NYT Logic

We talked the other day about how the establishment tries to avoid reasonable questions like who benefits from any certain event...

Like we said, the NYT tried to answer this question about the chemical attack in Syria.

This article was interesting for several reasons. First the alleged answer given to this question:

"Yet, rather than an inexplicable act, analysts say, it is part of a carefully calculated strategy of escalating attacks against civilians."

First, this "analysts say" sounds too much to the "some people say" of the Fox News.

Second, amb most important, it just doesn't answer the question seriously. Even if this alleged "calculated strategy of escalating attacks against civilians" was real, it doesn't answer the question "WHY NOW?". Let's be serious here, if Assad wanted to do this, he could just perfectly wait until his position was safe.


The only interesting thing in this article is this sentence:

"In 2015, a mix of Qaeda-linked and other rebels, some supported by the United States and its allies, drove government forces from Idlib, the capital of Idlib Province."


PS: I find this absolutely remarkable:

"Correction: April 7, 2017

An earlier version of this article rendered incorrectly a quotation from Dr. Monzer Khalil, the health director of Idlib Province in Syria. He said, "But in Idlib we have 2.2 million people, and how many Qaeda fighters? You cannot kill the two million for their sake." He did not say 3.3 million people and three million fighters."


Makes you wonder how they write the articles, doesn't it?

CUI PRODEST

"Cui prodest" (or "Cui bono") is a latin phrase meaning "whom does it profit?". It points out that "the person or people guilty of committing a crime may be found among those who have something to gain" [Wikipedia].

Cicero attributed this expression "a very honest and wise judge". And it seems indeed that this reasoning, "who profits of something?", should be the first question when looking for a culprit (this does not mean that it has to be the only question).

But as we know that common sense is the less common of all senses, it is often just ignored by the media and the population who benefits from a certain action, and it is often that the person or people blamed by the media do not only not benefit from that act, but the contrary.

I will now put a perfect example of this: the "famous" chemical attack in Syria, that all Western media attributed to Assad even before knowing about the attack. But the thing is, why would Assad do it?! What does he achieve with that?

This question, this doubt, is so obvious that even the New York Times tried to explain it to its readers:

"The diplomatic situation had been looking bright for President Bashar al-Assad of Syria. With the help of Russia, he had consolidated his power, the rebels were on their heels and the United States had just declared that ousting him was not a priority.

So why would Mr. Assad risk it all, outraging the world by attacking civilians with what Turkey now says was the nerve agent sarin, killing scores of people, many of them children? Why would he inflict the deadliest chemical strike since the 2013 attacks outside Damascus?"

I absolutely recommend you this article from NYT because you will see how they completely FAIL to give a reasonable answer.

Lo llaman conspiranoia pero...

El poder es un ente multicelular (aunque algunos de los que lo conforman parezcan a veces seres unicelulares). Y como todo ser vivo intenta protegerse, defenderse de los cambios, de forma natural, involuntaria.

Todo ello viene a cuento con motivo de las manifestaciones estudiantiles del día de hoy en Barcelona (#vaga29f).

Nadie ignora que en Barcelona reside una importante colonia de anti-sistemas, algunos de ellos radicales. Estos grupos acostumbran a reventar casi la totalidad de las manifestaciones que se producen en Barcelona (y celebraciones, como los títulos del FCB). Impedírselo es siempre responsabilidad y mérito de los organizadores. Si éstos no lo hacen, es seguro que cualquier manifestación terminará en alborotos y cargas policiales.

Ya hemos comentado alguna vez los indicios que hacen sospechar que, en algunos casos, no todos los policias de paisano se limitan a observar lo que sucede y a actuar TRAS los incidentes. También se ha comentado en muchas ocasiones como muchos gobiernos (alrededor del mundo) utilizan los incidentes para justificar sus decisiones y/o desacreditar los críticos. Los medios de comunicación oficialistas lo llaman "conspiranoia".

Pero olvidan algo que nos enseñarons los romanos: "Cui prodest", "¿A quién beneficia?". ¿A quién benefician los incidentes? A los organizadores obviamente no. A los estudiantes obviamente no. Los únicos que se ven beneficiados por los incidentes son los que pueden utilizarlos. Los únicos que se benefician de los incidentes son los que pretenden desacreditar las protestas.

No creo que nadie promueva a estos grupos radicales (ellos sólos se automotivan) pero tal vez (cada uno que ponga la intensidad que desee en este "tal vez") podría hacerse más para controlarlos antes de que causen disturbios. Tal vez el problema sea que quien debería controlarlos se beneficia de sus actos vandálicos. Cui prodest.

"Cui prodest"

Un article necessari:

"A qui beneficia?, es preguntaven els antics romans quan en l'àmbit públic es produïa una situació en aparença incontrolada i imprevista. Cui prodest. L'operació d'arribada en helicòpter del president Mas i bona part del seu govern em sembla tèrbola, fins antidemocràtica. I sens dubte, els ha beneficiat. La Vanguardia diu, en la portada, que no s'havia produït una de tant grossa des del 23-F. Vinga, apa, no faltava sinó: el 15-M, quan justament feia un mes, equiparat als colpistes de Tejero i tutti quanti. Quin gran rèdit, president Mas.

L'operació helicòpter beneficia el sentit de l'ordre públic d'aquest govern, que ha tornat a activar la violència on no hi era, com va fer el passat dia 27 de maig a la plaça de Catalunya. Ho vaig escriure en un article, i ho torno a dir ara. Que m'equivoco? Que els concentrats aquest dimecres davant el Parlament van exercir violència contra diputats i periodistes, verbal i física? Potser sí que m'equivoco, però per estar-ne segura necessitaria que algú m'ho demostrés amb dades a la mà. Voldria saber més d'aquests violents. El periodisme d’investigació és avui imprescindible, en tots els ordres. Demanem transparència a tothom menys, ves per on, al nostre sistema comunicatiu. Qui ens assegura que no hi va haver –que no hi ha— infiltrats entre els concentrats davant el Parlament? Infiltrats que podrien ser de la policia, dels 'radikals' violents, d’altres partits..., vagi vostè a saber. Si no ho investiguem, no ho sabem ni ho sabrem.

La primera cosa que va dir Puig en baixar del seu periple aeri victoriós i entrar al Parlament va ser: 'Veieu, com tenia raó jo el dia 27?'. Només una frase així ja permet sospitar que l'actuació d'alguns dels concentrats li va anar la mar de bé, al govern. I ¿què en diu, el conseller, del fet que se sabia des de feia dies que els concentrats del 15-M s'ubicarien davant del Parlament precisament aquest dimecres?

La matinada del 29 de maig, la gent del 15-M va donar una lliçó d'imaginació política quan amb les mans alçades i formant cadena van desactivar els mossos, que se'n van anar de la plaça de Catalunya enmig d'aplaudiments que dignificaven la seva retirada. En una situació social tan greu com la present, ¿no hauria un govern democràtic—i la seva oposició, per cert que també— d'esforçar-se en fórmules d'imaginació política que evitin la violència, en aquest cas dels concentrats? Si no ho fa, i no ho ha fet, no hi ha res que impedeixi pensar que potser ha provocat d'alguna manera aquesta violència."

"Una tèrbola operació d'imatge", Mercè Ibarz.