Treball de “cague” amb Xavier Pérez Esquerdo a "La segona hora" de RAC1 sobre las sembras errantes de Vegas de Coria, per suggeriment d'un servidor. El podeu descarregar de RAC1 A la Carta.
Showing posts with label vegas de coria. Show all posts
Showing posts with label vegas de coria. Show all posts
Wednesday, December 14, 2011
Wednesday, March 11, 2009
Reflexions sobre Cuarto Milenio / Milenio 3
L'altre dia prometia explicar perque m'agrada Cuarto Milenio (i potser encara més Milenio 3). Hi ha èpoques en que ho escolto més i d'altres menys. Ara estic en una de les que ho escolto gairebé a diari. Em posso programes més o menys vells, dels temes que més m'interessen.
A primera vista, el programa pot semblar de pseudo-ciència, i ho és molts cops. L'important és important saber quina informació creure i quina no, o si creure-se'n res. Això dependrà de cadascú.
A primera vista, el programa pot semblar de pseudo-ciència, i ho és molts cops. L'important és important saber quina informació creure i quina no, o si creure-se'n res. Això dependrà de cadascú.
Però té molts interessants, molts dels quals val la pena tenir en compte. En primer lloc, com no es cansen de repetir, tracten temes que en cap altra programa toquen. Alguns d'ells són rucades, però no tots. I fins i tot, molts cops et preguntes perquè (a Espanya) només n'han parlat ells, quants mitjans de comunicació seriossos de la resta del món sí n'han parlat.
L'incident Dyatlov, que vaig explicar aquí és un exemple d'una historia que si hagués tingut lloc a EEUU segurament hauria donat lloc a un blockbuster hollywoodià, un telefilme de sobretaula i una minisèrie. Però com va succeïr a la siberia soviètica no se n'ha sabut res. Hi ha tants factors en aquesta història que la fan apassionant (això tenint només en compte els fets comprovats que ningú discuteix) que sembla increible que mai abans n'hagués sentit a parlar... Semblaria increible si no sabessim que a les televisions espanyoles uns insults de la Belen Esteban valen més que tot el cinema clàssic.
L'incident Dyatlov, que vaig explicar aquí és un exemple d'una historia que si hagués tingut lloc a EEUU segurament hauria donat lloc a un blockbuster hollywoodià, un telefilme de sobretaula i una minisèrie. Però com va succeïr a la siberia soviètica no se n'ha sabut res. Hi ha tants factors en aquesta història que la fan apassionant (això tenint només en compte els fets comprovats que ningú discuteix) que sembla increible que mai abans n'hagués sentit a parlar... Semblaria increible si no sabessim que a les televisions espanyoles uns insults de la Belen Esteban valen més que tot el cinema clàssic.
Una altra història de la que també he parlat, és el cas de Carla Moran [*], que sí va ser portat a la ficció en una pel·lícula de culte.
Altres històries interessants però que sí són conegudes (relativament) són les del niño de Somosierra [*], la història d'un nen que va desapareixer en un accident de camió al 1986. Una historia representativa d'aquestes misterioses desaparicions de persones dels que mai més es torna a sentir (històries en les que es basa aquella pel·lícula tan fallida, Nos miran). Especialment aquest cas en que la desaparició es va produir arran d'un espectacular accident en una carretera nacional.
El Fausto era un vaixell pesquer espanyol que va desapareixer tres cops (vegeu La Vanguardia d'aquest dia, d'aquest, d'aquest, d'aquest i d'aquest). Primer va desapareixer prop del lloc on es trobava pescant. Dues setmanes després es troba amb un carguer i els tripulants els diuen que no necessiten ajuda. Se'n torna a perdre la pista i uns messos després un vaixell italià se'l troba al mig de l'Atlàntic. No hi ha ningú viu i només queda un cadaver. Troben el diari d'un tripulant al que li manquen les pàgines finals. I el més misterios, quan arriben a port a Veneçuela han perdut el Fausto, segons afirmen s'ha desenganxat mentres el remolcaven.
Més històries impactants: la de runes a la lluna [*], que potser no tingui cap base científica però, i la bellessa d'imaginar que existeixin runes a la Lluna?
Un altra història pseudo-científica: la del pou de super-fondaria de Kola [*], a Rússia. Un pou real a la península de Kola, on els científics de la URSS pretenien travessar completament l'escorça terrestre, per arribar fins al mantell. Degut a que les dificultats tècniques que van trobar superaven les seves previssions van haver d'abandonar el projecte als 12000m (segueix essent el pou de major fondaria del món). Però la llegenda diu que la raó per la qual es van aturar és una altra: segons això la veritable raó és que haurien trobat l'infern, i per provar-ho hi ha per internet unes grabacions sonores pressuntament realitzades al pou (i que segons sembla tenen el seu origen en alguns dels científics que efectivament van treballar al pou) i en les que es senten el que podrien identificar-se com a crits i laments.
Altres històries interessants però que sí són conegudes (relativament) són les del niño de Somosierra [*], la història d'un nen que va desapareixer en un accident de camió al 1986. Una historia representativa d'aquestes misterioses desaparicions de persones dels que mai més es torna a sentir (històries en les que es basa aquella pel·lícula tan fallida, Nos miran). Especialment aquest cas en que la desaparició es va produir arran d'un espectacular accident en una carretera nacional.
El Fausto era un vaixell pesquer espanyol que va desapareixer tres cops (vegeu La Vanguardia d'aquest dia, d'aquest, d'aquest, d'aquest i d'aquest). Primer va desapareixer prop del lloc on es trobava pescant. Dues setmanes després es troba amb un carguer i els tripulants els diuen que no necessiten ajuda. Se'n torna a perdre la pista i uns messos després un vaixell italià se'l troba al mig de l'Atlàntic. No hi ha ningú viu i només queda un cadaver. Troben el diari d'un tripulant al que li manquen les pàgines finals. I el més misterios, quan arriben a port a Veneçuela han perdut el Fausto, segons afirmen s'ha desenganxat mentres el remolcaven.
Més històries impactants: la de runes a la lluna [*], que potser no tingui cap base científica però, i la bellessa d'imaginar que existeixin runes a la Lluna?
Un altra història pseudo-científica: la del pou de super-fondaria de Kola [*], a Rússia. Un pou real a la península de Kola, on els científics de la URSS pretenien travessar completament l'escorça terrestre, per arribar fins al mantell. Degut a que les dificultats tècniques que van trobar superaven les seves previssions van haver d'abandonar el projecte als 12000m (segueix essent el pou de major fondaria del món). Però la llegenda diu que la raó per la qual es van aturar és una altra: segons això la veritable raó és que haurien trobat l'infern, i per provar-ho hi ha per internet unes grabacions sonores pressuntament realitzades al pou (i que segons sembla tenen el seu origen en alguns dels científics que efectivament van treballar al pou) i en les que es senten el que podrien identificar-se com a crits i laments.
I, per acabar (per ara), les sombras errantes de Vegas de Coria? Diversos habitants d'aquest poble van veure un extrany personatge alt i prim, tot vestit de negre. Una trobada és especialment singular: un pages se'l troba i li pregunta: "¿Somos personas o qué?", interpelació que en la seva simplicitat revela un origen imperativament real, la impossibilitat de que sigui una historia inventada. I la resposta de l'espectre, de la visió, de l'aparició, no menys corprenent: "¿Es que no me conoces?". La resposta és pròpia dels millors cops d'efecte de Lost.
Subscribe to:
Posts (Atom)