Sobre el podcast de Iker Jiménez

Soy un fan del mundo del misterio. Algunos temas me parecen más interesantes que otros, algunos absolutamente estúpidos, pero en general todos me entretienen. Hace ya diez años escribí en este blog sobre Iker Jiménez y Milenio 3 [Reflexiones sobre Cuarto Milenio]

Desde entonces he seguido con relativa fidelidad su carrera, aunque con decreciente interés en el programa de televisión Cuarto Milenio (que escucho en ocasiones en formato audio [Cuarto Milenio Podcast], pero recibí su podcast (originalmente llamado Universo Iker con mucho interés, un podcast donde Iker Jiménez trataba temas que los grandes medios ignoran sin censura.

Desafortunadamente en la cuarta temporada se ha descolgado con una version casera de Milenio 3.

Sinceramente este nuevo formato me parece bastante decepcionante. Los casos no aportan nada. La historia del "niño Pedrín", por trágica que sea, no da para un programa entero (por lo que poco que sabemos con certeza del caso, un asesinato de hace un siglo), la historia de la pareja de un episodio anterior era senciallemente una anécdota. No soy uno de esos nostálgicos de Milenio 3, aunque el tratamiento que se dió a algunos casos en Milenio 3 ha sido insuperable (el caso del paso de Dyatlov, el pozo de Kola, las sombras errantes de Vegas de Coria o el pesquero Fausto, hace poco recuperé el programa increible sobre UMMO [Milenio 3: Especial UMMO].

Todos sabemos que Iker es uno de los mejores comunicadores de este país. Baste este episodio para demostrarlo:
Universo Iker T2x43 - Diez noches inolvidables

O cuando ha traído a colaboradores  de nivel:
Universo Iker T1x38 - Conspiraciones, hoy
Universo Iker T3x17 - En el abismo del psicópata

O el Iker más "social" y comprometido:
Universo Iker T1x42 - La Gran Conspiración: 'La desaparición de la niñez'

La grandeza de Universo Iker era escuchar a alguien hablando libremente de los temas que le interesan, temas de los que nadie más se atrevía a hablar con sinceridad o tan siquiera a hablar en absoluto. Me encantan los experimentos, pero esta nueva propuesta parece un divertimento exclusivamente. Iker, evidentemente tiene derecho a desarrollar los proyectos que le parezcan convenientes, pero sería fabuloso si pudiese compaginar Milenio Live con podcasts como los Universo Iker de las primeras temporadas.

La nueva censura es lo políticamente correcto

"Vivimos tiempos convulsos, tiempos de fenómenos novedosos. Nos da la impresión de que estamos entrando en áreas desconocidas de la humanidad. Yo las observo y me sigo quedando perplejo, como por ejemplo las nuevas formas de actuar. Se ha hablado mucho de la censura, en tiempos se hablaba de la censura y, además, hoy en día qué peor cosa que te digan la palabra censor. Se ha quedado como un elemento y como una forma de decir que eres lo peor.

Curiosamente la censura, oficialmente, para la prensa ya no existe, aunque hay otro tipo de censuras, pero no solo para la prensa. Las últimas noticias que vienen de Suecia me han dejado tan impresionado que yo quiero comentarles algo. Creo también que el trasfondo es muy potente y nos influye a todos. La nueva censura es lo políticamente correcto, no sé si está bien o mal, pero cuando extiende sus tentáculos y lo domina todo, el periodista, el cámara, el director de una cadena de televisión, el que hace un periódico, el cantante… cualquiera empieza a tener un miedo cerval a no quedar mal. Y el miedo a no quedar mal te acaba convirtiendo en un títere de no sé qué ideas

Los ataques a mujeres en Colonia por parte de refugiados, como ha determinado la policía alemana, ha reabierto la polémica. No ha habido un gran eco porque parece que hay temas que no se pueden tocar. ¿Y qué ha pasado en Suecia? Que ha llegado la guinda de un pastel que nos está demostrando, creo yo, que vamos por un camino muy malo con esto de lo políticamente correcto. El jefe de la policía sueca afirma que hubo una serie de abusos sexuales en 2014 a mujeres y que no se denunciaron o no se hizo público. Este jefe de policía dijo: “Realmente no sé por qué lo hicimos”. Esto me parece… no sabe qué responder pero sabe lo que pasó, ocultaron la información porque los atacantes eran inmigrantes, eran personas de otras etnias que tenían ya que ver con un movimiento de refugiados. La policía sueca tenía tal miedo a que las corrientes más progresistas le dijeran que no pueden atacar a los refugiados que se callaron la información. Y ahora con lo de Colonia, el jefe de la policía sueca ha tenido que admitir que había unos cientos de abusos a jóvenes por parte de estos individuos que, a mí me da igual de donde sean, pero si resulta que son refugiados hay que contarlo igual. Estamos en un momento en el que es mejor callarse y no decir nada, no vaya yo a quedar mal ¿Qué será mañana lo correcto? Ya nos lo dirán".

