El gran moment del #debatTV3: Pere Navarro presenta la nova PSCtablet

Cartells electorals campanya catalana 2012

Moisés ja és aquí per obrir les aigües.

Cartell inspirat en les portades d'Esquire, pel candidat amb menys carisma.

Sobrodosi de Photoshop.

Junqueras amb cara de "pillín".

Joan Herrera en un cartell que sembla del Banc Sabadell.

¿El cartell menys original de la campanya?

Albert Rivera ha tornat a l'adolescència gràcies als filtres del Photoshop.

Algú sap per què li han deixat un ull més adormit que l'altre? Posats a photoshopejar...

Cartell electoral o flyer de discoteca?

Carmen Chacón contra el "pacto fiscal"

"En el día de ayer, en una información titulada El duelo convulsiona al PSOE andaluz, su periódico me atribuye por error la defensa del denominado pacto fiscal para Cataluña que reclaman algunas formaciones, como Convergència i Unió (CiU). Dicha información no se corresponde con la realidad. Por ello, quiero señalar lo siguiente:

He combatido con uñas y dientes la propuesta de pacto fiscal que defiende CiU, entre otras formaciones nacionalistas. Bajo esa denominación, estas formaciones pretenden enmascarar la adopción del concierto económico para Cataluña. Fórmula que siempre he rechazado.

Durante la pasada campaña de las elecciones generales, he defendido en todo momento el modelo de financiación autonómica que fue aprobado en 2009 y que ha sido positivo para el conjunto de las comunidades autónomas. He dejado claro, además, que cualquier actualización de ese modelo que se produzca en el futuro deberá partir de objetivos que nada tienen que ver con los que propugnan las formaciones nacionalistas.

Le agradezco, muy sinceramente, su disposición para poder aclarar a los lectores de su Diario mi posición sobre esta cuestión y para evitar confusiones al respecto." [Carmen Chacón, en el Diaro de Sevilla]

La cobardía de Toni Bolaño

Hablar de "la cobardía de" alguien en el título de un artículo anticipa un ataque de gran dureza contra ese personaje, que exige una justificación razonable.

Toni Bolaño es absolutamente incapaz de justificar porqué habla de la cobardía de Àngel Ros en su artículo de La Razón, "La cobaría de Àngel Ros"; se limita a calificar el movimiento de retirada de Ros como "cobardía". Puede que Ros se equivocase al valorar los apoyos con que contaba antes de llegar al Congrés, pero si, una vez llegados a él, y habiendo pulsado el ambiente del mismo, valoró que no tenía posibilidades de ganar lo más sensato que podía hacer era retirarse.

Claro que Bolaño representa al aparato del PSC o, más concretamente, al clan del Baix Llobregat (fue director de comunicación de José Montilla) y protagonizó una de las polémicas del tripartito de Montilla al, presuntamente, amenazar a Jordi Barbeta y al Gruo Godó:

"La divulgación de las amenazas del director de la oficina de Comunicació de la Generalitat, Antoni Bolaño, contra el redactor jefe de La Vanguardia Jordi Barbeta provocaron ayer una reacción en cadena en contra de la actuación del alto cargo gubernamental. El Col·legi de Periodistes de Catalunya intervino para pedir explicaciones al Govern de Montilla y calificó de "desprecio absoluto contra la libertad de expresión" sus manifestaciones. Según denunció Barbeta en un artículo publicado el pasado domingo, Bolaño le amenazó con esta afirmación textual: "Te juro que no voy a parar hasta joderte". La frase se pronunció el viernes por la mañana. A esa misma hora, Bolaño advirtió también a un subdirector del diario con iniciar una campaña contra el grupo editorial en el que trabaja. "Vamos a ir por vosotros. Os vamos a hundir. No nos llaméis en tres semanas porque nadie va a estar a vuestra disposición", añadió. El mismo mensaje, categórico y contundente, fue transmitido a un miembro de la sección de Política." [La Vanguardia]

En el sector Obrerista Español del PSC pueden pensar que "ellos" son los que aportan los votos pero no deberían olvidar que también son ellos los que han sido castigados por la ciudadanía de forma bastante elocuente.

