Las tonterias de Sala i Martín

"Los contribuyentes pagamos más de mil millones de euros diarios en protección agrícolas. Con eso se podría invitar a pasar un mes de vacaciones en un hotel de cinco estrellas en las Bahamas, con viaje de ida y vuelta en avión de primera clase, ¡a cada una de las vacas europeas!"

Gracias al capitalismo, no a la ciencia ni a la ingeniería... ¡Olé tú!

Éstas y otras memeces en la página de Sala i Martín.

Sobre les agències de qualificació

Fa dos dies Xavier Sala i Martin parlava a RAC1 sobre la situació econòmica, sobre l'"estat de pànic" que podria portar al contagi de França si la situació italiana empitjora.

Em va resultar curios com parlava d'"estat de pànic" dels inversors, com si fos quelcom totalment inexplicable. Arran d'això li vaig fer un tweet:

"@sisquere

@versiorac1 @XSalaimartin "Estat de pànic"... Provocat? Principalment per les agencies de qualificació, no?
25 Oct via web"

Al que Sala i Martin va respondre:

"@XSalaimartin

@sisquere @versiorac1 Les agencies donen informacio. El panic el creen els que usen aquesta informacio racionalment o no.
25 Oct via web"

La meva resposta van ser dos tweets:

"@sisquere

@XSalaimartin @versiorac1 Però l'informació de les agències és "des-interesada"? Perque molt fiable s'ha demostrat que no és...
26 Oct via web"

"@sisquere

@XSalaimartin @versiorac1 ...Sembla més aviat que treballen d'"aulladors" pels especuladors.
26 Oct via web"

Al que Sala i Martin va respondre:

"@XSalaimartin

@sisquere @versiorac1 Si es cert que la seva informacio es interessada, no els facis cas. Punt i final!
26 Oct via web"

On torna al seu argument recurrent en defensa de les agències de qualificació: aquestes donen una informació que qualsevol pot creure o no. El problema és que, no només l'informació que donen s'ha demostrat en moltes ocasions totalment equivocada, sinó que a més a més, aquests "errors" molts cops semblen intencionats. I aquí és on la seva actuació podria qualificar-se de sospitosa (i així ho ha considerat el Departament de Justicia d'Estats Units).

El que no diu Sala i Martin

Avui parlava Sala i Martin a El món a RAC1 del documental "Inside Job". En realitat, no feia falta que digues res per saber què en pensava.

La previsibilitat de la seva crítica era igual o major que la previsibilitat de la fascinació que despertarà el mateix documental entre les esquerres.

Però el que m'ha sorprés ha estat els arguments que ha utilitzat, per la seva pobresa.

Bàsicament les idees que han plantejat han estat dues: en primer lloc afirmava que els autors del documental "acusaven" (sic) a algunes persones de les que es parla al documental de no haver volgut participar-hi. És cert que els autors del documental utilitzen uns títols on es llegeix "Fulanito ha refusat ser entrevistat per aquest documental" o un text semblant. Això no es pot qualificar d'acusar-los, tret que un consideri que tenen quelcom a amagar. L'acusació està en el que llegeix els rètols, i no en el texte en sí.

Després Sala i Martin qüestiona la reflexió que es realitza en aquest documental sobre per què caps del que ens han portat a la crisi (segons el documental) ha anat a la pressó. El senyor Sala i Martin argumenta que ningú ha anat a la pressó perque no han comés cap delicte (segons la legislació). Fins aquí, és un argument acceptable. Però el problems és que per reforçar el argument, diu una bajanada que faria emvermellir fins i tot a George W Bush: "A EEUU qui la fa la paga"... Dir això del que probablement és el sistema judicial més injust del primer món és d'un cinisme o d'una ingenuitat sorprenent. Se'n recorda Sala i Martin de O.J.Simpson? Ah, perdó, que era inocent...

És cert que Sala i Martin té poc temps per argumentar les seves crítiques contra la película, però també és cert que el temps que té l'utilitza per argumentar aquestes dues idees tan poc serioses que ja hem comentat, i no per denunciar ni una sola inexactitud o falsetat del documental (que segur que les té).

No té res de sorprenent que a Sala i Martin no li agradi "Inside Job", en primer lloc, és una crítica ferotge del neo-lliberalisme que defensa Sala i Martin, i, encara més important, al documental hi ha una part molt important de denuncia de la colaboració que alguns professors d'imporants universitat nord-americanes han tingut en la defensa i implementació d'aquestes pràctiques econòmiques, denuncia que inclou professors de la universitat de Columbia, on, oh sorpresa, ensenya Sala i Martin...

Què és Barrocs?

Fa una mica més d’un any, durant la campanya electoral catalana, Xavier Sala i Martín duia a terme una sèrie d’entrevistes a candidats. Durant una d’aquestes, el 12 d’octubre de 2006, va tenir lloc una de les converses més surrealistas que es van sentir/llegir en aquella campanya. Va ser aquesta:

José Montilla: Perquè em sembla impresentable això que estàs fent.
Xavier Sala-i-Martín: Què estic fent?
José Montilla: No, res. O sigui, ja...és de bon alumne de “Barrocs”, sí, si. Contínua.
Xavier Sala-i-Martín: ”Barrocs”?
José Montilla: No, és igual, és igual. Contínua.
Xavier Sala-i-Martín: No sé que és “Barrocs”.
José Montilla: Val, molt bé. Jo tampoc.

Com ja hauren endevinat es tracta de la entrevista a l’actual president, José Montilla. Durant aquesta, apart dels insults que el Sr.Montilla dirigeix al periodista (podeu llegir i escoltar l’entrevista aquí), tenim una frase clau: “…és de bon alumne de “Barrocs””. Deixant de banda l’evident marxisme (pels germans Marx) de la conversa, des d’aquell dia m’ha perseguit una pregunta...Què és Barrocs? Per fi, un misteri digne del números de Lost. I crec que per fi tinc una resposta (o almenys, tinc una teoria: Barrocs seria (traduït del Cornellenc) Robert Barro, eminent economista [*] que ha colaborat amb Sala i Martín en alguns dels seus llibres.
Així que només es tractaria d'un problema de pronunciació per part del nostre president (llàstima que pels cognoms catalans tingui els mateixos problemes...).