha votado y tumbado la creación de un grupo parlamentario propio en Madrid. Y que nadie dentro del PSC ha planteado la sociovergencia en serio. Por eso, el aparato está convencido de que el grupo de Castells ha lanzado una piedra para esconder la mano. Una vez más.
"

Thursday, December 17, 2009

Manel Fuentes, comissari polític del PSC


Per tots els que valorem mínimament la llibertat i la informació, la marxa d'Antoni Basses de Catalunya Radio va ser un signe molt negatiu. El fitxatge de Manel Fuentes per substituir-lo, que havia de compaginar la seva activitat a l'ens públic català i el seu programa a Antena 3, ja van crear suspicacies. El seu curriculum no semblava, en absolut, idoni pel programa i l'horari que se li confiava.

Però Manel Fuentes ha demostrat que el van elegir correctament. No des del punt de vista de la seva qualitat com a periodista, sinó com a comissari polític del PSC i, per extensió, del Tripartit, a la Radio Pública Catalana, i com a perseguidor de la "crosta nacionalista".

La seva entrevista a Àngel Colom va generar polèmica, no sols pel to arrogant i prepotent, sinó, i molt més greu, perque, enlloc d'intentar coneixer els fets (com ha de fer un periodista) intentava només culpabilitzar a Colem (feina del fiscal, no d'un periodista mediocre) i, el que encara és pitjor, barrejar-hi CiU, sense cap prova ni indici [Audio de l'entrevista] (Manel Fuentes, periodista o fiscal).

Però no és aquest l'únic cas. Compareu aquí les entrevistes a diferents polítics del tripartit i de l'oposició.

Els socialistes no s'amaguen d'haver posat un dels seus, i li agraeixen la feina que fa ("De bien nacido es ser agradecido") (Gràcies, Manel Fuentes, del diputat Josep Maria Balcells, a www.socialistos.cat).

Tuesday, February 17, 2009

1581


31 millons d'euros per 1381 informes, de dubtosa utilitat i assignats de manera encara més dubtosa...

Llegint sobre aquest cas he trobat aquestes dades que no sé si són o no reals, però em semblen escandaloses:
En 2003, el número de funcionarios contratados por la Generalitat ascendía a 126.510, cifra que en 2008 es de 178.948 (no incluye nuevos médicos, mossos o profesorado). Asimismo, el número de altos cargos ha pasado de 149 a 236, lo que supone un aumento del 58 por ciento, mientras que el personal de confianza eventual asciende a 323, frente a los 227 del año 2003, es decir, un incremento del 42 por ciento.

Font: http://www.hazteoir.org/node/12210