En quina clau s'ha d'interpretar el retorn de Celestino Corbacho? El seu pas per la política nacional/madrilenya/estatal (trieu l'adjectiu que preferiu) no ha estat precissament brillant.
Com a Ministre de Treball ha aconsguit un record d'atur amb d'un 20% [La Vanguardia]. Alguns al·legaran que ha fet tot el possible (i més) però resulta difícil de creure; especialment tenint en compte que som líders de l'eurozona en atur, i que Grècia, el pais de la zona euro més afectat per la crisi, només enregistra un 12% d'atur [eleconomista.es].
Uns altres diran que amb Zapatero no ha tingut marge de maniobra o, pitjor, que ha estat Zapatero qui ha pres les decisions per ell (i crec que ha estat així); en ambdos casos Corbacho hauria d'haver dimitat, per dignitat i per respecte a la ciutadania, si no podia pendre les decisions que ell considerava necessàries, el correcte era dimitir, i si no ho va fet, és perque es fa responsable de totes les decissions presses (i de les no presses).
Així doncs, havent assumit que Corbacho no torna a Catalunya com a premi per la seva excepcional gestió, l'única raó possible que resta, és que torna pel seu nom, és a dir, perque és conegut. Aquest motiu tan aparentment dèbil té molt sentit en el cas socialista, doncs al votant socialista sembla no plantejar-se cap alternativa que no sigui el PSOE/PSC, així doncs l'únic necessari és mobilitzar-lo, i què millor que una cara coneguda...encara que sigui la d'incompetent.
