Treball de “cague” a Vegas de Coria

Treball de “cague” amb Xavier Pérez Esquerdo a "La segona hora" de RAC1 sobre las sembras errantes de Vegas de Coria, per suggeriment d'un servidor. El podeu descarregar de RAC1 A la Carta.

Reflexions sobre Cuarto Milenio / Milenio 3

L'altre dia prometia explicar perque m'agrada Cuarto Milenio (i potser encara més Milenio 3). Hi ha èpoques en que ho escolto més i d'altres menys. Ara estic en una de les que ho escolto gairebé a diari. Em posso programes més o menys vells, dels temes que més m'interessen.

A primera vista, el programa pot semblar de pseudo-ciència, i ho és molts cops. L'important és important saber quina informació creure i quina no, o si creure-se'n res. Això dependrà de cadascú.

Però té molts interessants, molts dels quals val la pena tenir en compte. En primer lloc, com no es cansen de repetir, tracten temes que en cap altra programa toquen. Alguns d'ells són rucades, però no tots. I fins i tot, molts cops et preguntes perquè (a Espanya) només n'han parlat ells, quants mitjans de comunicació seriossos de la resta del món sí n'han parlat.

L'incident Dyatlov, que vaig explicar aquí és un exemple d'una historia que si hagués tingut lloc a EEUU segurament hauria donat lloc a un blockbuster hollywoodià, un telefilme de sobretaula i una minisèrie. Però com va succeïr a la siberia soviètica no se n'ha sabut res. Hi ha tants factors en aquesta història que la fan apassionant (això tenint només en compte els fets comprovats que ningú discuteix) que sembla increible que mai abans n'hagués sentit a parlar... Semblaria increible si no sabessim que a les televisions espanyoles uns insults de la Belen Esteban valen més que tot el cinema clàssic.

Una altra història de la que també he parlat, és el cas de Carla Moran [*], que sí va ser portat a la ficció en una pel·lícula de culte.

Altres històries interessants però que sí són conegudes (relativament) són les del niño de Somosierra [*], la història d'un nen que va desapareixer en un accident de camió al 1986. Una historia representativa d'aquestes misterioses desaparicions de persones dels que mai més es torna a sentir (històries en les que es basa aquella pel·lícula tan fallida, Nos miran). Especialment aquest cas en que la desaparició es va produir arran d'un espectacular accident en una carretera nacional.

El Fausto era un vaixell pesquer espanyol que va desapareixer tres cops (vegeu La Vanguardia d'aquest dia, d'aquest, d'aquest, d'aquest i d'aquest). Primer va desapareixer prop del lloc on es trobava pescant. Dues setmanes després es troba amb un carguer i els tripulants els diuen que no necessiten ajuda. Se'n torna a perdre la pista i uns messos després un vaixell italià se'l troba al mig de l'Atlàntic. No hi ha ningú viu i només queda un cadaver. Troben el diari d'un tripulant al que li manquen les pàgines finals. I el més misterios, quan arriben a port a Veneçuela han perdut el Fausto, segons afirmen s'ha desenganxat mentres el remolcaven.

Més històries impactants: la de runes a la lluna [*], que potser no tingui cap base científica però, i la bellessa d'imaginar que existeixin runes a la Lluna?

Un altra història pseudo-científica: la del pou de super-fondaria de Kola [*], a Rússia. Un pou real a la península de Kola, on els científics de la URSS pretenien travessar completament l'escorça terrestre, per arribar fins al mantell. Degut a que les dificultats tècniques que van trobar superaven les seves previssions van haver d'abandonar el projecte als 12000m (segueix essent el pou de major fondaria del món). Però la llegenda diu que la raó per la qual es van aturar és una altra: segons això la veritable raó és que haurien trobat l'infern, i per provar-ho hi ha per internet unes grabacions sonores pressuntament realitzades al pou (i que segons sembla tenen el seu origen en alguns dels científics que efectivament van treballar al pou) i en les que es senten el que podrien identificar-se com a crits i laments.