El otro gran fail del Congrés ha sido dejar fuera de la ejecutiva a Montserrat Tura, uno de los pocos nombres socialistes respetados mayoritariamente por los ciudadanos de casi todos los partidos.

El señor Bolaño, en lugar de atacar a Àngel Ros podría explicar si en el PSC se creen realmente que pueden engañar a los ciudadanos con un simple cambio de nombres y dejando fuera a los mejores (Tura) y a los que representan realmente el cambio (Ros).

PSC i PSOE: Que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta

És sorprenent la poca difussió/repercussió que ha tingut la carta difosa per la Generalitat, que havia rebut del Ministerio, en la que li reclamaven més retallades.

Recordem que els socialistes van acusar al Conseller d'Economia de mentir:

"“No és veritat, s'ho estan inventant”. Sense afegir-hi cap matisació. Així de clar ha estat aquest dijous el president del grup del PSC al Parlament i cap de l’oposició, Joaquim Nadal, sobre la insistència del Govern de la Generalitat a afirmar que el Govern central li exigeix una retallada pressupostària del 20%, i que Catalunya ja està aplicant-ne una del 10% i no hi pot anar més enllà." afegint que "El Govern no pot fugir d'estudi, crear enemics on no hi ha, inventar-se una posició que no existeix i ha d'assumir les seves pròpies responsabilitats". [eldebat]

Doncs bè, resulta que el conseller "mentider" tenia una carta a les seves mans del Ministerio de Economia, exigint-li precissament això: més retallades.

Entre el Estado y la pared

"El Ministerio de Economía y Hacienda conminó a la Generalitat no sólo a multiplicar por dos las restricciones previstas en el plan de austeridad elaborado por el Govern, sino también a subir más los impuestos a los ciudadanos de Catalunya, que son los que tienen los tipos más altos de toda España. Asimismo, el Gobierno español rechaza el pago de diversas partidas reclamadas desde Catalunya que habían de contribuir a cuadrar el ajuste catalán.

En una carta fechada el 23 de marzo, el secretario de Estado de Hacienda, Carlos Ocaña, comunica al conseller de Economia, Andreu Mas-Colell, lo siguiente: "La reducción del gasto del 10% que anuncias (...) no es suficiente. Por el lado de los ingresos, son los que ya conoces y no cabe contemplar incrementos salvo que adoptéis medidas normativas en vuestro ámbito de autonomía y con efectos en 2011"." [La Vanguardia]

Los militantes del PSC en BCN prefieren a Hereu antes que Tura

He estado a punto de ponerlo en la categoría "Hechos inexplicables":

"El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, será el candidato del PSC a la reelección tras ganar este sábado en las elecciones primarias de la Federación de Barcelona. Hereu ha resultado el ganador con un total de 2.484 votos (un 58,8% del total) por 1.669 de su rival (39,6%), Montserrat Tura." [La Vanguardia]

"Los resultados han sido acogidos con júbilo por los militantes congregados en el céntrico Hotel Avenida Palace de Barcelona, la mayoría partidarios del alcalde, con gritos de "Jordi, Jordi, Jordi" y "visca, visca, visca, Barcelona socialista"."

La manca de talent en tota la seva cruesa

El retorn de Celestino

En quina clau s'ha d'interpretar el retorn de Celestino Corbacho? El seu pas per la política nacional/madrilenya/estatal (trieu l'adjectiu que preferiu) no ha estat precissament brillant.

Com a Ministre de Treball ha aconsguit un record d'atur amb d'un 20% [La Vanguardia]. Alguns al·legaran que ha fet tot el possible (i més) però resulta difícil de creure; especialment tenint en compte que som líders de l'eurozona en atur, i que Grècia, el pais de la zona euro més afectat per la crisi, només enregistra un 12% d'atur [eleconomista.es].

