Sense esperit crític

"Today Kosovo, tomorrow Catalonia". Aquest és el títol que alguna lluminaria (o il·luminat) d'Esquerra, va parir quan es va fer públic que el Parlament de Kosovo havia declarat unilateralment la seva independènvia, contravenint així la resolució 1244 de les Nacions Unides, que uns quants païssos, entre ells EEUU, s'han passat pel forro. Estic preparant una nova entrada sobre Kosovo, amb alguns enllaços a videos interessants que han aparegut en els darrers messos sobre aquest tema, però no és del que vull tractar avui.

El tema d'aquesta entrada és la manca d'esperit crític de la major part de la població en general, i especialment de les joventuts d'Esquerra. La seva forma de funcionar sempre m'ha recordat a l'Opus Dei; la seva forma de netejar el cervell dels joves per intentar-los captar és calcada de la d'aquesta organització.

Una prova, aquí. Per cert, no us molesteu a deixar cap comentari...estant censurats, per això només n'hi ha de favorables.

Però és que comparar Kosovo amb Catalunya és surrealista! Més enllà de totes les mentides que ens han contat sobre Kosovo, una persona que posa en la mateixa frase Kosovo i Catalunya demostra no haver llegit mai una paraula sobre la història de Kosovo o sobre la història de Catalunya (o sobre ambdues).

No cal esser un gran erudit, amb quatre frasses de la wikipedia n'hi ha prou. Però aquestes desenes de blogs que han publicat aquesta frase no s'han molestat ni a buscar la més mínima informació, han sentit la paraula màgica "independència" i se'ls hi ha fet el cul pepsicola.

Kosovo no és Catalunya! Kosovo no té res a veure amb Catalunya! Per començar, els serbis han estat a Kosovo des de molt abans de l'arribada dels albanessos. Els serbis han sofert durant segles (des de l'invasió otomana fins avui en dia -encara segueix-) la persecució per part dels musulmans. Si algú vol comparar la situació de Catalunya i la de Kosovo, els catalans seriem els serbis, ja que la cultura catalana com la sèrbia fa segles que retrocedeix davant l'avenç de la cultura espanyola. Però gràcies a Deu, i tret de moments molt puntuals, no hem sofert mai persecució étnica, només cultural i política.