Boadella venut

Com ja sabreu els que llegiu aquest blog, Albert Boadella és una de les personalitats públiques que menys respecte em provoquen, per dir-ho suaument.

Però he llegit una noticia que confirma moltes de les sospites que tenia sobre ell, i és que ara dirigirà els Teatros del Canal de Madrid (una mena de TNC madrileny), després d'acceptar l'oferiment d'Esperanza Aguirre [*].

On està l'ironia de l'assumpte? Bè, en diversos aspectes. En primer lloc, el Sr.Boadella sempre s'ha mostrat en contra del teatre oficial i encara més del subvencionat. Evidentment, els Teatros del Canal són oficialissims, i pagats amb diner públic [*]. En segon lloc, el Sr.Boadella sempre ha volgut mostrar-se com un enèmic o, almenys, un crític amb els polítics més conservadors (recordem que una de les seves obres més famoses, i que li van donar més predicament entre els pseudo-anti-establishment catalans va ser Ubu President, una obra on criticava el pujolisme). Bé, m'agradaria saber quin misterios procés mental el porta a criticar a Jordi Pujol pel seu personalisme, i a fitxar per Esperanza Aguirre, qui ha intenat imposar la seva política, amb moviments més que menys censurables, fins i tot el seu partit.

Què pot passar ara? Existeixen dues possibilitats: una és que el Sr.Boadella trii obres de l'agrat d'Esperanza Aguirre; això crec que ni els seu més fidels defensors negaran que seria una baixada de pantalons en tota regla. Però la meva aposta és que ja té preparat una cop a lo Flotats; per sortir dels Teatros del Canal com un heroi que no accepta les imposicions de ningú, un rebel al que cap administració pot sotmetre... Llàstima que tots coneixem a Esperanza Aguirre i no colarà la cara de indignació sorpresa de Boadella.

A algú li sorprendia que hagués fet ell mateix la pintada?

"Dios los crea y ellos se juntan..."

Llegeixo a la pàgina de Ciutadans: "La apuesta política de Rosa Díez y Fernando Savater ya tiene un objetivo prioritario confirmado: su convergencia con Ciutadans"; quina sorpresa, oi?

Però el millor, una des les raons que els han portat a aquesta decissió: "reconocen compartir ideales y "caracteres" con el partido de Albert Rivera, especialmente su "esencia inequívocamente nacional"". Així és com es diu en llenguatge Savater, ser nacionalista espanyol.

Recordo unes paraules de Savater a La Voz de Galicia (qui, confeso, em resulta especialment irritant, que venia a dir: "el nacionalismo gallego es un nacionalismo de pobres, entonces está más justificado porque es verdad que a Galicia la han maltratado. Lo que es indignante es el nacionalismo de los ricos, de catalanes y vascos que, encima de haber tenido todos los privilegios y de haber tenido que estar a su servicio desde el siglo XIX, ahora se sienten víctimas". És posible ser mes demàgoc i mentider que aquest paio?

Tota aquesta colla són un bon exemple d'allò que el nacionalisme espanyol "no es reconeix".

Per acabar-ho d'arredonir, apareix una altre personatge en escena, el Defensor (ejem) del poble (serà del seu poble), qui, en un acte d'imparcialitat dels que el caracteritzen, ha cedit la seva seu a Ciutadans per una roda de prensa.