Uns altres diran que amb Zapatero no ha tingut marge de maniobra o, pitjor, que ha estat Zapatero qui ha pres les decisions per ell (i crec que ha estat així); en ambdos casos Corbacho hauria d'haver dimitat, per dignitat i per respecte a la ciutadania, si no podia pendre les decisions que ell considerava necessàries, el correcte era dimitir, i si no ho va fet, és perque es fa responsable de totes les decissions presses (i de les no presses).

Així doncs, havent assumit que Corbacho no torna a Catalunya com a premi per la seva excepcional gestió, l'única raó possible que resta, és que torna pel seu nom, és a dir, perque és conegut. Aquest motiu tan aparentment dèbil té molt sentit en el cas socialista, doncs al votant socialista sembla no plantejar-se cap alternativa que no sigui el PSOE/PSC, així doncs l'únic necessari és mobilitzar-lo, i què millor que una cara coneguda...encara que sigui la d'incompetent.

Reflexions de Montserrat Tura

Reflexions d'un/a dels pocs gestors/es que es salva del Tripartit, Montserrat Tura a RAC1, sobre la relació entre el PSC i el PSOE i la decisió d'Antoni Castells d'auto-excloure's de les llistes del PSC per les futures eleccions:

- “[La decisió d’Antoni Castells] em sembla lícit i forma part de la llibertat personal.”
- “Cada 4 anys, els càrrecs públics deixem de ser-ho. I es produeix una reflexió sobre si volem continuar ocupant aquesta responsabilitat o no.”
- “Antoni Castells continua dient que el seu partit és el PSC. El nostre projecte és el d’un partit que es preocupa per la justícia social [...] alhora que es posa en un nivell idèntic la lluita per la millora de l’autogovern i per les llibertats nacionals de Catalunya.”
- “[El PSC] crec que és l’únic partit que tracta els dos aspectes amb l’èmfasi necessari.”
- “[El debat intern del PSC s’ha tensionat] perquè s’ha produït una cosa molt important, que l’hem instat els socialistes, que és que en un moment determinat es considera que el sostre de l’autogovern que tenim és insuficient.”
- “Estem davant d’un període que és una segona etapa de descentralització.”
- “El PSOE no ha defensat l’Estatut amb la força que volíem nosaltres, tenint en compte que també és seu.”
- “No m’ha agradat [el paper del PSOE], ens ha decebut en moments determinats.”
- “El que diu clarament [Antoni Castells], i això és una bona notícia per Catalunya, és que no pensa deixar la política.”
- “No sé si en els moments de majors dificultats [per la crisi institucional i la crisi econòmica] la meva consciència m’agrairia més que digués que me’n vaig a la meva feina, a fer de metge, o per contra, continuo treballant des de l’organització política.”
- “Artur Mas prové d’una formació política que no havia intentat mai incrementar el nivell d’autogovern, cosa que nosaltres sí que hem fet.”

[RAC1]

"La culpa és de las crisi"

Catalunya Radio. 14/05/2010. 9:40 Els representants de PSC i ERC culpen de la seva devallada electoral a la crisi. Amb paraules que subscriuria Rodríguez Zapatero, han "aclarit" que en la cojuntura d'una crisi, el partit que governa sempre pateix els efectes d'aquesta. És cert, però en el cas concret dels partits que formen el Tripartit, el problema no és la crisi, sinó la "inoperància" mostrada per aquesta partits (i en el cas de l'estat, pel PSOE) per lluitar contra la crisi.

El canvi s'apropa

Resultats de l'enquesta publicada (amb gran pesar) per El Periódico avui:

Estimacions en PDF

Reflexions:
1. Com pot Joan Herrera obtenir un 4,7 de puntuació? Gairebé aprova...
2. Ciutadans es quedaria sense presència al Parlament. Esperem que es confirmi.

Els problemes del PSC amb la llibertat d'informació

Els socialistes no han tingut mai una especial sensibilitat envers la llibertat d'informació. Però la seva arribada al poder de la Generalitat va caracteritzar-se per l'afany intervencionista exemplificat en el concepte enunciat per Joan Ferran de la "crosta nacionalista".