Iker Jiménez, 18 de enero de 2016.

Los caminos de la genialidad son inescrurables

Escuchen esta misteriosa canción, titulada "El hombre quemado":



Dice la historia oficial que fue recibida por el equipo de Milenio 3 y desconocen el origen...

Bueno, algunos datos sí podemos dar:

La voz es la de Pablo Villarrubia y lahistoria la de Joao Prestes en Sao Paulo que explicará quien apareció quemado de dentro hacia afuera.

Escuchen a partir del minuto ocho:



Probablemente la voz de la canción (mejor dicho, remix) se trate de la aparición radiofónica de Pablo Villarubia en Milenio 3, contando la misma historia.

Y la música es esta (vía ForoCoches, of course):




ACTUALIZACIÓN 11/03/2012.

Según desvelaron en Milenio 3 el pasado día 11, y como habíamos apuntado, se trata de la voz de Pablo Villarubia hablando del caso de Joan Prestes.

Y como nos había apuntado K, está realizado con la aplicación de móvil Songify. Lo único que nos quedaba por saber era el autor y, según se ha desvelado, fue Santiago Camacho.

PS: Como se entre la SGAE del número de descargas que ha tenido esta canción...

The Man Who Smoked Inside A UFO

I have writen several times about radio show "Milenio 3" and tv show "Cuarto Milenio", both hosted by Iker Jiménez, and both about "mistery", which includes UFOs, ghosts, conspiracy theories, etc.

On October 30, 2011, they broadcasted the story of Julio F (you can see drawings of the creatures seen by Julio F.). The story is very widely explained in "Rune Øverby's base forum POLARIS" (one of the few english language websites that speak about this story):

"Thirty-year-old Julio Fernandez and his English Pointer dog "Mus" were driving in his car to do some early morning hunting for hares. They were driving towards Soria province, Spain. At about 4:30 a.m. Julio stopped to drink coffee and anis at a wayside bar known as the Hostal 113, beside the highway on the outskirts of Algora. At 5:45 a.m. Julio left the bar and drove on, half an hour later passing Medicaneli. Suddenly he "knew" that he had to be at a certain location 15 km further on, and put his foot down on the accelerator. At this point his conscious recollection stopped."

I think the stop at the bar is the most interesting moment of the story:

"Since he realized that it was too early to begin the hunt, he decided to stop at a bar along the way and drink a coffee, which he used to when he goes hunting. So about half past five, he was at the bar “Hostal 113” in the side of the road just on the outskirts of Algora, near Quadalajara.

The bar waiter was tall and light hairy (Julio said that he had a wig). He was wearing rubber gloves, which under Spanish law does not to be allowed for bar personal. In the short time, about 20 minutes, he was in the bar, Julio noticed that nobody was there, or came in, while it normally should have been numerous trailer drivers, police and hunters there. Besides the bar mans curious minds, no way seemed to behave as expected. And it was another thing to withdraw Julio attention. He felt a strong smell of pine, which appeared from detergent used in the bar. Curiously Julio felt the same scent on board the craft later.

Also the conversation with the waiter was strange. Although Julio was under hypnosis, he could not reproduce it. But they talked about hunting and the waiter became interested in his dog Mus and insisted that Julio would go to a special place to hunt. (Subsequent researchers interviewed the owner of the bar Hostal 113 and he told me that it never opened in front at 08.00 on Sunday and that he did not have a waiter who fits the description Julio."

Later the story goes on like a classic abduction story (you can read it very well detailed here). He travels in a smaller road, the car stops, he sees two tall men that take him inside an starship...

But my favourite moment is this one: "A heavy smoker, Julio lit a cigarette. The men asked if they might take one away for study and deposited it into the same cylinder." Not only this, as they revealed in the radio show, he throw both the ashes and the cigarette end on the floor of the starship.

Reflexions sobre Cuarto Milenio / Milenio 3

L'altre dia prometia explicar perque m'agrada Cuarto Milenio (i potser encara més Milenio 3). Hi ha èpoques en que ho escolto més i d'altres menys. Ara estic en una de les que ho escolto gairebé a diari. Em posso programes més o menys vells, dels temes que més m'interessen.

