No he llegit "El código Da Vinci". Tampoc tinc cap interés en llegir-lo. No tinc alergia als best-sellers ni res per l'estil, però sempre he pensat que a una història així preferia dedicar-li les dues hores d'una pel·lícula i no més temps.
Així doncs quan vaig tenir la oportunitat vaig veure la pel·lícula. El primer que em va decebre va ser l'avorrida que és (vaig haver de veure-la en tres talls). El principi ja em va deixar astorat. Vaig preguntar a persones que havien llegit el llibre i em van confirmar que al llibre sortia el mateix passatge: Sauniere, ferit de mort, al mig del museu del Louvre, té temps, mentres es desagna, de pensar en anagrames i d'escriure'ls al terra, i després, encara més, d'escriure unes paraules amb la seva sang darrera de la Gioconda, de Leonardo.
Que El codi Da Vinci és un sarpat de mentides des del principi, poca gent ho desconeix. Que la majoria de fets en que es basa el llibre són falsetats està bastant documentat. Per tenir un petit ventall d'anàlisis d'aquest llibre podem fer-ho aquí: "La estafa de "El código Da Vinci"", o el debat on es desvelen bastantes d'aquestes falsetats de Cuarto Milenio sobre "El código Da Vinci", o pàgines en anglés.
Literariament el llibre no té cap interes, això suposso que ningú ho discutirà. Lluny queden autors de best-sellers com Frederick Forsyth, Stephen King... Dan Brown és una mena de venedor de cotxes de segona mà, el seu aspecte així ho demostra, i també la seva escriptura.
Ningú no nega que algun detall ha d'haver-hi per explicar el seu exit, a mi no em sembla gaire dificil d'explicar... la moda anticlerical actual necessita alguna cosa més que "la culpa de tot la té l'Esglèsia" i demés afirmacions recurrents... Què millor que una prova històrica de la falsetat de les creències cristianes? Llàstima que sigui tot mentira. Però això no ha de ser un impediment. Barrejant bases històriques (llocs reals, obres d'art reals), llegendes urbanes, pures invencions, i deformacions de la realitat, el senyor Dan Brown ho calenta tot al seu microones neuronal.
Així doncs quan vaig tenir la oportunitat vaig veure la pel·lícula. El primer que em va decebre va ser l'avorrida que és (vaig haver de veure-la en tres talls). El principi ja em va deixar astorat. Vaig preguntar a persones que havien llegit el llibre i em van confirmar que al llibre sortia el mateix passatge: Sauniere, ferit de mort, al mig del museu del Louvre, té temps, mentres es desagna, de pensar en anagrames i d'escriure'ls al terra, i després, encara més, d'escriure unes paraules amb la seva sang darrera de la Gioconda, de Leonardo.
Que El codi Da Vinci és un sarpat de mentides des del principi, poca gent ho desconeix. Que la majoria de fets en que es basa el llibre són falsetats està bastant documentat. Per tenir un petit ventall d'anàlisis d'aquest llibre podem fer-ho aquí: "La estafa de "El código Da Vinci"", o el debat on es desvelen bastantes d'aquestes falsetats de Cuarto Milenio sobre "El código Da Vinci", o pàgines en anglés.
Literariament el llibre no té cap interes, això suposso que ningú ho discutirà. Lluny queden autors de best-sellers com Frederick Forsyth, Stephen King... Dan Brown és una mena de venedor de cotxes de segona mà, el seu aspecte així ho demostra, i també la seva escriptura.
Ningú no nega que algun detall ha d'haver-hi per explicar el seu exit, a mi no em sembla gaire dificil d'explicar... la moda anticlerical actual necessita alguna cosa més que "la culpa de tot la té l'Esglèsia" i demés afirmacions recurrents... Què millor que una prova històrica de la falsetat de les creències cristianes? Llàstima que sigui tot mentira. Però això no ha de ser un impediment. Barrejant bases històriques (llocs reals, obres d'art reals), llegendes urbanes, pures invencions, i deformacions de la realitat, el senyor Dan Brown ho calenta tot al seu microones neuronal.
A mi personalment, el que més m'interessa d'aquesta història és el personatge de Pierre Plantard, el personatge que realment va inventar aquesta història. Segons es llegeix a Wikipedia "Plantard created a fictitious history for that organization (el Priorat de Sió), describing it as a secret society founded in the Kingdom of Jerusalem in 1099, which preserves the bloodlines of the Merovingian dynasty". Aquest dinastia hauria continuat a França fins als nostres dies, i formava part d'una surrealista pretensió al tro frances. Amb l'ajut de Philippe de Chérisey crearàn una sèrie de documents falsos.
Between 1965 and 1967 these documents, known as the "Dossiers Secrets" (Secret Files), were planted in the Bibliothèque nationale de France in Paris. A third co-conspirator, French author Gérard de Sède (1921–2004), based his 1967 book L'Or de Rennes on these documents, "revealing" the Priory of Sion Rennes story to the world.
Aquesta història, si bè pot semblar tant blasfema a ulls de l'Esglèsia com "El código Da Vinci", té un punt de broma entre amics, de gran farsa, d'entreteniment, que a mi personalment em sembla apassionant. Molt lluny de la revisió pseudo-historicista de Brown.
Més tard, aquesta historia serà internacionalitzada pel llibre The Holy Blood and the Holy Grail. Posteriorment, aquests autors, demandaran Dan Brown per plagi.
Més tard, aquesta historia serà internacionalitzada pel llibre The Holy Blood and the Holy Grail. Posteriorment, aquests autors, demandaran Dan Brown per plagi.
No comments:
Post a Comment