Però l'entrevista que Mònica Terribas va realitzar al President de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a exposar a la llum el concepte que tenen els socialistes de la funció dels mitjans de comunicació públics: servilisme.

Les reaccions sobre l'entrevista, els àtacs a Terribas, han anat des de l'insult personal fins a la crítica pressumptament constructiva, però totes amb un rerafons intervencionista.

Joan Ferran, al seu blog, escriu: "A un President de Catalunya - sigui qui sigui- no se’l pot interrompre constantment, ni intentar fer-lo caure en paranys o contradiccions. Cal respectar el seu ritme i deixar que expliqui els seus posicionaments sense pressa, fent servir tot el temps que calgui. Una entrevista al President de Catalunya no pot esdevenir, o semblar, un interrogatori." I llavors, senyor Ferra, com ha de ser, segons vosté, l'entrevista a un president de la Generalitat? Digui-ho, sisplau.

Terribas també va rebre crítiques de Josep Maria Balcells titllava l'entrevista de "dura" i de "poc respectuosa", i acusava Terribas d' "assetjar" Montilla per "pressa", amb preguntes "que el van posar a la defensiva", i que Terribas defensés "el punt de vista dels crítics" amb la gestió del caos elèctric [directe!cat]

Però qui ha aconseguit major protagonisme ha estat Miguel Ángel Martin López, càrrec del PSC a l'Ajuntament de Barcelona. Martin va qualificar Terribas al seu Facebook de "mal follada" i també de ser "mala persona", "tendenciosa", "faltona", "cínica" i "despectiva cap al seu President", "descarada" i "pocavergonya". Evidentment ja ha eliminat aquestes entrades.

¿De veritat voleu un tercer Tripartit?

Les darreres enquestes donen una victoria clara de CiU; obtindria al voltant de 52 escons. Però tot i això, el PSC obtindria entre 38 i 42 escons, ERC entre 20 i 22, i Iniciativa podria ¡pujar! fins als 13 escons. Això possibilitaria la reedició per tercer cop del Tripartit. [Racó Català]

¿De veritat voleu una tercera part del Tripartit?

La guerra civil al PSC

Estem assistint a una guerra oberta dins del PSC entre els sectors més "catalanistes" i els "lealistes al PSOE". Dins els primers es troben els consellers Ernest Maragall, Antoni Castells i Montserrat Tura. En el segon grup destaquen Miquel Iceta i José Zaragoza. I, aparentent, enmig trobem el Clan del Baix Llobregat, que es el sector de Montilla.

Aquesta guerra, que pot semblar un problema intern del PSC però pot tenir conseqüències molt importants per Catalunya. I quines conseqüències pot tenir una eventual derrota d'aquests consellers en el seu pols amb els altres sectors dins del partit? En primer lloc, un petitissim percentatge de vots buscaran una alternativa més catalanista en cas de que el PSC es decantes definitivament per la fidelitat incondicional al PSOE o per pels interessos del Clan del Baix Llobregat ("De Cornellà a la Moncloa").

En segon lloc, la presència d'aquests consellers dins del PSC manté, encara que sigui en perfil baix, l'equilibri entre "socialismo" i "catalanisme". Dit d'altra manera, la seva sortida pot provocar que el Clan del Baix Llobregat (Montilla, de Made, Corbacho, Chacón...) prengui definitivament el control total del partit.

I això sí que resulta preocupant. Aquest sector, privat del contrapes que supossen els "catalanistes" i en absència de la necessitat del suport d'ERC pot convertir Catalunya en "la metropoli de Barcelona i la resta...". Seria sense dubte la mort definitiva de la Catalunya històrica i la seva substitució per la catalunya del Llobregat.

Interessantíssim article a La Vanguardia: "La hipótesis de un aterrizaje de Chacón planea en los movimientos internos del PSC"

De La Vanguardia.