A primera vista, el programa pot semblar de pseudo-ciència, i ho és molts cops. L'important és important saber quina informació creure i quina no, o si creure-se'n res. Això dependrà de cadascú.

Però té molts interessants, molts dels quals val la pena tenir en compte. En primer lloc, com no es cansen de repetir, tracten temes que en cap altra programa toquen. Alguns d'ells són rucades, però no tots. I fins i tot, molts cops et preguntes perquè (a Espanya) només n'han parlat ells, quants mitjans de comunicació seriossos de la resta del món sí n'han parlat.

L'incident Dyatlov, que vaig explicar aquí és un exemple d'una historia que si hagués tingut lloc a EEUU segurament hauria donat lloc a un blockbuster hollywoodià, un telefilme de sobretaula i una minisèrie. Però com va succeïr a la siberia soviètica no se n'ha sabut res. Hi ha tants factors en aquesta història que la fan apassionant (això tenint només en compte els fets comprovats que ningú discuteix) que sembla increible que mai abans n'hagués sentit a parlar... Semblaria increible si no sabessim que a les televisions espanyoles uns insults de la Belen Esteban valen més que tot el cinema clàssic.

Una altra història de la que també he parlat, és el cas de Carla Moran [*], que sí va ser portat a la ficció en una pel·lícula de culte.

Altres històries interessants però que sí són conegudes (relativament) són les del niño de Somosierra [*], la història d'un nen que va desapareixer en un accident de camió al 1986. Una historia representativa d'aquestes misterioses desaparicions de persones dels que mai més es torna a sentir (històries en les que es basa aquella pel·lícula tan fallida, Nos miran). Especialment aquest cas en que la desaparició es va produir arran d'un espectacular accident en una carretera nacional.

El Fausto era un vaixell pesquer espanyol que va desapareixer tres cops (vegeu La Vanguardia d'aquest dia, d'aquest, d'aquest, d'aquest i d'aquest). Primer va desapareixer prop del lloc on es trobava pescant. Dues setmanes després es troba amb un carguer i els tripulants els diuen que no necessiten ajuda. Se'n torna a perdre la pista i uns messos després un vaixell italià se'l troba al mig de l'Atlàntic. No hi ha ningú viu i només queda un cadaver. Troben el diari d'un tripulant al que li manquen les pàgines finals. I el més misterios, quan arriben a port a Veneçuela han perdut el Fausto, segons afirmen s'ha desenganxat mentres el remolcaven.

Més històries impactants: la de runes a la lluna [*], que potser no tingui cap base científica però, i la bellessa d'imaginar que existeixin runes a la Lluna?

Un altra història pseudo-científica: la del pou de super-fondaria de Kola [*], a Rússia. Un pou real a la península de Kola, on els científics de la URSS pretenien travessar completament l'escorça terrestre, per arribar fins al mantell. Degut a que les dificultats tècniques que van trobar superaven les seves previssions van haver d'abandonar el projecte als 12000m (segueix essent el pou de major fondaria del món). Però la llegenda diu que la raó per la qual es van aturar és una altra: segons això la veritable raó és que haurien trobat l'infern, i per provar-ho hi ha per internet unes grabacions sonores pressuntament realitzades al pou (i que segons sembla tenen el seu origen en alguns dels científics que efectivament van treballar al pou) i en les que es senten el que podrien identificar-se com a crits i laments.

I, per acabar (per ara), les sombras errantes de Vegas de Coria? Diversos habitants d'aquest poble van veure un extrany personatge alt i prim, tot vestit de negre. Una trobada és especialment singular: un pages se'l troba i li pregunta: "¿Somos personas o qué?", interpelació que en la seva simplicitat revela un origen imperativament real, la impossibilitat de que sigui una historia inventada. I la resposta de l'espectre, de la visió, de l'aparició, no menys corprenent: "¿Es que no me conoces?". La resposta és pròpia dels millors cops d'efecte de Lost.

Incident Dyatlov

Com ja he confessat anteriorment, sóc un seguidor de Cuarto Milenio/Milenio 3 (algun dia explicaré perquè). De totes les històries que expliquen, cadascu té les seves preferides. Més enllà de que ens creguem més o menys el que ens conten, ens ho podem pendre com contes, o fins i tot com falsos documentals (un gènere del que també sóc un apassionat).

Una de les meves històries preferides de les que s'han contat a Cuarto Milenio és l'anomenat incident Dyatlov. Us poso unes fotos i després us explico el que (segons la historia i la llegenda) va succeir.

