Chimes of freedom

Bob Dylan cantaba a principios de los sesenta "how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?". Parece que ha llegado el momento, al menos para algunas de las dictaduras mundiales. La caida de Ben Ali y de Mubarak ha servido para animar las ansias de libertad de muchos ciudadanos oprimidos alrededor del mundo.

"Libia al borde de una guerra civil: edificios en llamas y al menos 61 muertos
Los opositores controlan varias ciudades y han prendido fuego a la sede central del Gobierno en la capital El régimen reprime brutalmente las protestas a sangre y fuego"

"Miles de personas se concentran en una plaza de la capital de Yemen
Profesores, universitarios y opositores políticos se concentran por novena jornada consecutiva"

"Mueren cinco personas calcinadas en disturbios en Marruecos
El pasado fin de semana se produjeron 128 heridos en los disturbios en diferentes ciudades del país"

Mubarak apuesta por la guerra civil

El dictador egipcio, Hosni Mubarak, ha apostado por la guerra civil, enviando a miles de sus partidarios a la plaza Tahrir Square donde se producía la protesta pacífica enn su contra.

Los heridos se cuentan ya por centenares.


The Egyptian dictator, Hosni Mubarak, has opted for civil war, sending thousands of his supporters to Tahrir Square Square where there was peaceful protest against enn.

There are already hundreds of injured.

Follow the news on BBC, CNN and Al-Jazeera.

Els feixistes d'avui són els feixistes de demà

Ahir eren nombroses les noticies de tancaments a les Universitats per protestar contra Bolonia. I entre elles, la més greu, que va passar gairebé desapercebuda, les queixes de diversos estudiants i professors perque els piquets informatius (sempre els piquets...) els impedien, en contra de la seva voluntat, assistir a classe.

Impossar la teva voluntat a una altra persona és la definició de FEIXISME.

Cal diferenciar en primer lloc, cosa que s'amaga en els mitjans de comunicació (desconeixo la raó) que molts d'aquests supossats representants dels estudiants (principals participants de les protestes estudiantils) no són ni tan sols estudiants; hi ha personatges anti-sistema (vàndals amb excuses), i molts individus depenents de certs partits polítics... que parasiten les organitzacions estudiantils catalanes amb l'únic proposit d'imposar les seves idees a la resta d'estudiants.

I si bé els primers (anti-sistema) són preocupants, els segons encara ho són més. Doncs aquests estudiants consideren a la resta com borregos al·lienats incapaços de defensar els seus propis drets; i és aquesta supossició la que els hi dona el dret moral d'actuar en el seu nom (de tots els estudiants) encara que sigui en contra de la seva voluntat. De fet, aquesta és la supossició que han fet al llarg de la història tots els dictadors (Franco, Pinochet...): supossar que la població no és capaç de distingir el que li convé i ells són els encarregats de mostrar-los-hi.

ACTUALITZACIÓ A LES 12:48:

Acaba de sortir a RAC1, Julià Mestieri, representant de la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE). Preguntat sobre els piquets informatius que ahir no van deixar als alumnes que volien anar a classe fer-ho els qualifica de "gent que passa de tot, que no es vol implicar". Aquesta forma de desqualificar i desacreditar als que penses diferent de tu per justificar privar-los dels seus drets (que per a més paradoxa, són precissament els drets que afirmen defensar) és la primera pedra del feixisme.

ACTUALITZACIÓ A LES 16:44:

Llegeixo aquí:

We are the International Comission from the University of Barcelona (UB) occupation, which forms part of the CAE (Coordinator of Student Assemblies).We are against the Bologna Process [the implementation of the EHEA] and we want a free, public and non-repressive education.Put yourself in contact with us:comisioninternacional@gmail.com

Quina imatge pel món...