"M. DOLORES GARCÍA Barcelona 13/02/2010 Actualizada a las 01:52h Política

El conseller Antoni Castells acudió el miércoles a la conferencia que su colega de gobierno, Ernest Maragall, pronunciaba en el Foro Nueva Economía. El titular de Educació enseñó enseguida sus cartas: "No sé si muchos de ustedes esperan que hable mucho de educación. Hablaré de eso, sí, pero de otra manera…" ¡Y de qué manera! Castells se fue antes de que acabara la conferencia porque debía acudir al pleno del Parlament, pero ya sabía por dónde iban los tiros. No en vano los dos consellers, junto con la titular de Justícia, Montserrat Tura, y la de Salut, Marina Geli, han tenido oportunidad de hablar largo y tendido sobre el diagnóstico del país y del tripartito en encuentros frecuentes. Suelen citarse a comer en la propia sede de la Conselleria d'Economia. A veces se suma otro conseller, Joaquim Nadal. Todos enmarcados en el sector más catalanista del PSC. Entre ellos han hablado muchas veces de la necesidad de un liderazgo fuerte, de la nefasta experiencia tripartita, de la conveniencia de tener un grupo en el Congreso autónomo respecto del PSOE y de la soterrada posibilidad de la sociovergencia… Algunos de esos ítems, los primeros, asomaron en la conferencia de Ernest Maragall, con la guinda añadida de que los catalanes están "fatigados" de tripartito.

MÁS INFORMACIÓN
Mas responde a Ernest Maragall que "CiU no está fatigada ni cansada"
Ridao pide unidad a los partidos catalanes para impulsar un pacto de Estado contra la crisis
Pajín no "tolerará" que digan que el Gobierno recorta derechos sociales
Al presidente de la Generalitat y primer secretario del PSC le sentó el discurso como una patada en el estómago y no dudó en enmendarle plana al día siguiente. Aquí de lo único que estamos fatigados es de aquellos que sólo "se miran el ombligo", vino a decir Montilla. Castells se dio por aludido. Escribió unas notas en un papel y se colocó ante los micrófonos en el Parlament, sin conceder preguntas a los periodistas, para defender a su colega Maragall, mientras algún diputado del aparato del PSC rondaba intranquilo por los pasillos. Castells adoptó un tono solemne e indignado: "Negar el debate libre y negar la realidad es siempre un error que yo trataré que mi partido no cometa". En la dirección del PSC no daban crédito. El conseller de Economia había llegado demasiado lejos, en el fondo y en la forma: cuestionando la libertad de expresión en el partido y leyendo un comunicado, como si fuera el mismísimo presidente de la Generalitat. "¡Pero qué se habrá creído!", retumbó en algún despacho.

Las intenciones del grupo liderado por Castells, en cuyos argumentos recalan otros socialistas fuera del Govern como Ferran Mascarell, son objeto de multitud de cábalas. El conseller ha manifestado en privado su deseo de crear algún tipo de plataforma o corriente política, siempre después de las elecciones para no dañar las expectativas del partido. Ya participó de una experiencia de ese tipo con Raimon Obiols bautizada como Nou Cicle, que apenas ha tenido visibilidad pública. Su insinuación es que piensa ir más allá. Estos días Castells está muy activo a la hora de expresar sus opiniones políticas. Y estas son calcadas a las que explicó Ernest Maragall en su conferencia. Podrían resumirse en las tres ces: crisis económica, crisis del sistema democrático y crisis en la relación de Catalunya con España. Ambos concluyen que el PSC no está dando respuesta a las tres ces. Y, lo más importante, acusan al aparato del partido de imponer una férrea disciplina que impide el debate interno sobre estas y otras cuestiones.

Pero tras el pulso de este grupo hay quien ve tribulaciones más mundanas. Si Castells fue número dos de Montilla en la lista del PSC fue para compensar la salida de Pasqual Maragall. Pero aquello es historia. Si los socialistas volvieran a la oposición –el futuro de Montilla es una incógnita–, es razonable pensar que no ejercería de jefe del grupo parlamentario. Ningún ex president lo ha hecho. En ese caso, el aparato del PSC no tolerará que el grupo parlamentario quede en manos de Castells y sus seguidores. Hay, por tanto, otro plan.