Tot va succeir al 1959, quan un grup de deu joves de la Universitat Politècnica dels Urals, van fer una excursió d'ski de fons pels Urals, amb l'objectiu d'arribar a la muntanya Otorten (Отортен).

El grup arriba en tren a Ivdel (Ивдель), al centre de la provincia d'Sverdlovsk Oblast el 25 de gener. En camió arriben a Vizhai (Вижай), el darrer poble habitat. El 27 de gener comencen a caminar cap Otorten.

Els membres de l'expedició són Igor Dyatlov (Игорь Дятлов), el major de tots i lider de l'expedició, que ha acabat donant nom a l'incident, Zinaida Kolmogorova (Зинаида Колмогорова), Lyudmila Dubinina (Людмила Дубинина), Alexander Kolevatov (Александр Колеватов), Rustem Slobodin (Рустем Слободин), Georgyi Krivonischenko (Георгий Кривонищенко), Yuri Doroshenko (Юрий Дорошенко), Nicolas Thibeaux-Brignollel (Николай Тибо-Бриньоль), Alexander Zolotarev (Александр Золотарев) i Yuri Yudin (Юрий Юдин).

Com en totes les bones històries, un d'ells es posa malalt. Yuri Yudin és l'afortunat que el dia 28 es posa malalt i no podrà continuar amb el grup, quedant-se a esperar el retorn de la resta en una cabana.

El dia 31, es troben encara a deu kilometres del seu destí, al pujol anomenat Kholat Syakhl ("Muntanya del terror" en idioma Mansi). Decideixen acampar per passar la nit. Mai més se'ls tornarà a veure amb vida.

Quan els equips de rescat arriben al lloc on han acampat, troben que les tendes estàn esgarrades des de l'interior, com si els que hi dormien haguessin sortit fugint d'elles sense temps ni per obrir les cremelleres.

Els primers cadavers trobats estàn desputllats (només amb roba interior) a uns metres de les tendes. Han mort d'hipotermia degut a les temperatures de 30 graus (celsius) sota zero.

Fins aquí la història oficial. Però es conta que un altre grup de cadavers es trobat messos després, a una profunditat de 5m sota el gel, amb una mica més de roba però no suficient pel clima. Aparentment sense mostres de violència, però les autopsies demostren que els seus orguens interns estàn destrossats. I el que encara és més misterios, a un dels cossos, una de les noies, li faltava la llengua.

Al campament s'hi troben diverses cameres de fotos, i en elles fotos que els joves s'han fet durant la travessia. Les fotos que encapçalen aquesta entrada són algunes d'elles.

I aquí hi ha algunes de les fotos realitzades pels equips de rescat.

Més enllà de si ens creiem o no tota la historia, hi ha dos aspectes que em fascinen d'aquesta història; el primer és l'efecte que sempre té veure fotos de persones fetes poc abans de morir (segurament això és degut a que ens recorden que som mortals, i també el fràgil o fugissera que és la vida); i en segon lloc, potser encara més impactant és el fet que resulta dificil d'imaginar perque nou persones decidirien sortir mal vestits (per no dir desvestits) a 30 graus sota zero. I perque ho farien trencant les tendes, sense temps ni per obrir-les...

The Case of Carla Moran/Doris Bither

Spanish Poster for "The Entity"

I have to confess that I am a big fan of the spanish mistery television show from channel Cuatro, Cuarto Milenio. This doesn't mean that I believe everything that appears in it, but the truth is that I am fascinated by these themes.

Lately they have spoke widely about te case of Carla Moran. It is story that I have always found really interesting; not so much by the fact itself, but more by everything that surrounded it... Let me explain myself: Carla Moran (also known as Doris Bither, her alleged real name), was a woman that lived in a town called Culther (not Malice), and that claimed that she was being raped by an entity/ghost/presence. She contacted the parapsicology team from the University of California, headed by doctors Barry Taff and Kerry Gaynor. And this is what I find more amazing, that it was a deeply documented case.

And probably this is the reason why it generated a book and a movie, The Entity [*] (of which the director of Ringu, Hideo Nakata, is preparing a remake [*]).

From the many photos taken during the investigations carried by the University team (as well as videos, that seem to be lost), the most famous are these two:

But my favourite photo is this one:


Keeping aside what we think of what appears in the photos (real, accident, fiarce...), the photos are fabulous themselves: everybody surrounding Carla Moran, her pose holding her head, the elipse of light over her... I don't know why, but it somehow reminds me the picture of the assassination of Lee Harvey Oswald.

More mistery stories