The Two Unexplained Child Disappearances That Shocked Spain

During the 80s there were two child disappearences that shocked Spain and that, to this day, haven't been solved.

The first one took place on June 25, 1986. That day, Juan Pedro Martínez Gómez was travelling with his parents in his father's tank truck, when the truck had a terrible accident. Juan Pedro's parents died that day, but inexplicable, Juan Pedro was never found, dead or alive. The first hypothesis of the police was that the body of the boy had been dissolved in the acid that filled the broken tank of the trunk. But this explanation was proven impossible. Where was the kid then?

The accident had been caused by the excessive speed of the truck, suicidal in the way down, reaching even 140 km/h. But even more strange, the analysis of the tacograph revealed that, on the way up, the truck had stopped 12 stops in less than 20 km, several of only 1 or 2 seconds, and the longest of half a minute.

Approximately one year later, in a new search in the truck remains, the police found illegal drugs. That brought up the most plausible hypothesis: the truck was carrying the drugs from the origin or from some point in the middle of the trip. The former possibility, that it was in the truck from the origin, is more likely, as the drug was found in a hidden space surrounded by acid. The 12 stops could be explained by an other vehicle (some witnesses stated that after the accident, a white van stopped and the passangers approached the truck), stopping them. One of the longest stops could be explained by the drug dealers stopping the truck to didnap the kid, as a "warranty".

Less than one year after the disappearence of Juan Pedro, David Guerrero Guevara, known as the "painter child", disappeared in Málaga, tenía 13 años cuando, el 6 de abril de 1987, never to be seen again. He was going to a gallery where one of his paintings was shown among paintings of recognized local artists. He was officially last seen walking to the bus stop only 250 m from his home. He never arrived to the gallery or to the painting lesson he was supossed to attend later. But that day the Queen of Spain was visiting Malaga, how could be a kid kidnapped in broad daylight?

There were only a few leads, but the most promising was one that involed a Swiss national, that was very similar to an sketch that the missing kid had given as a present to a classmate:

In the end of 2019, this sketch reappeared in the most unexpected way: the classmate that had given the sketch to the police in 1987 found it in her mailbox, a sketch that should have been in police possession. Also, some anonymous notes have been recived by the family in the last months. The brother, together with a journalist, made a new investigation, and found witnessess stating that he had not only visited the gallery, but that he had even arrived to the place where the painting lesson was taking place, the club El Cenachero. But he never attended the lesson, so he would have disappeared there.

Reflexions sobre Cuarto Milenio / Milenio 3

L'altre dia prometia explicar perque m'agrada Cuarto Milenio (i potser encara més Milenio 3). Hi ha èpoques en que ho escolto més i d'altres menys. Ara estic en una de les que ho escolto gairebé a diari. Em posso programes més o menys vells, dels temes que més m'interessen.

A primera vista, el programa pot semblar de pseudo-ciència, i ho és molts cops. L'important és important saber quina informació creure i quina no, o si creure-se'n res. Això dependrà de cadascú.

Però té molts interessants, molts dels quals val la pena tenir en compte. En primer lloc, com no es cansen de repetir, tracten temes que en cap altra programa toquen. Alguns d'ells són rucades, però no tots. I fins i tot, molts cops et preguntes perquè (a Espanya) només n'han parlat ells, quants mitjans de comunicació seriossos de la resta del món sí n'han parlat.

L'incident Dyatlov, que vaig explicar aquí és un exemple d'una historia que si hagués tingut lloc a EEUU segurament hauria donat lloc a un blockbuster hollywoodià, un telefilme de sobretaula i una minisèrie. Però com va succeïr a la siberia soviètica no se n'ha sabut res. Hi ha tants factors en aquesta història que la fan apassionant (això tenint només en compte els fets comprovats que ningú discuteix) que sembla increible que mai abans n'hagués sentit a parlar... Semblaria increible si no sabessim que a les televisions espanyoles uns insults de la Belen Esteban valen més que tot el cinema clàssic.

Una altra història de la que també he parlat, és el cas de Carla Moran [*], que sí va ser portat a la ficció en una pel·lícula de culte.

Altres històries interessants però que sí són conegudes (relativament) són les del niño de Somosierra [*], la història d'un nen que va desapareixer en un accident de camió al 1986. Una historia representativa d'aquestes misterioses desaparicions de persones dels que mai més es torna a sentir (històries en les que es basa aquella pel·lícula tan fallida, Nos miran). Especialment aquest cas en que la desaparició es va produir arran d'un espectacular accident en una carretera nacional.

El Fausto era un vaixell pesquer espanyol que va desapareixer tres cops (vegeu La Vanguardia d'aquest dia, d'aquest, d'aquest, d'aquest i d'aquest). Primer va desapareixer prop del lloc on es trobava pescant. Dues setmanes després es troba amb un carguer i els tripulants els diuen que no necessiten ajuda. Se'n torna a perdre la pista i uns messos després un vaixell italià se'l troba al mig de l'Atlàntic. No hi ha ningú viu i només queda un cadaver. Troben el diari d'un tripulant al que li manquen les pàgines finals. I el més misterios, quan arriben a port a Veneçuela han perdut el Fausto, segons afirmen s'ha desenganxat mentres el remolcaven.

Més històries impactants: la de runes a la lluna [*], que potser no tingui cap base científica però, i la bellessa d'imaginar que existeixin runes a la Lluna?

Un altra història pseudo-científica: la del pou de super-fondaria de Kola [*], a Rússia. Un pou real a la península de Kola, on els científics de la URSS pretenien travessar completament l'escorça terrestre, per arribar fins al mantell. Degut a que les dificultats tècniques que van trobar superaven les seves previssions van haver d'abandonar el projecte als 12000m (segueix essent el pou de major fondaria del món). Però la llegenda diu que la raó per la qual es van aturar és una altra: segons això la veritable raó és que haurien trobat l'infern, i per provar-ho hi ha per internet unes grabacions sonores pressuntament realitzades al pou (i que segons sembla tenen el seu origen en alguns dels científics que efectivament van treballar al pou) i en les que es senten el que podrien identificar-se com a crits i laments.

I, per acabar (per ara), les sombras errantes de Vegas de Coria? Diversos habitants d'aquest poble van veure un extrany personatge alt i prim, tot vestit de negre. Una trobada és especialment singular: un pages se'l troba i li pregunta: "¿Somos personas o qué?", interpelació que en la seva simplicitat revela un origen imperativament real, la impossibilitat de que sigui una historia inventada. I la resposta de l'espectre, de la visió, de l'aparició, no menys corprenent: "¿Es que no me conoces?". La resposta és pròpia dels millors cops d'efecte de Lost.