Hi ha una vessant del pensament únic de la que no es sol parlar; i és de certs artistes que han assolit una consideració que ningú assenyat pot posar en dubte. L'exemple paradigmàtic és Serrat: no sentireu ningú criticar-lo mai; com a molt, dir, gairebé demanant perdó, "a mí no m'agrada". És un fet innegable que el primer disc de serrat (Ara que tinc vint anys) és probablement el millor de la música popular catalana, i concretament la cançó Me'n vaig a peu és la meva preferida en català del segle XX. Però no ens enganyem, de tot el que ha fet després només es salva Mediterráneo i poca cosa més. I els seus darrers discs són deplorables.
Passant a un exemple més modern tenim a Coldplay. Algú ha decidit que són la repera, i així ho hem de pensar tots. Fins i tot els comparen amb U2! A mi no em desagraden, però d'això a considerar-los tan bons...
Sense anar més lluny, el primer single del seu darrer disc, Viva la vida, em va recordar des del principi a Alizee. Sens dubte part de culpa la tenen els violins elèctrics repetitius.
És cert que els violins són una aportació del productor... Personalment no sé si Coldplay s'autoprodueixen o contracten productors externs. Si ho fan ells com a productors són molt bons i haurien de pensar-se treballar per altres artistes.
Però de fet és això el que defineix tant la música de Coldplay com la d'Alizee...la producció. Perque Coldplay no són grans compositors (ni de música ni de lletra), dificilment crearàn un "With or without you", un "One" o un "Angel of Harlem"... La diferencia és que mentres Alizee és considerada exclusivament un producte de marketing, Coldplay són considerats uns genis...
No comments:
Post a Comment