I, per acabar (per ara), les sombras errantes de Vegas de Coria? Diversos habitants d'aquest poble van veure un extrany personatge alt i prim, tot vestit de negre. Una trobada és especialment singular: un pages se'l troba i li pregunta: "¿Somos personas o qué?", interpelació que en la seva simplicitat revela un origen imperativament real, la impossibilitat de que sigui una historia inventada. I la resposta de l'espectre, de la visió, de l'aparició, no menys corprenent: "¿Es que no me conoces?". La resposta és pròpia dels millors cops d'efecte de Lost.

Incident Dyatlov

Com ja he confessat anteriorment, sóc un seguidor de Cuarto Milenio/Milenio 3 (algun dia explicaré perquè). De totes les històries que expliquen, cadascu té les seves preferides. Més enllà de que ens creguem més o menys el que ens conten, ens ho podem pendre com contes, o fins i tot com falsos documentals (un gènere del que també sóc un apassionat).

Una de les meves històries preferides de les que s'han contat a Cuarto Milenio és l'anomenat incident Dyatlov. Us poso unes fotos i després us explico el que (segons la historia i la llegenda) va succeir.

Tot va succeir al 1959, quan un grup de deu joves de la Universitat Politècnica dels Urals, van fer una excursió d'ski de fons pels Urals, amb l'objectiu d'arribar a la muntanya Otorten (Отортен).

El grup arriba en tren a Ivdel (Ивдель), al centre de la provincia d'Sverdlovsk Oblast el 25 de gener. En camió arriben a Vizhai (Вижай), el darrer poble habitat. El 27 de gener comencen a caminar cap Otorten.

Els membres de l'expedició són Igor Dyatlov (Игорь Дятлов), el major de tots i lider de l'expedició, que ha acabat donant nom a l'incident, Zinaida Kolmogorova (Зинаида Колмогорова), Lyudmila Dubinina (Людмила Дубинина), Alexander Kolevatov (Александр Колеватов), Rustem Slobodin (Рустем Слободин), Georgyi Krivonischenko (Георгий Кривонищенко), Yuri Doroshenko (Юрий Дорошенко), Nicolas Thibeaux-Brignollel (Николай Тибо-Бриньоль), Alexander Zolotarev (Александр Золотарев) i Yuri Yudin (Юрий Юдин).

Com en totes les bones històries, un d'ells es posa malalt. Yuri Yudin és l'afortunat que el dia 28 es posa malalt i no podrà continuar amb el grup, quedant-se a esperar el retorn de la resta en una cabana.

El dia 31, es troben encara a deu kilometres del seu destí, al pujol anomenat Kholat Syakhl ("Muntanya del terror" en idioma Mansi). Decideixen acampar per passar la nit. Mai més se'ls tornarà a veure amb vida.

Quan els equips de rescat arriben al lloc on han acampat, troben que les tendes estàn esgarrades des de l'interior, com si els que hi dormien haguessin sortit fugint d'elles sense temps ni per obrir les cremelleres.

Els primers cadavers trobats estàn desputllats (només amb roba interior) a uns metres de les tendes. Han mort d'hipotermia degut a les temperatures de 30 graus (celsius) sota zero.

Fins aquí la història oficial. Però es conta que un altre grup de cadavers es trobat messos després, a una profunditat de 5m sota el gel, amb una mica més de roba però no suficient pel clima. Aparentment sense mostres de violència, però les autopsies demostren que els seus orguens interns estàn destrossats. I el que encara és més misterios, a un dels cossos, una de les noies, li faltava la llengua.

Al campament s'hi troben diverses cameres de fotos, i en elles fotos que els joves s'han fet durant la travessia. Les fotos que encapçalen aquesta entrada són algunes d'elles.

I aquí hi ha algunes de les fotos realitzades pels equips de rescat.

Més enllà de si ens creiem o no tota la historia, hi ha dos aspectes que em fascinen d'aquesta història; el primer és l'efecte que sempre té veure fotos de persones fetes poc abans de morir (segurament això és degut a que ens recorden que som mortals, i també el fràgil o fugissera que és la vida); i en segon lloc, potser encara més impactant és el fet que resulta dificil d'imaginar perque nou persones decidirien sortir mal vestits (per no dir desvestits) a 30 graus sota zero. I perque ho farien trencant les tendes, sense temps ni per obrir-les...