Showing posts with label musica. Show all posts
Showing posts with label musica. Show all posts

Friday, December 16, 2011

Música legal

Tal vez no me crean, pero hace menos de una semana defendía lo mismo que aparece en el editorial del New York Times que les transcribo a continuación, ¿porqué alguien debe bajarse "música legal" si es más incómodo y la única diferencia con la "música ilegal" son las limitaciones?

"Los fans que controlen de tecnología no van a comprar un disco con limitaciones cuando pueden conseguir gratis una versión sin esos problemas. Los que controlen menos de la Red (esos que no conocen los sencillos trucos que permiten saltarse el software de protección contra copia o que no usan las redes P2P) son castigados con discos que a menudo no se pueden cargar en sus reproductores de mp3 (el programa contra copias es incompatible con los iPods de Apple, por ejemplo) y que algunas veces incluso no pueden ser reproducidos en sus ordenadores.

Los fans con conciencia, aquellos que compran música legalmente porque es lo correcto, son simplemente insultados. Han escogido no robar su música, y las discográficas se lo agradecen dándoles un producto inferior limitado por un software que es en el mejor de los casos una molestia, y en el peor una amenaza para la seguridad
." Damien Kulash, cantante del grupo OK Go. "Buy, Play, Trade, Repeat", New York Times [Microsiervos]

Wednesday, December 2, 2009

FC Barcelona - Real Madrid. El derbi musical

Si en el campo de fútbol la estadística es muy favorable al FC Barcelona en sus últimos enfrentamientos ante el eterno rival, en el campo de juego musical la cosa se decanta del lado del Madrid. No nos referimos a los himnos (en los que cada uno tendrá su preferencia, pero el himno del Real Madrid deja bastante que desear), sino a las canciones dedicadas a ambas ciudades. Hagamos una rápida lista:

MADRID

Pereza - Lady Madrid


El Barrio - Pa' Madrid



Shakira - Te dejo Madrid



Antonio Flores - Pongamos que hablo de Madrid (Joaquín Sabina)



Loquillo y Trogloditas - En las calles de Madrid



Ketama con Toumani Diabete - Vente pa' Madrid



Mecano - Quedate en Madrid



Quique Gonzalez - Calles de Madrid



Canciones con referencias a lugares de Madrid:

Antonio Flores - Gran Vía (Antonio Vega)



Otras canciones: Leño, "Este Madrid"


BARCELONA

Freddie Mercury & Montserrat Caballé


Loquillo & Trogloditas - Barcelona ciudad


I'm From Barcelona - We're from Barcelona


Madcon feat. Paperboys - Barcelona


Manu Chao - La rumba de Barcelona



Canciones con referencias a Barcelona:

Monday, September 28, 2009

Whitney Houston's Back

Congratulations to Whitney Houston for her comeback and her new album.

Great song! She is really back!

Wednesday, July 1, 2009

Eels - Living Life (Daniel Johnston Cover)

Shakira Comes Back

Finally we have Shakira's latest work (at least the spanish version), called "La Loba".

Personally, I have to admit that I am not a fan of this song, but one has to agree that she is not afraid of trying new things. She could just produce more latin anthems for the mass media, but she gives us something totally different, a pure eighties production. It sounds more Talking Heads than what we would expect from her.

In reality this is not so surprising, if we think of "Pure intuition" ("Las de la intuición"), which already was totally an eighties song (even the music video was).


Even the end of the song seems a tribute to the Neverending Story's song:

Friday, June 26, 2009

Michael Jackson R.I.P.



Today we knew about the death of Michael Jackson.

It seems that now finally everybody will recognize that he was a genius. It is undeniable that he changed the music industry forever, he was the best selling artist of all time, and he has some of the most astounding music videos ever made.

And besides all this, he has a lot of exceptional songs, that we will continue to hear for the years to come.

Wherever he is, finally he can rest in peace.



Thursday, May 14, 2009

La més gran cançó composta mai en llengua espanyola



Lucha de gigantes convierte,
el aire en gas natural
un duelo salvaje advierte,
lo cerca que ando de entrar
En un mundo descomunal
siento mi fragilidad.

Vaya pesadilla corriendo,
con una bestia detrás
dime que es mentira todo,
un sueño tonto y no más
Me da miedo la enormidad
donde nadie oye mi voz.

Deja de engañar
no quieras ocultar
que has pasado sin tropezar.
Monstruo de papel
no sé contra quién voy
o es que acaso hay alguien mas aquí?

Creo en los fantasmas terribles
de algun extrano lugar
y en mis tonterías
para hacer tu risa estallar

En un mundo descomunal
siento tu fragilidad.

