El clan del Baix Llobregat

Confesso que fa uns anys (abans de que deixes la presidència) Pasqual Maragall era una de les personalitats que més em desagradaven del panorama polític, cultural i social de Catalunya. Per a mí representava els pitjors defectes de la Barcelona megalomana i que es creu centre, ja no de Catalunya, sino del món.

Ara m'adono de que era excessivament crític amb Maragall. Com es sol dir, els d'ara fan bons als d'abans. Mai aquesta frasse va ser tan certa. El Clan del Baix Llobregat, que ha pres el govern del PSC (després de fer neteja de qualsevol cosa que fes olor a catalana(ista), mana ara a Catalunya gràcies als seus altres socis del Tripartit; d'Iniciativa no cal dir res, la seva deriva només pot acabar com el Titanic; però el cas de ERC és especialment vergonyos: havent donat el govern de Catalunya a aquest grupuscle socialista.

Però el que li han fet a Maragall (no dubto que les afirmacions de Diana Garrigosa siguin certes) de pressionar-lo a fer pública la seva malaltia per desautoritzar les seves opinions sobre la direcció del PSC [*] és d'una misserabilitat inacceptable.

Una descripció bastant bona de les dues vessants en conflicte dins el PSC es troba aquí:

"El denominado 'Sector Baix Llobregat', liderado por José Montilla Aguilera y los alcaldes socialistas del cinturón industrial de Barcelona, es uno de estos grupos de presión. Controla el aparato del partido, representa un socialismo más marcadamente de izquierdas, con buena sintonía con las bases populares catalanas procedentes de otras comunidades españolas como Andalucía y Extremadura y tiene buena conexión con el PSOE. Miguel Iceta es un buen representante de esta corriente, que debería recuperar la abstención del voto socialista originario de la inmigración española a Cataluña que se produce, desde la recuperación de la democracia, en los comicios catalanes.

(...)

Pepe Montilla es el candidato a la Generalitat de las bases militantes del PSC, pero según las fuentes consultadas, no cuenta con el apoyo del denominado 'Sector Sant Gervasi-Empordá', compuesto por dirigentes socialistas catalanes procedentes de las clasesmedias altas y de la burguesía. Son hijos de las clases privilegiadas, economistas y profesionales liberales en muchos casos, viven en barrios burgusees de Barcelona como Sant Gervasi, Sarria o Pedralbes y suelen tener su segunda residencia en las comarcas gerundenses del Alt o del Baix Empordá. Ideológicamente, pertenecen al sector más moderado de la socialdemocracia, son defensores del mercado y no hacen ascos a un cierto neoliberalismo económico; también son muy catalanistas y en algunos casos su nacionalismo difiere poco del de CiU o ERC. Asimismo, conectan con dificulltades con las clases populares que votan o militan en el PSC."

La Catalunya optimista

Aquesta és bona: el nou eslogan dels socialistes és La Catalunya optimista. Doncs si els socialistes representen l'optimisme de Catalunya ja podem plegar...

Que jo sapigui han enfonsat les infrastructures de Catalunya en el caos... Ah no, oblidava que és culpa del Pujol! Té collons que després d'una legislatura sencera (era Maragall), encara segueixen donant la culpa de tots els mals de Catalunya al pujolisme. Si tant dolenta era l'herència pujolista, per què no van fer-hi res i només es van dedicar a l'Estatut??? Si a més, ara resulta que (segons diu el mateix Maragall) no va valer la pena.

Donavem la culpa al PP, però ara segueixen intentant que l'aeroport de Barcelona sigui un aeroport de poble [1], seguim amb tots els peatges (més de 5 euros els túnels del Garraf!), les carreteras estàn en pesimes condicions, però fins ara -clar!- no han inundat Catalunya de les obres preelectorals.

Els socialistes sempre van qualificar la política pujolista d'autocomplaent... jo qualificaria la política socialiste de resignada i ineficaç.

[1] L'aeroport ja és un cas apart, amb les escenes esperpéntiques de la vaga del 2006 [*]. Com pot passar això en un pais modern? Està clar que AENA no permetria que això passes a Madrid. Però, deixant de banda això, el motiu de fons és la impunitat que confereixen les vagues. I si ho considereu exagerat, llegiu això.

Amenaces, destrosses, agressions...tot és permés en el marc d'una vaga; i aquests grupuscles mafiosos anomenats eufemisticament piquets informatius en són el màxim exponent. I no et queixis, o seràs acusat de feixista i/o reaccionari.