Showing posts with label entrevista. Show all posts
Showing posts with label entrevista. Show all posts

Friday, May 20, 2011

La entrevista de Intereconomía a un presunto "indignado"

Espectacular la entrevista que ayer emitía el programa (por llamarlo de algún modo) El gato al agua, de Intereconomía.

Un individuo que parece sacado de un panfleto de Nuevas Generaciones, presuntamente participante de las protestas, es entrevistado por una reportera del programa.

Per lo más curioso, aparte de la nula credibilidad del joven como "indignado", es el hecho de que durante la entrevista la reportera pronuncia las mismas palabras que el joven simultaneamente: concretamente en el segundo 0:40 del video, cuando pronuncia con él "ni PP ni PSOE" y justo después cuando anima a que haya una "abstención gigante".



Para más inri, el presentador del circo, digo del programa, Antonio Jiménez, califica a los presentes que denuncian que la entrevista es un montaje, irónicamente, de "demócratas".

Tuesday, March 23, 2010

Artículo de Francesc-Marc Álvaro sobre la entrevista a Montilla

Aquí les adjunto un artículo de Francesc-Marc Álvaro sobre los ataques sufridos por Mónica Terribas tras su entrevista a José Montilla en La Vanguardia:

"Los que tenemos constancia del control de nuestras palabras en artículos y tertulias de radio (y hemos sido incluidos en listas negras) no nos extrañamos de que a los dirigentes del PSC les haya irritado la entrevista que le hizo Mònica Terribas en TV3. El socialismo catalán soporta muy mal la crítica allí donde gobierna. Lejos quedan sus encendidos cantos al pluralismo y a la función escrutadora de los medios públicos cuando Pujol presidía el Govern de la Generalitat. Curiosamente, en los ayuntamientos donde el PSC tiene mayoría, la plasmación de estos altos principios en los medios de titularidad municipal es perfectamente descriptible.

Este planteamiento tramposo tiene varios corolarios que intoxican la vida periodística hasta lo grotesco: por ejemplo, si un periodista ha desempeñado responsabilidades como jefe de comunicación en la órbita del PSC o de ICV, puede volver al otro lado como un excelente profesional independiente; si el periodista, en cambio, ha trabajado en la órbita de CiU, se le estigmatiza como sospechoso de un crimen terrible. Es lo habitual. Cuando Martí Anglada fue candidato a la presidencia del Col·- legi de Periodistes, los supuestos progresistas recordaron como algo indecoroso que el prestigioso periodista había dirigido los servicios de prensa del Partido Reformista Democrático que impulsó Miquel Roca en 1986. Hay siempre dos raseros. La supuesta superioridad moral de la izquierda produce este festival de sectarismos.

Un país que se dedica a debatir sobre la labor de la entrevistadora en vez de analizar las palabras del presidente es un país que necesita ir al psiquiatra con urgencia. Hablemos, pues, del entrevistado. El problema de Montilla no son las entrevistas incisivas, sino las entrevistas, a secas. ¿Vamos a descubrir, a estas alturas, que elemperador va desnudo? Montilla –y Xavier Sala i Martín ya lo puso en evidencia cuando le entrevistó para La Vanguardia durante la campaña del 2006– no tiene la rapidez, la flexibilidad ni la seguridad en sí mismo que se espera de un líder. La entrevista de Terribas tuvo el gran acierto de mostrarnos a Montilla sin máscara, más allá de la propaganda y el marketing, enfrentado sin red a una realidad que le supera.

Pocas veces la verdad se ha visto tan nítidamente en la pequeña pantalla. Lo extraño es que los asesores de Montilla no calcularan el riesgo. ¿Tan poco le conocen? Hasta en la biografía oficial del president, de reciente aparición, se habla de esto: "Certament, José Montilla, anomenat Guerrillero quan feia política en la clandestinitat, està en una situació d'inferioritat de condicions clamorosa davant una periodista guerrillera com és la directora de la televisió pública catalana".