Deja de engañar
no quieras ocultar
que has pasado sin tropezar.
Monstruo de papel
no se contra quien voy
o es que acaso hay alguien mas aquí?

Deja que pasemos sin miedo...


"Lucha de gigantes"

Antonio Vega. 1987.

Tuesday, May 12, 2009

Antonio Vega 1957-2009

Ha mort Antonio Vega, als 51 anys. Per a mí, el millor compositor de la música popular espanyola. Descansi en pau.

Per a recodar-lo, us deixo la versió acústica de la fabulosa Lucha de gigantes.



PS: Un gran homenatge li han dedicat a la pàgina de Radio 3.

Monday, March 2, 2009

Focs artificials

Una cançó fabulosa, que em porta molts records, i que resumeix perfectament el millor d'Antònia Font; grans melodies i lletres surrealistes però amb una extranya bellesa:

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I la mar que controla es meu travelar m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.

Ses muntanyes, es hotels, una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te,
cada cas des teu vici més animal, més salvatge.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues i líquens i flors.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs;
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa i focs artificials.



Wednesday, December 10, 2008

Coldplay vs Alizee

Hi ha una vessant del pensament únic de la que no es sol parlar; i és de certs artistes que han assolit una consideració que ningú assenyat pot posar en dubte. L'exemple paradigmàtic és Serrat: no sentireu ningú criticar-lo mai; com a molt, dir, gairebé demanant perdó, "a mí no m'agrada". És un fet innegable que el primer disc de serrat (Ara que tinc vint anys) és probablement el millor de la música popular catalana, i concretament la cançó Me'n vaig a peu és la meva preferida en català del segle XX. Però no ens enganyem, de tot el que ha fet després només es salva Mediterráneo i poca cosa més. I els seus darrers discs són deplorables.

Passant a un exemple més modern tenim a Coldplay. Algú ha decidit que són la repera, i així ho hem de pensar tots. Fins i tot els comparen amb U2! A mi no em desagraden, però d'això a considerar-los tan bons...

Sense anar més lluny, el primer single del seu darrer disc, Viva la vida, em va recordar des del principi a Alizee. Sens dubte part de culpa la tenen els violins elèctrics repetitius.






És cert que els violins són una aportació del productor... Personalment no sé si Coldplay s'autoprodueixen o contracten productors externs. Si ho fan ells com a productors són molt bons i haurien de pensar-se treballar per altres artistes.

Però de fet és això el que defineix tant la música de Coldplay com la d'Alizee...la producció. Perque Coldplay no són grans compositors (ni de música ni de lletra), dificilment crearàn un "With or without you", un "One" o un "Angel of Harlem"... La diferencia és que mentres Alizee és considerada exclusivament un producte de marketing, Coldplay són considerats uns genis...

Sunday, September 21, 2008

Flight of the Conchords



No em direu que el "binary solo" no és genial...


My place is usually tidier than this...


Les seves referències van des de Marvin Gaye o Barry White, fins a Lenny Kravitz (el de les balades), Pet Shop Boys i molts d'altres.


There's people on the street getting diseases from monkeys
Yeah, that's what I said - they're getting diseases from monkeys
Now there's junkies with monkey disease
Who's touching these monkeys, please
Leave these poor sick monkeys alone
They've got problems enough as it is.

Thursday, June 19, 2008

The Bellrays - Have a little faith in me

La música que m'agradaria fer si tingués un grup: rhythm&blues+soul+funk...

Perdoneu per la qualitat de la grabació; no he aconseguit trobar el videoclip...



PS: Ja sé que la fusió anteriorment descrita qui la domina bé és el genial Van, però quan trobo un video que faci justicia a una de les seves actuacions, prometo posar-lo

Monday, March 3, 2008

Duble Buble


Quan pensem en rock català, ens venen a la ment les bandes més populars: Sopa de Cabra, Pets, Sau... Però es feia rock en català als 80? Doncs sí, i de qualitat.


Existia un grup que es deia Duble Buble [*] [*] i el seu pop-rock està a l'alçada dels gran grups en espanyol contemporanis. Duble Buble es formen a Osona a principis dels 80. Al mític 1985 editen el seu primer disc, Urbi et orbi, d'on destaca M'estimes tant que m'abonyegues, amb lletra de Quim Monzó i Jaume Vallcorba-Plana.

El seguiràn dos discs més (al segon s'hi inclou la seva cançó més popular Clava't). L'any 1989, degut a diversos problemes amb la seva productora, decideixen separar-se.

Al 2001 es publica un recopilatori amb algunes de les seves millors cançons Recull, i al 2006 es tornen a reunir per apareixer al documental Rock&Cat [*].