Millet/Pretòria

Ja vam comentar l'altre dia el gir que havia donat el cas Millet, amb una pressumpció (poc fomentada, per cert) de finançament ilegal per part de CiU. El més sorprenent és el moment en que aquestes notícies han sorgit a l'opinió pública, amb les eleccions catalanes a la vista.

El fet curios és que, molts dies després de l'explosió del cas Millet, just després d'unes enquestes que preveuen un canvi de govern, apareguin unes anotacions que pressumptament implicarien el partit de l'oposició en un cas de finançament ilegal, basant-se en dues anotacions en una llibreta en que Millet relacionava dos cobraments de Ferrovial amb dues obres adjudicades per la Generalitat. Evidentment els partits de govern no han perdut ni un minut per organitzar una comissió d'investigació; és curios que considerin més mereixedor d'una comissió aquestes dues anotacions que la mort de cinc bombers en l'incendi d'Horta.

El cas és que justament ara també han sortit noves informacions sobre el cas Pretòria. Tot i que aquestes noves informacions han esquitxat a diversos consellers de l'actual govern de la Generalitat la frasse que més fortuna ha fet és "Montilla no nos da nada, lo mejor es que gane el Mas este" [ABC]. Aquesta frase em recorda la conversa que Pat Healy té per telèfon a "Algo pasa con Mary" amb un amic, on diu el que vol que la Mary senti. Aquesta frase sembla feta perque la gent la senti. Però suposso que és impossible falsificar una transcripció...

El nou gir del cas del Palau fa riure

Que el PSC i el Tripartit necessiten trobar un escàndol de corrupció del que puguin acusar a CiU abans de les eleccions per no sofrir un gran revés, és evident.

El cas Pretòria no el poden emprar doncs, en primer lloc els acusats més propers a CiU fa més de deu anys que no en formen part; i, en segon lloc, el PSC mateix hi té l'alcalde de Cornellà implicat.

Només els queda, doncs, el cas del Palau. Ja van intentar demostrar que una part dels diners que havia rebut Àngel Colom havia anat a Convergència (recordem l'agressivitat de Manel Fuentes en l'entrevista a Colom amb aquest objectiu) però no ho van aconseguir.

Ara han tornat amb un altre capítol: Ferrovial. La teoria és aquesta:

"Fèlix Millet registró en un resumen de ingresos del Palau de la Música pendientes de cobro partidas que debía recibir de la constructora Ferrovial, y vinculó dichos pagos con las obras de la línea 9 del metro y de la Ciutat de la Justícia de Barcelona." [El Periódico]

L'únic problema és que Ferrovial és una de les principals constructores espanyoles (no un constructor amic de Camps o de Zapatero) sinó una empresa amb presència internacional. Així doncs, no té res d'extrany que se li adjudiquessin aquestes i altres obres.

Sobre la presumpta vinculació entre aquestes obres i les partides pendents de cobrament a la contabilitat del Palau, serà Millet qui ho haurà d'explicar.

Manipulació de la justicia

Tornem a assistir a un ús interessat i partidista de la justicia. Fa un temps ens indignavem amb el fet de que cada dia El País publiques una part del sumari secret del cas Gürtel [*][*]. Algú va estar durant dies i setmanes violant el secret de sumari del cas i no va succeir res. Davant de les crítiques totalmet fonamentades del PP, el PSOE i El País van acusar-los de posar en dubte la professionalitat de tots els policies que participaven en el cas (¿?). Aquest delicte flagrant i continuat, a la vista de tothom, només va acabar quan el sumari es va fer públic, i curiosament quan ja no quedava gairebé res escandalos digne d'esser publicat.

Ara assistim a un altre cas similar. Avui mateix El Periodico publica la declaració de Felix Millet davant del jutge [El Periodico], curiosament just després de l'esclat de l'escandol que ha portat a la detenció de un dels principals barons del PSC, Bartomeu Muñoz.

Bartomeu Muñoz amb José Montilla i Nadal

Corrupció a Catalunya

Estem inmersos en una succesió d'escandols de corrupció que han tingut lloc a Catalunya. Principalment els casos han estat dos: el cas Millet i el cas Pretòria, que és el nom que s'ha vingut a donar al cas que envolta a l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz i altres personatges.

En primer lloc, hem assistit a un linxament públic de Felix Millet, al que alguns mitjans han convertit en pràcticament un dimoni. Deixant de banda que aquest senyor ha de pagar pels delictes comessos, era necessari aquesta campanya en contra seva? És el senyor Millet un perill públic tal que mereixi tants i tants atacs? O una part d'aquests atacs tenen una motivació oculta? Hi ha qui està interessat en que el senyor Millet surti dia sí dia també a la portada dels diaris?

Arran de l'esclat de l'escandol de Santa Coloma, veiem un diferent tracte, amb, com a mínim, una major mostra de prudència envers el segon cas, que esquitxa de ple l'alcalde socialista Bartomeu Muñoz.

Quin cas és més greu? Sense cap dubte, el cas Pretòria. Més enllà de la importància cultural i social del Palau de la Música, no deixa d'esser un ens privat. Per contra, Bartomeu Muñoz es l'alcalde elegit democraticament que s'ha aprofitat del seu càrrec públic per obtenir diners.

Respecte als detinguts. Deien a l'informatiu de Cuatro respecte a les declaracions d'Artur Mas que "tiraba pelotas fuera": "ha dejado claro que Alavedra, y Prenafeta hace nueve y doce años, respectivamente, que no están vinculados a la actividad política, cosa que no pasa con los detenidos socialistas, por lo que 'difícilmente se puede pedir que dimita alguien que no ocupa un cargo político'" [La Vanguardia]. En realitat les seves paraules són totalment fidels a la realitat. Els senyors Alavedra i Prenafeta, a diferència de Muñoz, no ocupen cap càrrec públic des de fa anys i, per tant, les responsabilitats del partit on militen respecte a la seva vida privada és nul·la.

Evidentment els mitjans de comunicació propers al (per no dir, depenents de) PSC intentaràn confondre uns i altres, però la gravetat del seu delicte és molt diferent, i la implicació i les messures que haurien de pendre al seu partit, totalment distanciades.