¿Algo está cambiando en EEUU?

Visto que la crisis económica (en EEUU, de España mejor no hablar) no pasará tan rápidamente como algunos nos pretendían hacer creer, y tras la resaca de "Inside Job", parece que algo se mueve en EEUU, al menos a nivel de prensa. Nos referimos a la gran pregunta, ¿por qué ninguno de los responsables de desencadenar la crisis mundial ha ido a la cárcel?

"lo que es peor, no sólo los banqueros han escapado sin pena criminal, sino que se marcharon con millones de dólares en sus bolsillos, mientras que los contribuyentes estadounidenses tuvieron que cargar con el muerto" dice William D. Cohan en The New York Times.

Pero la frase más desencantada la encontramos en "The Great American Bubble Machine", publicado por Matt Taibbi en The Rolling Stone.

"una laguna muy desafortunado en el sistema de las democracias capitalistas occidentales, que nunca pudo preveer que en una sociedad gobernada pasivamente por los mercados libres y elecciones libres, la avaricia organizada siempre derrota a la democracia desorganizada."

El que no diu Sala i Martin

Avui parlava Sala i Martin a El món a RAC1 del documental "Inside Job". En realitat, no feia falta que digues res per saber què en pensava.

La previsibilitat de la seva crítica era igual o major que la previsibilitat de la fascinació que despertarà el mateix documental entre les esquerres.

Però el que m'ha sorprés ha estat els arguments que ha utilitzat, per la seva pobresa.

Bàsicament les idees que han plantejat han estat dues: en primer lloc afirmava que els autors del documental "acusaven" (sic) a algunes persones de les que es parla al documental de no haver volgut participar-hi. És cert que els autors del documental utilitzen uns títols on es llegeix "Fulanito ha refusat ser entrevistat per aquest documental" o un text semblant. Això no es pot qualificar d'acusar-los, tret que un consideri que tenen quelcom a amagar. L'acusació està en el que llegeix els rètols, i no en el texte en sí.

Després Sala i Martin qüestiona la reflexió que es realitza en aquest documental sobre per què caps del que ens han portat a la crisi (segons el documental) ha anat a la pressó. El senyor Sala i Martin argumenta que ningú ha anat a la pressó perque no han comés cap delicte (segons la legislació). Fins aquí, és un argument acceptable. Però el problems és que per reforçar el argument, diu una bajanada que faria emvermellir fins i tot a George W Bush: "A EEUU qui la fa la paga"... Dir això del que probablement és el sistema judicial més injust del primer món és d'un cinisme o d'una ingenuitat sorprenent. Se'n recorda Sala i Martin de O.J.Simpson? Ah, perdó, que era inocent...

És cert que Sala i Martin té poc temps per argumentar les seves crítiques contra la película, però també és cert que el temps que té l'utilitza per argumentar aquestes dues idees tan poc serioses que ja hem comentat, i no per denunciar ni una sola inexactitud o falsetat del documental (que segur que les té).

No té res de sorprenent que a Sala i Martin no li agradi "Inside Job", en primer lloc, és una crítica ferotge del neo-lliberalisme que defensa Sala i Martin, i, encara més important, al documental hi ha una part molt important de denuncia de la colaboració que alguns professors d'imporants universitat nord-americanes han tingut en la defensa i implementació d'aquestes pràctiques econòmiques, denuncia que inclou professors de la universitat de Columbia, on, oh sorpresa, ensenya Sala i Martin...