En ese plan podría figurar Carme Chacón. La carrera de la ministra como delfín de Zapatero está cada vez más plagada de obstáculos. Chacón no es una candidata que tenga el beneplácito del (aún) poderoso socialismo andaluz, pero Zapatero la habría impuesto. Pero la actual debilidad del presidente no le permite tales proezas. Al acabar el semestre europeo, todo apunta a un cambio de gobierno. Chacón podría volver a Catalunya a reforzar la lista de Montilla en un momento difícil y garantizar el futuro para el PSC. Se trata en estos momentos de una opción en la recámara, ya que aún faltan muchos meses para las elecciones.

Los movimientos de Castells podrían tener su origen en ese eventual desplazamiento o, precisamente, podrían buscar un blindaje en su puesto, ya que el PSC tendrá más difícil desbancarle bajo la sospecha de un castigo por atreverse a discrepar en público.

Sea como sea, a la exigencia de debate interno planteada por el sector catalanista, la dirección del PSC replica que aún no han escuchado ninguna propuesta concreta para debatir. Recuerdan que en cada congreso del partido se ha votado y tumbado la creación de un grupo parlamentario propio en Madrid. Y que nadie dentro del PSC ha planteado la sociovergencia en serio. Por eso, el aparato está convencido de que el grupo de Castells ha lanzado una piedra para esconder la mano. Una vez más."

Relació entre el govern socialista de La Paeria i el cas Pretòria

CiU va acusar ahir, mitjançant Isidre Gavín, a la Paeria de mentir i amagar documentació en relació a les relacions entre la Paeria i l'empresa de l'imputat al cas Pretòria Lluís Garcia "Luigi", Agrotecsa. [Avui] [La Mañana] [ADN]

Gavin no ha acusat al govern socialista d'irregularitats en aquests contractes, sinó d'haver mentit sobre el nombre i la quantia d'aquests, i d'haver amagat documentació relacionada amb ells. En concret Marta Camps, regidora d'urbanisme, va declarar que existien 9 contractes amb una valor total inferior a 950.000 euros. En realitat es tractaria de 18 contractes amb una valor de 2.300.000 euros. Respecte a la documentació "desapareguda", es tractaria d'"expedients d’obres, factures i certificacions i impresos 347 de l’Agència Tributària, és a dir, els justificants de la Paeria davant Hisenda en contractar béns o serveis a tercers per més de 3.000 euros. De 1998 enrere no en consta cap, segons el líder municipal de CiU." [Avui]

Tot sembla indicar que les acusacions de CiU són certes doncs Marta Camps no ha contrastat les dades revelades per Gavin sino que s'ha limitat a dir que "si troben qualsevol irregularitat, que vagin als tribunals”, ja que “no hi ha res a amagar i l’únic que fa CiU és escampar porqueria per desacreditar la Paeria i el nom de la ciutat".

Anna Hernández Bonancia, pluriempleada

La setmana passada es van desvetllar els càrrecs públics i feines d'Anna Hernández, la dona de José Montilla, president de Catalunya. La llista és:

- Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA.
- Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colonia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona

La publicació d'aquesta noticia ha generat una gran polèmica. En realitat, gairebé la meitat dels càrrecs que apareixen en la llista estàn relacionats directament amb el seu càrrec a l'ajuntament de Sant Just Desvern. La resta són càrrecs aconseguits per ser qui és.

Però arran dels càrrecs que exerceix (o no), el que m'ha semblat més fascinant és l'evolució política d'Anna Hernández. Si anem a la pàgina del PSC, en la biografia d'Anna Hernández, només trobem:




Biografia formativa

Llicenciada en Dret,postgrau i màster per les facultats de Dret i Econòmiques i per ESADE en tècniques de Gestió Gerencial de l'Administració Pública.

