Segons es llegeix a la plana web, "El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980.
Es tracta de la primera institució d’aquestes característiques a l’Estat espanyol."
L'Espai Memorial Democràtic va ser inaugurat el març del 2010, per Joan Saura, que el va qualificar com "la realització d'un somni col·lectiu".
"La seu del Memorial Democràtic ha estat tancat aquest divendres per la Generalitat, després que l'Ajuntament de Barcelona notifiqués en diverses ocasions que l'immoble, ubicat a el número 69 de Via Laietana, vulnerava la normativa municipal sobre "seguretat, ventilació i sortides d'emergència"." [La Vanguardia].
En qualsevol cas, crec totalment encertat, repensar el Memorial Democràtic, perque, setanta anys després del fi de la guerra civil i trenta-cinc després de la mort del "caudillo" no té sentit que donem una visió esbiaixada del que va succeïr durant el periode 1936-1939, ni que amaguem els crims comessos per alguns.
No es tracta de fer revisionisme històric "neocon" com fa la (ultra)dreta espanyola, sinó de no amagar una part de la història. Una part incòmoda per alguns que s'han auto-otorgat el paper de portanveus oficials de les víctimes.
Una mostra, aquesta noticia: "Es publiquen les actes de les milícies antifeixistes i de les patrulles de control de la Catalunya del 1936, fins ara inèdites":
"A més dels mossos, la guàrdia nacional republicana i la guàrdia d'assalt, el 1936 apareixen aquestes patrulles de control que s'ocupaven de la seguretat, però que a la pràctica van fer violència política i revolucionària (escorcolls de cases, d'individus, detencions i execucions). Van ser els executors de la violència durant els primers mesos de la guerra. Van tenir més de mil membres i en formaven part gent de la CNT, però també d'ERC, d'UGT i del POUM. "
Es tracta de la primera institució d’aquestes característiques a l’Estat espanyol."
L'Espai Memorial Democràtic va ser inaugurat el març del 2010, per Joan Saura, que el va qualificar com "la realització d'un somni col·lectiu".
"La seu del Memorial Democràtic ha estat tancat aquest divendres per la Generalitat, després que l'Ajuntament de Barcelona notifiqués en diverses ocasions que l'immoble, ubicat a el número 69 de Via Laietana, vulnerava la normativa municipal sobre "seguretat, ventilació i sortides d'emergència"." [La Vanguardia].
En qualsevol cas, crec totalment encertat, repensar el Memorial Democràtic, perque, setanta anys després del fi de la guerra civil i trenta-cinc després de la mort del "caudillo" no té sentit que donem una visió esbiaixada del que va succeïr durant el periode 1936-1939, ni que amaguem els crims comessos per alguns.
No es tracta de fer revisionisme històric "neocon" com fa la (ultra)dreta espanyola, sinó de no amagar una part de la història. Una part incòmoda per alguns que s'han auto-otorgat el paper de portanveus oficials de les víctimes.
Una mostra, aquesta noticia: "Es publiquen les actes de les milícies antifeixistes i de les patrulles de control de la Catalunya del 1936, fins ara inèdites":
"A més dels mossos, la guàrdia nacional republicana i la guàrdia d'assalt, el 1936 apareixen aquestes patrulles de control que s'ocupaven de la seguretat, però que a la pràctica van fer violència política i revolucionària (escorcolls de cases, d'individus, detencions i execucions). Van ser els executors de la violència durant els primers mesos de la guerra. Van tenir més de mil membres i en formaven part gent de la CNT, però també d'ERC, d'UGT i del POUM. "
No comments:
Post a Comment