Incident Dyatlov

Com ja he confessat anteriorment, sóc un seguidor de Cuarto Milenio/Milenio 3 (algun dia explicaré perquè). De totes les històries que expliquen, cadascu té les seves preferides. Més enllà de que ens creguem més o menys el que ens conten, ens ho podem pendre com contes, o fins i tot com falsos documentals (un gènere del que també sóc un apassionat).

Una de les meves històries preferides de les que s'han contat a Cuarto Milenio és l'anomenat incident Dyatlov. Us poso unes fotos i després us explico el que (segons la historia i la llegenda) va succeir.

Tot va succeir al 1959, quan un grup de deu joves de la Universitat Politècnica dels Urals, van fer una excursió d'ski de fons pels Urals, amb l'objectiu d'arribar a la muntanya Otorten (Отортен).

El grup arriba en tren a Ivdel (Ивдель), al centre de la provincia d'Sverdlovsk Oblast el 25 de gener. En camió arriben a Vizhai (Вижай), el darrer poble habitat. El 27 de gener comencen a caminar cap Otorten.

Els membres de l'expedició són Igor Dyatlov (Игорь Дятлов), el major de tots i lider de l'expedició, que ha acabat donant nom a l'incident, Zinaida Kolmogorova (Зинаида Колмогорова), Lyudmila Dubinina (Людмила Дубинина), Alexander Kolevatov (Александр Колеватов), Rustem Slobodin (Рустем Слободин), Georgyi Krivonischenko (Георгий Кривонищенко), Yuri Doroshenko (Юрий Дорошенко), Nicolas Thibeaux-Brignollel (Николай Тибо-Бриньоль), Alexander Zolotarev (Александр Золотарев) i Yuri Yudin (Юрий Юдин).

Com en totes les bones històries, un d'ells es posa malalt. Yuri Yudin és l'afortunat que el dia 28 es posa malalt i no podrà continuar amb el grup, quedant-se a esperar el retorn de la resta en una cabana.

El dia 31, es troben encara a deu kilometres del seu destí, al pujol anomenat Kholat Syakhl ("Muntanya del terror" en idioma Mansi). Decideixen acampar per passar la nit. Mai més se'ls tornarà a veure amb vida.

Quan els equips de rescat arriben al lloc on han acampat, troben que les tendes estàn esgarrades des de l'interior, com si els que hi dormien haguessin sortit fugint d'elles sense temps ni per obrir les cremelleres.

Els primers cadavers trobats estàn desputllats (només amb roba interior) a uns metres de les tendes. Han mort d'hipotermia degut a les temperatures de 30 graus (celsius) sota zero.

Fins aquí la història oficial. Però es conta que un altre grup de cadavers es trobat messos després, a una profunditat de 5m sota el gel, amb una mica més de roba però no suficient pel clima. Aparentment sense mostres de violència, però les autopsies demostren que els seus orguens interns estàn destrossats. I el que encara és més misterios, a un dels cossos, una de les noies, li faltava la llengua.

Al campament s'hi troben diverses cameres de fotos, i en elles fotos que els joves s'han fet durant la travessia. Les fotos que encapçalen aquesta entrada són algunes d'elles.

I aquí hi ha algunes de les fotos realitzades pels equips de rescat.

Més enllà de si ens creiem o no tota la historia, hi ha dos aspectes que em fascinen d'aquesta història; el primer és l'efecte que sempre té veure fotos de persones fetes poc abans de morir (segurament això és degut a que ens recorden que som mortals, i també el fràgil o fugissera que és la vida); i en segon lloc, potser encara més impactant és el fet que resulta dificil d'imaginar perque nou persones decidirien sortir mal vestits (per no dir desvestits) a 30 graus sota zero. I perque ho farien trencant les tendes, sense temps ni per obrir-les...