Terribas cometió un pecado que el PSC no le perdonará nunca: hizo que la indudable falta de liderazgo que lastra a Montilla aflorara en directo, ante la audiencia, con todo su esplendor. Demasiada verdad para gente tan poco acostumbrada a ella.
"

Monday, March 22, 2010

Els problemes del PSC amb la llibertat d'informació

Els socialistes no han tingut mai una especial sensibilitat envers la llibertat d'informació. Però la seva arribada al poder de la Generalitat va caracteritzar-se per l'afany intervencionista exemplificat en el concepte enunciat per Joan Ferran de la "crosta nacionalista".

Però l'entrevista que Mònica Terribas va realitzar al President de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a exposar a la llum el concepte que tenen els socialistes de la funció dels mitjans de comunicació públics: servilisme.

Les reaccions sobre l'entrevista, els àtacs a Terribas, han anat des de l'insult personal fins a la crítica pressumptament constructiva, però totes amb un rerafons intervencionista.

Joan Ferran, al seu blog, escriu: "A un President de Catalunya - sigui qui sigui- no se’l pot interrompre constantment, ni intentar fer-lo caure en paranys o contradiccions. Cal respectar el seu ritme i deixar que expliqui els seus posicionaments sense pressa, fent servir tot el temps que calgui. Una entrevista al President de Catalunya no pot esdevenir, o semblar, un interrogatori." I llavors, senyor Ferra, com ha de ser, segons vosté, l'entrevista a un president de la Generalitat? Digui-ho, sisplau.

Terribas també va rebre crítiques de Josep Maria Balcells titllava l'entrevista de "dura" i de "poc respectuosa", i acusava Terribas d' "assetjar" Montilla per "pressa", amb preguntes "que el van posar a la defensiva", i que Terribas defensés "el punt de vista dels crítics" amb la gestió del caos elèctric [directe!cat]

Però qui ha aconseguit major protagonisme ha estat Miguel Ángel Martin López, càrrec del PSC a l'Ajuntament de Barcelona. Martin va qualificar Terribas al seu Facebook de "mal follada" i també de ser "mala persona", "tendenciosa", "faltona", "cínica" i "despectiva cap al seu President", "descarada" i "pocavergonya". Evidentment ja ha eliminat aquestes entrades.



Tuesday, January 29, 2008

Què és Barrocs?

Fa una mica més d’un any, durant la campanya electoral catalana, Xavier Sala i Martín duia a terme una sèrie d’entrevistes a candidats. Durant una d’aquestes, el 12 d’octubre de 2006, va tenir lloc una de les converses més surrealistas que es van sentir/llegir en aquella campanya. Va ser aquesta:

José Montilla: Perquè em sembla impresentable això que estàs fent.
Xavier Sala-i-Martín: Què estic fent?
José Montilla: No, res. O sigui, ja...és de bon alumne de “Barrocs”, sí, si. Contínua.
Xavier Sala-i-Martín: ”Barrocs”?
José Montilla: No, és igual, és igual. Contínua.
Xavier Sala-i-Martín: No sé que és “Barrocs”.
José Montilla: Val, molt bé. Jo tampoc.

Com ja hauren endevinat es tracta de la entrevista a l’actual president, José Montilla. Durant aquesta, apart dels insults que el Sr.Montilla dirigeix al periodista (podeu llegir i escoltar l’entrevista aquí), tenim una frase clau: “…és de bon alumne de “Barrocs””. Deixant de banda l’evident marxisme (pels germans Marx) de la conversa, des d’aquell dia m’ha perseguit una pregunta...Què és Barrocs? Per fi, un misteri digne del números de Lost. I crec que per fi tinc una resposta (o almenys, tinc una teoria: Barrocs seria (traduït del Cornellenc) Robert Barro, eminent economista [*] que ha colaborat amb Sala i Martín en alguns dels seus llibres.
Així que només es tractaria d'un problema de pronunciació per part del nostre president (llàstima que pels cognoms catalans tingui els mateixos problemes...).