Però el que realment m'ha deixat astorat és la noticia, no he aconseguit confirmar-la de que Anna Hernández es va iniciar en el món de la política al PP (sí, al PP) com a regidora de Gavà, que es va casar amb un regidor socialista del mateix ajuntament de Gavà i que, portada per l'amor o algun altre fort sentiment, es va passar al PSC. El matrimoni hauria fracassat i Anna Hernández hauria conegut llavors l'actual president José Montilla.

ACTUALITZACIÓ DEL 11/11/09:

El passat dia 5 va apareixer a la web de la Diputació de Barcelona un nota de premsa desmentint que n'Anna Hernández tingui tots els càrrecs i feines que se li atribuiexen:

"cal remarcar, en contra del que s'ha dit, que només percep un sou i que a l'actualitat no té cap dels càrrecs que s'indiquen a continuació:

- Vocal de la fundació CAVIGA
- Consellera de Foment de Ciutat Vella
- Consellera del Consorci del parc Agrari
- Vocal del Consorci Sanitari
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat
- Gerent del Consorci de la Colònia Güell"

Més enllà de quines siguin els veritables càrrecs i funcions de la senyora Hernández, romanen dos fets: el primer, i com ja haviem comentat, sobre l'evolució política d'aquesta senyora (realment es va iniciar en política al PP?); i el segon, i sorgit del comunicat de la DIBA (Diputació de Barcelona), és, si és gaire freqüent que la DIBA emeti una nota de premsa desmentint una noticia sobre algú que hi treballa; doncs, la noticia no afecta per a res a la DIBA, exclusivament a la senyora Hernández, i la prova és que de totes les feines que a la nota de premsa es declara que no poseeix, cap d'elles està relacionada amb la DIBA. Per tant, el comunicat és totalment innecesari, des del punt de vista de la DIBA; el que em porta a pensar que només l'han fet per esser Anna Hernández la dona de qui és.

Més sobre José Montilla

Operación Pretoria: Otros socialistas pueden caer

Según publica La Vanguardia:

"La investigación de Garzón se centra en Santa Coloma de Gramenet pero las actividades de los sospechosos han obligado a actuar en otros municipios como Badalona y Sant Andreu de Llavaneres. En Badalona se investiga la recalificación de unos terrenos en el frente marítimo. En cuanto a Sant Andreu de Llavaneres, el juez Garzón ha requerido un convenio urbanístico firmado en 2005 por el que se recalificaban los terrenos de la finca denominada Can Riviere para aumentar el 189% el volumen edificable."

"El asunto de Sant Andreu de Llavaneres tiene enjundia política puesto que afecta también al Partido Popular. El convenio urbanístico que se investiga se estableció cuando el municipio lo gobernaba una insólita coalición del PP con el PSC. Son de aquella época también recalificaciones para la urbanización de una zona deportiva y para la construcción de una guardería que investiga un juzgado de Mataró imputando al ex alcalde del PP, Víctor Ros, y otros ediles."

Manipulació de la justicia

Tornem a assistir a un ús interessat i partidista de la justicia. Fa un temps ens indignavem amb el fet de que cada dia El País publiques una part del sumari secret del cas Gürtel [*][*]. Algú va estar durant dies i setmanes violant el secret de sumari del cas i no va succeir res. Davant de les crítiques totalmet fonamentades del PP, el PSOE i El País van acusar-los de posar en dubte la professionalitat de tots els policies que participaven en el cas (¿?). Aquest delicte flagrant i continuat, a la vista de tothom, només va acabar quan el sumari es va fer públic, i curiosament quan ja no quedava gairebé res escandalos digne d'esser publicat.

Ara assistim a un altre cas similar. Avui mateix El Periodico publica la declaració de Felix Millet davant del jutge [El Periodico], curiosament just després de l'esclat de l'escandol que ha portat a la detenció de un dels principals barons del PSC, Bartomeu Muñoz.

Bartomeu Muñoz amb José Montilla i Nadal