Focs artificials

Una cançó fabulosa, que em porta molts records, i que resumeix perfectament el millor d'Antònia Font; grans melodies i lletres surrealistes però amb una extranya bellesa:

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.